Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor/Santillana, dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l’elaboració ha participat: Textos María Larumbe Martín Cristina Rubio Barba Edició Alba Martínez Cruz (Type Publishing Services SL) Inés Reyes Ferrero Sabina Sánchez de Enciso Defarge Edició executiva Eva Herrero González Direcció del projecte Mercedes Rubio Cordovés Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l’alumnat els traslladi a la llibreta. MÚSICA Acords ESO Int roducció a la mú s i ca
I T I N E R A R I D I DÀCT I C ➔ Reflexiona i debat sobre la teva experiència personal en relació al tema de la unitat, per començar a construir el teu aprenentatge i a donar-li sentit. ➔ Connecta amb la realitat. Fes- te preguntes, recorda el que has après en altres unitats, en altres cursos, en altres assignatures o en les teves pròpies experiències i aplica-ho per contestar preguntes sobre una situació real. SABERS BÀSICS 1. Ritme i pulsació 2. Música amb percussió corporal 3. Escriure el so 4. Les qualitats del so 5. El so i la seva audició 6. Paisatges sonors 7. Anem de concert! CONNECTA AMB LA REALITAT Quants sons diferents pots fer amb el cos? El so que fas quan piques de mans o dones cops de peu és música? Quins sons et molesten en la teva vida quotidiana ? Creus que l’excés de so o de soroll pot afectar la salut? En quins moments t’agrada estar en silenci? 1 Ritme al cos Intensitat 15. DESCRIU la intensitat de cada f ragment i com varia en cadascun. ➔ La tardor de Les quatre estacions , d ’Antonio Vivaldi . ➔ Largo de l a Simfonia del Nou Món d ’Antonín Dvorák . ➔ Obertura d ’Egmont, de Ludwig van Beethoven . La intensitat per met distingi r si un so és for t o suau , i en les par titures s’indica mitjançant matisos ( les abrev iatures dels quals s’escr iuen a sota del pentag rama) i uns signes a nomenat s reg u ladors, que equ iva len a canv is graduals d’intensitat . diminuendo (dim.) a b re v i a t u re s re g u l a d o rs m a t i s o s ff f mf mp p pp forti ssimo forte mezzoforte mezzopiano piano piani ssimo m a t i s o s a b re v i a t u re s re g u l a d o rs crescendo (cresc.) pp p mp mf f ff piani ssimo piano mezzopiano mezzoforte forte forti ssimo 16. INTERPRETA Falling slowly, de Glen Hansard i Marketa Irglova, de la pel·lícula Once. Para atenció als canvis d’intensitat . I Fall mp don't - ing know slow you, - ly, but eyes I that want know you me, all and the I more can't for go that. back. p Words Moods fall that through take me me and ways e - fool - rase me, me, and and I I’m can't paint ed re black. act. - - pp mf mf dim. dim. Take this sink - ing boat and point it home, we've still got time. Raise your hope full - voice you have a choice; you'll mak e it no (2 vegades) w. 44 & ∑ & ∑ ∑ & ∑ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ w œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ w and_al 14 I Ritme al cos Flamenc 3. ACOMPANYA aquesta soleá (peça de f lamenc) amb palma s sordes (picant de mans) marcant més fort les pulsacions indicades. El so de les palmas sordes s’obté deixant un buit entre les mans, en contraposició a les palmas normals, anomenades palmas seques . 1 2 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 La percussió cor poral és una par t fonamental del f lamenc. El cant i el toc de la guitar ra s’acompanyen amb diferents tipus de palmas, i també hi ha els espetecs de d it s i el zapateado, que s ’executa amb unes sabates de sola dura i claus a la punta i al taló. Gumboot dance 4. BALLA Baba baxolele, popular de Sud-àf rica. Al zapateado es pot colpejar tota la planta contra el terra, la mitja planta, el taló, el costat del taló o la punta. Amb aquests moviments bàsics es creen diferents ritmes. Fes un pas en la direcció indicada. Fes un pas i després colpeja la bota amb totes dues mans. El gumboot dance (en anglès , «dansa de les botes d’aigua») va sorgir a les mines de Sud-àfr ica a finals del segle xix , on els treballadors , major itàr iament negres , feien feines molt dures i per illoses . Com que estava prohibit parlar o cantar durant les llargues jornades laborals , els miners van crear un co d i p e r c omu n ic a r - s e a t r av é s de l s o de le s b o t e s q ue p or t av e n . Ac tualment , aquesta dansa és un símbol de la lluita contra el racisme i la repressió que va patir la població negra de Sud-àfr ica . Interpreta-ho tot 3 vegades augmentant la velocitat . 6 3 5 (2 vegades) 1 2 4 (2 vegades) (2 vegades) (2 vegades) (2 vegades) 9 33 10. IDENTIFICA la teva tessitura amb l’ajuda d’un teclat . ➔ Comença cantant l a nota més greu que siguis capaç i puja f ins a l a nota més aguda sense forçar l a veu . Totes les notes han de sonar amb l a mateixa intensitat i durada . Quina és l a teva tessitura? ➔ Obser va el tecl at de l a pàgina anterior. Quines són les notes que poden cantar tots els tipus de veu? D’altra banda , les veus infantils també es coneixen com a veus blanques i tenen una tessitura aguda . 11. INTERPRETA Cerf -volant, de Bruno Coulais, de la pel·lícula Les chori stes (Els nens del cor). Cer f - vo l ant , - vo l ant - au vent , ne t 'ar - rê - t e pas. Vers l a m er, haut dans l es ai rs un en fant - t e vo i t . Vo - yage i n - so l ent , - t rou - bl es e ni - vrant s, - a m ours - i n - no cent es - sui vent - t a vo i e, sui vent - t a vo i e. Cer f - vo l ant , - vo l ant - au vent , ne t 'ar - rê - t e pas. Vers l a m er, haut dans l es ai rs, un en fant - t e vo i t . Et dans l a t our m ent e, - t es ai l es t r i om - phan t es. - N 'ou - bl i e pas de re - ve - ni r vers m oi . 43 & & & ∑ & œ œ œ ‰ œ j œ œ œ œ œ œ œ ˙ ˙ ˙ œ œ œ ‰ œ j œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ j ˙ Œ œ œ œ ‰ œ j ˙ Œ Œ œ Œ œ œ œ ‰ œ j œ œ œ œ œ j ‰ œ œ œ ˙ œ œ œ ‰ œ j œ œ Œ œ œ œ œ ˙ ˙ ˙ œ œ œ ‰ œ j œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰ œJ ˙ Œ œ œ œ ‰ œJ œ œ œ œ ‰ œ j œ œ ˙ œ ˙ Œ mp (2 vegades) 12. INVESTIGA què és un foniatre i quin tipus de malalties tracta. La veu és un instrument meravellós que hem de cuidar. Mals hàbits, com ara cridar, escurar el coll, prendre begudes fredes, no descansar, freqüentar ambients amb molt de fum o cantar en tessitures que no ens corresponen poden danyar irreversiblement la veu. Les alteracions de la veu s’anomenen disfonies. Una disfonia sense curar o mal tractada pot acabar en una afonia, que és la pèrdua total de la veu. Una altra possible malaltia són els nòduls vocals, una mena de durícies que apareixen a les cordes vocals i que produeixen ronquera i dif icultat per emetre alguns sons. 2 CO N ST R U E I X E L T E U CO N E I X E M E N T: E L S SA B E R S BÀS I CS E L P U N T D E PA R T I DA : L A S I T UAC I Ó D ’A P R E N E N TAT G E 1 ➔ Aplica els teus coneixements musicals enfrontant- te al començament de cada epígraf a un exercici pràctic que requerirà que desenvolupis les teves habilitats i competències musicals. ➔ Comprèn els coneixements a partir de textos clars i ben estructurats. ➔ Ves més enllà i descobreix altres temes d’interès que ampliïn el teu coneixement del món musical. P R ACT I CA L ES T E V ES D EST R ES ES : L ES CO M P E T È N C I ES ES P EC Í F I Q U ES 3 ➔ Expressa’t i desenvolupa la teva creativitat interpretant peces vocals i instrumentals, acompanyaments i balls, i improvisant, creant i col·laborant amb els teus companys i les teves companyes en l’elaboració de diferents tipus de productes artístics. ➔ Recolza’t en les bases musicals específicament dissenyades per a cada activitat. ➔ Inspira’t amb els exemples audiovisuals proposats. ➔ Deixa’t portar per un itinerari musical variat, enriquidor i curosament seqüenciat. 2 I Itinerari didàctic
L ECT U R A Si la música està feta de sons, com poden gaudir-ne les persones amb discapacitat auditiva? Sovint es pensa que la música és un privilegi exclusiu dels qui poden sentir, però les experiències de les persones sordes ens obliguen a reflexionar sobre la manera com percebem el so. L’audició és la sensació que es produeix al cervell quan hi arriben les ones sonores generades per un cos en vibració. En concret, la percepció del so es localitza en una zona de la mida d’una pilota de golf anomenada còrtex auditiu. Les persones privades d’audició enregistren els sons en aquesta mateixa regió del cervell, però, en comptes d’analitzar la informació rebuda per l’aparell auditiu (que és el que tenen danyat), processen la vibració del so percebuda a través de tot el cos. De fet, qualsevol que s’apropi a un altaveu en una discoteca pot experimentar com tot el seu cos vibra amb la música. Aquesta informació pot ajudar-nos a entendre per què tantes persones sordes han dedicat la seva vida a la música, superant les seves limitacions físiques i desenvolupant una aguda percepció del so més enllà de l’oïda. Beethoven és un dels casos més coneguts. Diuen que va fer tallar les potes del seu piano per percebre millor les vibracions al terra quan tocava. La sordesa no li va impedir crear algunes de les composicions més cèlebres de la història de la música. La consagrada percussionista escocesa Evelyn Glennie és una de les intèrprets més conegudes amb discapacitat auditiva. Guanyadora de dos premis Grammy i amb una extensa discografia, aquesta virtuosa és capaç d’identificar amb absoluta precisió l’altura de les notes sentint-ne la vibració en diferents parts del cos. «Per algun motiu, tendim a diferenciar entre escoltar un so i sentir una vibració –diu–, però en realitat són la mateixa cosa». Actualment, la tecnologia està fent aportacions molt interessants en aquest sentit i s’estan desenvolupant accessoris tèxtils i apps que permeten transformar diversos canals de sons en diferents tipus de vibracions, que els usuaris capten amb el cos de manera rítmica i melòdica. A més dels avenços tecnològics, cada vegada hi ha més artistes de pop i rock conscienciats a convertir els seus concerts en una experiència inclusiva. La cantautora Rozalén, per exemple, actua acompanyada a l’escenari per la intèrpret de llenguatge de signes Beatriz Romero des de fa anys, per tal que la seva m ú s i c a e s p u g u i t a m b é e s c o l t a r a m b e l s u l l s . Txarango també ha inclòs una intèrpret de llenguatge de signes en alguns dels seus concerts. I és que ningú no s’ha de perdre el plaer de viure la música. Escoltant amb tots els sentits Em pregunto 1 Com es diu la zona del cervell que s’encarrega de la percepció auditiva? Quina funció duu a terme? 2 Busca a Internet un vídeo d’Evelyn Glennie. Què t’ha cridat més l’atenció de la seva interpretació? 3 Investiga sobre la Sound Shirt . Què és i quines aplicacions té? 26 I Ritme al cos Annex ➔ Pensa críticament. Analitza un text, respon les preguntes que potenciaran la reflexió sobre el tema i investiga. Estableix connexions entre la música i altres àrees, opina i visibilitza el teu pensament. ➔ No t’aturis. Busca el termes que no recordes al glossari i comprova d’un cop d’ull la digitació de les notes a la flauta de bec i els acords bàsics a la guitarra i al teclat per dur a terme les interpretacions musicals proposades en tot el llibre. O R G A N I T ZO L E S I D E E S E L S O L e s q u a l i t a t s s ó n . . . S ’ i n d i q u e n a m b . . . Intensitat Determina si un so és fort o suau. Matisos i reguladors. p p p m p m f f f f d i m . c re s c . Altura Determina si un so és greu o agut . Notes al pentagrama darrere la clau. L E S O N E S S O N O R E S Un cos vibra. Després, les ones viatgen per l’aire o l’aigua f ins a ser captades pel nostre aparell auditiu. Ones regulars, ordenades i percebudes com a agradables, que anomenem so. Ones irregulars, desordenades i percebudes com a desagradables, que anomenem soroll. E s p ro d u e i xe n q u a n . . . E s c a ra c t e r i t z e n p e r. . . E s m e s u re n e n . . . Po d e n s e r… L’excés de sons i sorolls en l’entorn s’anomena contaminació acústica i pot danyar seriosament la salut . El conjunt de sons i sorolls del nostre entorn es coneix com a paisatge sonor. La seva f reqüència, que determina l’altura del so (més gran en els sons aguts i més petita en els greus). Hert zs (Hz) La seva amplitud, que determina la intensitat del so (més gran en els sons forts i més petita en els sons suaus). Decibels (dB) La seva durada. Segons (s) & œ œ œ œ œ œ œ œ Determina si un so és llarg o curt . Durada Figures musicals i els seus respectius silencis. h q e x Timbre Permet identif icar el que sona. El nom de l’instrument o el tipus de veu. 23 7 Indica a quina qualitat del so es refereix cada af irmació. a . Permet distingir entre sons ll args i curts . b. Permet diferenciar els sons aguts dels greus . c . Permet distingir entre sons forts i suaus . d . Permet identif icar el que sona . 8 Crea un esquema piramidal semblant a aquest per ordenar els silencis corresponents. e e e e e e e e q q q q h h x x x x x x x x x x x x x x x x w 9 Resol al quadern aquestes equivalències, seguint l’exemple. Després, indica les equivalències amb semicorxeres. w 5 4 q 1 w 5 e 2 5 3 5 10 Escriu aquest ritme en un pentagrama, fent servir les notes indicades. sol re re do' mi si la fa re 44œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ / COM P R OVO E L Q U E H E A P R È S 1 Copia i completa al quadern. El és l a successió ordenada de sons en el temps, al voltant d ’una , que és com el batec de l a música . Algunes pulsacions sonen més que d ’altres, l a qual cosa origina diferents combinacions . 2 Escriu al quadern tres tipus de percussió corporal . 3 Indica d’on són originàries aquestes danses. a . Gumboot dance b. Fl amenc c . Haka 4 Copia i corregeix aquestes af irmacions. a . El pentagrama és una pauta de quatre línies i tres espais sobre l a qual s’escriu l a música . b. La cl au de sol es comença a escriure a l a primera línia del pentagrama . c . La cl au neutra ser veix per escriure notes greus i comença a l a quarta línia del pentagrama . d . La cl au de f a es f a ser vir per escriure ritmes, per l a qual cosa no indica cap nota . 5 Identif ica la clau de sol correcta i reprodueix-la diverses vegades. En quina línia del pentagrama comença? Per què? 6 Escriu al quadern les qualitats del so. a . Altura , timbre, intensitat i acústica . b. Durada , f reqüència , timbre i silenci . c . Durada , altura , intensitat i timbre. d . Timbre, altura , durada i ritme. 24 I Ritme al cos ➔ Organitza les idees i assegura’t que has adquirit els sabers bàsics mitjançant els esquemes dels principals conceptes tractats en la unitat. ➔ Comprova i aplica els que has après resolent les nombroses activitats que hi ha repartides per tot el llibre. ➔ Valora el teu aprenentatge i sigues conscient de tot el que has après i com has construït els teus coneixements. SA B E R ES BÁS I CO S 4 CO N S O L I DA E L Q U E H AS A P R ÈS : P O SA’ T A P R OVA 5 R E F L E X I O N A I I N V ES T I G A 6 V ES M ÉS E N L L À ➔ Consulta el LlibreMèdia i descobreix tot el material audiovisual i multimèdia que acompanya i enriqueix el llibre. 7 I A M ÉS . . . 3
UNITAT • • La música clàssica en viu: espais de representació, programa de mà i normes de comportament . • • Audició activa de La dansa macabra, C Saint-Saëns. • • Audició activa d’Havanera de la Suite n . 2 de Carmen, G. Bizet . • • Visionament d’un f ragment de l’Havanera de l’òpera Carmen (2010). • • Edició digital de partitures. • • La melodia. Tipus de línies melòdiques. Els acords. • • Frases musicals suspensives i conclusives. • • Patrons musicals: pregunta-resposta i eco. • • El cànon. 4 La música clàssica 7 1 • • La producció de la veu: respiració, cordes vocals, ressonadors i articulació. • • Audició activa de «Los set gotxs» del Llibre Vermell de Mont serrat. • • Audició activa de l’Himne dels pirates de Mar i Cel, Dagoll Dagom. 2 Una veu prodigiosa 27 1 Ritme al cos 7 • • Ritme i pulsació. • • Pentagrama, ritmegrama i clau. • • Les qualitats del so i la seva graf ia musical : durada, altura, intensitat i timbre. Escolta i percepció musical SA BER S BÀS I CS • • Glossari. • • Les notes a la f lauta de bec. • • Els acords a la guitarra. • • Els acords al teclat . Interpretació, improvisació i creació 3 Mil i un instruments 49 • • Visionament d’un f ragment de la pel·lícula Un cor a l ’hivern (1992). • • Visionament de com es toquem alguns instruments de corda, vent , percussió i electròfons. • • Audició activa del tema de la Guia d ’orquest ra per a joves, B Britten. • • Audició activa de Feuillet inèdit n . 4, O. Messiaen. • • Audició activa de Csárdás, V. Monti. • • Audició activa de l’Allegro con brio de la Simfonia n . 5, L. Van Beethoven. • • El teclat : com tocar-lo correctament . • • El tempo i les indicacions metronòmiques. • • Els inter vals. Tons i semitons. • • Les alteracions: sostingut , bemoll i becaire. Alteracions accidentals i pròpies. • • Interpretació de Jolie Blon, popular dels Estats Units. • • Audició activa de L’Hereu Riera, F. Mompou. • • Visionament de com es toquen alguns instruments tradicionals: la pandereta, el pandero quadrat , les culleres, la f lauta, el tamborí i el saltiri. • • Enregistrament d’un podcast radiofònic. • • L’anacrusi. • • Escales musicals: diatònica major, diatònica menor i pentatònica. • • Interpretació d’un acompanyament amb percussió corporal per Cortando la rosa, popular. • • Interpretació de Funga alaf ia, popular de Nigèria. 5 Arrels musicals 93 • • Visionament de com es toquen la bateria, la guitarra i el baix elèctrics. • • Audició activa de Rock around t he clock, M. C. Freedman i J. E. Myers. • • Visionament d’un f ragment de la pel·lícula Ray (2004). • • Audició activa d’Ahora me quiero más, S. Socas i Vlack Motor. • • Tècniques i exercicis vocals per al cant . • • La f lauta de bec: com tocar-la correctament . • • El compàs de la música: la pulsació i tipus de compàs. • • Signes de prolongació: punt , lligadura i calderó. • • Signes de repetició: barres de repetició, caselles de repetició, Da Capo i Da Capo al Fine. • • L’obstinat . • • Acompanyament amb efectes vocals del Mambo n . 5, D. Pérez Prado. • • Visionament d’un fragment de la pel·lícula Pitch Perfect (Dando la nota) (2012). • • El so i la seva audició: les ones sonores, el mesurament del so i el procés d’audició. • • Paisatges sonors. La contaminació acústica. El silenci. • • Audició activa de l’Obert ura de Guillem Tell, G. Rossini. • • Lectura d’Escoltant amb tot s els sent it s sobre la música i la discapacitat auditiva. • • Interpretació d’un ball de rock and roll . • • Creació d’un rap sobre una base musical donada. • • Efectes rítmics: la síncope i les notes a contratemps. • • Lectura d’Inspiració o plagi?, sobre els drets d’autor i les lleis de propietat intel·lectual . 6 Sons urbans 115 ANNEX 137 *SOTMÈS A REVISIÓ *Podreu consultar l'índex def initiu a edupack.cat 4 I Índex
Contextos i cultures musicals • • Música amb percussió corporal i la seva presència en diferents tradicions musicals: f lamenc, gumboot dance i haka. • • La música clàssica o culta. • • La música clàssica oriental . • • Agrupacions instrumentals i vocals clàssiques. • • Distribució dels instruments en l'orquestra simfònica. • • Lectura d'Un concert inesperat sobre la música clàssica i el context en el qual s'interpreta. • • Interpretació del rondó de la Pet ita serenata noct urna, W. A. Mozart . • • Interpretació de Sakura , sakura, tradicional del Japó. • • Interpretació de La balalaica, popular russa. • • Interpretació de l’Oda a l ’alegria de la Simfonia n . 9, L. van Beethoven. • • Interpretació de ¿Dónde vas con mantón de Manila? de La verbena de la Paloma, T. Bretón. • • Interpretació de Papageno de La f lauta màgica, W. A. Mozart . escènica • • Tipus de veu segons la tessitura. • • Lectura d’El poder d 'una cançó sobre el poder de la música en projectes d'acció humanitària. • • Interpretació de The Zulu warrior, popular de Sud-àf rica. • • Interpretació de Cerf -volant de la BSO de Les chori stes (Els nens del cor), B. Coulais. • • Interpretació de O Haupt voll Blut und Wunden de La Passió segons sant Mateu, J. S. Bach. • • Interpretació d’Edelwei ss de la BSO de Somriures i llàgrimes, R. Rodgers i O. Hammerstein II. • • Interpretació de Scarborough fair, popular anglesa. • • Interpretació de Lascia ch 'io pianga de Rinaldo, G. F. Händel . • • Creació d’una peça de beat boxing a partir de seqüencies melòdiques donades. • • Interpretació de la dansa Baba baxolele, popular de Sud-àf rica. • • Acompanyament amb un got de When I 'm gone, A. P. Carter. • • Interpretació d’Oh , when t he saint s, popular dels Estats Units. • • Interpretació de Falling slowly de la BSO d’Once, G. Hansard i M. Irglova. • • Creació i interpretació d’un paisatge sonor amb percussió corporal . • • Objectes sonors: instruments prehistòrics i tradicionals. • • La fabricació d'instruments. El lutier. • • Classif icació dels instruments: corda, vent , percussió i electròfons. • • Lectura de Música ent re les escombraries sobre la música i l'educació com a eixos de transformació social . • • Construcció d’un instrument a partir de materials reciclats i creació de ritmes per acompanyar cançons amb l’instrument . • • Creació d’un arxiu digital d’instruments. • • Interpretació de The lion sleeps tonight, S. Linda. • • Interpretació del Minuet de Sept imino, L. van Beethoven. • • La música tradicional . Funcions de la música tradicional en els cinc continents. • • Les nostres tradicions musicals: instruments, agrupacions i danses. • • El f lamenc. • • Lectura de La música t radicional està de moda sobre el ressorgiment de la música tradicional . • • Acompanyament amb objectes sonors per a La loba parda, popular. • • Interpretació d’El dimoni escuat, popular. • • Interpretació dels passos i moviments del Virolet. • • Interpretació de Rosa María, A. Sánchez Pecino. • • Interpretació del espiritual negre Swing low, sweet chariot. • • Interpretació d’El blues del do, M. Á. de la Ossa. • • Interpretació de Banana boat song, popular de Jamaica. • • La música popular urbana. • • El jazz: origen i estils derivats. La big band. • • El rock and roll : origen i estils derivats. La banda de rock. • • Estils populars urbans dels segles xx i xxi. • • Estils populars urbans no occidentals. • • Interpretació d’In t he mood G. Miller. • • Interpretació d’I got rhyt hm, G. Gershwin. • • Interpretació d’All my loving, The Beatles. • • Interpretació de Should I stay or should I go?, The Clash. • • Interpretació de Sin t i no soy nada, Amaral . • • Interpretació de Stand by me, B. E. King, J. Leiber i M. Stoller. *SOTMÈS A REVISIÓ 5
SABERS BÀSICS 1. Ritme i pulsació 2. Música amb percussió corporal 3. Escriure el so 4. Les qualitats del so 5. El so i la seva audició 6. Paisatges sonors 7. Anem de concert! CONNECTA AMB LA REALITAT Quants sons diferents pots fer amb el cos? El so que fas quan piques de mans o dones cops de peu és música? Quins sons et molesten en la teva vida quotidiana ? Creus que l’excés de so o de soroll pot afectar la salut? En quins moments t’agrada estar en silenci? 1 Ritme al cos
El ritme està contínuament present en la natura: en els batecs del cor, en les ones del mar, en el cicle dels dies i de les nits o en el pas de les estacions de l’any. Quan escoltem o interpretem algun ritme o melodia, acostumem a marcar la pulsació instintivament amb el peu o picant de mans. 1. Ritme i pulsació 1. ACOMPANYA Where i s t he love?, de Black Eyed Peas, amb aquesta seqüència de sons. En música, el ritme és la successió ordenada de sons en el temps, al voltant d’una pulsació, que és com el batec de la música. Algunes pulsacions sonen més fortes que d’altres, la qual cosa origina diferents combinacions, segons soni més fort una pulsació de cada dues, una pulsació de cada tres o una de cada quatre. 2. MARCA LA PULSACIÓ d’aquests f ragments picant amb els palmells de les mans a les cuixes i marcant més fort les pulsacions indicades. ➔ Cada dues pulsacions (El rellotge sincopat , de Leroy Anderson): 1 2 1 2 1 2 1 2 ➔ Cada tres pulsacions (Vals de les f lors, de Piotr Ílitx Txaikovski): 1 2 3 1 2 3 1 2 3 ➔ Cada quatre pulsacions (Baby elephant walk, de Henr y Mancini): 1 2 3 4 1 2 3 4 2. Música amb percussió corporal El cos és un instrument perfecte amb què podem originar una gran varietat de ritmes fent servir diferents tipus de percussió corporal , com ara picar de mans, espetecs de dits o donar cops de peu, i interpretar belles melodies amb la nostra veu. picada de mans espetec de dits cop del palmell sobre el pit espetec de dits 1 2 3 4 8 I Ritme al cos
Flamenc 3. ACOMPANYA aquesta soleá (peça de f lamenc) amb palma s sordes (picant de mans) marcant més fort les pulsacions indicades. El so de les palmas sordes s’obté deixant un buit entre les mans, en contraposició a les palmas normals, anomenades palmas seques . 1 2 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 La percussió cor poral és una par t fonamental del f lamenc. El cant i el toc de la guitar ra s’acompanyen amb diferents tipus de palmas, i també hi ha els espetecs de d it s i el zapateado, que s ’executa amb unes sabates de sola dura i claus a la punta i al taló. Gumboot dance 4. BALLA Baba baxolele, popular de Sud-àf rica. Al zapateado es pot colpejar tota la planta contra el terra, la mitja planta, el taló, el costat del taló o la punta. Amb aquests moviments bàsics es creen diferents ritmes. Fes un pas en la direcció indicada. Fes un pas i després colpeja la bota amb totes dues mans. El gumboot dance (en anglès , «dansa de les botes d’aigua») va sorgir a les mines de Sud-àfr ica a finals del segle xix , on els treballadors , major itàr iament negres , feien feines molt dures i per illoses . Com que estava prohibit parlar o cantar durant les llargues jornades laborals , els miners van crear un co d i p e r c omu n ic a r - s e a t r av é s de l s o de le s b o t e s q ue p or t av e n . Ac tualment , aquesta dansa és un símbol de la lluita contra el racisme i la repressió que va patir la població negra de Sud-àfr ica . Interpreta-ho tot 3 vegades augmentant la velocitat . 6 3 5 (2 vegades) 1 2 4 (2 vegades) (2 vegades) (2 vegades) (2 vegades) 9
El haka se solia interpretar abans de la lluita per infondre força i unitat al grup, i també per espantar l’enemic. Haka 5. BUSCA a Internet la selecció de rugbi de Nova Zelanda interpretant un haka. Com són els seus moviments? El haka és una antiga dansa guer rera que forma par t de la cultura maor i , de Nova Zelanda . Consisteix a fer en gr up una sèr ie de mov iments enèrgics amb for tes percussions cor porals , alhora que es recita un poema en veu molt alta . 3. Escriure el so 6. ESCOLTA l’Allegro del Concert per a violoncel en si menor d’Antonin Dvorák. Series capaç de memorit zar-lo? La notació musica l occidenta l és un cod i ut i l it zat a tot el món per representar la música per escr it i que així perdur i en el temps . Consta de diferents elements . Pentagrama La música s’escriu al pentagrama: una pauta, formada per cinc línies i quatre espais, en què es col·loquen les notes i tots els a ltres signes musica ls . Les línies i els espais es numeren començant per sota. Ritmegrama Qua n no se s ’ i nter pr eten notes , si nó nomé s r i t me s , e s f a s e r v i r u n a s ol a pauta , anomenada r itmegrama . La clau La pr imera cosa que s’escr iu al pentagrama és la clau , que ens indica com es diu cada nota . Hi ha diversos tipus de claus , però la més uti litzada és la clau de sol, que s ’escr iu pa r t i nt de la segona l í n ia del pentag rama i i nd ica que la nota sol se situa en aquesta línia . 7. APRÈN a escriure la clau de sol i practica-la al quadern. & œ Altres claus ➔ La clau de fa ser veix per escriure notes greus. Comença a la quarta línia del pentagrama i indica que la nota fa se situa en aquesta línia. ? œ ➔ La clau neutra s’utilit za per escriure ritmes, per la qual cosa no indica cap nota. / 5 4 3 2 1 4 espais 5 línies 4 3 2 1 10 I Ritme al cos
4. Les qualitats del so Tots els sons tenen quatre qualitats que ens permeten distingir-los els uns dels altres: durada , altura , intensitat i timbre. Cada qualitat es representa d’una manera específica en la notació musical occidental . Durada 8. INDICA en quin ordre sonen aquests ritmes. A 44 / œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ B 44 / œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ C 44 / œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ La durada permet diferenciar si un so és l larg o cur t . Es representa mitjançant les f igures musica ls i els si lencis cor responents . La f igura que sov int representa una pulsació és la negra , però pot ser qualsevol altra . nom f igura silenci equivalència rodona 4 negres w h q e x blanca negra 1 negra 2 negres corxera 1/2 negra semicorxera 1/4 negra 9. MARCA LA PULSACIÓ amb el peu i interpreta aquests ritmes picant de mans. Després, crea un tercer ritme i escriu-lo en un ritmegrama. 44 / ˙ œ Œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ 44 / œ Œ ‰ œ j ‰ œ j œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ Durant molt de temps, la música es va transmetre oralment de generació en generació. En l’actualitat , però, tenim una manera de representar-la per escrit perquè perduri. 1 2 Parts de les figures ➔ Les parts de les f igures musicals són: ➔ Quan les corxeres i les semicorxeres van juntes, els seus ganxos s’uneixen entre si. iq jjjq ganxo plica cap e q 11
10. ACOMPANYA When I ’m gone, d’Alvin Pleasant Carter. ➔ Posa un pot de ll apis o un got de pl àstic cap per avall damunt una taul a i practica aquesta seqüència de moviments . 1 1 2 3 2 1 4 5 1 6 7 8 9 10 11 44 / œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ➔ Practica l a seqüència f ins que puguis interpretar-l a al ritme de l a música . ➔ Visiona aquesta escena de l a pel·lícul a Pitch Perfect (Dando la nota) , en què l a protagonista , interpretada per Anna Kendrick , versiona l a cançó Cups (When I ’m gone) i comenta-l a a cl asse. Altura 11. INDICA quin d’aquests instruments sona més greu. 1 2 1 Pica de mans un cop. 2 Dona un cop a la taula amb la mà dreta. 3 Dona un cop a la taula amb la mà esquerra. 4 Aixeca el got amb la mà dreta. 6 Dona la volta al got amb la mà esquerra. 7 Colpeja la boca del got amb la mà dreta. 8 Colpeja el fons del got contra la taula. 9 Passa el got de cara amunt a la mà dreta. 10 Dona un cop a la taula amb la mà esquerra. 11 Dona la volta al got i posa’l en la posició inicial . 5 Torna a deixar el got a la taula. 1 12 I Ritme al cos
L’altura permet distingir si un so és greu o agut, i es representa mitjançant la clau al pentagrama i les notes musicals. Les línies i els espai infer iors del pentagrama cor responen a ls sons més greus , i les línies i els espais super iors , a les notes més agudes . Quan una nota és tan aguda o tan greu que se sur t del pentagrama , com el do greu, s’escr iu sobre una línia addicional . l í n i a a d d i c i o n a l do re mi fa sol la si do’ re’ & œ œ œ œ œ œ œ œ œ 12. CANTA aquestes partitures dient el nom de les notes. 44 & œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ 44 & ˙ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ ˙ 1 2 13. COPIA i completa aquesta partitura al quadern amb les notes indicades i les f igures adequades. Després, interpreta-la. do mi sol do mi do mi sol do' si la sol fa sol sol fa mi re 42 & & œ œ œ œ œ œ œ œ 14. INTERPRETA Oh , when t he saint s, una cançó popular dels Estats Units. Oh, w hen t he sa int s go m arch - i ng i n, oh, w hen t he num ber, - oh, w hen t he saint s go m arch - i ng i n. 44 & & Œ œ œ œ w Œ œ œ œ w Œ œ œ œ œ ˙ Œ Œ œ œ œ ˙ ˙ ˙ ˙ w (3 vegades) sa int s go m arch - i ng i n, oh, how I w ant t o be_i n t hat & ˙ ˙ ˙ ˙ w Œ œ œ œ ˙ Œ œ ˙ ˙ Oh, w hen t he sa int s go m arch - i ng i n, oh, hen t he num ber, - oh, hen t he saint s go arch - i ng i n. 44 œ Œ œ œ œ Œ œ œ œ ˙ Œ Œ œ ˙ (3 vegades) sa int s go m arch - i ng i n, oh, how I w ant t o be_i n t hat ˙ Œ œ œ ˙ œ ˙ ˙ h, hen t he sa int s go arch - i ng i n, oh, w hen t he nu ber, - oh, w hen t he saint s go m arch - i ng i n. 44Œ œ œ (3 vegades) sa int s go arch - i ng i n, oh, ho I ant t o be_i n t hat Hi ha animals que emeten sons imperceptibles per a la nostra oïda. Per exemple, els elefants es comuniquen picant les potes al terra i, d’aquesta manera, produeixen uns sons molt greus anomenats inf rasons. També hi ha animals, com els dof ins i els ratpenats, que emeten sons extremament aguts, anomenats ultrasons. 13
Intensitat 15. DESCRIU la intensitat de cada f ragment i com varia en cadascun. ➔ La tardor de Les quatre estacions , d ’Antonio Vivaldi . ➔ Largo de l a Simfonia del Nou Món d ’Antonín Dvorák . ➔ Obertura d ’Egmont, de Ludwig van Beethoven . La intensitat per met distingi r si un so és for t o suau , i en les par tit ures s’indica mitjançant matisos ( les abrev iatures dels quals s’escr iuen a sota del pentag rama) i uns signes a nomenat s reg u ladors, que equ iva len a canv is graduals d’intensitat . diminuendo (dim.) a b re v i a t u re s re g u l a d o rs m a t i s o s ff f mf mp p pp forti ssimo forte mezzoforte mezzopiano piano piani ssimo m a t i s o s a b re v i a t u re s re g u l a d o rs crescendo (cresc.) pp p mp mf f ff piani ssimo piano mezzopiano mezzoforte forte forti ssimo 16. INTERPRETA Falling slowly, de Glen Hansard i Marketa Irglova, de la pel·lícula Once. Para atenció als canvis d’intensitat . I Fall mp don't - ing know slow you, - ly, but eyes I that want know you me, all and the I more can't for go that. back. p Words Moods fall that through take me me and ways e - fool - rase me, me, and and I I’m can't paint ed re black. act. - - pp mf mf dim. dim. Take this sink - ing boat and point it home, we've still got time. Raise your hope full - voice you have a choice; you'll mak e it no (2 vegades) w. 44 & ∑ & ∑ ∑ & ∑ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ w œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ w and_al 14 I Ritme al cos
Notes els canvis d’intensitat? I els diferents timbres? Quines sensacions tens? Distingeixes els sons greus dels aguts? Pots seguir el ritme bàsic de la música? Cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric. Zzz, Zzz. Ff iiuuu, ff iiuuu. 42 42 42 42 / / / / Œ œ Œ œ œ œ Ó ‰ œ j œ j ‰ ‰ œ j œ j ‰ ‰ œ j œ j Roc, roc, roc, roc. ‰ ‰ œ j œ j ‰ Ó ˙ Ó ˙ ˙ Ó ˙ Ó (4 vegades) Pel timbre de veu podem identif icar les persones, reconèixer-ne l’edat i el sexe, fer-nos una idea d’on provenen i f ins i tot intuir-ne l’estat d’ànim. Timbre 17. INTERPRETA imitant els sons indicats E l t i mbr e e n s p e r me t id e nt i f ic a r a l lò q ue s on a , j a s ig u i u n a v eu , u n i ns t r ument , un a n ima l o un objec te . A les pa r t it u res , el t imbre s ’i nd ica a l pr i ncipi , amb el nom de l ’instr ument o del t ipus de veu que ha d’interpreta r-la . 18. EXPERIMENTA amb alguna aplicació per modif icar la veu. ➔ Enregistra l a teva veu fent ser vir l’aplicació i explora les diferents opcions per veure com canvien les qualitats del so. 5. El so i la seva audició 19. FES aquest experiment . Després, contesta les preguntes dels globus. ➔ Situa’t davant d ’un altaveu potent , amb les orelles protegides amb taps, i posa-hi les mans a sobre. ➔ Para atenció a les teves sensacions mentre algú reprodueix música amb diferents intensitats, altures i timbres . 15
A l’aire, les ones sonores viatgen a una velocitat de 340 metres per segon, mentre que a l’aigua ho fan a gairebé 1.500 metres per segon. Això permet a les balenes i als dof ins comunicar-se a distàncies de f ins a 30 quilòmetres. El so Un so és una ona sonora produïda per la vibració d’un cos. Aquesta ona es transmet per l’aire, l’aigua o un altre medi fins a arribar a l’oïda. Els diferents tipus de sons tenen diferents característiques. L’ona d’un so llarg v ibra durant més temps que la d’un so cur t . so llarg so curt L’ona d’un so agut vibra més de pressa que la d’un so greu. so agut so greu L’ona d’un so for t és més àmplia que la d’un so suau . so fort so suau 20. OBSERVA el canvi que es produeix en aquesta ona i tria la resposta correcta. Des del pu nt de v i s t a cient í f ic , u n so mu sica l es d i ferencia d ’u n sorol l pel fet que la seva ona és regular, ordenada i es percep com a agradable, mentre que l’ona d’un soroll és ir regular, desordenada i es percep com a desagradable. so soroll Aquest so comença agut i acaba greu. No, no! Comença forte i acaba piano. 1 2 16 I Ritme al cos
habitació en silenci trànsit lleuger xiuxiueig of icina gran en horari de feina onatge en una platja cridòria banda de rock aspiradora clàxon de cot xe avió enlairant-se El diapasó és un objecte que es fa ser vir per af inar, és a dir, interpretar les notes musicals amb l’altura correcta. Quan es colpeja, vibra 440 vegades per segon (a 440 Hz). La seva f reqüència és la mateixa que la de la nota la. Mesurar el so Tot i que els nostres ulls no capten les ones sonores que viatgen per l’aire, són un fenomen f ísic les qua litats del qua l es poden mesurar i ana litzar amb diferents aparells . La durada d ’un so depèn de la per manència en el temps de les seves ones i es mesura en segons. L’a ltura d’un so depèn de la freqüència amb què v ibren les seves ones (més o menys ones per segon) i es mesura en her tzs (Hz). La intensitat d’un so depèn de l’amplitud de les seves ones i es mesura en decibels (dB). 21. INVESTIGA quants decibels tenen aproximadament aquests sons. ➔ El llindar de l’audició és la intensitat mínima a partir de la qual es percep el so. Els éssers humans escoltem sons superiors a 0 dB. ➔ El llindar del dolor és la intensitat a partir de la qual un so es torna insuportable i dolorós. Aquest llindar se situa en 120 dB per a l’oïda humana. 17
Com es produeix l’audició 22. INVESTIGA quines funcions fa el cerumen a les orelles. L’aud ició és possible g r àcies a l nos t re apa rel l auditiu, que es div ideix en tres par ts: Orel la ex terna: on els pavel lons aud it ius o orelles capten les ones sonores , que viatgen a través del conducte auditiu . Orella mitjana: on una membrana anomenada timpà vibra en entrar en contacte amb les ones sonores i transmet les v ibracions a una sèr ie de d’ossets molt petits. Orel la inter na : conté la còc lea , un conduc - t e e n f o r m a d e c a r go l q u e t r a n s f o r m a l e s v i b r a c i on s d e l e s on e s e n i mp u l s o s e l è c - t r i c s , e l s q u a l s a r r i b e n a l c e r v e l l a t r av é s del ner v i aud it iu . 2 6. Paisatges sonors 23. OBSERVA les imatges i fes una llista del conjunt de sons que creus que se senten en cadascun d’aquests llocs. Compara el resultat . El conjunt de sons que hi ha en un espai en un moment determinat s’anomena paisatge sonor. És una espècie d ’empremta única , com ho són els costums o l’accent dels habitants d’un lloc. Actualment , el soroll dels veh ic les amb motor s ’ha imposat sobre el s a lt res sons en molt s l locs del planeta , i ha uniformitzat els paisatges sonors . orella externa orella mitjana orella interna orelles nervi auditiu còclea timpà conducte auditiu 1 18 I Ritme al cos
24. ENREGISTRA un paisatge sonor i reprodueix-lo per a la resta de la classe. Després, contesta. ➔ S’hi senten sorolls propis de l’activitat humana? I de l a natura? ➔ Hi ha algun so que predomini sobre els altres? 25. IMITA el so d’una tempesta d’estiu fent servir aquesta percussió corporal . 7 LA TEMPESTA S’ALLUNYA Pica’t les cuixes amb els palmells cada vegada més a poc a poc més suaument . 8 CAUEN LES ÚLT IMES GOTES Fes petar els dits cada vegada més lentament f ins a parar. 5 ARA PLOU AMB FORÇA Pica’t les cuixes amb els palmells amb força i de pressa. 6 SONA UN ALTRE TRO Dona un cop fort a la taula i després dos cops més suaus. 3 LA PLUJA VA CAIENT AMB MÉS FORÇA Pica’t les cuixes amb els palmells alternadament i ves augmentant la velocitat i la intensitat. 4 SONA UN TRO Dona un cop fort a la taula i després dos cops més suaus. 1 S’AIXECA UNA BRISA SUAU Frega suaument els palmells de les mans entre si. 2 CAUEN LES PRIMERES GOTES Fes petar els dits lentament i ves augmentant la velocitat . 19
La contaminació acústica 26. VALORA el nivell de soroll del teu centre. ➔ En grup, mesureu el nivell de soroll que hi ha a l’aul a durant una cl asse, i anoteu-ne els nivells mà xims i mínims . Per fer-ho, podeu fer ser vir un sonòmetre o bé descarregueu-vos alguna aplicació per mesurar el so amb el mòbil . ➔ Escriviu una llista de possibles mesures per reduir el soroll al centre escolar. En grups de quatre, debateu les propostes i elaboreu una nova llista amb les que considereu més efectives. ➔ Prepareu diversos cartells amb les propostes i pengeu-los a les parets dels passadissos i de les aules per conscienciar la resta de l’alumnat . L’excés de soroll i de so a l’entorn es coneix com a contaminació acústica i provoca diverses alteracions al nostre cos . Tot i que l’Organització Mundial de la Salut considera els entorns de més de 65 dB com a per judicials per a la nostra salut física i mental , hi ha milions de persones a tot el món que conv iuen amb aquests nivells de soroll cada dia . Quan estem ex posat s a sons o sorol ls d ’una intensitat de f ins a 8 0 dB , podem sentir cansament , estrés o ir r itabi litat i patir insomni i moments d’agressiv itat . Amb sons per sobre de 9 0 dB podem patir pèrdua d ’audició. A més , un soroll puntual de més de 160 dB (com ara una explosió o un tret) pot ar r ibar a causar lesions ir reversibles a l’oïda . El nostre compor tament és fonamenta l per combat re la contaminació acúst ica , ja que tots podem reduir el soroll en el nostre entorn. El silenci 27. ESCOLTA l’Allegro de la Simfonia n . 2 , d’Anton Bruckner. Com creus que sonaria aquesta peça sense silencis? Com d’important creus que és el silenci en la nostra vida? 28. COMPLETA aquesta melodia al quadern amb silencis i interpreta-la. 44 & œJ œ œ œ œ œ œ œ œ j œ œ œ œ œ El silenci facilita la memòria, l’aprenentatge i, en general, té efectes molt positius sobre nosa ltres i el nostre entor n . Sense si lencis tampoc no ser ia possible la música, ja que és el resultat de la combinació de sons i silencis. El nivell del soroll ambiental recomanat a les aules no hauria de superar els 35 dB, tot i que en moltes escoles i instituts sol arribar a 80 dB. Fa molt de temps, un f ilòsof anomenat Pitàgores va dir: «Escolta: seràs savi. El principi de la saviesa és el silenci». 20 I Ritme al cos
7. Anem de concert! Guillem Tell, de Gioachino Rossini Gioachino Rossini va néixer a Itàlia el 1792 . Tant el seu pare com la seva mare eren músics . Rossini ben aviat va completar els estudis musicals i va destacar com a compos itor. Va e s c r iu r e òp er e s de tot t ipu s . E l 18 2 3 e s va trasl ladar a França , on a l cap de sis anys va estrenar l ’òpera Guillem Tell, escrita en francès. Aquesta va ser l’última òpera del compositor, creada als trenta-dos anys , quan cur iosament encara li quedaven més de quaranta anys de v ida , i gaudia de gran reconeixement i fama . L’òper a Guillem Tell es ba sa en una llegenda sobre la independència de Suïssa , segons la qual el governador d’un poble , anomenat A ltdor f , es va irritar molt quan va saber que G u i l l e m Te l l , u n b a l l e s t e r cèlebre , hav ia passat davant del símbol del poder austr íac sense fer la inclinació de resp e c t e q ue c or r e s p on i a . Pe r ai xò va manar que l ’ar restessin , però li va prometre la l lib e r t a t s i e n c e r t a v a a mb l a seva ballesta una poma col·locada sobre el cap del seu fi l l petit , situat a 80 passos . Tot i que Guillem en va sortir victor iós , ja que va par tir la poma netament per la meitat, va admetre davant del governador que havia guardat una segona f letxa per matar-lo en cas que hagués fallat. Tell va ser condemnat una altra vegada, però va aconseguir escapar-se, va matar el governador i es va convertir en un heroi de la revolta dels suïssos i del començament de la seva lluita per la independència. 29. ESCOLTA el f inal de l’Obertura de Gui llem Tell. Una obertura és l a peça orquestral amb què s’obre una òpera , i ser veix per presentar-ne les principals melodies . ➔ Segueix l a pulsació de l a música i descobreix els moments en què es reprodueix el ritme del galop dels cavalls . ➔ Acompanya l a música amb percussió corporal , seguint el ritme i l a intensitat indicats per a cada part . 21
44˙ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ / ∑ ∑ introducció mf œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ / œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ / part B mf œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ / œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ / part A mp f œ Œ œ Œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ Œ / œ Œ œ Œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ Œ / f part C pont ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ / mp œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ / œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ / part A mp ➔ Rel aciona cada part amb l a intensitat correcta . ➔ Quines f igures musicals es f an ser vir en l’acompanyament proposat? ➔ Investiga quines altres òperes va compondre Gioachino Rossini . molt forta forta mig forta mig suau suau molt suau part C part B pont introducció part A 22 I Ritme al cos
O R G A N I T ZO L E S I D E E S E L S O L e s q u a l i t a t s s ó n . . . S ’ i n d i q u e n a m b . . . Intensitat Determina si un so és fort o suau. Matisos i reguladors. p p p m p m f f f f d i m . c re s c . Altura Determina si un so és greu o agut . Notes al pentagrama darrere la clau. L E S O N E S S O N O R E S Un cos vibra. Després, les ones viatgen per l’aire o l’aigua f ins a ser captades pel nostre aparell auditiu. Ones regulars, ordenades i percebudes com a agradables, que anomenem so. Ones irregulars, desordenades i percebudes com a desagradables, que anomenem soroll. E s p ro d u e i xe n q u a n . . . E s c a ra c t e r i t z e n p e r. . . E s m e s u re n e n . . . Po d e n s e r… L’excés de sons i sorolls en l’entorn s’anomena contaminació acústica i pot danyar seriosament la salut . El conjunt de sons i sorolls del nostre entorn es coneix com a paisatge sonor. La seva f reqüència, que determina l’altura del so (més gran en els sons aguts i més petita en els greus). Hert zs (Hz) La seva amplitud, que determina la intensitat del so (més gran en els sons forts i més petita en els sons suaus). Decibels (dB) La seva durada. Segons (s) & œ œ œ œ œ œ œ œ Determina si un so és llarg o curt . Durada Figures musicals i els seus respectius silencis. h q e x Timbre Permet identif icar el que sona. El nom de l’instrument o el tipus de veu. 23
7 Indica a quina qualitat del so es refereix cada af irmació. a . Permet distingir entre sons ll args i curts . b. Permet diferenciar els sons aguts dels greus . c . Permet distingir entre sons forts i suaus . d . Permet identif icar el que sona . 8 Crea un esquema piramidal semblant a aquest per ordenar els silencis corresponents. e e e e e e e e q q q q h h x x x x x x x x x x x x x x x x w 9 Resol al quadern aquestes equivalències, seguint l’exemple. Després, indica les equivalències amb semicorxeres. w 5 4 q 1 w 5 e 2 5 3 5 10 Escriu aquest ritme en un pentagrama, fent servir les notes indicades. sol re re do' mi si la fa re 44œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ / COM P R OVO E L Q U E H E A P R È S 1 Copia i completa al quadern. El és l a successió ordenada de sons en el temps, al voltant d ’una , que és com el batec de l a música . Algunes pulsacions sonen més que d ’altres, l a qual cosa origina diferents combinacions . 2 Escriu al quadern tres tipus de percussió corporal . 3 Indica d’on són originàries aquestes danses. a . Gumboot dance b. Fl amenc c . Haka 4 Copia i corregeix aquestes af irmacions. a . El pentagrama és una pauta de quatre línies i tres espais sobre l a qual s’escriu l a música . b. L a cl au de sol es comença a escriure a l a primera línia del pentagrama . c . La cl au neutra ser veix per escriure notes greus i comença a l a quarta línia del pentagrama . d . L a cl au de f a es f a ser vir per escriure ritmes, per l a qual cosa no indica cap nota . 5 Identif ica la clau de sol correcta i reprodueix-la diverses vegades. En quina línia del pentagrama comença? Per què? 6 Escriu al quadern les qualitats del so. a . Altura , timbre, intensitat i acústica . b. Durada , f reqüència , timbre i silenci . c . Durada , altura , intensitat i timbre. d . Timbre, altura , durada i ritme. 24 I Ritme al cos
16 Indica quina qualitat del so canvia cada vegada. 1 2 mf 44 & w mp 44 & ˙ Ó mp 44 & w mf 44 & w 3 4 ff 44 & w ff 44 & w 17 Indica quina qualitat del so mesura cada unitat . 1 decibel (dB) 2 hert z (Hz) 3 segon (s) 18 Indica el nom de les parts de l’aparell auditiu i explica’n breument la seva funció. 1 2 5 4 3 19 Contesta al quadern. a . Què és l a notació musical? b. Què és un ritmegrama? c . Quins tipus de cl aus coneixes? d . Què son els matisos i els regul adors? e. Quina qualitat del so permet identif icar el que sona? f. Què és l a contaminació acústica? 11 Escriu al quadern a quantes negres equival cadascuna d’aquestes combinacions de figures. 1 q q 2 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ q 3 h q q 4 w 5 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ 6 q 7 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ 8 e h œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ 12 Crea un ritme amb les combinacions de l'activitat anterior que duren dues negres, un altre amb les que en duren tres i un altre amb les que en duren quatre. 13 Copia al quadern i indica el nom de les notes. Quina és la més aguda? I la més greu? 44 & & œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ 44 & & œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ 14 Escriu al quadern aquests matisos en la forma desenvolupada i ordena’ls de més a menys intensitat . f mp pp mf p ff 15 Copia i corregeix aquesta taula. pianissimo mp molt suau piano p suau mezzopiano pp mig fort mezzoforte mf mig suau forte ff fort fortissimo f cada vegada més fort crescendo dim . molt fort diminuendo cresc . cada vegada més suau p 44 & w ff 44 & w 25
RkJQdWJsaXNoZXIy