L ECT U R A Un mecenes és una persona que protegei x i patro - cina ar tistes i intel·lectuals perquè puguin publ icar les seves obres . A l l larg de la històr ia , monarques , a r istòcrates , papes i a lt res per sona l itat s in f luent s han pa r t icipat de manera deter mi nant en la creac ió de l pat r i mon i c u lt u r a l eu r op eu . Ac t u a l ment , els mecenatges els fan organitzacions públ iques i p r i v a d e s mo l t v a r i a d e s i , c a d a v e g a d a m é s , l a suma de les pet ites apor tacions de nombrosos indiv idus . El 18 8 4 , l ’ Estàtua de la Ll iber tat , que va ser el regal que França va fer als Estats Units per commemorar el centenar i de la seva Declaració d’ Independència , v iat java cap a l seu des t í sense que h i hagués prou diners per constr uir el pedestal sobre el qua l s' h av i a de col·lo ca r. A les hor es , e l d i a r i Th e New York World va fer una cr ida col·lec t iva per f inançar-ne la constr ucció, amb la quantitat de diners que cadascú pogués apor tar, a canv i de publicar el seu nom al diar i . En uns cinc mesos es van recaptar el s d i ner s necessa r i s g r àcies a la pa r t icipació de més de 1 20 . 0 0 0 nova iorquesos , dels qua ls el 8 0 % va contr ibuir amb menys d’un dòlar. Més d’un segle després, el 1998, el grup Extremoduro va aconseguir gravar la maqueta del seu primer disc venent paperetes per va lor de 1 . 0 0 0 pessetes (uns 6 euros actuals) a canv i d’una còpia del disc i d’aparèixer als agraïments. I el 2003 , Brian Camelio, un músic i programador novaiorquès, va tenir la idea de posar en mar xa una iniciativa en línia de micromecenatge destinada a aquells ar tistes per als quals l’autoproducció és l’única opció de sor tir al mercat . D’aquesta manera va néixer Ar tistShare, una plataforma on els músics poden demanar col·laboració per finançar els seus projectes de micromecenatge; és el que en anglès es coneix com a crowdfunding. La posada en marxa d’aquesta iniciativa es va dur a terme amb l’àlbum Concert in the garden, de la compositora de jazz Maria Schneider i, gràcies al supor t dels seus seguidors, es va aconseguir cobrir el cost del disc fins i tot abans de començar a enregistrar-lo. L’àlbum va ser tot un èxit i va guanyar un Grammy el 2005 . En els dar rers anys han sorgit moltes iniciatives simi la r s , com la de la plata for ma K ick s ta r ter, que el 2012 va batre tots els rècords de finançament col·lectiu quan la cantant Amanda Palmer va superar el milió de dòlars per a l’enregistrament del seu disc Theatre is evil. Completament sorpresos , period istes i produc tor s es preg untaven com un músic punk hav ia aconseguit aquesta quantitat de diners amb el supor t de la gent . La resposta de Palmer va ser contundent: «L’única cosa que vaig fer va ser preguntar. Gràcies al fet de demanar ajuda, vaig connectar amb la gent». I és que, av ui en dia , tothom té la possibi litat de conver tir-se en mecenes del seu artista prefer it . Mecenes del segle xxi Em pregunto 1 Què és un mecenes? Què vol dir la paraula micromecenatge? 2 Has col·laborat mai amb cap projecte de crowdfunding? A quin artista t’agradaria f inançar en el seu pròxim treball , si encara no ho has fet? 50 I El Renaixement Annex ➔ Pensa críticament. Analitza un text, respon les preguntes que potenciaran la reflexió sobre el tema i investiga. Estableix connexions entre la música i altres àrees, opina i visibilitza el teu pensament. ➔ No t’aturis. Busca els termes que no recordes al glossari i comprova d’un cop d’ull la digitació de les notes a la flauta de bec i els acords bàsics a la guitarra i al teclat per dur a terme les interpretacions musicals proposades en tot el llibre. O R G A N I T ZO L E S I D E E S T I P U S D E MÚ S I CA R E N A I X E N T I S TA Vo c a l T E XT U R E S A D I V E R S E S V E U S Format per diverses línies melòdiques independents entre si que s’imiten entrant esglaonadament . Contrapunt imitatiu Consisteix en diverses línies melòdiques similars que es mouen simultàniament i comparteixen un mateix text i un ritme similar o idèntic (homorítmia). Constituïda per una línia melòdica principal que destaca sobre un acompanyament harmònic. Po l i f ò n i c a H o m o f ò n i c a M e l o d i a a co m p a n ya d a Motet : amb més de tres veus que comparteixen un mateix text bíblic, cantat en llatí. Missa: formada per diverses peces compostes sobre textos de la litúrgia en llatí. Coral : amb textos en llengua vernacla, lligats a la litúrgia protestant , i textura homofònica. Formes religioses Instruments Monòdics: com la f lauta de bec i el sacabutx. Polifònics: com el clavicèmbal , el clavicordi, la viola de gamba, la viola i el llaüt . Madrigal : en llengua vernacla i interpretat per quatre o més veus. Va sorgir a Itàlia. Romanç: basat en els romanços poètics de tradició popular i format per quatre estrofes. Es conreava a Espanya i a Catalunya. Cançó: en llengua vernacla i interpretada per una veu amb acompanyament instrumental . Va destacar a Anglaterra. Villancet : d’origen popular i amb un text estructurat en tornada-estrofa-tornada. Es conreava a Espanya i a Catalunya. Chan son: en llengua vernacla i interpretada per diverses veus amb textura homofònica i acompanyament instrumental . Va destacar a França. Ensalada: combinació de diferents formes vocals profanes, idiomes i textures. Es conreava a Espanya i a Catalunya. Formes profanes I n s t r u m e n t a l Formes instrumentals Derivades de la música vocal , com el tiento. Basades en la improvisació, com la tocata. Seguint l’esquema de tema amb variacions, com les diferències. 47 COM P R OVO E L Q U E H E A P R È S 1 Copia i completa. L’edat moderna és el període que va transcórrer des de l’any f ins a l’any . En aquesta època es va desenvolupar una nova cl asse social : l a , que amb l a noblesa i l’Església es va interessar per les i les ciències, i van donar lloc als primers . El va ser un moviment cultural que es va estendre per tot Europa durant els segles i . Es va caracterit zar per agaf ar l’ ésser com a mesura de totes les coses, per fer ser vir l a com a fonament de tot , incloent-hi l’art , i per buscar el «renéixer» de l a cultura de l’antiguitat . 2 Contesta al quadern. a. Quina és la diferència entre melodia i harmonia? b. Quines van ser les textures musicals més utilit zades al Renaixement? c. Què és el contrapunt imitatiu? d. Què és l’homofonia? e. Què és l’homorítmia? f. Què tenen en comú la polifonia, l’homofonia i la melodia acompanyada? 3 Def ineix la textura de melodia acompanyada i representa-la amb un dibuix . 4 Relaciona cada terme amb la partitura i la def inició. 44 & b œ™ œ j œ œ ˙ Ó línia melòdica principal 44 & b ˙˙˙ œœœ™ ™ ™ œJ œœ™ ™ œJ ˙˙ acompanyament harmònic Notes que s’interpreten simultàniament . Notes que s’interpreten successivament (les unes darrere les altres). 5 Observa aquesta partitura i contesta. 44 44 & & ˙˙ ˙ ˙ œœœœ œ œ Ó ˙ ˙ œœœœ ˙ Ó Ó ˙ ˙ ˙ œœœœ œœ Ó ˙ ˙ ˙ œœœœ˙ a. Quantes f rases té la primera veu? I la segona? b. Té textura de cànon? Per què? c. En què es diferencia la seva textura de la melodia acompanyada? d. Dibuixa la textura del f ragment . 6 Observa aquesta partitura i contesta. 44 44 44 & b & b & b ˙™ œ ˙ ˙ œ œ œ œ ˙ ˙ ˙™ œ ˙ ˙ œ œ œ œ ˙ ˙ ˙™ œ ˙ ˙ œ œ œ œ ˙ ˙ ‹ a. Tenen totes les veus una línia melòdica semblant? I el mateix ritme? b. Quina textura té la peça? Dibuixa-la. c. En què es diferencia del contrapunt imitatiu? d. Per què en el segon compàs es fa ser vir una lligadura i no un punt? 7 Indica el terme intrús i explica per què ho és. a. Monodia, cant gregorià, homofonia, monofonia. b. Contrapunt imitatiu, cànon, polifonia, uníson. c. Modes rítmics, melodia acompanyada, acompanyament harmònic, homofonia. 48 I El Renaixement ➔ Organitza les idees i assegura’t que has adquirit els sabers bàsics mitjançant els esquemes dels principals conceptes tractats a la unitat. ➔ Comprova i aplica el que has après resolent les nombroses activitats que hi ha repartides per tot el llibre. ➔ Valora el teu aprenentatge i sigues conscient de tot el que has après i com has construït els teus coneixements. SA B E R ES BÁS I CO S 4 CO N S O L I DA E L Q U E H AS A P R ÈS : P O SA’ T A P R OVA 5 R E F L E X I O N A I I N V ES T I G A 6 V ES M ÉS E N L L À ➔ Consulta el LlibreMèdia i descobreix tot el material audiovisual i multimèdia que acompanya i enriqueix el llibre. 7 I A M ÉS . . . 3
RkJQdWJsaXNoZXIy