17 43. Distribució dels assalariats per gènere i trams salarials a Espanya, 2019. 45. La robotització del treball (robots per cada 10.000 treballadors). P U N T D E P A R T I D A 32 Explica breument com ha incidit l’evolució tecnològica en el món del treball. 33 Investiga sobre els efectes de la robotització en els processos productius i estableix-ne els avantatges i els inconvenients. 34 Comenta les característiques de la nova revolució industrial (Indústria 4.0) en la qual ja ens trobem. C O M E R A L L A V O R S 35 Descriu l’evolució entre el primer ordinador comercial i els productes informàtics que es veuen en el document 42. 36 Estableix les diferències que hi ha entre la central telefònica dels anys trenta i el telèfon mòbil actual. P A S S A A L’ A C C I Ó 37 Indica algunes activitats que es puguin fer amb teletreball i algunes susceptibles de ser robotitzades. 38 Cita algunes feines precàries i discriminacions en el món laboral que dificulten la difusió del treball decent, malgrat els canvis tecnològics i certes millores laborals. Com es podrien solucionar aquestes deficiències del món laboral? A C T I V I T A T S Per saber-ne més Alex Proyas, Jo, robot, 2004. Enrique Cortés (coord.), Una mirada al mundo. Un intento de ensayo global, SKR ediciones, Madrid, 2017. Manuel Castells, La sociedad red, Alianza, Madrid, 2008. Spike Jonze, Her, 2013. https://cincodias.elpais.com/cincodias/2019/10/01/opinion/ 1569944969_018159.html 181236_17_p429_h2_robotizacion_trabajo FONT: El Español, 2018 631 488 309 303 211 189 185 160 145 132 128 83 71 68 3 Austràlia Corea del Sud Suïssa Canadà Japó Espanya Dinamarca Alemanya EUA I tàlia Regne Unit Singapur França Í ndia Xina 0 100 200 300 400 500 600 700 181236_17_p429_h1_distribucion_asalariados FONT: eleconomista.es, 2019 0 10 20 30 40 50 20,3 40,5 45,8 33,7 33,8 25,8 En % Euros Menys de 1.324,2 Més de 2.221,2 De 1.324,2 a 2.221,2 o més Homes Dones 44. La persistència de les feines de mala qualitat. L’informe reit era que t enir una feina remunerada no suposa una garantia de condicions de v ida decents o d’un ingrés adequat per a molts del s 3 0 0 mi lions de desocupats a tot el món el 2 019. Massa sov int, la manca d’ingressos o d’altres mitjans de supor t f inancer obliga el s trebal ladors a fer feines que són informal s, estan mal remunerades i proporcionen poc o cap accés a la prot ecció social i al s drets laboral s. Aquest és el cas especialment del s 1.4 0 0 mi lions de trebal ladors per compt e propi i trebal ladors fami liars auxi liars al s paï sos d’ingressos bai xos i mitjans, que acostumen a estar empleats de manera informal , trebal len en condicions vulnerables i amb ingressos molt inferiors al s trebal ladors que t enen una feina assalariada . Fins i tot al s paï sos d’alts ingressos, un nombre crei xent de trebal ladors per compt e propi han de tirar endavant amb condicions de trebal l def icients. Tanmat ei x, el s mat ei xos empleats estan sov int subject es a contract es incer ts, ingressos bai xos i informalitat. En total , al voltant de 2.0 0 0 mi lions de trebal ladors a tot el món estan empleats de manera informal , cosa que representa el 61 % de la força de trebal l mundial . «Gairebé 500 milions de persones no tenen una feina ben pagada i suficient», 2020 (adaptat). https://news.un.org/es/story/2020/01/1468231 429
RkJQdWJsaXNoZXIy