El segle xviii va començar amb la guerra de Successió espanyola , conf licte que va acabar amb els Tractats d’Utrecht-Rastatt (1713-1714), que van tenir conseqüències importants en l ’àmbit internacional . França va perdre la supremacia al continent europeu i Espanya va haver de cedir les seves possessions a Centreeuropa i Itàlia . Els tractats van establir el sistema d’equilibri continental, que tenia com a objectiu principal evitar que cap país a Europa no assolís l’ hegemonia sobre els altres. Els Borbó de França i Espanya van firmar diversos tractats (1733, 1743 i 1761) per mirar de frenar la superioritat britànica . A causa del parentiu entre els reis que signaven, aquests tractats es van anomenar pactes de família. Malgrat aquest equilibri de poder al continent, el xviii va ser un segle de preponderància britànica, basada en la seva supremacia marítima, que va ser disputada per tres potències europees més: França, que lluitava per recuperar l ’ hegemonia ; Àustria, amb interessos a l ’est i l ’oest d’ Europa , i Espanya, que mirava de recuperar el que hav ia perdut a Utrecht. A aquest es pot ències se n’ hi van sumar d ’a ltres que van adquirir protagonisme en aquest segle: Rússia, que defensava la seva influència a l’est, i Prússia, una potència militar emer - gent . Altres est ats van perdre pes a Europa : l es P rov ínci es Uni des , l ’ Imperi otomà , Portugal , el Piemont i Polònia . 4.1. Diplomàcia i exèrcits Al segle xviii la diplomàcia va adquirir un paper destacat, amb ambai xadors d’origen noble, diplomàtics ben formats, correspondència secreta i delega- cions permanents en altres estats. Era habitual la doble diplomàcia, l ’oficial i la secreta (espies que informaven el s rei s i el s seus secretari s). A les monarquies absolut es, tots el s afers relatius a la guerra i la pau o a l ’alta política de l ’estat estaven reser vats al monarca i al seu cercle més proper. Només al Regne Unit el Parlament par ticipava en les deci sions relacionades amb aquests t emes. El segle xviii va ser una època de guerres i conflictes internacionals gairebé continus. (22) El s efectius dels exèrcits van augmentar i es van fer algunes millores: formació dels alts comandaments en acadèmies militars i evolució de la tàctica mi litar (més mobi litat de l es tropes amb armes l l eugeres, augment del calibre de l’artilleria i flotes navals més efectives). 4.2. Guerra i pau al segle xviii La península italiana va ser motiu d’enfrontament durant tot el segle xviii entre Espanya , França , Àustria i el Regne Unit. França , el Regne Unit i Espanya es van disputar també l’Amèrica caribenya i Amèrica del Nord. A les disputes territorial s i comercial s s’ hi sumaven les de caràcter dinàstic. El s Habsburg i els Borbó es van enfrontar per recuperar l’ hegemonia a Europa ; els Hannover, que regnaven al Regne Unit, es van di sputar el domini del nord amb Rússia , Prússia i Suècia . Felip V d’Espanya , descontent amb els resultats d’Utrecht, va intentar recuperar les possessions italianes perdudes (revisionisme) amb el matrimoni amb Isabel Farnese i l’ajuda del ministre Alberoni , que va aconseguir ocupar Sicília i Sardenya . Però el resultat va ser negatiu , ja que tant Àustria com França , aliada amb el Regne Unit, van obligar Alberoni a cedir, i Espanya va haver de renunciar als dos territoris. 4. Les relacions internacionals al segle xviii 22. La guerra com a instrument de poder. Em va preguntar quines eren les causes o el s motius que generalment conduïen un paí s a fer la guerra amb un altre. Li vaig respondre que eren innombrables i que n’esmentaria només algunes de les més impor tants. De vegades, l’ambició de prínceps que creuen que no t enen mai prou t erres i gent sobre les qual s manar ; d’altres, la corrupció de mini stres que compromet en el seu senyor en una guerra per ofegar o desv iar el clam del s súbdits contra la seva mala admini stració. La di ferència d’opinions ha costat molts mi lers de v ides. Per exemple: si el suc de cer t gra era sang o v i; quin color era mi l lor per a una jaqueta , si negre, blanc, vermel l o gri s, i si hav ia de ser l larga o cur ta , ampla o estreta , bruta o neta . I no hi ha hagut guerres tan sagnants i furioses, ni que es perl longuessin tant de t emps, com les causades per di ferències d’opinió, en par ticular si era sobre coses indi ferents. Jonathan Swift, Els viatges de Gulliver, 1726 Quina és la intenció de Swift a l’hora de descriure les raons per les quals els països van a la guerra? 21 1
RkJQdWJsaXNoZXIy