16 T E M P S DE L EC T U R A Projectat cap al passat ( les «Visions») i cap al futur (e l s «Cant s») a pa r t i r d ’una desc r i pc i ó de l present ( l ’I n t e r me z z o q u e e n l l a ç a l e s d u e s p a r t s ) , e l l l i b re Visions & Cants de Maragall es mostra atent a les connexions entre temps i eternitat, es fixa en la incidència del pas del temps al l larg de l ’any, en l ’efecte de l’eternitat. Intermezzo és una reflexió sobre la quotidianitat i les seves alteracions, les festes. Hi apareix des de la constatació del confl icte entre la vivència del sagrat en la naturalesa i en el culte religiós («A la Mare de Déu de Montserrat»), que es resol sempre en favor de la naturalesa , f ins a la descr ipció de les dificultats de sintonia intel · lectual entre l ’esposa i el poeta, superades per l’amor («L’esposa parla»). A debat • Us ha agradat el poema? Per què? T E M A 1 Ben de la vora –volia veure-us, ¡Oh Verge negra –del blanc vestit! Dalt de l’estrado –avui pujava, i us he guaitat de fit a fit la dolça cara, –que m’ha deixat –tot enternit. Més lluny us miro –quan a la tarda canten els monjos –i els escolans, i eixint del temple –fins a la porta –m’hi giro encara, i encara us miro –més lluny que abans. A vostra casa –m’aficiono i us hi entro a veure –sempre que hi passo, com els aimants. Surto de cara –a les vostres penyes, i en cada una –veig un ensaig de vostra imatge... –Sou graciosa, –penya entre penyes: reina us en faig. Cerco entre elles –els camins vostres –i me n’hi vaig. Els camins vostres –són plens de boira: per los esquinços –guaita el cel blau, Només hi trobo –boixos i mates que humils floreixen –dintre la pau, i aquelles bolves –que en diuen àngels i que s’hi assemblen –per el silenci –del vol suau... ¡Com me corprenen –els cingles vostres! ¡Com m’esvaeixen –vostres abims! Les aus que hi volen –són aus xiquetes; les fonts que hi neixen –són regalims. Entre la boira, –són cims de gloria –els vostres cims. Tot jo m’encanto, –no sé el que em passa; les vostres penyes –m’han encisat... Potser us mirava –massa a la vora, Mare de Déu de Montserrat. Joan Maragall A la Mare de Déu de Montserrat Joan Maragall Va néixer a Barcelona l’octubre de 1 860. Es va l l i cenc i a r en Dret a la Universitat de Barcelona i aleshores inicia una crisi personal perquè es debat entre el que li demana el seu esperit romàntic i la possibilitat d ’integrar-se a la vida burgesa. Maragall va adquirir renom com a escriptor, traductor i periodista. Poeta de la «paraula viva» i periodista d’opinió, va escriure entre la tradició romàntica de la Renaixença i els noucentistes de la Mancomunitat. Les primeres poesies de Maragall daten de 1878. Poesies (1895) fou el seu primer llibre, i després publicà Visions & cants (1900), Les disperses (1904), Enllà (1906) i Seqüències (1911). 52 Intermezzo
RkJQdWJsaXNoZXIy