L ECT U R A Si la música està feta de sons, com poden gaudir-ne les persones amb discapacitat auditiva? Sovint es pensa que la música és un privilegi exclusiu dels qui poden sentir, però les experiències de les persones sordes ens obliguen a reflexionar sobre la manera com percebem el so. L’audició és la sensació que es produeix al cervell quan hi arriben les ones sonores generades per un cos en vibració. En concret, la percepció del so es localitza en una zona de la mida d’una pilota de golf anomenada còrtex auditiu. Les persones privades d’audició enregistren els sons en aquesta mateixa regió del cervell, però, en comptes d’analitzar la informació rebuda per l’aparell auditiu (que és el que tenen danyat), processen la vibració del so percebuda a través de tot el cos. De fet, qualsevol que s’apropi a un altaveu en una discoteca pot experimentar com tot el seu cos vibra amb la música. Aquesta informació pot ajudar-nos a entendre per què tantes persones sordes han dedicat la seva vida a la música, superant les seves limitacions físiques i desenvolupant una aguda percepció del so més enllà de l’oïda. Beethoven és un dels casos més coneguts. Diuen que va fer tallar les potes del seu piano per percebre millor les vibracions al terra quan tocava. La sordesa no li va impedir crear algunes de les composicions més cèlebres de la història de la música. La consagrada percussionista escocesa Evelyn Glennie és una de les intèrprets més conegudes amb discapacitat auditiva. Guanyadora de dos premis Grammy i amb una extensa discografia, aquesta virtuosa és capaç d’identificar amb absoluta precisió l’altura de les notes sentint-ne la vibració en diferents parts del cos. «Per algun motiu, tendim a diferenciar entre escoltar un so i sentir una vibració –diu–, però en realitat són la mateixa cosa». Actualment, la tecnologia està fent aportacions molt interessants en aquest sentit i s’estan desenvolupant accessoris tèxtils i apps que permeten transformar diversos canals de sons en diferents tipus de vibracions, que els usuaris capten amb el cos de manera rítmica i melòdica. A més dels avenços tecnològics, cada vegada hi ha més artistes de pop i rock conscienciats a convertir els seus concerts en una experiència inclusiva. La cantautora Rozalén, per exemple, actua acompanyada a l’escenari per la intèrpret de llenguatge de signes Beatriz Romero des de fa anys, per tal que la seva m ú s i c a e s p u g u i t a m b é e s c o l t a r a m b e l s u l l s . Txarango també ha inclòs una intèrpret de llenguatge de signes en alguns dels seus concerts. I és que ningú no s’ha de perdre el plaer de viure la música. Escoltant amb tots els sentits Em pregunto 1 Com es diu la zona del cervell que s’encarrega de la percepció auditiva? Quina funció duu a terme? 2 Busca a Internet un vídeo d’Evelyn Glennie. Què t’ha cridat més l’atenció de la seva interpretació? 3 Investiga sobre la Sound Shirt . Què és i quines aplicacions té? 26 I Ritme al cos Annex ➔ Pensa críticament. Analitza un text, respon les preguntes que potenciaran la reflexió sobre el tema i investiga. Estableix connexions entre la música i altres àrees, opina i visibilitza el teu pensament. ➔ No t’aturis. Busca el termes que no recordes al glossari i comprova d’un cop d’ull la digitació de les notes a la flauta de bec i els acords bàsics a la guitarra i al teclat per dur a terme les interpretacions musicals proposades en tot el llibre. O R G A N I T ZO L E S I D E E S E L S O L e s q u a l i t a t s s ó n . . . S ’ i n d i q u e n a m b . . . Intensitat Determina si un so és fort o suau. Matisos i reguladors. p p p m p m f f f f d i m . c re s c . Altura Determina si un so és greu o agut . Notes al pentagrama darrere la clau. L E S O N E S S O N O R E S Un cos vibra. Després, les ones viatgen per l’aire o l’aigua f ins a ser captades pel nostre aparell auditiu. Ones regulars, ordenades i percebudes com a agradables, que anomenem so. Ones irregulars, desordenades i percebudes com a desagradables, que anomenem soroll. E s p ro d u e i xe n q u a n . . . E s c a ra c t e r i t z e n p e r. . . E s m e s u re n e n . . . Po d e n s e r… L’excés de sons i sorolls en l’entorn s’anomena contaminació acústica i pot danyar seriosament la salut . El conjunt de sons i sorolls del nostre entorn es coneix com a paisatge sonor. La seva f reqüència, que determina l’altura del so (més gran en els sons aguts i més petita en els greus). Hert zs (Hz) La seva amplitud, que determina la intensitat del so (més gran en els sons forts i més petita en els sons suaus). Decibels (dB) La seva durada. Segons (s) & œ œ œ œ œ œ œ œ Determina si un so és llarg o curt . Durada Figures musicals i els seus respectius silencis. h q e x Timbre Permet identif icar el que sona. El nom de l’instrument o el tipus de veu. 23 7 Indica a quina qualitat del so es refereix cada af irmació. a . Permet distingir entre sons ll args i curts . b. Permet diferenciar els sons aguts dels greus . c . Permet distingir entre sons forts i suaus . d . Permet identif icar el que sona . 8 Crea un esquema piramidal semblant a aquest per ordenar els silencis corresponents. e e e e e e e e q q q q h h x x x x x x x x x x x x x x x x w 9 Resol al quadern aquestes equivalències, seguint l’exemple. Després, indica les equivalències amb semicorxeres. w 5 4 q 1 w 5 e 2 5 3 5 10 Escriu aquest ritme en un pentagrama, fent servir les notes indicades. sol re re do' mi si la fa re 44œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ / COM P R OVO E L Q U E H E A P R È S 1 Copia i completa al quadern. El és l a successió ordenada de sons en el temps, al voltant d ’una , que és com el batec de l a música . Algunes pulsacions sonen més que d ’altres, l a qual cosa origina diferents combinacions . 2 Escriu al quadern tres tipus de percussió corporal . 3 Indica d’on són originàries aquestes danses. a . Gumboot dance b. Fl amenc c . Haka 4 Copia i corregeix aquestes af irmacions. a . El pentagrama és una pauta de quatre línies i tres espais sobre l a qual s’escriu l a música . b. La cl au de sol es comença a escriure a l a primera línia del pentagrama . c . La cl au neutra ser veix per escriure notes greus i comença a l a quarta línia del pentagrama . d . La cl au de f a es f a ser vir per escriure ritmes, per l a qual cosa no indica cap nota . 5 Identif ica la clau de sol correcta i reprodueix-la diverses vegades. En quina línia del pentagrama comença? Per què? 6 Escriu al quadern les qualitats del so. a . Altura , timbre, intensitat i acústica . b. Durada , f reqüència , timbre i silenci . c . Durada , altura , intensitat i timbre. d . Timbre, altura , durada i ritme. 24 I Ritme al cos ➔ Organitza les idees i assegura’t que has adquirit els sabers bàsics mitjançant els esquemes dels principals conceptes tractats en la unitat. ➔ Comprova i aplica els que has après resolent les nombroses activitats que hi ha repartides per tot el llibre. ➔ Valora el teu aprenentatge i sigues conscient de tot el que has après i com has construït els teus coneixements. SA B E R ES BÁS I CO S 4 CO N S O L I DA E L Q U E H AS A P R ÈS : P O SA’ T A P R OVA 5 R E F L E X I O N A I I N V ES T I G A 6 V ES M ÉS E N L L À ➔ Consulta el LlibreMèdia i descobreix tot el material audiovisual i multimèdia que acompanya i enriqueix el llibre. 7 I A M ÉS . . . 3
RkJQdWJsaXNoZXIy