O R G A N I T ZO L E S I D E E S LA MÚS I CA MED I EVAL F E I A S E RV I R . . . Monòdica Polifònica Textures L A MÚ S I CA I N S T R UM E N TA L . . . En la litúrgia només estava permès tocar l’orgue. En l’àmbit profà, acompanyava la veu o la dansa. T I P U S D E MÚ S I CA VO CA L De textura monòdica, amb acompanyament instrumental . D’autor conegut , interpretada en l’àmbit profà per trobadors o trobadores, joglars o joglaresses, o goliards. Basada en escales modals i en modes rítmics. Escrita en llengua vernacla, amb temàtica profana o religiosa (no litúrgica), de caràcter lúdic. Conser vada en cançoners. Va sorgir al segle ix en afegir una segona veu al cant pla. Les principals formes van ser: Organum Di scantus Conductus Escrita en notació mensural . L i t ú rg i c a Monòdica Cant pla o cant gregorià. De textura monòdica, a cappella. Amb text en llatí, al ser vei de la litúrgia, en notació quadrada. Interpretada per un solista, un cor i un solista o dos cors alterns. D’estil sil·làbic, neumàtic o melismàtic. Anònima i interpretada per monjos. Basada en escales modals i amb ritme lliure. Polifònica P ro fa n a Escales modals Eren vuit i es diferencien entre elles per les notes f inali s i tenor. Ritme Ritme lliure o basat en el modes rítmics (trocaic, iàmbic i dàctil). Una única línia melòdica. Diverses línies melòdiques independents que sonen alhora. Les principals eren: Bordó Moviment paral·lel Moviment contrari 25
RkJQdWJsaXNoZXIy