La posició de la dona en la Il·lustració Al llarg de la història, el paper social d’homes i dones s’ha sostingut, tant en les societats occidentals com en les orientals, en la primacia de l’home sobre la dona. Primacia en drets i jerarquia social, en tasques o rols associats a homes i dones: el govern, la justícia, els grans negocis o les grans obres d’art eren exercits per homes, mentre que les dones solien estar relegades a casa, a la criança dels fills o a la feina dura i mal pagada en el món rural o a les primeres fàbriques que van sorgir a finals del segle xviii. La Il·lustració no va pensar en aquesta distribució desigual de papers a la societat. La qüestió de «gènere», entesa avui des d’un punt de vista sociocultural i no només biològic (sexe), es va començar a entreveure entre la fi del segle xviii i la fi del segle xix quan van aparèixer dones i idees que demanaven més reconeixement polític i social per raons de gènere. Dins del moviment il·lustrat es van fer els primers passos d’un llarg procés històric que arriba fins avui: el reconeixement dels plens drets de les dones i la seva igualtat entre un sexe i l’altre. 41. El germen d’una relació més igualitària. La raó il·lustrada buscava la igualtat dels éssers humans, però no volia aprofundir en la igualtat dels gèneres, i feia més gran la diferència entre homes i dones que s’anava arrossegant des de segles enrere. Aquí començava una de les contradiccions de la Il·lustració. Kant parlava de la majoria d’edat que l ’ home havia d ’assol ir fent ús de la raó, per obtenir així la seva independència , però quin era el paper de les dones en aquesta qüestió? Senzillament es pensava que aquesta lluita contra els privilegis, el camí cap al coneixement, era un afer de l’ home, en el seu sentit més literal . Aquesta marginació va ser el terreny adobat d’un pensament feminista incipient, que es desenvolupà més endavant amb la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, escrita el 1791 per Olympe de Gouges, com a resposta al manifest Drets de l’ Home i del Ciutadà, redactat després de la Revolució Francesa , o amb l’obra de Mar y Wollstonecraft Vindicació dels drets de la dona (1792). En altres paraules, la Il·lustració, que en principi havia de deixar relegada la posició de la dona en el nou estat liberal , va suposar l’empenta necessària per aixecar el cap, fins al punt que no és estrany pensar que la llavor del moviment feminista no hauria començat a germinar si no hagués sigut per la Il·lustració. Així , es va afavorir l’apar ició de tertúlies, salons, tavernes o cafès, noves esferes de relació humana on homes i dones es reunien per mantenir un tracte d’igualtat intel·lectual , destinats a contractació i negocis, però sobretot eren espais de discussió política , estètica , filosòfica , etc. Lucía Criado Torres, «El papel de la mujer como ciudadana en el siglo xviii: la educación y lo privado», Universidad de Granada. Online (adaptat) Q U È A P R E N E M D E L P A S S A T ? C A P A L’ A G E N D A 2 0 3 0 39. Llibertat o tirania. Qüestió molt controvertida pel s homes és la de saber si és més convenient privar les dones de la l libertat o deixar -los-la , i em sembla que hi ha raons molt fortes a favor i en contra . Una altra cosa molt diferent és saber si la naturalesa ha lligat les dones al s homes. No, em deia fa uns dies un filòsof molt afalagador amb les dames, la naturalesa no va dictar mai cap l lei semblant; l’imperi que ens arroguem és una tirania real i veritable, i el les ens l’ han deixat usurpar perquè són més racional s i més humanes, qualitats que tot i haver de donar -los la supremacia , si nosaltres haguéssim estat assenyats, el s hi ha pres, perquè som bojos. Però si bé és cert que la potestat que tenim en les dones és tirànica , també ho és que el les tenen amb nosaltres un imperi natural , que és la bel lesa , a la qual ningú no es resi steix. Barón de Montesquieu, Cartes perses, 1721 40. L’educació de la dona. L’educació de la dona ha de referir -se al s homes. Agradar -los, ser -los úti l s, fer -se estimar i honorar -los, educar -los de joves, cuidar -los d ’a du lt s , aconsel lar - los, consolar -los, fer -los la v ida agradable i dolça : heus aquí el s deures de les dones en tot t emps, i el que se’ l s ha d’ensenyar des de la seva infància . Per tant, cultivar en les dones les qualitats de l ’ home i descuidar les que el s són pròpies és, sens dubt e, trebal lar en per judici seu . Jean-Jacques Rousseau, Emili, 1762 30
RkJQdWJsaXNoZXIy