Les actituds de l ’a r istocràcia i altres cossos socials limitaven l ’autor itat dels reis. La promulgació de certes lleis i l’establiment de nous impostos havien de tenir l ’aprovació de les assemblees representatives. Aquestes assemblees rebien diferents noms segons els països (Corts, Parlaments, Estats Generals…). No eren organismes democràtics, ja que els seus membres només representaven els poderosos: la noblesa , el clergat i l’alta burgesia de les ciutats més importants. (18) Tot i que el terme absoluti sme només seria apropiat per a cer ts estats petits (D inamarca , Por tugal o Sav oi a-Pi emont), l es grans monarqui es di sposaven d’un poder molt ampli, només parci alment restringit per les assemblees esmentades. La pràctica del govern absolut Per governar amb eficàcia , els reis van fer dues coses: van intentar ampliar el control sobre els seus territoris i van buscar l’aliança dels poderosos, sobretot de la noblesa . A canvi d ’aquesta cooperació, els monarques es van veure obligats a mantenir el poder i l ’autonom ia del s senyors feudal s, de les autoritats locals, dels gremis, de l’ Església i de molts funcionaris poderosos que havien comprat els seus càrrecs i els transmetien de generació en generació. També es va mantenir el sistema fiscal , i per això la noblesa i el clergat van continuar sense pagar impostos. Aquest sistema era injust i molt ineficaç, ja que limitava enormement els ingressos de l’estat. Ni tan sol s la justícia era impar tida exclusivament pel rei . El Govern estava obligat a protegir la població i les seves propietats, administrar justícia i imposar ordre. Tanmat ei x, dins de l es senyori es juri sdiccional s era el senyor qui impartia justícia . El despotisme il·lustrat Durant el seg l e xvi i i, a l a major i a del s paï s o s europ eus e s van impo sar l e s monarquies absolutes. El s rei s d ’aquest segle volien mantenir i fins i tot ampliar el seu poder, però alhora eren conscients que els seus països patien greus problemes econòmics i socials que calia resoldre. Per aconseguir-ho, van plantejar una política de reformes basada en les idees d’un corrent filosòfic nou , la Il·lustració. És per això que es parla de despotisme il·lustrat per referir -se a algunes de les monarquies absolutes del segle xviii. (17 i 19) El despotisme o absolutisme il·lustrat del segle xviii s’inscrivia , doncs, en la línia de l’absolutisme monàrquic del segle anterior, és a dir, del reforçament de l ’estat i del desenvolupament del capitali sme comercial en mans d’una bur - gesia que proporcionava administradors i financers a la monarquia . L’a b s olu - t i sme il·lustrat intentava , per tant, reforçar el poder de l’estat sense canviar cap dels seus fonaments. La política de reformes va atacar diversos fronts. D’una banda , va continuar intentant reforçar l’estat, centralitzar l ’Admin istració, professionalitzar l’exèr - cit i reduir el poder del s parl aments i d ’a lt re s institucions . De l ’a lt r a , es va procurar millorar l’economia a través del desenvolupament de la indústria i el comerç i del progrés de la ciència i l’educació. Malgrat tot, cap d’aquestes reformes no va alterar la base de l’Antic Règim. El despoti sme i l · lustrat mirava de reformar l a soci etat sense canv i ar -ne l es estructures, cosa que a mitjà termini es va demostrar irrealitzable. 18. L’absolutisme francès. Quins poders tenia, en teoria, el rei de França? 19. Frederic el Gran a Potsdam dialogant amb Voltaire. Quina relació van tenir els reis absoluts del segle xviii amb els nous corrents culturals? Cerca a Internet informació sobre el govern de Frederic el Gran de Prússia i escriu-ne un informe. RE I Poders: Governa. Elabora lleis. Estableix i recapta els impostos. Forma i recluta l’exèrcit. És la màxima instància judicial. Obligacions: No pot cedir ni vendre el regne. Ha d’aplicar les lleis de Déu. Ha de respectar les lleis dels avantpassats i els privilegis. PARLAMENTS Poden donar la seva opinió sobre les lleis proposades pel rei. De vegades poden participar en l’elaboració d’algunes lleis. Aproven la creació de nous impostos. SISTEMA POLÍTIC FRANCÈS 19 1
RkJQdWJsaXNoZXIy