Altres grups urbans La major par t de l a pobl ació urbana no per tany i a a l a burgesi a . Eren apren ents i of ici al s del s tal l ers, empl eats de l es botigues i membres del ser vei domèstic, fonamentalment. No tenien propietats, vivien dels seus petits sous i tenien un nivell de vida modest. L’esgl aó social més bai x l ’ int egrava l a pobl ació marginada i pobra . Hi hav ia gent que exercia la mendicitat, la delinqüència o la prostitució. La pagesia D urant l ’Ant i c Règ im , l a maj or par t d e l a p obl a c ió era camp ero l a . Gai reb é tota l a t erra per tanyi a a l a nobl esa o a l ’ Esgl ési a i el s pagesos l a trebal l aven com a emf it eut es o arrendatari s. Alguns camperol s eren ser fs, és a dir, pertanyien a la terra del seu senyor i no l a podi en abandonar l liurement . En gen eral , amb prou fein e s se sup eraven el s nivel l s de subsi st ència . (13 i 14) Tanmat ei x, també hi hav ia pagesos propietari s de les seves t erres i alguns f ins i tot podien enriquir -se. (15 i 16) Aquesta situació d’ immobi litat no va e v itar l ’aparició de conflict es soci al s, desencadenats per la distribució desigual de la propietat de la terra , els nombrosos impostos i les males collites. França va ser el país que més revoltes de camperols va viure durant els segles xvii i xviii. 5 Defineix: estament, privilegi, aristocràcia, burgesia, poble. 6 Compara les situacions que hi havia dins de cadascun dels estaments: Noblesa. Clergat. Poble. 7 Explica quines eren les maneres d’accedir als estaments privilegiats des del poble. 8 Analitza les formes de vida dels camperols europeus de l’Antic Règim. A C T I V I T A T S 15. En defensa de l’agricultura. El creixement de la població estén el consum i el consum sosté el preu dels béns, els quals es multipliquen mitjançant el cultiu a mesura que augmenta la població. Així doncs, el principi de tots aquests progressos és l’exportació de béns produïts per la terra , ja que fa augmentar les rendes, l ’augment de les rendes fa que creixi la població, el creixement de la població fa augmentar el consum, l ’augment del consum fa augmentar cada cop més els cultius, les rendes de la terra i la població, i l’augment de les rendes augmenta la població. François Quesnay, veu «Grans» a l’Enciclopèdia, 1751-1752 Per què l’agricultura és tan important per a l’autor d’aquest text? Explica el mecanisme de la seva utilitat. 13. Una pagesa pobra a França. Quan pujava a peu una llarga costa per no cansar la meva euga , em va atrapar una pobra dona que es va començar a queixar del temps i de la regió. Li vaig preguntar per què es queixava i em va contestar que el seu marit només tenia un tros de terra , una vaca i un trist cavall i , no obstant això, havien de pagar, a més de la talla i altres impostos al seu senyor, una renda d’un franchar (42 lliures) de blat i tres gallines, i a un altre senyor quatre franchars de civada [i] una gallina . Mirant-la de prop, li hauria calculat seixanta o setanta anys, però em va dir que només en tenia vint-i-vuit. Arthur Young, Travels in France and Italy during the years 1787-1792 Per què tota la família va a treballar a la granja? Què podien fer els nens i les nenes? 16. Vista d’una granja a prop de Londres, 1795. 14. Sortint a treballar, de Louis-Joseph Watteau, 1774. 17 1
RkJQdWJsaXNoZXIy