Programa dels il·lustrats El nou «home il·lustrat», guiat per les «llums» del saber i la raó, es veia capaç de dominar la natura , estudiar -la i comprendre-la a través de la ciència experimental i l ’a nà l isi racional , la qual cosa el faria «feliç». La felicitat era un gran objectiu a assolir per l’ésser humà com a individu i ésser social . La majoria dels il·lustrats van ser fidels a les seves creences religioses, encara que amb certs dubtes i crítiques a la religiositat popular, la superstició i les tradicions. Uns quants, però, van criticar obertament la religió, que negava la raó i que era un instrument del fanatisme i la intolerància . Les bases socials de la Il·lustració es trobaven en les «classes educades»: aristòcrates, sacerdots i altres sectors del clergat, metges, funcionaris, militars, advocats i comerciants. En aquest corrent hi van participar les dones, encara que de manera minoritària . El grup que va protagonitzar aquest canvi ideològic el formaven els «filòsofs»: així va ser batejat a França el grup que va dur a terme la gran obra de l’Enciclopèdia i altres il·lustrats destacats. (26) Els il·lustrats defensaven la llibertat de comerç. El liberalisme també va desenvolupar un pensament econòmic basat en la llibertat de mercat, que va ser el fonament de la Revolució Industrial . 5.3. Els grans pensadors il·lustrats Locke, el precursor John L o cke (1632-1704) , ( 27 ) p ensador i f i lò s of ang l è s , va e xerc i r una g ran influència en el pensament polític, social i religiós de la Il·lustració europea . Les seves obres fonamentals van ser Assaig sobre el conei xement humà (1690), D os t ra ct a t s s ob re e l g ov ern c i v i l ( 1690 ) i C a r t e s s ob re l a t o l eràn c i a ( 1689 ) . La seva obra va establir les bases del liberali sme polític*. Va criticar l ’absoluti sme i va defensar el dret de rebel · lió davant de la tirania . Pensava que el poder s’ havia de dividir : uns havien d ’aprova r les lleis (poder legislatiu) i els altres governar (poder executiu). Si el poder es feia ser vir malament, rebel·lar -se era un dret . Opinava que el s homes són l liures i igual s per natural esa , però per mantenir aquests principi s calia un dret polític basat en un pacte social . 5. Il·lustració i crítica a l’Antic Règim 1720 1750 1800 1734 Cartes filosòfiques, Voltaire 1749 Història natural, Buffon 1755 Els fonaments sobre la desigualtat dels homes, Rousseau 1762 El contracte social, de Rousseau, es publica a Amsterdam 1789 S’inicia la Revolució a França 1721 Cartes perses, Montesquieu 1748 L’esperit de les lleis, Montesquieu 1751 Primer volum de l’Enciclopèdia 1759 Prohibició de la difusió temporal de l’Enciclopèdia 1776 La riquesa de les nacions, d’Adam Smith, primer tractat d’economia moderna. 26. Les principals publicacions de la Il·lustració. IGUALTAT I DRETS La societat civil En conseqüència , sempre que un cert nombre d’ homes s’uneixen en societat renunciant cadascun al poder d’executar la llei natural , cedint-lo a la comunitat, l lavors, i només l lavors, es constitueix una societat política o civil . Aquest fet es produeix sempre que un cert nombre d’ homes que vivien en l’estat de naturalesa s’a ssocien per formar un poble, un cos polític, sotmès a un govern suprem , o quan algú s’ad herei x i s’incorpora a qual sevol govern ja constituït. Per aquest fet autoritza la societat o, el que és el mateix, el seu poder legi slatiu , per fer les l lei s en nom seu segons convingui al bé públic o de la societat, i per executar -les com si es tractés de deci sions pròpies. Això és el que aparta el s homes d’un estat de naturalesa i el s col·loca dins una societat civil . John Locke, Dos tractats sobre el govern civil, 1690 Com i quan es forma «un poble, un cos polític», segons Locke? Hi veus semblances en el sistema de govern d’una democràcia actual amb la manera com es crea la «societat civil», segons aquest pensador? 27. John Locke. 24
RkJQdWJsaXNoZXIy