3. L’absolutisme i la pràctica de govern La monarquia va ser la forma de govern que va dominar Europa des del segle xvi fins a finals del xviii. Al llarg de l’edat moderna els reis van anar incrementant el seu poder. Des de mitjan segl e xvii, seguint l ’exempl e de Lluí s XIV a França , es va anar imposant la monarquia absoluta*. 3.1. La monarquia absoluta i els seus límits Durant molt de temps, els historiadors van defensar que els monarques absoluts concentraven tot el poder. Segons aquesta visió, els reis dirigien personalment el govern sense que els fes falta el consentiment de les assemblees represent at iv e s ; di sp o sav en d e gov erns i inst ituc ions c entral itzad e s al i en e s al s poders locals (municipis, províncies); i tenien un exèrcit permanent i una burocràcia capaços d’imposar les decisions del monarca i castigar qualsevol forma de desobediència . Això era el que el s monarques desitjaven . En realitat, el poder del rei estava limitat per tres fets substancials: La resi st ènci a del s poders local s a l es demandes del govern central . La població obeïa les autoritats local s, més properes que el rei , a qui no veien mai . Al camp, els pagesos obeïen els senyors feudals* i , a les ciutats, els ajuntaments eren molt poderosos. La manca d’un control eficaç dels reis sobre les tasques de govern , sobretot al s grans estats. El s rei s promulgaven moltes l lei s, però eren incapaços d’imposar-les, ja que no disposaven de prou Administració ni de funcionaris qualificats. * Monarquia absoluta: forma de govern en què el poder suprem és en mans d’una sola persona anomenada rei o reina, emperador o emperadriu, monarca, príncep o princesa. * Senyors feudals: nobles, autoritats eclesiàstiques o corporacions que disposaven d’una gran quantitat de terres perquè n’eren els propietaris o en tenien els drets jurisdiccionals. SABER-NE MÉS Una dona al tron: Caterina II de Rússia Caterina II va ser una de les grans monarques absolutes de l’Europa del segle xviii. Va regnar durant trenta-quatre anys, des del 1762 fins a la seva mort el 1796. Se la reconeix com una de les governants més cultes de l’època, i va ser molt admirada pel poble rus. Era una lectora constant, estava ben informada dels esdeveniments polítics tant de Rússia com de la resta d’Europa. Parlava diversos idiomes i mantenia correspondència amb els grans pensadors de l’època (Voltaire, Diderot), les idees dels quals van influir en el pensament polític de la monarca. Filla d’un general prussià, el 1745 es va casar amb el príncep Pere de Rússia, net de Pere I i Caterina I, va establir la cort a Sant Petersburg, es va batejar a l’Església ortodoxa russa, va aprendre rus i es va interessar per la cultura i les tradicions russes. El seu marit, hereu del tron, va ser proclamat emperador el 1762 com a Pere III, però malgrat els recels de la noblesa russa i de la temible guàrdia imperial, l’ambició de Caterina es va poder fer realitat quan va morir la seva sogra, la princesa Isabel. Davant d’aquesta situació, amb l’ajuda del seu amant el comte Orlov i dels seus aliats a la cort, va donar un cop d’estat l’any 1762 i es va autoproclamar sobirana absoluta. Pere III va ser detingut i obligat a abdicar i va ser assassinat. A partir d’aquí, Caterina va practicar un absolutisme «il·lustrat», ple de contradiccions, amb grans reformes, però donant suport a la gran noblesa russa, a la qual va concedir molts privilegis. A més, va aplicar una política exterior agressiva amb l’annexió de Polònia i de part de l’Imperi otomà. Va ser una dona amb do de gents, amant de les arts i amb dots psicològics per envoltar-se dels millors col·laboradors dins del govern. Frederic II, rei de Prússia, després de conèixer-la, va afirmar: «A França quatre ministres no treballen tant com aquesta dona, que ha de ser admesa a la sèrie de les grans persones». Caterina II va ser una de les reines més poderoses de l’Europa del segle xviii. Com s’explica el seu ascens social al tron? Se la pot considerar una monarca «il·lustrada»? Raona la resposta. Busca informació sobre la seva política exterior per conèixer més bé la capacitat com a governant que tenia davant d’altres grans imperis (alemany, otomà, francès, britànic i espanyol). 17. Caterina la Gran, de Virgilius Eriksen, 1778. 18
RkJQdWJsaXNoZXIy