S È R I E C O M P R O M Í S Religió catòlica 1 E S O Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Depar tament d’Edicions de Grup Promotor / Santillana, sota la direcció de Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l’elaboració ha par ticipat: Francisco Javier Romero Arance A S S E S S O R A M E N T Montserrat Sardà Brotons E D I C I Ó Silvia Caunedo Madrigal Jordi Conde Baltrons D I R E C C I Ó D E L P R O J E C T E Lourdes Etxebarria Orella Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l’alumnat els traslladi a la llibreta.
ANNEX 114 Documents per treballar les activitats Unitat Interpreta des de la Bíblia Construeix el teu aprenentatge: els sabers bàsics 1. Gràcies, Senyor 6 Prenem consciència La nostra existència: un do 2. Aliança, Poble i Història 18 Déu elegeix el seu poble Aliança, Poble i Història Projecte de recerca La Bíblia 30 1a Fase Què és? 2a Fase Aprenentatge bàsic per al dia a dia 3. Jesús de Natzaret 42 Anunci del naixement de Jesús Descobrint Jesucrist 4. Arriba la Bona Notícia 54 El Regne de Jesús ens transforma El camí del Regne Projecte de recerca La pau 66 1a Fase La pau, deure religiós 2a Fase Infància sense pau 5. Crist viu a l’església 78 Estic sempre amb vosaltres La litúrgia, punt de trobada 6. Units per l’Esperit Sant 90 L’Esperit ens impulsa L’Església i els sagraments Projecte de recerca Quines són les festes religioses de la teva localitat? 102 1a Fase El calendari de l’any litúrgic 2a Fase El calendari festiu Índex de Religió Catòlica *Podreu consultar l’índex definitiu a www.edupack.santillana.es
Abreviatures bíbliques Pract ica les competències específiques Compromet-te Religió i cultura En ruta: Vocació i missió Reculls el testimoni?: Sant Daniel Comboni Passa a l’acció: Construeix la teva persona Diàleg amb la cultura: D’on venim? Qui som? Cap a on anem? Temps de lectura: Eloy Moreno En construcció: Creixement espiritual Reculls el testimoni?: Edith Stein Passa a l’acció: Habilitats i actituds d ’escolta Diàleg amb la cultura: El Temple de Salomó Temps de lectura: Noah Gordon 3a Fase Descobrint-ne els personatges Producte final Dissenya el teu propi joc sobre la Bíblia En ruta: Els llocs sagrats Reculls el testimoni?: Frans van der Lugt Diàleg amb la cultura: La imatgeria com a expressió del llenguatge religiós Temps de lectura: Joan Maragall En construcció: Els valors del Regne Reculls el testimoni?: Santa Tecla, una de les primeres màrtirs Passa a l’acció: Qui volia veure fou vist Diàleg amb la cultura: L’arqueta de les Benaurances Temps de lectura: Antonio Murciano 3a Fase Els fonaments de la pau Producte final Crea una agenda per construir un entorn millor En ruta: Llocs litúrgics Reculls el testimoni?: Sofía Quintáns Bouzada Passa a l’acció: La teva vida cristiana Diàleg amb la cultura: L’església: lloc de celebració Temps de lectura: Gloria Fuertes En construcció: Formes de vida dins de l’Església Reculls el testimoni?: Joseph Fan Zhongliang Passa a l’acció: Qui volia veure fou vist Diàleg amb la cultura: Símbols i ornaments religiosos Temps de lectura: Elvira Lindo 3a Fase Les celebracions a la nostra localitat Producte final Crea una guia de festes religioses
4 Jesús de Natzaret 7 Amb una altra perspectiva Els evangelis ens porten «una bona nova»: la gran notícia que és Jesucrist. Però si els llegíssim amb la perspectiva d’altres religions, què hi trobaríem? En el segle xii, el filòsof i místic musulmà Ibn al-Arabí va dir: «Aquell, la malaltia del qual es diu Jesucrist, ja no es pot curar». I és que la figura de Jesús de Natzaret atrau cristians i no cristians que hi veuen un model a seguir. Hinduisme: L’hindú practicant sempre tindrà un respecte vers la figura de Jesús com un mestre, un ésser il·luminat. Juan Carlos Ramchandani (Societat Internacional per a la Consciència de Krishna) Budisme: Per a molts budistes, Jesús va ser un ésser il·luminat, un gran mestre. El seu missatge d’amor m’apropa a ell. Toan Sunim (mossèn del temple Zen de Mèxic) Judaisme: Jesús és percebut com un mestre i un rabí. Marcelo Polakoff (president de l’Assemblea Rabínica Llatinoamericana) Islamisme: És considerat un dels profetes més grans de la humanitat. Creiem que Jesús va ser un serf de Déu, tal com la seva mare va ser una santa serva de Déu. Un dels epítets per nomenar Jesús és «Esperit de la santedat». Hassen Cabrera (Junta Islàmica d’Espanya) • Diries que coneixes bé Jesús de Natzaret? Per què? • Digues alguna cosa d’Ell que expliqui l’Evangeli i que t’hagi cridat l’atenció. • Hi ha alguna frase de Jesús que t’hagi ajudat mai? Quina? Punt de part ida Què aprendré? A reconèixer la persona de Jesucrist com a nucli essencial del cristianisme, valorant la seva aportació. Qui va ser Jesucrist? Com pot ser que 2.000 anys després del seu naixement continuï sent una persona que influeix en el planeta i un mestre? En qui creuen i a qui segueixen tants homes i tantes dones? 3 T E M A ITINERARI DIDÀCTIC Aprofundir en la dimensió religiosa i espiritual de la persona és l’objectiu principal d’aquesta sèrie: COMPROMÍS. Com a creients, és responsabilitat nostra cercar respostes als interrogants de les nostres vides i comprometre’ns amb la construcció d’un món millor. Per fer-ho, et proposem l’itinerari següent: 8 I N T E R P R ETA DE S DE LA B Í B L I A T E M A 3 45 Qui va escriure aquest text? L’autor d ’aquest text és l ’evangel i sta sant Lluc , que també va escriure el llibre dels Fets dels Apòstols. Era metge i va ser company de l ’apòstol sant Pau en els seus viatges, per predicar la Bona Notícia. A qui va dirigit? Sant Lluc es va converti r al cr ist ianisme després de la mort de Jesús i es va quedar tan meravellat per tot el que va conèixer sobre El l que, amb l ’ajut de Déu, va decidir escriure-ho perquè tothom s’animés a seguir-lo. Quan es va compondre aquest text? Entre els anys 80 i 90 després de Crist. A ltres dades L’Evangeli de sant Lluc és el que té una lectura més fàcil. També és conegut com «l’Evangeli dels pobres», ja que fa diverses al·lusions al fet que Jesús se sentia atret per la gent més senzilla (infants, malalts, pobres, penedits…). Sant Lluc insisteix en una idea: l ’amor de Déu no té cap l ímit ni rebutja aquel l que s’hi vulgui apropar, ja sigui home o dona, sense cap mena de discriminació. Anunci del naixement de Jesús 26El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28L’àngel entrà a trobar-la i li digué: «Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu». 29Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30L’àngel li digué: «No tinguis por, Maria. Déu t’ha concedit la seva gràcia. 31Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi». 34Maria preguntà a l’àngel: «Com podrà ser això, si jo soc verge?» 35L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. 36També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37perquè per a Déu no hi ha res impossible». 38Maria va dir: «Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l’àngel es va retirar. Lluc 1, 26-38 L’Anunciació, de Leonardo da Vinci, 1470, Galleria degli Uffizi, Florència. pistes de com seria aquest Messies, com el seu nom, Emmanuel, que significa «Déu amb nosaltres», i que seria un profeta i germà nostre. Tot això s’esdevé amb Jesús. No són els profetes qui han de par lar de Déu, s inó que és El l matei x qui es mo s t ra . Pe r a i xò podem a f i rma r que Je s ús é s Déu ve r t ade r i home ve r t ade r. Déu enca r na t que e s fa home perquè el puguem veure i entendre millor. La intenc ió de l ’evange l i sta sant Lluc no és fer una crònica del dia de l ’Anunciació, sinó mostrar-nos el començament de la Història de la Salvació. El text se centra en la ciutat de Natzaret, un llogaret insignifi - cant que anteriorment no s’havia esmentat en l’Antic Tes tament . Amb a i xò l ’evange l i s ta ens vo l mos t ra r que Déu tindrà predilecció per aquells més senzills i humils. En aquella època, les parelles no es podien casar fins un any després que s’haguessin compromès. Per això, Maria, que estava promesa amb Josep (esposada), i no podia conviure amb ell fins el casament, es va estranyar i va dir: « Com podrà ser això, si jo soc verge?». L’àngel, per provar-li que diu la veritat, li anuncia que la seva cosina Isabel, que era estèril, donarà a llum un fill (el que serà sant Joan Baptista). I conclou amb la garantia que és Déu qui actua: no hi ha res impossible per a Déu. Aprenc a mirar • Descriu l’escena. Quin llibre pot ser? Creus que podria ser l’Evangeli? Justifica la resposta. • Qui t’ha ensenyat alguna cosa sobre Jesucrist? • Creus que Jesucrist és una Bona Notícia per a algú? I per a tu? Per què? • La Bíblia ens diu que Jesús va néixer per alliberar-nos. Pensa en aquelles coses o actituds que no t’aporten res. De quines et podria alliberar avui Jesús? 44 Què ens diu aquest text? Sant Lluc ens expl ica com comença la gran història del cristianisme, a través de l’anunci de l’àngel Gabriel i el SÍ de la Verge Maria. Des de l’Antic Testament, els profetes ja havien anunciat que vindria un Messies, el Fill de Déu, que alliberaria el poble d ’Israel de qualsevol tipus d ’esclavitud o submissió. Hi ha molts textos bíblics que ens donen 13 Descobrint Jesucrist T E M A 3 48 Relleu tallat de Sant Josep a l’Església dels jesuïtes a Trnava, Eslovàquia. Jesús va créixer en un ambient de treball en l’època de l’Imperi romà. El treball i el contacte amb les persones oprimides de Galilea van fer que creixés en experiència de vida. Frans van der Lugt Avui dia encara hi ha cristians que, com Crist, moren per la seva vocació i entrega als més desafavo r i t s . És e l ca s de l pare Frans van der Lugt, neerlandès, nascut l’any 1938. Psicoterapeuta de professió i jesuïta de vocació, van der Lugt va arribar al Líban per aprendre àrab i el 1966 es va instal·lar a Síria. A mitjans de la dècad a d e 1 9 80 va a r r i b a r a l a c i u t a t d ’ Homs , on va crear e l proj ecte Al Ard ( l a ter ra) , un cent re per a infants amb discapacitat que procedien de famílies sense recursos, i que ajudava des de la psicoteràpia. En aquest centre, a més, el pare Frans fomentava el diàleg ent re persones de di st intes religions. Quan va començar el conflicte armat a Síria es va ocupar de l a pob l ac ió que no hav i a pogut fug i r. «Em queda ré aqu í amb l a me va g ent . Jo s oc e l pastor de les meves ovelles», va dir. L’a n y 2 0 1 4 va f e r u n a c r i d a a t ravé s d ’ I n t e r n e t : «Juntament amb els musulmans vivim una situació difícil i dolorosa, i patim molts de problemes. I el pitjor és la fam». El 7 d ’abril de 2014 va ser assassinat a la ciutat síria d ’Homs. • Creus que el món actual fomenta actituds de solidaritat i entrega? Justifica la resposta. La «vida oculta» de Jesús No s ’ha registrat cap dada històr ica o teològica de la infància i l ’adolescència de Jesús. Aquest és el mot iu pel qual es conei x aquesta etapa (fins als 30 anys) com «vida oculta», que va tenir lloc a Natzaret. És sabut que al cap de vuit dies del seu naixement el van circumcidar seguint els costums del poble jueu i li van donar el nom de Jesús, tal com l’àngel havia anunciat a Maria. Apareix momentàniament a la Bíblia quan té 12 anys i ja no tenim més constància d ’Ell fins que comença la seva vida pública amb el baptisme al Jordà. Mort i resurrecció de Jesús Totes les denúncies i els ensenyaments de Jesús el van portar a la Creu. Però aquí no acaba la seva vida, perquè fins i tot amb la seva mort ens dona exemple: no naixem per morir, sinó perquè fem d ’aquest món un l loc més humà, i així poder assol ir la resurrecció. Ai xò és e l que cada any commemorem i ce l ebrem per Setmana Santa, que és el moment més intens de l’any cristià. En aquests dies recordem per què va morir i ressuscitar Crist, i commemorem la seva entrega per amor cap a nosaltres. Durant la Quaresma* l’Església ens ajuda a prepararnos per viure amb sentit aquestes dates per mitjà de la pregària, el dejú i l ’amor al proïsme. Aquestes tres accions les va fer Jesús durant tota la seva vida, i ens va donar un exemple d ’allò que nosaltres hem de fer. És important recordar el sentit que tenien aquestes ce l ebrac i ons or i g i na lment , pe rquè e l seu s i gn i f i cat queda de vegades diluït entre tanta tradició i processó, i passa a ser més una festa turística que un esdeveniment religiós. El papa Francesc, en la seva primera audiència general, aprofitant el temps litúrgic de Setmana Santa, ens va oferir diverses pinzellades de com ha de ser la nostra vida perquè visquem de forma coherent amb la nostra fe. Les seves paraules ens diuen que no t in - guem por de mostrar-nos tal com som (és així com Déu ens vol ), que siguem propers i testimonis en la societat de la llum i l’alegria de la fe. La Setmana Santa és un temps de gràcia que el Senyor ens dona per obrir les portes dels nostres cors, de la nostra vida, de les nostres parròquies –quina llàstima, tantes parròquies tancades!–, dels moviments, de les associacions, i «sortir» a l’encontre dels altres, fer-nos nosaltres mateixos propers per dur la llum i l’alegria de la nostra fe. Sortir sempre! I això amb amor i amb la tendresa de Déu, amb respecte i paciència, sabent que nosaltres posem les nostres mans, els nostres peus i el nostre cor, però després és Déu qui els guia, i fa fèrtil cadascuna de les nostres accions. Primera audiència del papa Francesc, 27 de març de 2013 La «vida pública» de Jesús Es conei x com v ida públ ica de Jesús la que té l loc des del s 30 anys (baptisme) fins la seva mort i resurrecció. En aquest període de tres anys, Jesús anirà revelant no tan sols com han de ser i actuar els seus seguidors, sinó com és realment El l , és a di r, Déu. Duu a terme la seva missió, predica el regne de Déu, guareix, ens e nya … E n d e f i n i t i va , E l l a n i rà a l ’e n co n t re d e l n e c e s s i t a t , d e l’exclòs, del pecador, dels marginats, per alliberar-los i oferir-los una nova vida; denunciarà la injustícia i tot allò que la provoca, la universalitat de la salvació i l’íntima unió amb Déu. En tot moment es barreja amb les persones que viuen al seu poble, educant-les en la feina ben feta amb els més desafavor i ts. Farà signes de salvació com ara obrir els ulls als cecs (aquells que no poden o no volen veure la real i tat) , al l iberarà els opr imi ts o manifestarà l’amor de Déu als pobres. En un món de de s i gua l t a t s i mi s è r i e s com aque s t , p ropo s a rà compartir i practicar la justícia i la solidaritat entre tothom. 40L’infant creixia i s’enfortia, ple d’enteniment; i Déu li havia donat el seu favor. Lluc 2, 40 Reculls el test imoni? Idees clau Llegiu la meditació del papa Francesc que duu per títol I vosaltres, qui dieu que soc jo? i reflexioneu: • Què hem de fer per conèixer Jesús? • Afegiries alguna altra cosa al que ja va dir el papa Francesc? • Què haurien de fer els cristians perquè es veiés realment que amb les seves paraules, gestos i obres renoven el món? Raona la resposta. Síria en ruïnes. Espai creatiu • Sant Lluc és l’evangelista que més escriu sobre la infància de Jesús. Després de llegir el capítol 2 de l’Evangeli, dissenyeu un còmic que reculli cadascun d’aquests moments. Vocabulari *Quaresma. Temps litúrgic de preparació per a la celebració de la festa de la Pasqua, té una durada de quaranta dies i comença dimecres de cendra. En aquest temps, l’Església ens convida a la conversió. Descobrint Jesucrist T E M A 3 47 46 Déu es dona a conèixer De la mateixa manera que Déu es comunica amb Maria a través de l’àngel, a nosaltres se’ns dona a conèixer a través de persones i esdeveniments. Això és el que coneixem com revelació. Jesucrist és la Revelació definitiva; en Ell, Déu es mostra assumint la condició humana. En Crist ja no hi ha cap distinció entre dona i home, som criatures noves, fills i filles de Déu i hereus de la seva promesa. Tots som iguals davant d ’Ell. Amb la seva arribada, ja ningú no ens ha de dir com és Déu o el que vol de nosaltres. L’Antic Testament ens diu que les persones havien de fer sacrificis per aconseguir la salvació. Amb Jesús ja no calen aquesta mena d ’actuacions, sinó que Ell mateix ens indica un únic camí: convertir-se i creure en la Bona Notícia* que ens anuncia l’Evangeli. La nostra responsabilitat com a seguidors de Jesús és dipositar la nostra confiança en allò que ens ha anunciat, és a dir, confiar en Déu. Per això, la persona, de manera lliure i voluntària, acull la fe en la seva vida i la porta a ser coherent amb el que creu i sent , transformant la seva forma de ser i d ’actuar en el món. Els noms de Jesús En mol tes cul tures ant i gues el nom ident i f ica la persona , deia com era o com volien que fos. Per això a la Bíblia els noms tenen tanta importància. En el Nou Testament es parla de Jesús de Natzaret amb seixanta-vuit títols diferents. Tots el ls donen una idea de qui és Jesús i de l ’abast de la seva missió. A més de Jesús, que signi f ica Déu és ajuda, Déu salva, els noms més importants per denominar-lo són: • Senyor. És un nom que a la Bíbl ia només se l i pot donar a Déu. Per respecte, en l’Antic Testament era prohibit pronunciar el nom de Déu, motiu pel qual se substituïa per Adonai, q u e e n h e b r e u s i g n i f i c a «e l S e n y o r » . E l s d e i x e b l e s a n o - menaven Jesús com «el Senyor», reconeixent-lo com a Déu. • Messies o Crist. La paraula hebrea Messies o la paraula grega Crist signifiquen «ungit per Déu». • Salvador. Amb aquest títol es reconeix que Déu s’encarna per salvar tothom, però aquesta salvació suposa un canvi interior de la persona. La salvació de Crist ens ha de transformar en persones noves, solidàries, caritatives, lliures… Vocabulari *Bona Notícia. És la traducció literal de la paraula Evangeli en grec. Fa referència al missatge que va donar Jesús a la humanitat. En aquest quadre de Filippo Lippi, Adoració del Nen, hi ha representades les tres persones de la Santíssima Trinitat. Déu-Pare (en la part superior del quadre, amb les mans esteses), Déu-Fill (Nen Jesús) i Déu-Esperit Sant (el colom). • Anyell de Déu. L’anyell era l’animal preferit a Israel per al seu sacri f ici. Joan Baptista va ser el primer que el va anomenar així. Va ser Joan mateix qui en l’Apocalipsi també el va ano - menar amb aquest nom: «Tots ells combatran contra l’Anyell, però l’Anyell els vencerà, perquè és Senyor de se-nyors i Rei de reis» (Ap 17, 14). • El Nou Adam. Sant Pau, en la seva Carta als Romans, explica la contraposició entre Adam i Crist, a qui anomena Nou Adam. Si el primer Adam va desobeir Déu, el segon, Jesús, va complir la seva voluntat. Si a causa del primer Adam va arribar la mort per a tothom, gràcies al Nou Adam arriba la resurrecció. en ruta Els llocs sagrats Israel, en l’època de Jesús, estava dividida en tres províncies: Judea, Galilea i Samaria. La seva vida va transcórrer, principalment, en les dues primeres, i aquests tres van ser els l locs que segurament van teni r més rellevància: Betlem, Natzaret i Jerusalem. • A Betlem (Judea), d ’on era originari Josep, i la família s’hi va haver de traslladar. La petita entrada a la cova on va néixer, que es troba a la Basílica de la Nativitat (construïda l’any 529), obliga a abaixar el cap en senyal de respecte. • Natzaret (Galilea), va ser la llar de Maria, la seva mare. Els teòlegs ubiquen Jesús en aquest indret des de la tornada de la famí l ia de l ’exi l i (Egipte) f i n s a l ’ i n i c i d e l a s e va v i d a púb l i c a . A l g un s a r - queòlegs afirmen que han trobat casa seva sota el Convent de l es Germanes de Nat za ret . També s’hi pot visitar la Basílica de l’Anunciació, lloc que indica la llar de Maria. • Jerusalem (Judea) , avui dia la capi tal de l ’Estat d ’Israel i centre neuràlgic de la religió jueva, és on té lloc gran part de la seva vida pública. Allà va ser jut jat i cruci f icat , i on també va ressusci tar. Són molts els llocs que han estat testimonis d ’aquests moments : l ’Hort de les Ol i veres, on Jesús es va retirar amb Pere, Jaume i Joan, i posteriorment va ser arrestat . La Via Dolorosa, nom del camí que va recórrer Jesús amb la creu i que anava des del palau de Ponç Pilat fins al mont Calvari. O la Basíl ica del Sant Sepulcre, construïda en el segle iv; custodiada per cristians catòlics, armenis i ortodoxos, que guarda els l locs on Jesús va morir, va ser enterrat i va ressuscitar. Idees clau • Què significa la paraula Messies? • Per què els deixebles anomenen Jesús «el Senyor»? • Què es vol reconèixer quan Jesús és anomenat «Salvador»? • Què vol dir sant Pau quan anomena Jesús el «Nou Adam»? Tornar a les fonts • Com és Jesús segons els textos següents: Jn 10, 14; Jn 11, 25-26; Col 1, 15-16; He 4, 15? • Llegeix la citació de la Carta de sant Pau als Filipencs (Fl 2, 6-11) i explica quins trets humans hi ha en la descripció que s’hi fa de Jesús. Espai digital • Escolliu una de les ciutats esmentades i localitzeu-la a Google Earth o Google Maps. Cerqueu informació sobre els quilòmetres que les separen. Amb la informació feu una petita guia turística i exposeu-la a classe. Recolliu la importància que tenen aquests llocs també per a jueus i musulmans. Betlem, en l’actual Cisjordània, Palestina. Explora la Bíblia 2 Aprofundeix en el coneixement 3 Punt de partida 1 Avalua els teus coneixements previs sobre el tema que treballaràs. Analitza un text bíblic a través del context històric, l’autor i el significat. Amplia el teu saber amb continguts sobre la persona, la relació amb Déu i amb els altres, i la necessitat de construir un món millor per a tothom. Aprèn a mirar i a interpretar la realitat a través dels ensenyaments de la Bíblia. Passa a l’acció i aprèn, fora de classe, fent enquestes, visites, entrevistes... per saber què passa al teu voltant. Recull el testimoni de les dones i els homes de fe que han sabut posar en pràctica l’Evangeli. Construeix la teva pròpia Agenda 2030. Com que som ciutadans del món analitzarem els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Viatja En Ruta, a llocs relacionats amb el que estàs aprenent.
5 • DE CINE 113 A 1000 km de la Navidad, Álvaro Fernández Armero, 2021. Raúl és un home que odia el Nadal. Mai no el celebra però enguany la seva empresa el trasllada a un poble que el viu intensament, no tan sols per la fàbrica de dolços nadalencs, sinó perquè volen batre el rècord del pessebre vivent més gran del món. • Coneixes algú a qui no li agradi celebrar el Nadal? Per què? • Has participat mai en cap pessebre vivent com el de la pel·lícula? Explica la teva experiència. • Per què creus que hi ha representacions del Nadal o de la Setmana Santa? Valoro el que he après A nivell individual • Quins objectius del projecte creus que has assolit? I quins no? • Creus que el que s’ha treballat és rellevant? Per què? • Quins aspectes positius i quins de negatius has trobat en cadascuna de les fases treballades? • Hi ha res que hagis après que no oblidaràs? • Com valores el teu treball en aquest projecte? Posa’t una nota de l’1 al 10 i argumenta-ho. Treball cooperat iu • Creus que com a grup heu organitzat bé la feina? • Heu seguit la seqüència del projecte per assolir els objectius proposats? Justifica la resposta. • Creus que tots els membres hi han participat de la mateixa manera? Per què? • Creus que els rols estaven ben repartits? Per què? • Com valores el treball cooperatiu? Posa una nota al teu grup de l’1 al 10 i argumenta-ho. Producte final • Quines dificultats heu trobat per fer la guia? • Quins són els encerts de la vostra presentació? • Què creus que es podria millorar? • Heu complert el termini per lliurar-la? Si no és així, per què? • Com valores la guia que ha presentat el teu grup? Posa una nota de l’1 al 10 i argumenta-ho. 14 DI À L EG A M B LA C U LT U R A T E M A 3 1 2 6 5 3 4 La imatgeria com a expressió del llenguatge religiós L’escultura religiosa sempre ha estat vinculada a una funció educativa, ja que l’Església l’utilitzava per il·lustrar i ensenyar escenes de la Bíblia als espec tadors , gene ra lment ana l fabet s . Després de l Conc i l i de Trento (1545-1563), va servir a més a més per refermar el catolicisme enfront del protestantisme, mostrant les diferències entre aquestes dues branques del cristianisme. Així neixen les imatges processionals de Setmana Santa: conjunts escultòrics, a manera d ’escenes, que surten al carrer per ensenyar-nos com va ser la Passió, la Mort i la Resurrecció de Jesucrist. A l’Estat espanyol destaquen tres escoles: • Escola castellana. Amb seu a Valladolid, es caracteritza perquè les seves imatges tenen formes elegants; són realistes i expressives, però sense perdre l’espiritualitat; els seus artistes dominen la representació de l’anatomia, parant atenció en els detalls de cap i mans. Destaca l’escultor Gregorio Fernández en el segle xvii, amb imatges com el Crist Jacent (1630). • Escola andalusa. Té l loc, pr incipalment , a Sevi l la i Granada. A di - ferència de l’escola castellana, les seves imatges es caracteritzen per la cerca de la bellesa i la serenitat sense perdre de vista l’espiritualitat de l’Evangeli. A Sevilla destaca Juan de Mesa, autor d ’escultures com la de Jesús del Gran Poder (1620). I a Granada Alonso Cano, que coneixem, sobretot, per les seves representacions sobre la Immaculada Concepció. • Escola murciana: Aquesta escola gira al voltant d’una figura, Francisco Salzillo, que va marcar la diferència amb les escoles castellana i an- dalusa. La novetat de les seves escultures estava en el moviment i l’expressivitat, que es poden veure principalment en rostres i mans. L’espiritualitat és un element que s’integra en les seves escenes. No és recordat tan sols per les seves imatges processionals de Setmana Santa, sinó també per les 556 figuretes de terrissa que va fer per al pessebre. La detenció, talla de Francisco Salzillo de 1763. Obra feta en fusta tallada i policromada, que es pot contemplar al Museu Salzillo de Múrcia. Vocabulari *Via Crucis. Pregària formada per 15 estacions en què es recorda un moment important de la Passió i la Resurrecció de Jesucrist. 51 Espai digital • Busqueu a Internet les estacions del Via Crucis* i les citacions de l’Evangeli que les acompanyen. Feu una presentació virtual amb els textos i amb imatges processionals que els il·lustrin. Feu una petita fitxa tècnica d’aquestes imatges detallant-ne l’autor, l’any que es van tallar i l’escola a la qual pertanyen. Escena Uneix tres moments dels evangelis sobre la detenció de Jesús (cf. Mt 26, 47-55): 1. Judes fa un petó a Jesús per assenyalar els soldats a qui havien d ’arrestar. 2. Per defensar Crist, Pere va atacar un soldat i li va tallar l’orella. 3. Detenció de Crist. 1 El braç alçat (venes marcades, músculs en tensió) i el rostre de sant Pere reflecteixen una ira descontrolada per la detenció del seu Mestre. 2 Aquest personatge jueu (per l’ús de la quipà, petit barret circular), implora l’apòstol que el deixi viure. 3 La cama alçada trenca la composició, dona moviment a l’escena i crea una línia diagonal que dirigeix la mirada de l’espectador cap a Jesús, i així destaca que Ell és el centre de l’escena. Passa el mateix amb l’espasa de Pere. 4 La mirada de Judes es creua amb la de Jesús, qui accepta el bes sabent que és una traïció. El rostre de Crist és seré, accepta allò que sap que passarà. El rostre de Judes és desproporcionat (nas gros, mirada sense vida); aquesta acció el converteix en quelcom deforme, sense vida. . 5 Una altra manera de dotar les escultures de moviment és amb els plecs de les vestidures. 6 El soldat es troba en segon terme, esperant el moment per arrestar Jesús. L’armadura és anacrònica, és a dir, no és romana sinó de l’època de la imatgeria. 50 16 T E M P S DE L EC T U R A Projectat cap al passat ( les «Visions») i cap al futur (e l s «Cant s») a pa r t i r d ’una desc r i pc i ó de l present ( l ’I n t e r me z z o q u e e n l l a ç a l e s d u e s p a r t s ) , e l l l i b re Visions & Cants de Maragall es mostra atent a les connexions entre temps i eternitat, es fixa en la incidència del pas del temps al l larg de l ’any, en l ’efecte de l’eternitat. Intermezzo és una reflexió sobre la quotidianitat i les seves alteracions, les festes. Hi apareix des de la constatació del confl icte entre la vivència del sagrat en la naturalesa i en el culte religiós («A la Mare de Déu de Montserrat»), que es resol sempre en favor de la naturalesa , f ins a la descr ipció de les dificultats de sintonia intel · lectual entre l ’esposa i el poeta, superades per l’amor («L’esposa parla»). A debat • Us ha agradat el poema? Per què? T E M A 1 Ben de la vora –volia veure-us, ¡Oh Verge negra –del blanc vestit! Dalt de l’estrado –avui pujava, i us he guaitat de fit a fit la dolça cara, –que m’ha deixat –tot enternit. Més lluny us miro –quan a la tarda canten els monjos –i els escolans, i eixint del temple –fins a la porta –m’hi giro encara, i encara us miro –més lluny que abans. A vostra casa –m’aficiono i us hi entro a veure –sempre que hi passo, com els aimants. Surto de cara –a les vostres penyes, i en cada una –veig un ensaig de vostra imatge... –Sou graciosa, –penya entre penyes: reina us en faig. Cerco entre elles –els camins vostres –i me n’hi vaig. Els camins vostres –són plens de boira: per los esquinços –guaita el cel blau, Només hi trobo –boixos i mates que humils floreixen –dintre la pau, i aquelles bolves –que en diuen àngels i que s’hi assemblen –per el silenci –del vol suau... ¡Com me corprenen –els cingles vostres! ¡Com m’esvaeixen –vostres abims! Les aus que hi volen –són aus xiquetes; les fonts que hi neixen –són regalims. Entre la boira, –són cims de gloria –els vostres cims. Tot jo m’encanto, –no sé el que em passa; les vostres penyes –m’han encisat... Potser us mirava –massa a la vora, Mare de Déu de Montserrat. Joan Maragall A la Mare de Déu de Montserrat Joan Maragall Va néixer a Barcelona l’octubre de 1 860. Es va l l i cenc i a r en Dret a la Universitat de Barcelona i aleshores inicia una crisi personal perquè es debat entre el que li demana el seu esperit romàntic i la possibilitat d ’integrar-se a la vida burgesa. Maragall va adquirir renom com a escriptor, traductor i periodista. Poeta de la «paraula viva» i periodista d’opinió, va escriure entre la tradició romàntica de la Renaixença i els noucentistes de la Mancomunitat. Les primeres poesies de Maragall daten de 1878. Poesies (1895) fou el seu primer llibre, i després publicà Visions & cants (1900), Les disperses (1904), Enllà (1906) i Seqüències (1911). 52 Intermezzo 53 S Í N T E S I Se armó el belén, Timothy Reckart, 2017. Pel·lícula que des de la perspectiva de diversos animals, principalment Bob, un ase petit, ens explicarà el viatge de Maria i Josep des de Natzaret a Betlem per al naixement de Jesús. • Relaciona el text bíblic de Lc 1, 26-38 treballat en la secció Interpreta, amb les escenes de la pel·lícula. • Què podem aprendre de l’actitud de Tadeus i Rufus? I de la de Bob? • Débora, en l’última escena de la pel·lícula, diu: «les famílies es reuniran, es faran regalets i cantaran nadales». Com celebres tu el Nadal? segons el YOUCAT DE CINE Què he après? • Qui és Jesús? • Per què diem que Jesucrist és la revelació plena de Déu? En què he millorat la meva relació amb els altres? • M’identifico amb el nom de cristià o cristiana com a seguidor de Crist i del seu exemple? • Veig els pobres i els marginats com els veia Jesús, com els meus germans? En què he millorat com a persona? • En què s’ha de centrar la vida d’una persona que s’ha trobat amb Crist? • De quina manera em sento una persona nova? Justifica la resposta. VALORO EL QUE HE APRÈS Déu es mostra a través del seu Fill: per mitjà de Jesucrist, el Déu invisible es fa visible. Es fa home com nosaltres. Això ens ensenya fins on arriba l’amor de Déu. Porta tota la nostra càrrega. Fa tots els camins amb nosaltres. Es troba en el nostre abandonament, el nostre dolor i la nostra por davant de la mort (9). Jesús, Déu i home vertader: en Jesús, Déu s’ha fet realment un de nosaltres i, així, en el nostre germà; però no va deixar de ser al mateix temps Déu i, per tant, el nostre Senyor (77). Jesús, el Senyor: els primers cristians parlaven amb naturalitat de Jesús com el «Senyor», sabent que en l’Antic Testament aquesta denominació estava reservada per dirigir-se a Déu. Mitjançant nombrosos signes, Jesús els havia demostrat que Ell té poder diví sobre la natura, el pecat i la mort. L’origen diví de la missió de Jesús es va revelar en la resurrecció dels morts (75). Jesús ens salva a la creu: la creu, en la qual Jesús innocent va ser condemnat cruelment, és el lloc de la màxima humiliació i abandonament. Crist, el nostre Redemptor, va escollir la creu per carregar amb la culpa del món i patir el dolor del món. D’aquesta manera, per mitjà del seu amor perfecte, ha conduït de nou el món a Déu (101). Pren consciència del teu aprenentatge 5 Estableix un diàleg entre la fe i la cultura 4 Completa els teus coneixements i opina amb sentit crític. Valora i aplica en la teva vida allò que has après. Autoavalua’t Llegeix i relaciona el que has après amb la literatura d’ahir i d’avui. Estableix un diàleg entre fe i cultura a través del nostre Patrimoni. Ordena els teus coneixements amb l’ajut del Catecisme per a Joves (Youcat) El calendari de l’any litúrgic Pasqua La parau l a Pasqua prové de l ’ hebreu Péssah, que s i g n i f i c a « p a s s a r » . E n a q u e s t t emp s s e c e l e b ra e l p a s d e l a mo r t a l a v i d a : C r i s t h a re s s u s c i t a t ! Comença el Diumenge de Resurrecció i conclou al cap de cinquanta dies, amb la festivitat de Pentecosta, que representa l’arribada de l’Esperit Sant a la comunitat cristiana. Els colors litúrgics La litúrgia fa un ús didàctic dels colors per «expressar de forma més ef icaç tant les caracter íst iques dels misteris de la fe que se celebren com el sentit progressiu de la vida cristiana en el decurs de l’any litúrgic» (Introducció General al Missal Romà, 347). Temps de Quaresma Comença dimecres de cendra i acaba Dijous Sant a la tarda; en total dura quaranta dies. La Quaresma* està carregada de sentit bíblic i simbòlic. Aquest temps ens prepara per viure el Mister i pasqual, que ens convida a la pregària personal, l’escolta de l a pa rau l a de Déu , l a pen i tènc i a i e l de j un i , que s’orienta cap a la caritat fraterna i a compartir amb els germans més necessitats. Un a p rà c t i c a re l i g i o s a t í p i c a d ’a q u e s t t emp s é s l a pregària del Via Crucis. En aquesta pregària es fa un recorregut , a través de quinze estacions, per tota la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor. Setmana Santa Amb el Diumenge de Rams s’inicia la Setmana Santa. Aquest dia es commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem enmig d ’una multitud que el va aclamar com el Messies. El Tridu Pasqual és la celebració principal de l’any li - túrgic. Comprèn des del Dijous Sant fins el Diumenge de Resurrecció. El Dijous Sant es commemora el sant sopar de Jesús amb e l s s eu s de i xeb l e s , que s e cent ra en e l pa i e l vi. En aquesta eucaristia també es representa el lavatori dels peus, amb què el sacerdot recorda el gest de Jesús, expressant sol idar i tat i servei envers el s ger - mans. El Divendres Sant es recorda la passió de Crist. És una celebració sòbria. El centre de la litúrgia és la creu. El Dissabte Sant és un dia de dol, de silenci i de pre - gària en torn de Crist al sepulcre. Maria està present durant tot aquest tridu com a model de creient. Di umeng e de Re s u r recc i ó. La Vi g í l i a Pa s qua l é s e l moment més important d ’aquest diumenge. Es fa de nit simbolitzant el pas de la foscor a la llum, de la mort a la vida. Per això, va esclatar l ’alegr ia i se celebra el centre de la fe: la creença en un Déu viu i misericordiós. Cr ist està entre nosal tres, proporciona la l lum per a la vida. Està representat en el ciri pasqual , que e s t a r à v i s i b l e e n t o t e s l e s c e l e b r a c i o n s d ’a q u e s t temps. Després s’encendrà en batejos, confirmacions i funerals. P ROJ EC T E S DE R EC E RC A F A S E 1 106 El ciri pasqual representa Crist ressuscitat a través de la llum i dels símbols que duu inscrits. 107 Vocabulari *Quaresma. Per Quaresma, la litúrgia convida que les esglésies siguin sòbries per tal que en el temps Pasqual es guarneixi amb flors que reflecteixin l’alegria de la resurrecció. Blanc És el color de la puresa, la llum, l’alegria. S’utilitza per Nadal i Pasqua, i festes dedicades al Senyor, a la Verge i als sants que no van ser màrtirs. Blau Es va començar a utilitzar en el segle xix per celebrar el dia de la Immaculada. En un principi s’usava aquí, però de mica en mica s’ha anat estenent arreu del món. Rosa És el color que es veu dos dies l’any: el tercer diumenge d’advent i quart diumenge de quaresma. Amb aquest color es vol indicar que aquests temps litúrgics, de preparació per al Nadal o la Setmana Santa, arriben a la fi. S’utilitza opcionalment en la litúrgia. Verd És el color del Temps ordinari i representa pau i esperança. Vermell Simbolitza la sang del martiri i la força de l’Esperit Sant. És el color del foc i l’energia, de l’amor que hem sabut donar tots nosaltres. S’utilitza Diumenge de Rams, Divendres Sant, Pentecosta i festa dels sants màrtirs. Morat Representa l’advent i la quaresma. També s’utilitza en honor dels difunts. Aquest color convida a la penitència, a la conversió, a la preparació per poder celebrar el temps litúrgic que anuncia. 1 Explica què és el ciri pasqual, els elements que el formen i en quines ocasions s’encén. 2 Investiga sobre la corona d’advent i explica per què te forma circular, les branques verdes i el color de les espelmes. 3 Busca informació de com es va iniciar la tradició dels pessebres per Nadal. 4 Fes un calendari litúrgic de l’any actual. Pots fer servir una forma el·líptica o bé un cercle. Els dibuixos religiosos et poden resultar útils per dissenyar-lo. ACTIVITATS A finals de cada trimestre trobaràs... 19 • Esbrina quina és la festa que apareix a la imatge. • Celebres aquesta festa on vius tu? Com? • Quines són les festes més rellevants del lloc on vius? Punt de part ida Objectius • Valorar el patrimoni cultural religiós català. • Reconèixer el paper de la fe cristiana com a generadora de cultura. • Conèixer la història de persones que van dedicar la seva vida al seguiment de Jesús i al seu Evangeli, i per això el seu llegat es va perpetuar per mitjà de la santedat. • Aprendre i treballar de forma cooperativa sense perdre de vista la responsabilitat individual. Seqüència del projecte 1a fase. El calendari de l’any litúrgic • Coneixerem els temps litúrgics de l’Església. • Analitzarem alguns símbols litúrgics. 2a fase. El calendari festiu • Analitzarem les principals festes religioses. • Aprendrem a relacionar-les amb el temps litúrgic en què se celebren. 3a fase. Les celebracions en la nostra localitat • Cercarem per grups les festes i tradicions de la nostra localitat. Producte final • Guia sobre les festes i tradicions religioses de la nostra localitat. P R O J E C T E D E R E C E R C A Quines són les festes religioses de la teva localitat? PROJECTES DE RECERCA: aprofundeix en algun aspecte dels sabers bàsics treballats, des d’una perspectiva cooperativa. ANNEX: al final del llibre trobaràs els documents necessaris per fer les activitats.
Jesús de Natzaret Què aprendré? A reconèixer la persona de Jesucrist com a nucli essencial del cristianisme, valorant la seva aportació. Qui va ser Jesucrist? Com pot ser que 2.000 anys després del seu naixement continuï sent una persona que influeix en el planeta i un mestre? En qui creuen i a qui segueixen tants homes i tantes dones? 3 T E M A
7 Amb una altra perspectiva Els evangelis ens porten «una bona nova»: la gran notícia que és Jesucrist. Però si els llegíssim amb la perspectiva d’altres religions, què hi trobaríem? En el segle xii, el filòsof i místic musulmà Ibn al-Arabí va dir: «Aquell, la malaltia del qual es diu Jesucrist, ja no es pot curar». I és que la figura de Jesús de Natzaret atrau cristians i no cristians que hi veuen un model a seguir. Hinduisme: L’hindú practicant sempre tindrà un respecte vers la figura de Jesús com un mestre, un ésser il·luminat. Juan Carlos Ramchandani (Societat Internacional per a la Consciència de Krishna) Budisme: Per a molts budistes, Jesús va ser un ésser il·luminat, un gran mestre. El seu missatge d’amor m’apropa a ell. Toan Sunim (mossèn del temple Zen de Mèxic) Judaisme: Jesús és percebut com un mestre i un rabí. Marcelo Polakoff (president de l’Assemblea Rabínica Llatinoamericana) Islamisme: És considerat un dels profetes més grans de la humanitat. Creiem que Jesús va ser un serf de Déu, tal com la seva mare va ser una santa serva de Déu. Un dels epítets per nomenar Jesús és «Esperit de la santedat». Hassen Cabrera (Junta Islàmica d’Espanya) • Diries que coneixes bé Jesús de Natzaret? Per què? • Digues alguna cosa d’Ell que expliqui l’Evangeli i que t’hagi cridat l’atenció. • Hi ha alguna frase de Jesús que t’hagi ajudat mai? Quina? Punt de part ida
8 I N T E R P R ETA DE S DE LA B Í B L I A T E M A 3 Qui va escriure aquest text? L’autor d ’aquest text és l ’evangel i sta sant Lluc , que també va escriure el llibre dels Fets dels Apòstols. Era metge i va ser company de l ’apòstol sant Pau en els seus viatges, per predicar la Bona Notícia. A qui va dirigit? Sant Lluc es va convert i r al cr ist ianisme després de la mort de Jesús i es va quedar tan meravellat per tot el que va conèixer sobre El l que, amb l ’ajut de Déu, va decidir escriure-ho perquè tothom s’animés a seguir-lo. Quan es va compondre aquest text? Entre els anys 80 i 90 després de Crist. A ltres dades L’Evangeli de sant Lluc és el que té una lectura més fàcil. També és conegut com «l’Evangeli dels pobres», ja que fa diverses al·lusions al fet que Jesús se sentia atret per la gent més senzilla (infants, malalts, pobres, penedits…). Sant Lluc insisteix en una idea: l ’amor de Déu no té cap l ímit ni rebutja aquel l que s’hi vulgui apropar, ja sigui home o dona, sense cap mena de discriminació. Anunci del naixement de Jesús 26El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28L’àngel entrà a trobar-la i li digué: «Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu». 29Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30L’àngel li digué: «No tinguis por, Maria. Déu t’ha concedit la seva gràcia. 31Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi». 34Maria preguntà a l’àngel: «Com podrà ser això, si jo soc verge?» 35L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. 36També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37perquè per a Déu no hi ha res impossible». 38Maria va dir: «Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l’àngel es va retirar. Lluc 1, 26-38 44 Què ens diu aquest text? Sant Lluc ens expl ica com comença la gran història del cristianisme, a través de l’anunci de l’àngel Gabriel i el SÍ de la Verge Maria. Des de l’Antic Testament, els profetes ja havien anunciat que vindria un Messies, el Fill de Déu, que alliberaria el poble d ’Israel de qualsevol tipus d ’esclavitud o submissió. Hi ha molts textos bíblics que ens donen
45 L’Anunciació, de Leonardo da Vinci, 1470, Galleria degli Uffizi, Florència. pistes de com seria aquest Messies, com el seu nom, Emmanuel, que significa «Déu amb nosaltres», i que seria un profeta i germà nostre. Tot això s’esdevé amb Jesús. No són els profetes qui han de par lar de Déu, s inó que és El l matei x qui es mo s t ra . Pe r a i xò podem a f i rma r que Je s ús é s Déu ve r t ade r i home ve r t ade r. Déu enca r na t que e s fa home perquè el puguem veure i entendre millor. La intenc ió de l ’evange l i sta sant Lluc no és fer una crònica del dia de l ’Anunciació, sinó mostrar-nos el començament de la Història de la Salvació. El text se centra en la ciutat de Natzaret, un llogaret insignifi - cant que anteriorment no s’havia esmentat en l’Antic Tes tament . Amb a i xò l ’evange l i s ta ens vo l mos t ra r que Déu tindrà predilecció per aquells més senzills i humils. En aquella època, les parelles no es podien casar fins un any després que s’haguessin compromès. Per això, Mar ia, que estava promesa amb Josep (esposada) , i no podia conviure amb ell fins el casament, es va estranyar i va dir: « Com podrà ser això, si jo soc verge?». L’àngel, per provar-li que diu la veritat, li anuncia que la seva cosina Isabel, que era estèril, donarà a llum un fill (el que serà sant Joan Baptista). I conclou amb la garantia que és Déu qui actua: no hi ha res impossible per a Déu. Aprenc a mirar • Descriu l’escena. Quin llibre pot ser? Creus que podria ser l’Evangeli? Justifica la resposta. • Qui t’ha ensenyat alguna cosa sobre Jesucrist? • Creus que Jesucrist és una Bona Notícia per a algú? I per a tu? Per què? • La Bíblia ens diu que Jesús va néixer per alliberar-nos. Pensa en aquelles coses o actituds que no t’aporten res. De quines et podria alliberar avui Jesús?
Descobrint Jesucrist T E M A 3 46 Déu es dona a conèixer De la mateixa manera que Déu es comunica amb Maria a través de l’àngel, a nosaltres se’ns dona a conèixer a través de persones i esdeveniments. Això és el que coneixem com revelació. Jesucrist és la Revelació definitiva; en Ell, Déu es mostra assumint la condició humana. En Crist ja no hi ha cap distinció entre dona i home, som criatures noves, fills i filles de Déu i hereus de la seva promesa. Tots som iguals davant d ’Ell. Amb la seva arribada, ja ningú no ens ha de dir com és Déu o el que vol de nosaltres. L’Antic Testament ens diu que les persones havien de fer sacrificis per aconseguir la salvació. Amb Jesús ja no calen aquesta mena d ’actuacions, sinó que Ell mateix ens indica un únic camí: convertir-se i creure en la Bona Notícia* que ens anuncia l’Evangeli. La nostra responsabilitat com a seguidors de Jesús és dipositar la nostra confiança en allò que ens ha anunciat, és a dir, confiar en Déu. Per això, la persona, de manera lliure i voluntària, acull la fe en la seva vida i la porta a ser coherent amb el que creu i sent , transformant la seva forma de ser i d ’actuar en el món. Els noms de Jesús En mol tes cul tures ant i gues el nom ident i f ica la persona , deia com era o com volien que fos. Per això a la Bíblia els noms tenen tanta importància. En el Nou Testament es parla de Jesús de Natzaret amb seixanta-vuit títols diferents. Tots el ls donen una idea de qui és Jesús i de l ’abast de la seva missió. A més de Jesús, que signif ica Déu és ajuda, Déu salva, els noms més importants per denominar-lo són: • Senyor. És un nom que a la Bíbl ia només se l i pot donar a Déu. Per respecte, en l’Antic Testament era prohibit pronunciar el nom de Déu, motiu pel qual se substituïa per Adonai, q u e e n h e b r e u s i g n i f i c a «e l S e n y o r » . E l s d e i x e b l e s a n o - menaven Jesús com «el Senyor», reconeixent-lo com a Déu. • Messies o Crist. La paraula hebrea Messies o la paraula grega Crist signifiquen «ungit per Déu». • Salvador. Amb aquest títol es reconeix que Déu s’encarna per salvar tothom, però aquesta salvació suposa un canvi interior de la persona. La salvació de Crist ens ha de transformar en persones noves, solidàries, caritatives, lliures… Vocabulari *Bona Notícia. És la traducció literal de la paraula Evangeli en grec. Fa referència al missatge que va donar Jesús a la humanitat. En aquest quadre de Filippo Lippi, Adoració del Nen, hi ha representades les tres persones de la Santíssima Trinitat. Déu-Pare (en la part superior del quadre, amb les mans esteses), Déu-Fill (Nen Jesús) i Déu-Esperit Sant (el colom). Tornar a les fonts • Com és Jesús segons els textos següents: Jn 10, 14; Jn 11, 25-26; Col 1, 15-16; He 4, 15? • Llegeix la citació de la Carta de sant Pau als Filipencs (Fl 2, 6-11) i explica quins trets humans hi ha en la descripció que s’hi fa de Jesús.
RkJQdWJsaXNoZXIy