MÚSICA Acords ESO Hi stòr ia de la mú s i ca Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor/Santillana, dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l’elaboració ha participat: Textos María Larumbe Martín Cristina Rubio Barba Edició Alba Martínez Cruz (Type Publishing Services SL) Inés Reyes Ferrero Sabina Sánchez de Enciso Defarge Edició executiva Eva Herrero González Direcció del projecte Mercedes Rubio Cordovés Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l’alumnat els traslladi a la llibreta.
I T I N E R A R I D I DÀCT I C ➔ Reflexiona i debat sobre la teva experiència personal en relació al període històric que aborda la unitat, per començar a construir el teu aprenentatge i donar-li sentit. ➔ Connecta amb la realitat. Fes- te preguntes, recorda el que has après en altres unitats, en altres cursos, en altres assignatures o en les teves pròpies experiències i aplica-ho per contestar preguntes sobre una situació real. SABERS BÀSICS 1. L’època medieval 2. Modes rítmics i escales modals 3. Textures musicals medievals 4. Tipus de música 5. La música litúrgica 6. La música vocal profana 7. La música instrumental 8. La música a la península Ibèrica CONNECTA AMB LA REALITAT Quins van ser els principals estils artístics de l’edat mitjana? Coneixes cap obra literària d’aquest període? Saps com s’escrivia la música a l’edat mitjana? Com creus que era la música que s’escoltava a les esglésies medievals? I als pobles i les ciutats? Quins instruments identifiques a la imatge? De quina família i tipus són? 1 L’edat mitjana ES0000000157539 254592_UNIDAD_01_121105.indd 7 24/03/2022 15:42:04 2. Noves textures 3. INTERPRETA Da pacem Domine, de Melchior Frank. Després, contesta. ™ ™ ™ ™ ™ ™ Da pa - cem Do m i - ne, - da pa - cem Do m i - ne, - i n di - Da pa - cem Do m i - ne, - da pa - cem Do m i - - Da pa - cem Do m i - ne, - da ™ ™ ™ ™ ™ ™ e bus - nos t r i s. - Da pa cem Do m i - - - ne, nos t r i s. - 1. 2. ne, i n di - e - bus nos t r i s. - Da pa - cem Do-m i - bus, nos t r i s. - pa - cem Do-m i ne, - i n di - e - bus nos t r i s. - Da ne, i n di - - e bus. - 44 44 44 & # & # & # ∑ & # & # & # ˙ œ œ œ™ œJ ˙ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ Ó ˙ œ œ œ™ œ j ˙ Œ œ œ œ œ œ Ó ˙ œ œ œ™ œJ ˙ Œ œ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ œ œ œ™ œJ ˙ ˙ ˙ w œ œ œ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ œ œ œ™œ j ˙ ˙ w œ œ œ œ œ œ œ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ œ œ œ ˙ w Andante D. C. ➔ Quantes veus hi ha? ➔ Interpreten totes les veus l a mateixa melodia? ➔ Comencen totes alhora? 4. INDICA de quina de les dues peces parla cadascú. ➔ Taedet animam meam, de Tomás Luis de Victoria . ➔ Flow my tears , de John Dowl and . 2 2 2 3 Quatre veus interpreten la melodia de manera simultània. Un instrument polifònic acompanya la melodia principal . Totes les veus canten el mateix text amb un ritme molt semblant . Una única veu interpreta la melodia principal. No hi ha cap acompanyament instrumental . Melodia i harmonia ➔ La melodia té un caràcter horit zontal , perquè està formada per notes que s’interpreten successivament . ➔ L’harmonia té un caràcter vertical , perquè es refereix a les notes que s’interpreten simultàniament . 31 29. BALLA aquesta pavana d’autor anònim. ➔ Posició inicial : formeu una f ilera de diverses parelles, mirant endavant . Cada parell a s’agaf arà de l a mà de l a següent manera : el de l’esquerra amb el palmell de l a mà dreta estesa mirant amunt i el de l a dreta amb l a mà esquerra posada sobre el palmell de l a del company o companya . ➔ Pas bàsic: avanceu marcant el compàs de dos temps; recol zeu primer l a punta del peu i després el taló. Cada seqüència dura quatre compassos: ➔ Feu els següents despl açaments per l’espai amb l a parell a : cada part dura vuit compassos i tota l a sèrie s’ interpreta dues vegades . Feu un pas amb el peu esquerre i ajunteu-hi el peu dret . Feu un pas amb el peu dret i ajunteu-hi el peu esquerre. Feu un pas amb el peu esquerre i un altre amb el dret . Feu un pas amb el peu esquerre i ajunteu-hi el peu dret . 4 3 2 1 Part E (8 compassos) Inventeu l’última seqüència! Part C (8 compassos) Les parelles giren en el sentit de les agulles del rellotge f ins a formar una creu. Part A (8 compassos) Compassos 1-4: avanceu en línia recta. Compassos 5-8: retrocediu f ins a la posició inicial . Part D (8 compassos) Les parelles continuen girant f ins a tornar a la posició inicial (en f ila). Part B (8 compassos) Compassos 1-4: cada parella gira en el sentit de les agulles del rellotge. Compassos 5-8: gireu en la direcció contrària. 2 2 46 I El Renaixement Les pr incipals formes vocals profanes renaixentistes eren les següents: madrigal cançó chanson Va néixer a Itàlia i ràpidament es va estendre amb gran èxit per la resta d’Europa. El text era en llengua vernacla. Constava de quatre o més veus, de vegades amb acompanyament instrumental . Tenia una textura homofònica o contrapuntística. Va destacar a Anglaterra. El text era en llengua vernacla. Constava d’una sola veu amb acompanyament instrumental . Tenia una textura de melodia acompanyada. Va destacar a França. El text era en llengua vernacla i era generalment sil·làbic i de temàtica amorosa. Constava de diverses veus amb acompanyament instrumental . Tenia textura homofònica o contrapuntística. 14. INDICA en quin ordre sonen aquestes peces. Què et permet saber-ho? 2 9 Personatges de l’època La italiana Maddalena Casulana (1544-1590) va ser la primera compositora de la història de la música occidental a qui se li van publicar les seves creacions. En el seu primer llibre de madrigals va escriure: «Desitjo demostrar al món, tant com pugui en aquesta professió musical, l’errònia vanitat que diu que només els homes posseeixen els dons de l’art i l’intel·lecte, i que aquests dons mai no han estat donats a les dones». Les melodies de les seves composicions eren cantables, expressives i respectuoses amb el text . A més de compondre, Casulana també cantava i tocava el llaüt . J ’ay bien cause de lamenter, chanson de Josquin Des Prés Altri canti d ’amor, madrigal de Claudio Monteverdi Come again , sweet love, cançó de John Dowland 38 I El Renaixement 2 CONSTRUEIX EL TEU CONEIXEMENT: SA B E R S BÀS I CS E L P U N T D E PA R T I DA : L A S I T UAC I Ó D ’A P R E N E N TAT G E 1 ➔ Aplica els teus coneixements musicals enfrontant- te al començament de cada epígraf a un exercici pràctic que requerirà que desenvolupis les teves habilitats i competències musicals. ➔ Comprèn els coneixements a partir de textos clars i ben estructurats. ➔ Ves més enllà i descobreix altres temes d’interès i biografies d’alguns compositors i compositores de l’època. P R ACT I CA L ES T E V ES D EST R ES ES : L ES CO M P E T È N C I ES ES P EC Í F I Q U ES 3 ➔ Expressa’t i desenvolupa la creativitat interpretant peces vocals i instrumentals, acompanyaments i balls, i improvisant, creant i col·laborant amb els teus companys i les teves companyes en l’elaboració de diferents tipus de productes artístics. ➔ Recolza’t en les bases musicals específicament dissenyades per a cada activitat. ➔ Inspira’t amb els exemples audiovisuals proposats. ➔ Deixa’t portar per un itinerari musical variat, enriquidor i curosament seqüenciat. 2 I Itinerari didàtic
L ECT U R A Un mecenes és una persona que protegei x i patro - cina ar tistes i intel·lectuals perquè puguin publ icar les seves obres . A l l larg de la històr ia , monarques , a r istòcrates , papes i a lt res per sona l itat s in f luent s han pa r t icipat de manera deter mi nant en la creac ió de l pat r i mon i c u lt u r a l eu r op eu . Ac t u a l ment , els mecenatges els fan organitzacions públ iques i p r i v a d e s mo l t v a r i a d e s i , c a d a v e g a d a m é s , l a suma de les pet ites apor tacions de nombrosos indiv idus . El 18 8 4 , l ’ Estàtua de la Ll iber tat , que va ser el regal que França va fer als Estats Units per commemorar el centenar i de la seva Declaració d’ Independència , v iat java cap a l seu des t í sense que h i hagués prou diners per constr uir el pedestal sobre el qua l s' h av i a de col·lo ca r. A les hor es , e l d i a r i Th e New York World va fer una cr ida col·lec t iva per f inançar-ne la constr ucció, amb la quantitat de diners que cadascú pogués apor tar, a canv i de publicar el seu nom al diar i . En uns cinc mesos es van recaptar el s d i ner s necessa r i s g r àcies a la pa r t icipació de més de 1 20 . 0 0 0 nova iorquesos , dels qua ls el 8 0 % va contr ibuir amb menys d’un dòlar. Més d’un segle després, el 1998, el grup Extremoduro va aconseguir gravar la maqueta del seu primer disc venent paperetes per va lor de 1 . 0 0 0 pessetes (uns 6 euros actuals) a canv i d’una còpia del disc i d’aparèixer als agraïments. I el 2003 , Brian Camelio, un músic i programador novaiorquès, va tenir la idea de posar en mar xa una iniciativa en línia de micromecenatge destinada a aquells ar tistes per als quals l’autoproducció és l’única opció de sor tir al mercat . D’aquesta manera va néixer Ar tistShare, una plataforma on els músics poden demanar col·laboració per finançar els seus projectes de micromecenatge; és el que en anglès es coneix com a crowdfunding. La posada en marxa d’aquesta iniciativa es va dur a terme amb l’àlbum Concert in the garden, de la compositora de jazz Maria Schneider i, gràcies al supor t dels seus seguidors, es va aconseguir cobrir el cost del disc fins i tot abans de començar a enregistrar-lo. L’àlbum va ser tot un èxit i va guanyar un Grammy el 2005 . En els dar rers anys han sorgit moltes iniciatives simi la r s , com la de la plata for ma K ick s ta r ter, que el 2012 va batre tots els rècords de finançament col·lectiu quan la cantant Amanda Palmer va superar el milió de dòlars per a l’enregistrament del seu disc Theatre is evil. Completament sorpresos , period istes i produc tor s es preg untaven com un músic punk hav ia aconseguit aquesta quantitat de diners amb el supor t de la gent . La resposta de Palmer va ser contundent: «L’única cosa que vaig fer va ser preguntar. Gràcies al fet de demanar ajuda, vaig connectar amb la gent». I és que, av ui en dia , tothom té la possibi litat de conver tir-se en mecenes del seu artista prefer it . Mecenes del segle xxi Em pregunto 1 Què és un mecenes? Què vol dir la paraula micromecenatge? 2 Has col·laborat mai amb cap projecte de crowdfunding? A quin artista t’agradaria f inançar en el seu pròxim treball , si encara no ho has fet? 50 I El Renaixement Annex ➔ Pensa críticament. Analitza un text, respon les preguntes que potenciaran la reflexió sobre el tema i investiga. Estableix connexions entre la música i altres àrees, opina i visibilitza el teu pensament. ➔ No t’aturis. Busca els termes que no recordes al glossari i comprova d’un cop d’ull la digitació de les notes a la flauta de bec i els acords bàsics a la guitarra i al teclat per dur a terme les interpretacions musicals proposades en tot el llibre. O R G A N I T ZO L E S I D E E S T I P U S D E MÚ S I CA R E N A I X E N T I S TA Vo c a l T E XT U R E S A D I V E R S E S V E U S Format per diverses línies melòdiques independents entre si que s’imiten entrant esglaonadament . Contrapunt imitatiu Consisteix en diverses línies melòdiques similars que es mouen simultàniament i comparteixen un mateix text i un ritme similar o idèntic (homorítmia). Constituïda per una línia melòdica principal que destaca sobre un acompanyament harmònic. Po l i f ò n i c a H o m o f ò n i c a M e l o d i a a co m p a n ya d a Motet : amb més de tres veus que comparteixen un mateix text bíblic, cantat en llatí. Missa: formada per diverses peces compostes sobre textos de la litúrgia en llatí. Coral : amb textos en llengua vernacla, lligats a la litúrgia protestant , i textura homofònica. Formes religioses Instruments Monòdics: com la f lauta de bec i el sacabutx. Polifònics: com el clavicèmbal , el clavicordi, la viola de gamba, la viola i el llaüt . Madrigal : en llengua vernacla i interpretat per quatre o més veus. Va sorgir a Itàlia. Romanç: basat en els romanços poètics de tradició popular i format per quatre estrofes. Es conreava a Espanya i a Catalunya. Cançó: en llengua vernacla i interpretada per una veu amb acompanyament instrumental . Va destacar a Anglaterra. Villancet : d’origen popular i amb un text estructurat en tornada-estrofa-tornada. Es conreava a Espanya i a Catalunya. Chan son: en llengua vernacla i interpretada per diverses veus amb textura homofònica i acompanyament instrumental . Va destacar a França. Ensalada: combinació de diferents formes vocals profanes, idiomes i textures. Es conreava a Espanya i a Catalunya. Formes profanes I n s t r u m e n t a l Formes instrumentals Derivades de la música vocal , com el tiento. Basades en la improvisació, com la tocata. Seguint l’esquema de tema amb variacions, com les diferències. 47 COM P R OVO E L Q U E H E A P R È S 1 Copia i completa. L’edat moderna és el període que va transcórrer des de l’any f ins a l’any . En aquesta època es va desenvolupar una nova cl asse social : l a , que amb l a noblesa i l’Església es va interessar per les i les ciències, i van donar lloc als primers . El va ser un moviment cultural que es va estendre per tot Europa durant els segles i . Es va caracterit zar per agaf ar l’ ésser com a mesura de totes les coses, per fer ser vir l a com a fonament de tot , incloent-hi l’art , i per buscar el «renéixer» de l a cultura de l’antiguitat . 2 Contesta al quadern. a. Quina és la diferència entre melodia i harmonia? b. Quines van ser les textures musicals més utilit zades al Renaixement? c. Què és el contrapunt imitatiu? d. Què és l’homofonia? e. Què és l’homorítmia? f. Què tenen en comú la polifonia, l’homofonia i la melodia acompanyada? 3 Def ineix la textura de melodia acompanyada i representa-la amb un dibuix . 4 Relaciona cada terme amb la partitura i la def inició. 44 & b œ™ œ j œ œ ˙ Ó línia melòdica principal 44 & b ˙˙˙ œœœ™ ™ ™ œJ œœ™ ™ œJ ˙˙ acompanyament harmònic Notes que s’interpreten simultàniament . Notes que s’interpreten successivament (les unes darrere les altres). 5 Observa aquesta partitura i contesta. 44 44 & & ˙˙ ˙ ˙ œœœœ œ œ Ó ˙ ˙ œœœœ ˙ Ó Ó ˙ ˙ ˙ œœœœ œœ Ó ˙ ˙ ˙ œœœœ˙ a. Quantes f rases té la primera veu? I la segona? b. Té textura de cànon? Per què? c. En què es diferencia la seva textura de la melodia acompanyada? d. Dibuixa la textura del f ragment . 6 Observa aquesta partitura i contesta. 44 44 44 & b & b & b ˙™ œ ˙ ˙ œ œ œ œ ˙ ˙ ˙™ œ ˙ ˙ œ œ œ œ ˙ ˙ ˙™ œ ˙ ˙ œ œ œ œ ˙ ˙ ‹ a. Tenen totes les veus una línia melòdica semblant? I el mateix ritme? b. Quina textura té la peça? Dibuixa-la. c. En què es diferencia del contrapunt imitatiu? d. Per què en el segon compàs es fa ser vir una lligadura i no un punt? 7 Indica el terme intrús i explica per què ho és. a. Monodia, cant gregorià, homofonia, monofonia. b. Contrapunt imitatiu, cànon, polifonia, uníson. c. Modes rítmics, melodia acompanyada, acompanyament harmònic, homofonia. 48 I El Renaixement ➔ Organitza les idees i assegura’t que has adquirit els sabers bàsics mitjançant els esquemes dels principals conceptes tractats a la unitat. ➔ Comprova i aplica el que has après resolent les nombroses activitats que hi ha repartides per tot el llibre. ➔ Valora el teu aprenentatge i sigues conscient de tot el que has après i com has construït els teus coneixements. SA B E R ES BÁS I CO S 4 CO N S O L I DA E L Q U E H AS A P R ÈS : P O SA’ T A P R OVA 5 R E F L E X I O N A I I N V ES T I G A 6 V ES M ÉS E N L L À ➔ Consulta el LlibreMèdia i descobreix tot el material audiovisual i multimèdia que acompanya i enriqueix el llibre. 7 I A M ÉS . . . 3
UNITAT • • El baix d’Alberti. • • La forma sonata. • • Audició activa de l’Allegro de la Sonata per a piano n . 16, W. A. Mozart . • • Audició activa del Molto allegro de la Simfonia n . 40, W. A. Mozart . • • Visionament d’un f ragment de la pel·lícula Amadeus (1984). • • Audició activa del Pasacalle de la Serenata de las calles de Madrid, L. Boccherini. • • Interpretació de l’Andante de la Simfonia n . 94 «La sorpresa», J. Haydn. • • Creació d’un acompanyament en forma de baix d’Alberti per a una melodia donada. • • Creació d’un rondó a partir de f ragments donats. 4 El classicisme 7 1 • • Textures II: contrapunt imitatiu, homofonia i melodia acompanyada. • • Visionament d’un f ragment de la pel·lícula Shakespeare in love (1998). • • Audició activa de Lir ent re cart s, J. Brundieu. • • Audició activa d’O sacrum convivium!, C. de Morales. • • Audició activa de l’Stabat Mater, G. P. da Palestrina. 2 El Renaixement 27 1 L’edat mitjana 7 • • Textures I: monodia i polifonia. • • Visionament d’un f ragment de la pel·lícula El nom de la rosa (1986). • • Comparació entre un cant gregorià i una monodia vocal profana. • • Audició activa de «Stella Splendens» del Llibre Vermell de Mont serrat. • • Creació de diferents textures polifòniques. • • Creació d’una peça d’estil gregorià. • • Interpretació d’Ut queant laxi s, G. d’Arezzo. • • Interpretació de Tant m ’abeli s, B. de Palou. Escolta i percepció musical SA BER S BÀS I CS • • Glossari. • • Les notes a la f lauta de bec. • • Els acords a la guitarra. • • Els acords al teclat . Interpretació, improvisació i creació • • Interpretació de Da pacem Domine, M. Frank. • • Interpretació de Come again , sweet love, J. Dowland. • • Interpretació de Mille regret z, J. Des Prés. 3 El barroc 49 • • Els graus de l’escala i les funcions: tònica i dominant . • • Frases musicals suspensives i conclusives. • • Cadències suspensives i conclusives. • • Ornaments musicals: appoggiat ura, trinat i mordent . • • Visionament d’un f ragment de la pel·lícula Tot s els mat ins del món (1991). • • Audició activa del Largo-Allegro del Concerto grosso en re major n . 1, A. Corelli. • • Interpretació de l’Allegro pastorale de La primavera de Les quat re estacions, A. Vivaldi. • • Construcció d’un instrument per acompanyar l’Allegro de La primavera de Les quat re estacions, A. Vivaldi. • • Interpretació d’Une jeune f illette, J. Chardevoine, i creació d’una lletra per a la melodia. • • Tonalitat i modalitat . Escales relatives. • • Compassos simples i compostos. • • El treset . • • Audició activa de Largo al factot um d’El barber de Sevilla, G. Rossini. • • Visionament d’un f ragment de la pel·lícula La bohème (2008). • • Audició activa de Ständchen de Schwanengesang, F. Schubert . • • Audició activa del Moderato del Capricho vasco, P. Sarasate. • • Visionament d’un f ragment del ballet Dansa dels pet it s cignes d’El llac dels cignes, P. I. Txaikovski. • • Interpretació de Barcarola d’Els contes d ’Hoffmann, J. Offenbach. • • Interpretació de Va , pensiero de Nabucco, G. Verdi. • • Creació d’una presentació audiovisual per a una peça programàtica. • • Interpretació de Largo al factot um d’El barber de Sevilla, G. Rossini. 5 El Romanticisme 93 • • Consonància i dissonància. • • L’escala cromàtica o dodecafònica. • • Canvis de compàs. • • Audició activa de Le merle noir, O. Messiaen. • • Visionament i comparació de dues coreograf ies de La consagració de la primavera, I. Stravinsky. • • Creació de dues melodies: una amb una escala pentatònica i una altra amb una escala cromàtica. • • Creació d’un musicograma per a Art ikulat ion, G. Ligeti. • • Interpretació de Gymnopédie n . 2, E. Satie. • • Creació d’una melodia expressionista a partir de pautes donades. 6 El segle xx 115 ANNEX 137 *SOTMÈS A REVISIÓ *Podreu consultar l'índex def initiu a edupack.cat 4 I Índex
Contextos i cultures musicals • • Creació d’un cantar de gesta actual . • • Interpretació de Morenica, anònim sefardita. • • Modes rítmics medievals. • • Escales modals medievals. • • El cant pla i la polifonia litúrgica. • • La notació medieval . • • La monodia profana. • • Els instruments i l’orquestra clàssica. • • Petites formes instrumentals: tema amb variacions, minuet i rondó. • • Grans formes instrumentals: sonata, simfonia, concert i quartet . • • La reforma de l’òpera. • • La música vocal religiosa. El rèquiem. • • La dansa clàssica. • • El classicisme a Espanya. • • Lectura d’Els cabells de Beet hoven sobre les causes de la mort de L. van Beethoven. • • Elaboració d’un programa de mà per a un concert . • • Interpretació de Non più andrai de Les noces de Fígaro, W. A. Mozart . escènica • • La música vocal religiosa: missa, motet i coral . • • La música vocal profana: madrigal , cançó, chanson, romanç, villancet i ensalada. • • Els instruments i les formes instrumentals: t iento, tocata i diferències. • • Les danses cortesanes. • • Lectura de Mecenes del segle xxi sobre el f inançament col·lectiu. • • Interpretació de Riu , riu , chiu, M. Fletxa el Vell . • • Creació d’un ritme per acompanyar una gallarda. • • Interpretació d’una dansa per a una pavana i creació d’una coreograf ia per a una de les parts. • • El baix continu. • • Els instruments i l’orquestra barroca. • • Les formes instrumentals: fuga, sonata, concert (grosso i a solo) i suite. • • L’òpera seriosa i l’òpera còmica. • • La música vocal religiosa: missa, motet , cantata, oratori i passió. • • La dansa i el ballet barrocs. • • Lectura d’Un concert inoblidable sobre la recuperació de la f igura de J. S. Bach. • • Interpretació de Fuga en do major BWV 564, J. S. Bach. • • Interpretació de la Sarabanda, G. F. Händel . • • Interpretació de l’Obert ura de L’Orfeo, C. Monteverdi. • • Acompanyament amb obstinats de percussió corporal de la xacona d’El burgès gent ilhome, J. B. Lully. • • Els instruments i l’orquestra simfònica romàntica. • • Composicions per a piano, música simfònica i música programàtica. • • L’òpera, la sarsuela i el Lied. • • El nacionalisme musical . • • La dansa i el ballet romàntics. • • Lectura de Música per als amics sobre les vetllades musicals de F. Schubert . • • Interpretació del Coro de románt icos de Doña Franci squita, A. Vives. • • Interpretació del vals de La bella dorment, P. I. Txaikovski. • • Interpretació de la Marxa Radet zk y, J. Strauss (pare). • • Tendències musicals del segle xx. • • Noves formes de representar la música. El musicograma. • • Instruments del segle xx. • • La música del segle xx a Espanya: Joaquín Rodrigo i Frederic Mompou, la generació del 51. • • El ballet del segle xx i la dansa contemporània. • • Lectura de Different t rains sobre el procés de composició d’aquesta obra de S. Reich. • • Interpretació del Bolero, M. Ravel . • • Interpretació de la Copla de Mackie «el Navaja» de L’òpera dels t res rals, K. Weill , amb lletra en castellà de M. Ríos. • • Edició digital d’un àudio. • • Acompanyament amb percussió corporal de Sacromonte de les Cinco danzas gitanas, J. Turina. • • La música instrumental . • • La música a l’Al-Andalus. • • Lectura d’El còdex robat sobre el Còdex Calixt í. *SOTMÈS A REVISIÓ 5
SABERS BÀSICS 1. L’època medieval 2. Modes rítmics i escales modals 3. Textures musicals medievals 4. Tipus de música 5. La música litúrgica 6. La música vocal profana 7. La música instrumental 8. La música a la península Ibèrica CONNECTA AMB LA REALITAT Quins van ser els principals estils artístics de l’edat mitjana? Coneixes cap obra literària d’aquest període? Saps com s’escrivia la música a l’edat mitjana? Com creus que era la música que s’escoltava a les esglésies medievals? I als pobles i les ciutats? Quins instruments identifiques a la imatge? De quina família i tipus són? 1 L’edat mitjana
Durant l’edat mitjana, l’art buscava l’espiritualitat per sobre de la bellesa. Els artistes concebien les obres com si fossin of renes o revelacions divines, i el principal objectiu era propagar la fe cristiana i mostrar l’autoritat de Déu i de l’Església. 1. L’època medieval 1. RELACIONA cada estament o grup social amb la seva funció. clero noblesa poble 2. INDICA quines diferències trobes entre aquestes obres. Quina de les dues creus que és medieval? Per què? ➔ Adorate Deum, anònim. ➔ Nocturn n . 3, de Frédéric Chopin. L’edat mitjana se situa entre la caiguda de l’ Imper i romà d’Occident , l’any 476 , i la caiguda de l’Imperi bizantí , el 1453 , si bé alguns estudiosos l’allarguen fins a l’ar r ibada de Colom a Amèr ica el 1 492 . En aquesta època , el cristianisme va ser el pr incipal element unificador del món occidental , i la seva inf luència va ser determinant en el desenvolupament social, científic i ar tístic. El 105 4 es va produir el Cisma d’Orient i Occident , un fet que va div idir els cr istians entre catòlics i or todoxos . L’Església catòlica romana va ser, amb la noblesa, la institució més important d’Europa. Als monestirs i les catedrals hi havia escoles on s’ensenyava els monjos a l legi r i escr iure perquè després es pog uessin ded ica r a copiar manuscrits de grans autors sobre tota mena de matèries. Al segle xi, aquestes escoles van donar pas a les anomenades universitats. L’art medieval ➔ Al començament de l’edat mitjana va aparèixer l’art romànic (segles xi i xii), amb un estil sobri i contingut. ➔ Posteriorment es va desenvolupar l’art gòtic (del segle xiii al xvi), més elaborat i ornamentat. Governava i defensava el territori. Es dedicava a l’agricultura, la ramaderia, l’artesania, els of icis i el comerç. Oferia el camí de la salvació. 8 I L’edat mitjana
2. Modes rítmics i escales modals Modes rítmics 3. ESCRIU totes les combinacions de blanques i negres que càpiguen en un compàs de tres temps i en un de quatre temps. 4. FES un dictat rítmic en parella, fent servir les combinacions de f igures de l’exercici anterior. A ls inicis de l ’edat mit jana , els tex tos religiosos es cantaven amb r itme l liure, però a fina ls del segle x i i es van començar a fer ser v ir els modes r ítmics , és a dir, patrons r ítmics basats en la combinació de sons l largs i breus. N’hi havia sis de diferents, però els que es feien ser vir més eren tres: trocaic iàmbic dàctil h q q h q q h 5. INTERPRETA aquesta partitura. En quin mode rítmic està? 44 & ˙ œ œ ˙ œ œ ˙ œ œ ˙ œ œ ˙ Ó Escales modals A l’edat mitjana no es feien ser v ir les escales actuals per compondre melodies , sinó les escales modals . 6. INDICA quina d’aquestes obres creus que fa servir una escala modal . ➔ Domine, audivi, anònim. ➔ Per a Eli sa, de Ludwig van Beethoven. Hi havia un total de vuit escales modals, que es diferenciaven per la nota finalis, és a dir, la nota que es feia servir per començar i acabar la melodia, i per la nota tenor, que era la nota al voltant de la qual s’organitzava la melodia. 7. CREA una melodia amb aquesta escala modal dòrica i amb ritme iàmbic. n o t a f i n a l i s n o t a t e n o r & w w w w w w w w Les escales modals medievals Una escala és una successió de notes ordenades de manera ascendent o descendent que es fa ser vir com a base per compondre. Les principals escales modals medievals eren la dòrica, la f rígia, la lídia i la mixolídia. Avui dia es continuen fent ser vir per improvisar. 9
3. Textures musicals medievals 8. INDICA si hi ha una o diverses línies melòdiques en aquestes obres. ➔ Viderunt omnes, de Léonin. ➔ Lux aeterna, anònim. La textura musical és la manera com es combinen les línies melòdiques que integren una composició. Cadascuna de les línies melòdiques , també anomenades veus , pot ser inter pretada per una sola veu , un sol inst r ument o per diversos alhora (a l’uníson). A l’edat mitjana van predominar dos tipus de tex tura musical: monodia o monofonia polifonia Consisteix en una única veu. La interpreta un sol músic (cantant o instrumentista) o diversos a l’uníson. Consisteix en diverses veus independents entre elles que sonen alhora. La interpreten diversos músics o un instrument polifònic (que pot tocar diverses notes alhora i, per tant , diverses línies melòdiques). 9. INDICA quin dibuix representa una monodia i quin una polifonia. 1 2 Les pr imeres textures polifòniques medievals eren molt senzilles , però amb el temps es van fer més complexes i les diferents veus van anar adquir int més independència . 10. CREA i interpreta diferents tipus de textura polifònica. 43 & ˙ œ ˙ œ ˙ œ ˙ Œ ˙ œ ˙ œ ˙ œ ˙™ ➔ Afegeix-hi una segona veu fent ser vir únicament la nota la i f igures de blanca amb punt lligades. ➔ Afegeix-hi una altra veu que comenci per la nota fa i que es mogui de manera paral·lela a la primera veu. ➔ Afegeix-hi una nova veu que comenci per la nota la i que es mogui just en direcció oposada a la primera veu (en mirall). Recorda La distància que hi ha entre dues notes es diu interval. Els inter vals es mesuren en tons i semitons. Els instruments anomenats rítmics només poden fer ritmes; els denominats melòdics o monofònics poden interpretar melodies, i els harmònics o polifònics poden interpretar diverses melodies diferents al mateix temps. 10 I L’edat mitjana
Aquests eren els pr incipals tipus de tex tura polifònica medieval: bordó moviment paral·lel moviment contrari És la textura polifònica més complexa. Les veus es mouen en mirall , per moviment contrari. És la textura polifònica més senzilla. Una veu es mou mentre l’altra, anomenada bordó, roman estàtica. És un tipus de textura polifònica en què les veus es mouen de manera paral·lela separades per un inter val determinat . 44 44 & & ˙ œ œ ˙ œ œ ˙ Ó w w ˙ Ó 44 44 & & ˙ œ œ ˙ œ œ ˙ Ó ˙ œ œ ˙ œ œ ˙ Ó 44 44 & & ˙ œ œ ˙ œ œ ˙ Ó ˙ œ œ ˙ œ œ ˙ Ó 1 1. IDENTIFICA la textura de les partitures creades a l’activitat anterior. ➔ Traça una línia de color que uneixi els caps de les notes de la veu superior. ➔ Fes ser vir altres colors per unir els caps de les notes de les veus inferiors. ➔ Quin tipus de textura polifònica té cada partitura? 12. RELACIONA cadascuna d’aquestes peces anònimes amb un dibuix . Quina textura té cada peça? ➔ Rex caeli , Domine mari s. ➔ Sol oritur occasus nescius. ➔ Kyrie: orbi s factor. A C B 11
4. Tipus de música 13. LLEGEIX aquest text medieval i tria les paraules més adequades per def inir el tipus de música que descriu. espiritual senzilla desagradable complexa terrenal agradable «Els músics s’han d ’aplicar amb cura a no enlletgir amb estridències el do que Déu els ha atorgat , sinó a guarnir-lo amb humilitat , puresa , sobrietat i els altres ornaments de les santes virtuts, perquè l a seva melodia elevi l’esperit del poble que l’escolta vers el record i l’amor celestial , no tan sols per l’altura de les paraules, sinó també per l a dolçor dels sons que s’emeten .» Adaptació de De cantoribus, sínode d ’Aquisgrà (816) A l’edat mitjana es distingien dos tipus de música segons la seva funció: Música litúrgica Música profana Era vocal , sense cap mena d’acompanyament instrumental (a cappella). Ser via per reforçar el missatge religiós del text . S’interpretava en l’àmbit de l’Església. Era vocal i instrumental . Ser via per ballar, entretenir o relatar històries amoroses o d’herois de l’època. S’interpretava als castells i als espais públics dels pobles i les ciutats. Litúrgia És la manera com es fan les cerimònies en una determinada religió. En la litúrgia cristiana la música era un element fonamental . 12 I L’edat mitjana
5. La música litúrgica La música litúrgica era concebuda com oracions cantades . Durant l ’edat mit jana va ana r evolucionant des del sen zi l l cant de tex t ura monòd ica cap a la polifonia , cada vegada més complexa . El cant pla 14. ESCOLTA l’introit In nomine Domini, anònim. Després, contesta. ➔ Qui el canta : un solista , un cor, un cor i un solista o dos cors? ➔ Quin tipus de veu l’ interpreta : masculina , femenina o veu bl anca? ➔ S’ interpreta amb acompanyament instrumental o a cappella? ➔ En quin idioma es canta? ➔ Pots reconèixer el tipus de compàs de l a música? El cant de la litúrgia de l’Església catòlica s’anomena cant pla perquè està format per una línia melòdica plana , sense grans salts . També rep el nom de cant gregorià. Es caracter itza per : Ser anònim. Tenir tex tura monòdica , sense acompanyament instr umental . Basar-se en escales modals . Tenir r itme lliure. Estar escr it en llatí . Estar al ser vei de la litúrgia . Ser cantat per monjos. Inter pretar-se de diverses maneres: per un solista , per un cor, per un solista i un cor de manera alterna o per dos cors diferents . 15. CREA una peça d’estil gregorià a partir d’aquesta melodia. & , & , œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ , , ➔ Inventa’t l a lletra : cada sí l·l a ba ha de coincidir amb una nota i els versos (separats per signes de respiració) han de ser octosí l·l a bs . ➔ Interpreta l a teva creació en grup, d ’una de les maneres següents: Gregori el Gran va ser papa de l’Església catòlica entre els anys 590 i 604. Va ordenar recopilar els primitius càntics cristians i va contribuir al desenvolupament del cant pla, que va ser anomenat cant gregorià en honor seu. un cor a l’uníson 1 solista i cor alterns 2 dos cors alterns 3 13
Els inicis de la notació musical 16. INDICA quin d’aquests dos tipus d’escriptura medieval creus que és més precisa. Perquè el cant pla s’inter pretés de manera similar a tot arreu, es va buscar una manera de plasma r-lo per escr it . A i x í , ent re els segles i x i x i i i , va néixer la notació neumàtica, un sistema d’escr iptura musical format per una sèr ie de signes gràfics , anomenats neumes , que es col·locaven sobre les paraules per indicar els canv is d’altura de la veu (sense especificar el ritme, que era lliure). Més tard, al segle xii, va sorgir la notació quadrada, anomenada ai xí per la forma del cap dels neumes , que s’escr iv ien sobre un tetragrama (una pauta formada per quatre línies) per indicar l’altura de les notes . 17. COMPARA la partitura en notació quadrada de l’himne Ut queant laxi s amb la seva versió en notació moderna. Després, interpreta aquesta última versió. Ut que-ant la-xis re-so-ná-re fi-bris mi-ra sol-ve pol-lú-ti, ges-tó-rum fá-mu-li tu-ó-rum, lá-bi-i re-á-tum, sanc-te Io-án-nes. Ut que-ant la-xis re-so-ná-re fi-bris mi-ra sol-ve pol-lú-ti, ges-tó-rum fá-mu-li tu-ó-rum, lá-bi-i re-á-tum, sanc-te Io-án-nes. 1 1 2 Ut que -ant l a x i s, - re -so-ná- re br i s, - m i - ra ges-t ó rum , - fá - m u - l i t u-o rum , - sol - ve pol- l ú-t i , l á - bi - i re - á t um , - sanc t e I o - án nes. - & & œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œœœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ 2 t - t l i , - r - - - r r i , - i - ra ges- t r , - f - - l i t -ó r , - l - v l- l -t i , l - i - i r - t , - t I - . - & & œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Personatges de l’època Guido d’Arezzo (992-1050) va ser un monjo i mestre de música que va néixer a Arezzo (Itàlia). És conegut per haver creat el tetragrama i haver batejat les notes musicals amb el nom amb què les coneixem avui dia. Per fer-ho es va basar en un himne dedicat a sant Joan Baptista, titulat Ut queant laxi s. Tanmateix, no va tenir en compte la nota si, que en aquells dies era considerada diabòlica, i va anomenar ut el nostre actual do. A més, per facilitar l’aprenentatge musical , va inventar la «mà guidoniana», on cada part de la mà representa una nota. 14 I L’edat mitjana
Estils de cant pla 18. INDICA si en aquestes tres peces anònimes les veus interpreten una, diverses o moltes notes per síl·laba. ➔ Adorabo ➔ Christie redemptor ➔ Benedicamus Patrem Segons la relació que hi ha entre les notes de la melodia i les síl·labes del tex t , el cant gregor ià presenta diferents estils: sil·làbic una nota per síl·laba Gló - ri - - - - a in ex cél sis De o. neumàtic un petit grup de notes per síl·laba Vi-dé ___ _ _ __ -runt óm-nes fí - nes tér - rae. melismàtic moltes notes per síl·laba Al le lu ________________ - - _ - ia. 19. INDICA quin tipus de veu interpreta la Simfonia de l’ harmonia de les revelacions celestials, d’Hildegarda de Bingen. Quines diferències hi aprecies amb el cant pla dels exemples anteriors? 20. INDICA quins elements musicals s’han afegit al cant gregorià en Sadness, d’Enigma, i crea-hi un acompanyament rítmic. Les abadesses i monges dels convents medievals també van ser compositores i intèrprets de cant pla. Durant llargs períodes de la història, però, s’ha prohibit la participació de la dona a la litúrgia, fet que ha amagat el pes femení en la història de la música litúrgica. Personatges de l’època Hildegarda de Bingen (1098-1179) va ser una religiosa, escriptora, científ ica i compositora alemanya. Des de ben petita va experimentar visions místiques que, segons ella mateixa va descriure, anaven acompanyades amb música. Bingen va defensar que el cant era una manifestació de l’esperit diví de l’ésser humà. Va compondre diverses peces litúrgiques, agrupades en l’anomenada Simfonia de l ’harmonia de les revelacions celestials, i el primer drama litúrgic musical que es conser va. Les seves creacions eren concebudes per a veus femenines. La música new age pretén transmetre serenitat i optimisme. Com en el cas del cant gregorià, la melodia acostuma a ser llarga i força lineal . De fet , alguns estils de new age fan ser vir melodies del repertori gregorià, o en segueixen els mateixos paràmetres, i hi afegeixen una base rítmica, de manera que s’obtenen peces amb un caràcter relaxant i evocador. 15
La polifonia vocal A l segle i x va néixer la polifonia a par tir d’afegir una segona veu al cant pla . Aquesta nova tex tura musical es va anar fent cada vegada més complexa , fins a assolir el seu punt àlgid al Renaixement . 21. ESCOLTA el Kyrie de la Mi ssa de Notre Dame, de Guillaume de Machaut . Quantes línies melòdiques hi distingeixes? Comencen totes alhora? Aquestes eren les pr incipals formes litúrgiques polifòniques medievals: 22. INDICA quina d’aquestes obres és un organum i quina un di scantus. ➔ Rex caeli , Domine maris ➔ Sol oritur occasus nescius Per poder ex pressar amb precisió la r iquesa r ítmica de la pol i fonia més elaborada es va haver de busca r un nou sistema d ’escr ipt ura . A i x í , a f ina ls de segle x i i i va sorgir la notació mensura l, que incloïa els pr imers signes relacionat s amb el compà s de la música i a ssignava a les notes di ferents f igures en f unció de la seva durada . organum discantus conductus És la forma polifònica més primitiva. Consistia a afegir una segona veu paral·lela a la melodia gregoriana (la melodia principal). Consistia a afegir una segona veu per moviment contrari a la melodia gregoriana. Nova composició d’estil sil·làbic per a dues, tres o quatre veus amb una mateixa lletra i un ritme molt marcat . S’interpretava a les processons. 16 I L’edat mitjana
23. OBSERVA aquestes dues partitures. Després, contesta. ➔ En quin tipus de notació està escrita cada primera partitura : quadrada o mensural? ➔ Quines diferències aprecies entre les dues partitures? ➔ Hi ha cap sembl ança entre les f igures rítmiques de l a segona partitura i l a notació actual? 24. MIRA un f ragment de la pel·lícula El nom de la rosa. Després, contesta. ➔ Com és el cant dels caminants a l a primera escena? a . De textura monòdica / polif ònica . b. Interpretada per veus femenines / masculines . c. Interpretada per una sol a veu / diverses veus a l'uníson . d . Amb acompanyament instrumental / a cappella . ➔ A l a segona escena , f ra Guillem i el seu deixeble busquen l’ajudant del bibliotecari . Cerca el signif icat dels termes scriptorium, manuscrit, copista, escrivent o amanuense, i miniatura o il·luminació. ➔ A l’ última escena , f ra Guillem i Adso es retiren a un indret on els monjos de l’a badia estan cantant . Contesta . a . De quantes línies melòdiques consta el cant? b. L’executa un solista , un cor a l’uníson o tots dos alternativament? c. Té ritme lliure? d . En quin idioma es canta? e. Té acompanyament instrumental? f . És d ’estil sil·l à bic, neumàtic o melismàtic? g. Què conté el gran llibre que hi ha sobre el f aristol? 1 2 17
6. La música vocal profana 25. COMPLETA dues f it xes com aquestes i compara’n el contingut . La monodia profana va sorgir cap al segle i x , però, com que es transmetia sobretot de manera oral , no se’n conser va gairebé res del reper tor i . Es caracter itzava per : Tenir un autor o una autora coneguts . Ser de tex tura monòdica , però amb acompanyament instr umental . Basar-se en escales modals i modes r ítmics . Estar escrita en llengua vernacla ( la llengua de cada lloc). Tenir un caràcter lúdic i una temàtica profana (de contingut amorós o històric) o religiosa ( però sense estar lligada a la litúrgia). Ser inter pretada per joglars i joglaresses en espais públics o per trobadors i trobadores en ambients de palau . 26. ESCOLTA A chantar, de Beatriz de Día. Després, investiga sobre la peça i la compositora i contesta. ➔ Quan i on va néixer Beatriz de Día? ➔ Amb quin sobrenom se l a coneixia? ➔ Quin tipus de música componia : religiosa o prof ana? ➔ Per què és rellevant aquesta peça? CANT GREGORIÀ Títol : Adorate Deum Autor: anònim Tipus de música : litúrgica ➔ Vocal i /o instrumental : ➔ Textura i acompanyament (sí /no) : ➔ Escala modal (sí /no) : ➔ En llatí (sí /no) : ➔ Tema : ➔ Funció: ➔ On s’ interpretava : MONODIA VOCAL PROFANA Títol : Can vei la lauzeta mover Autor: Bernart de Ventadorn Tipus de música : prof ana ➔ Vocal i /o instrumental: ➔ Textura i acompanyament (sí /no): ➔ Escala modal (sí /no): ➔ En llatí (sí /no): ➔ Tema: ➔ Funció: ➔ On s’ interpretava : Seglars són tots aquells que no pertanyen a l’estament religiós. Per aquest motiu, la música profana es coneix com a música seglar o secular. 18 I L’edat mitjana
Trobadors i trobadores Els trobadors i les trobadores eren músics que formaven par t de les cor ts del s pa lau s . De vegades eren el s matei xos nobles o rei s , amb u na excel·lent formació literària i musical, els que interpretaven les seves pròpies composicions , amb instr uments de corda o vent . 27. INTERPRETA Tant m ’abeli s , de Berenguer de Palou. Tant m ’a - be - l i s j oys et a - m ors et chans et a - l e - gr i - er, de por t - Moderato e cor - t e - z i a, que l m on non a r i - cor ni m a - nen - t i a don m i e lhs d'ai s - som t en - gues per be - na nans; - dons, sai hi eu ben que m i dons t en l as c l aus de t ot z l os bens qu -' i eu a - t en ni es per, ™ ™ e ren d'ai - so sens l i eys non puesc a ver. - non puesc a ver. - 1. 2. 44 & b & b & b & b & b ∑ ∑ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ j œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ j œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ j œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ j œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ ˙ ™ ™ 44 / œ j œ œ j œ œ Les cançons trobadoresques es van recopilar en cançoners. Les Cantigas de amigo n’és un i inclou unes quantes cançons d’amor en gallec escr ites pel trobador Mar tín Códax . Un altre dels cançoners més coneguts és el de les Cantigas de Santa Mar ía, recopi lades pel rei A lfons X el Sav i , que conté més de 40 0 peces en ga laicopor tuguès escr ites en notació mensura l . Totes estan dedicades a la Mare de Déu i a lgunes van ser compostes pel matei x rei i per músics de la seva cor t . A més , les miniatures d’aquest cançoner, de gent cantant i tocant instr uments , constitueixen un testimoni excepcional per conèixer millor la pràctica musical de l’època . Un a ltre manuscr it destacat és el Llibre Vermell de Montser rat, trobat a l monesti r de Montser rat , en què es van recopi lar cants en diverses l lengües ( pr incipalment català i llatí ) i danses dedicats a la Mare de Déu, que inter pretaven els pelegr ins que ar r ibaven al monestir. Els manuscrits medievals s’«il·luminaven» amb or, plata i colors brillants. Els elements decoratius incloïen lletres inicials molt elaborades, vores f lorals i petites il·lustracions anomenades miniatures o il·luminacions. 19
28. ESCOLTA «Stella Splendens» del Llibre Vermell de Mont serrat . Després, escriu l’estructura i indica. ➔ Les parts on canten veus masculines . ➔ Les parts on canten veus femenines . ➔ Les parts on canten les dues veus juntes . Goliards Els gol ia rds eren clergues vagabunds i est ud iants mend icants que van prol i fera r a l segle x i i i . Són els antecedents de l ’ac t ua l t una espanyola . Molts gol iards van escr iure poesies en l latí de caràcter picaresc o cr ític amb l’Església i el poder. Una famosa col·lecció d’aquest tipus de composicions és Carmina Burana. 29. INDICA com a mínim tres característiques d’aquestes peces anònimes. ➔ «Ad mortem festinamus» del Llibre Vermell de Mont serrat. ➔ Fas et nefas de Carmina Burana. Ste lla splen dens in mo on - te - - - ut so - us ra di um. - Mi ra - cu - - lis ser - ra to ex - au - di - - po pu lum. ™ ™ ™ ™ Con Di cur vi - - tes - runt - u et ni e - ve ge - - - er si ni - gau gran den des - - tes et - - - po pa pu - ar - vu u li. - - li. I ip - sum in - gre - di - u unt - tur ut cer nunt - o cu - li. - Et in - de re - ver - tu unt - tur gra - ti - is - - re ple ti. 42 & & & & & œ œ œ œ œ œ œ ˙ bœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ œ œ œ ˙ bœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ Ó œ œ œ œ œ œ œ ˙ bœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ œ œ œ ˙ bœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ Moderato 20 I L’edat mitjana
Joglars i joglaresses Els joglars i les joglaresses eren una barreja entre músics, recitadors, acròbates i mims que actuaven per les places dels pobles i de les ciutats i entretenien la gent amb el seu art. No componien, sinó que recitaven o cantaven composicions de trobadors i trobadores. Entre aquestes obres hi havia les anomenades cançons de gesta, que relataven els fets de l’època. 30. CREA una cançó de gesta actual seguint aquestes indicacions. ➔ Para atenció al tipus de compàs i al ritme de la base musical . ➔ Segueix l’estructura en aquest esquema . tornada 4 compassos intro 2 compassos estrofes 1 i 2 4 1 4 compassos coda 2 compassos estrofes 3 i 4 4 1 4 compassos tornada 4 compassos ➔ Pensa en un tema d ’actualitat que t’ interessi i escriu una lletra per recitar-l a sobre l a base musical . Procura que els versos rimin i que les sí l·l a bes tòniques coincideixin amb els temps forts de cada compàs . ➔ Interpreta el resultat , parant atenció a l a vocalit zació i a l a respiració. Finalment enregistra l a teva creació. 7. La música instrumental 31. OBSERVA aquestes imatges de les Cantiga s de Santa María i indica de quin tipus és cadascun dels instruments que hi apareixen. 1 3 2 4 5 Podríem considerar els rapers com els joglars de la nostra època. Des del seu naixement , al voltant del 1980, el rap s’ha convertit en una eina de denúncia social i de lluita contra la marginalitat . 21
Com que en la litúrgia només estava permès tocar l’orgue, la resta d’instr uments només es feien ser v ir en la música profana , com a acompanyament de la veu o per inter pretar peces purament instr umentals en balls i processons. Encara que aquestes composicions no es van arr ibar a escr iure ma i , gràcies a les min iat u res de les Cant iga s de Santa Mar ía i a les escultures que hi ha en el pòr tic de la Glòr ia de la catedral de Santiago de Compostel·la , coneixem els instr uments de l’època . 32. ESCOLTA com sonen els instruments del requadre anterior. corda vent percussió L’arpa medieval és un instrument de corda polsada que no supera els 75 cm d’alçada. Es toca recol zada sobre els genolls. Era molt apreciada pels trobadors i les trobadores. El pandero és una mena de tambor quadrat que es pica amb la mà. Pot tenir una o dues membranes. Les teules són dues tauletes de fusta que es fan xocar, com si fossin castanyoles. El tamborí està format per una membrana i una caixa. Es toca amb bastons. El carilló consisteix en una sèrie de campanes que es piquen amb un martell . El saltiri té una caixa de ressonància plana sobre la qual s’estenen unes cordes. Es toca prement les cordes amb els dits o colpejant-les amb una baqueta. El rabec és un instrument d’origen àrab. Té d’una a cinc cordes que es f reguen amb un arc. La viola de roda es feia ser vir tant en música profana com religiosa. Es toca amb una manovella que acciona una roda que f rega unes cordes que hi ha tensades a la caixa de ressonància. Les tecles permeten canviar el so de les notes. La xeremia és l’avantpassat de l’actual oboè. És un instrument de vent fusta amb llengüeta doble. La cornamusa és un instrument similar a l’actual gaita. Té doble llengüeta i un sac on s’emmagat zema l’aire. A l’edat mitjana la utilit zaven molt els pastors. L’orgue de mà és un petit orgue portàtil amb tubs de diverses mides i un teclat . Té una extensió aproximada de dues octaves. 22 I L’edat mitjana
RkJQdWJsaXNoZXIy