Jean- Jacqu e s Rousseau (1712-1778) . L e s se v e s t e or i e s s o c i al s , po lít i qu e s i educatives es troben recol lides en cinc trebal l s fonamental s: D iscursos sobre l es ciències i l es arts (1750), D i scursos sobre l’origen i el s fonaments de la desigualtat entre els homes (1755), Emili (1762), El contracte social ( 1762) i Confessions (1782-1789). En els Discursos, Rousseau considerava corrupta la societat on vivia , dominada per la set de riquesa , la competitivitat i la injustícia , qüestions que el van al lunyar del s enci clopedi st es . En El contra ct e soci al va defensar qu e l ’ésser humà és bo per naturalesa, però la societat el corromp i el converteix en un ésser insolidari; per això, les persones estableixen una llei , que han de complir obligatòriament, que reguli la convivència social i cedeixen la seva sobirania a un poder sup er ior, repre sent at en un govern i un e s institucions . Aqu e st s òrgans tenen l’obligació de legi slar i governar per al bé comú ; si no ho fan , les persones poden rebel·lar -se i destituir -los. Aqu e sts tre s f i lòsof s van e sbossar al gun e s de l e s i dee s mé s impor t ants del pensament polític contemporani . (30, 31 i 32) 5. Il·lustració i crítica a l’Antic Règim 14 Defineix: Il·lustració, Enciclopèdia, separació de poders. 15 Explica: Qui van ser els precursors de la Il·lustració i quines idees van aportar. On es va iniciar el moviment il·lustrat i per on es va difondre. 16 Analitza les idees il·lustrades. En què s’oposaven a l’Antic Règim? 17 Valora quines aportacions de la Il·lustració continuen vigents avui dia. A C T I V I T A T S A DEBAT Les bases del sistema liberal 30. La divisió de poders. En cada estat hi ha tres menes de poders: el poder legi slatiu , el poder executiu del s afers que depenen del dret de la gent i el poder executiu del s que depenen del dret civil . Pel poder legislatiu, el príncep o el magistrat, fa lleis per un temps o per sempre, i corregeix o deroga les que existeixen. Pel segon poder, fa la pau o la guerra, envia o rep ambaixades, estableix la seguretat, preveu les invasions. Pel tercer, castiga els delictes o jutja les diferències entre particulars. S’anomenarà aquest darrer el poder judicial , i l ’a ltre simplement el poder executiu de l’estat. Tot estaria perdut si el mateix home, o el mateix cos de persones principals, dels nobles, o del poble, exercissin aquests tres poders: el de fer les lleis, el d’executar les resolucions públiques i el de jutjar els delictes o les diferències entre particulars. Baró de Montesquieu, L’esperit de les lleis, 1748 31. Les causes de la desigualtat. Què deu un gos a un gos i un caval l a un caval l? Res, cap animal no depèn del s seus semblants; però l’ home, que ha rebut el raig de la Divinitat anomenat «raó», què hi ha guanyat? Ser esclau a gairebé tota la Terra . Si aquesta Terra fos el que sembla que hauria de ser, és a dir, si l’ home hi trobés per tot arreu una subsi stència fàcil i segura i un clima convenient a la seva naturalesa , és evident que hauria estat impossible que qual sevol home n’esclavitzés un altre. És la misèria, associada a la nostra espècie, la que subordina un home a un altre; el que constitueix un dany real no és la desigualtat, sinó la dependència. No és important que un home s’anomeni Sa Altesa o Sa Santedat, el més dur és haver-lo de servir, a l’un o a l ’altre. En el nostre infortunat món és impossible que els homes que viuen en societat no estiguin dividits en dues classes: una d’opressors i una altra d’oprimits. Voltaire, Diccionari filosòfic, 1764. 32. El contracte social i els seus efectes. Aquest trànsit de l’estat de naturalesa a l’estat civil produeix un canvi molt important en l’ home, ja que substitueix en la seva conducta l’instint per la justícia i dona a les seves accions el caràcter moral que abans els faltava. Només llavors, quan la veu del deure succeeix l’impuls físic i el dret a la gana, l’ home es veu obligat a consultar la raó abans d’escoltar les seves inclinacions. Allò que l’ home perd pel contracte social és la seva llibertat natural i el seu dret il·limitat a tot allò que el tempta i pot assolir ; el que guanya és la llibertat civil i la propietat de tot allò que posseeix. Per no enganyar-se, cal distingir bé la llibertat natural , que no té altres límits que les forces de l’individu, de la llibertat civil , que està limitada per la voluntat general , i la possessió, que no és més que l’efecte de la força o el dret del primer ocupant, de la propietat. Jean-Jacques Rousseau, El contracte social, 1762 Quins aspectes tracta cada autor? Alguns encara són actuals? Raona la resposta. Qui dels tres pensadors aporta les idees més «revolucionàries»? Argumenta l’elecció. 26
RkJQdWJsaXNoZXIy