UNITAT • • El baix d’Alberti. • • La forma sonata. • • Audició activa de l’Allegro de la Sonata per a piano n . 16, W. A. Mozart . • • Audició activa del Molto allegro de la Simfonia n . 40, W. A. Mozart . • • Visionament d’un f ragment de la pel·lícula Amadeus (1984). • • Audició activa del Pasacalle de la Serenata de las calles de Madrid, L. Boccherini. • • Interpretació de l’Andante de la Simfonia n . 94 «La sorpresa», J. Haydn. • • Creació d’un acompanyament en forma de baix d’Alberti per a una melodia donada. • • Creació d’un rondó a partir de f ragments donats. 4 El classicisme 7 1 • • Textures II: contrapunt imitatiu, homofonia i melodia acompanyada. • • Visionament d’un f ragment de la pel·lícula Shakespeare in love (1998). • • Audició activa de Lir ent re cart s, J. Brundieu. • • Audició activa d’O sacrum convivium!, C. de Morales. • • Audició activa de l’Stabat Mater, G. P. da Palestrina. 2 El Renaixement 27 1 L’edat mitjana 7 • • Textures I: monodia i polifonia. • • Visionament d’un f ragment de la pel·lícula El nom de la rosa (1986). • • Comparació entre un cant gregorià i una monodia vocal profana. • • Audició activa de «Stella Splendens» del Llibre Vermell de Mont serrat. • • Creació de diferents textures polifòniques. • • Creació d’una peça d’estil gregorià. • • Interpretació d’Ut queant laxi s, G. d’Arezzo. • • Interpretació de Tant m ’abeli s, B. de Palou. Escolta i percepció musical SA BER S BÀS I CS • • Glossari. • • Les notes a la f lauta de bec. • • Els acords a la guitarra. • • Els acords al teclat . Interpretació, improvisació i creació • • Interpretació de Da pacem Domine, M. Frank. • • Interpretació de Come again , sweet love, J. Dowland. • • Interpretació de Mille regret z, J. Des Prés. 3 El barroc 49 • • Els graus de l’escala i les funcions: tònica i dominant . • • Frases musicals suspensives i conclusives. • • Cadències suspensives i conclusives. • • Ornaments musicals: appoggiat ura, trinat i mordent . • • Visionament d’un f ragment de la pel·lícula Tot s els mat ins del món (1991). • • Audició activa del Largo-Allegro del Concerto grosso en re major n . 1, A. Corelli. • • Interpretació de l’Allegro pastorale de La primavera de Les quat re estacions, A. Vivaldi. • • Construcció d’un instrument per acompanyar l’Allegro de La primavera de Les quat re estacions, A. Vivaldi. • • Interpretació d’Une jeune f illette, J. Chardevoine, i creació d’una lletra per a la melodia. • • Tonalitat i modalitat . Escales relatives. • • Compassos simples i compostos. • • El treset . • • Audició activa de Largo al factot um d’El barber de Sevilla, G. Rossini. • • Visionament d’un f ragment de la pel·lícula La bohème (2008). • • Audició activa de Ständchen de Schwanengesang, F. Schubert . • • Audició activa del Moderato del Capricho vasco, P. Sarasate. • • Visionament d’un f ragment del ballet Dansa dels pet it s cignes d’El llac dels cignes, P. I. Txaikovski. • • Interpretació de Barcarola d’Els contes d ’Hoffmann, J. Offenbach. • • Interpretació de Va , pensiero de Nabucco, G. Verdi. • • Creació d’una presentació audiovisual per a una peça programàtica. • • Interpretació de Largo al factot um d’El barber de Sevilla, G. Rossini. 5 El Romanticisme 93 • • Consonància i dissonància. • • L’escala cromàtica o dodecafònica. • • Canvis de compàs. • • Audició activa de Le merle noir, O. Messiaen. • • Visionament i comparació de dues coreograf ies de La consagració de la primavera, I. Stravinsky. • • Creació de dues melodies: una amb una escala pentatònica i una altra amb una escala cromàtica. • • Creació d’un musicograma per a Art ikulat ion, G. Ligeti. • • Interpretació de Gymnopédie n . 2, E. Satie. • • Creació d’una melodia expressionista a partir de pautes donades. 6 El segle xx 115 ANNEX 137 *SOTMÈS A REVISIÓ *Podreu consultar l'índex def initiu a edupack.cat 4 I Índex
RkJQdWJsaXNoZXIy