Com que en la litúrgia només estava permès tocar l’orgue, la resta d’instr uments només es feien ser v ir en la música profana , com a acompanyament de la veu o per inter pretar peces purament instr umentals en balls i processons. Encara que aquestes composicions no es van arr ibar a escr iure ma i , gràcies a les min iat u res de les Cant iga s de Santa Mar ía i a les escultures que hi ha en el pòr tic de la Glòr ia de la catedral de Santiago de Compostel·la , coneixem els instr uments de l’època . 32. ESCOLTA com sonen els instruments del requadre anterior. corda vent percussió L’arpa medieval és un instrument de corda polsada que no supera els 75 cm d’alçada. Es toca recol zada sobre els genolls. Era molt apreciada pels trobadors i les trobadores. El pandero és una mena de tambor quadrat que es pica amb la mà. Pot tenir una o dues membranes. Les teules són dues tauletes de fusta que es fan xocar, com si fossin castanyoles. El tamborí està format per una membrana i una caixa. Es toca amb bastons. El carilló consisteix en una sèrie de campanes que es piquen amb un martell . El saltiri té una caixa de ressonància plana sobre la qual s’estenen unes cordes. Es toca prement les cordes amb els dits o colpejant-les amb una baqueta. El rabec és un instrument d’origen àrab. Té d’una a cinc cordes que es f reguen amb un arc. La viola de roda es feia ser vir tant en música profana com religiosa. Es toca amb una manovella que acciona una roda que f rega unes cordes que hi ha tensades a la caixa de ressonància. Les tecles permeten canviar el so de les notes. La xeremia és l’avantpassat de l’actual oboè. És un instrument de vent fusta amb llengüeta doble. La cornamusa és un instrument similar a l’actual gaita. Té doble llengüeta i un sac on s’emmagat zema l’aire. A l’edat mitjana la utilit zaven molt els pastors. L’orgue de mà és un petit orgue portàtil amb tubs de diverses mides i un teclat . Té una extensió aproximada de dues octaves. 22 I L’edat mitjana
RkJQdWJsaXNoZXIy