13 Frans van der Lugt Avui dia encara hi ha cristians que, com Crist, moren per la seva vocació i entrega als més desafavo r i t s . És e l ca s de l pare Frans van der Lugt, neerlandès, nascut l’any 1938. Psicoterapeuta de professió i jesuïta de vocació, van der Lugt va arribar al Líban per aprendre àrab i el 1966 es va instal·lar a Síria. A mitjans de la dècad a d e 1 9 80 va a r r i b a r a l a c i u t a t d ’ Homs , on va crear e l proj ecte Al Ard ( l a ter ra) , un cent re per a infants amb discapacitat que procedien de famílies sense recursos, i que ajudava des de la psicoteràpia. En aquest centre, a més, el pare Frans fomentava el diàleg ent re persones de di st intes religions. Quan va començar el conflicte armat a Síria es va ocupar de l a pob l ac ió que no hav i a pogut fug i r. «Em queda ré aqu í amb l a me va g ent . Jo s oc e l pastor de les meves ovelles», va dir. L’a n y 2 0 1 4 va f e r u n a c r i d a a t ravé s d ’ I n t e r n e t : «Juntament amb els musulmans vivim una situació difícil i dolorosa, i patim molts de problemes. I el pitjor és la fam». El 7 d ’abril de 2014 va ser assassinat a la ciutat síria d ’Homs. • • Creus que el món actual fomenta actituds de solidaritat i entrega? Justifica la resposta. Mort i resurrecció de Jesús Totes les denúncies i els ensenyaments de Jesús el van portar a la Creu. Però aquí no acaba la seva vida, perquè fins i tot amb la seva mort ens dona exemple: no naixem per morir, sinó perquè fem d ’aquest món un l loc més humà, i així poder assol ir la resurrecció. Ai xò és e l que cada any commemorem i ce l ebrem per Setmana Santa, que és el moment més intens de l’any cristià. En aquests dies recordem per què va morir i ressuscitar Crist, i commemorem la seva entrega per amor cap a nosaltres. Durant la Quaresma* l’Església ens ajuda a prepararnos per viure amb sentit aquestes dates per mitjà de la pregària, el dejú i l ’amor al proïsme. Aquestes tres accions les va fer Jesús durant tota la seva vida, i ens va donar un exemple d ’allò que nosaltres hem de fer. És important recordar el sentit que tenien aquestes ce l ebrac i ons or i g i na lment , pe rquè e l seu s i gn i f i cat queda de vegades diluït entre tanta tradició i processó, i passa a ser més una festa turística que un esdeveniment religiós. El papa Francesc, en la seva primera audiència general, aprofitant el temps litúrgic de Setmana Santa, ens va oferir diverses pinzellades de com ha de ser la nostra vida perquè visquem de forma coherent amb la nostra fe. Les seves paraules ens diuen que no t in - guem por de mostrar-nos tal com som (és així com Déu ens vol ), que siguem propers i testimonis en la societat de la llum i l’alegria de la fe. La Setmana Santa és un temps de gràcia que el Senyor ens dona per obrir les portes dels nostres cors, de la nostra vida, de les nostres parròquies –quina llàstima, tantes parròquies tancades!–, dels moviments, de les associacions, i «sortir» a l’encontre dels altres, fer-nos nosaltres mateixos propers per dur la llum i l’alegria de la nostra fe. Sortir sempre! I això amb amor i amb la tendresa de Déu, amb respecte i paciència, sabent que nosaltres posem les nostres mans, els nostres peus i el nostre cor, però després és Déu qui els guia, i fa fèrtil cadascuna de les nostres accions. Primera audiència del papa Francesc, 27 de març de 2013 Reculls el test imoni? Síria en ruïnes.
RkJQdWJsaXNoZXIy