2.2. El clergat El clergat era també un estament privilegiat. L’integraven dos grups: El clergat regular el formaven els monjos i les monges, els abats i les abadesses, i altres membres dels ordes monàstics i religiosos, que vivien en comunitat d 'acord a una regla i feien vots de pobresa , castedat i obediència . El clergat secular comprenia la resta dels membres de l’Església (sacerdots de tota mena , canonges seglars, etc.) i no estava sotmès a vots ni regles. Els religiosos, com els nobles, tampoc no pagaven impostos, tenien lleis i tribunal s propi s, i altres privi legi s. A més de les rendes que el s proporcionaven les terres propietat de l’Església , rebien el delme*. D ins del clergat també hi hav ia una gran diversitat. L’alt clergat (cardenal s, arquebisbes, bisbes, etc.) tenia un gran poder econòmic i polític i controlava grans ri queses. Tanmat ei x, l a majori a del s sacerdots, frares i monges (bai x clergat) vivien de manera molt modesta , fins i tot en la pobresa . La consideració social del clergat derivava de la seva funció d 'interlocutor entre les persones i Déu . (11) La carrera eclesiàstica era la via per poder accedir des del tercer estat a un estament privilegiat. 2.3. El poble o tercer estat El poble comprenia la major part de la població i estava compost per grups de diferent condició que compartien una característica : no tenien privilegis jurídics ni econòmics. Per tant, havien de pagar impostos i el seu treball sustentava el conjunt de la societat. La burgesia La millor posició dins del tercer estat corresponia a la burgesia , un grup molt ampli que incloïa comerciants, propietaris de tallers i altres negocis, rendistes, funcionaris i professionals (metges, advocats, artistes, científics, etc.). Tot i ser ser un gr up fonamental per al desenv o lupament econòmi c, el seu paper social era reduït perquè l 'aristocràcia i la jerarquia eclesiàstica exercien el monopoli del poder. Tret d ’A ng later ra , Suïssa i les Províncies Unides, on la burgesia t enia un paper predominant, a la resta d’ Europa la seva influència política es reduïa a ocupar uns quants càrrecs municipals. Al segle xviii, la burgesia va començar a mostrar descontentament amb la situació que vivia , ja que pensava que la seva posició econòmica s’ havia de traduir en més influència política i social . Per això, va exigir par ticipar en l locs influents de la política , l’exèrcit, l’Administració i l’Església . Molts burgesos que hav ien fet for tuna van int entar ennoblir -se a través de la compra de títol s o del matrimoni amb membres de la noblesa , que generalment eren pobres. (12) 2. La societat dels privilegis * Delme: contribució que pagaven els pagesos a l’Església, consistent en la desena part del que produïen. 12. Matrimoni per conveniència, de William Hogarth, 1745. Quins personatges apareixen en l’escena? A qui representen? Per què es feien aquesta mena d’enllaços matrimonials? Hi havia possibilitats de progressar en l'escala social? De quina manera? 11. La importància del clergat. Europa estava dividida en esglésies nacionals, de manera que el poder polític defensava l 'Església oficial , i que predicava l 'obediència al monarca . [...] Per tant, la defensa de l 'Església oficial i la conser vació del seu culte no eren una obligació més per als monarques, sinó una veritable necessitat política . Els governants i els seus ministres estaven convençuts del poder que tenia el clergat sobre la població i per això tractaven de controlar -lo i preser var -lo. Jeremy Black, L'Europa del segle xviii. 1780-1789, 1997 (adaptat) Quin interès tenia l'Església a sotmetre's al poder polític i aquest a protegir el clergat? Per què diu l'autor del text –un historiador actual– que els monarques protegien l'Església oficial com «una veritable necessitat política»? 16
RkJQdWJsaXNoZXIy