L’Enciclopèdia A França es va formar un grup de filòsofs que es van definir per la seva actitud crítica , vocació pedagògica i vinculació amb el món on vivien . L’Enciclopèdia o Diccionari raonat de les ciències, de les arts i dels oficis, el primer volum de la qual va veure la llum el 1751, va ser la seva gran obra d’aquest grup. A l’Enciclopèdia defensaven la tolerància , la modernització de l’economia i l’interès per la ciència i la tècnica . Els seus directors van ser el matemàtic Jean le Rond d’Alembert (1717-1783) i el filòsof Denis Diderot (1713-1784), el qual va tenir com a inspiradors Bacon , Newton i Locke, els grans pensadors anglesos del segle anterior. (28 i 29) De vida accidentada , l ’Enciclopèdia es va acabar el 1772, amb vint-i-vuit volums, més sis de suplements (1776-1780). Hi va col·laborar el més destacat de la Il·lustració francesa . Ràpidament va ser traduïda a diverses llengües i es va reimprimir unes quantes vegades. El pensament polític i social de la Il·lustració El pensament polític de la Il·lustració pretenia una reforma de les monarquies absolutes d’Europa . Per això va reforçar el poder real davant de l’Església (supressió del s jesuït es el 1773, reducció de convents) i va posar en mar xa una lenta transformació de la propietat agrària feudal per fer les terres més productives, va liberalitzar el comerç i va fomentar la producció manufacturera . Els grans pensadors polítics i socials del segle xviii van ser tres filòsofs francesos: Montesquieu , Voltaire i Rousseau . El baró de Montesquieu (1689-1755) era un admirador de les institucions britàniques. La seva obra fonamental va ser L’esperit de les lleis (1748). Per evitar l’abús de poder, va defensar la divisió de poders, seguint el model anglès: el poder legislatiu corresponia als parlaments, on havien d’estar representats tots els grups socials; el poder executiu havia d’estar en mans del rei; i el poder judicial havia de ser independent. La divisió de poders va ser la seva aportació més important a la història del pensament polític, i aquesta herència ha arribat fins als nostres dies. Voltaire (1694-1778) era enemic del fanatisme, la intolerància i la superstició religiosa. El s seus trebal l s més representatius van ser el Tractat sobre la tolerància (1763) i el D iccionari filosòfic (1764), dos bastions en defensa de la raó i l·lustrada davant del fanati sme i de la ignorància . Entre el s seus escrits literaris, destaca Càndid o l’optimisme (1759), en què satiritzava molts aspectes de la societat del seu temps.) 29. Propòsit de l’Enciclopèdia. L’obra que comencem (i que desitgem acabar) té dos objectius: com a Enciclopèdia, ha d’exposar en la mesura que sigui possible l’ordre i l’encadenament del s coneixements humans; com a Diccionari raonat de les ciències, de les arts i dels oficis, ha de contenir sobre cada ciència i sobre cada art, sigui liberal , sigui manual , el s principi s general s en què es basa i el s detal l s més essencial s que constitueixen el seu cos i la seva substància . Jean Le Rond D’Alembert, «Discurs preliminar» d'Enciclopèdia, 1751 Quins eren els objectius que va formular D’Alembert en iniciar l’Enciclopèdia? * Liberalisme polític: ideología que va néixer a finals del segle xvii a Anglaterra, base de les revolucions liberals. Defensa la llibertat de l’ésser humà en tots els aspectes i una societat amb drets davant de poders arbitraris. 28. Membres de la tertúlia de Diderot. Per què es considera que França és el cor del pensament il·lustrat? Investiga sobre la vida i l’obra del filòsof Denis Diderot. 25
RkJQdWJsaXNoZXIy