4 Jesús de Natzaret 7 Amb una altra perspectiva Els evangelis ens porten «una bona nova»: la gran notícia que és Jesucrist. Però si els llegíssim amb la perspectiva d’altres religions, què hi trobaríem? En el segle xii, el filòsof i místic musulmà Ibn al-Arabí va dir: «Aquell, la malaltia del qual es diu Jesucrist, ja no es pot curar». I és que la figura de Jesús de Natzaret atrau cristians i no cristians que hi veuen un model a seguir. Hinduisme: L’hindú practicant sempre tindrà un respecte vers la figura de Jesús com un mestre, un ésser il·luminat. Juan Carlos Ramchandani (Societat Internacional per a la Consciència de Krishna) Budisme: Per a molts budistes, Jesús va ser un ésser il·luminat, un gran mestre. El seu missatge d’amor m’apropa a ell. Toan Sunim (mossèn del temple Zen de Mèxic) Judaisme: Jesús és percebut com un mestre i un rabí. Marcelo Polakoff (president de l’Assemblea Rabínica Llatinoamericana) Islamisme: És considerat un dels profetes més grans de la humanitat. Creiem que Jesús va ser un serf de Déu, tal com la seva mare va ser una santa serva de Déu. Un dels epítets per nomenar Jesús és «Esperit de la santedat». Hassen Cabrera (Junta Islàmica d’Espanya) • Diries que coneixes bé Jesús de Natzaret? Per què? • Digues alguna cosa d’Ell que expliqui l’Evangeli i que t’hagi cridat l’atenció. • Hi ha alguna frase de Jesús que t’hagi ajudat mai? Quina? Punt de part ida Què aprendré? A reconèixer la persona de Jesucrist com a nucli essencial del cristianisme, valorant la seva aportació. Qui va ser Jesucrist? Com pot ser que 2.000 anys després del seu naixement continuï sent una persona que influeix en el planeta i un mestre? En qui creuen i a qui segueixen tants homes i tantes dones? 3 T E M A ITINERARI DIDÀCTIC Aprofundir en la dimensió religiosa i espiritual de la persona és l’objectiu principal d’aquesta sèrie: COMPROMÍS. Com a creients, és responsabilitat nostra cercar respostes als interrogants de les nostres vides i comprometre’ns amb la construcció d’un món millor. Per fer-ho, et proposem l’itinerari següent: 8 I N T E R P R ETA DE S DE LA B Í B L I A T E M A 3 45 Qui va escriure aquest text? L’autor d ’aquest text és l ’evangel i sta sant Lluc , que també va escriure el llibre dels Fets dels Apòstols. Era metge i va ser company de l ’apòstol sant Pau en els seus viatges, per predicar la Bona Notícia. A qui va dirigit? Sant Lluc es va converti r al cr ist ianisme després de la mort de Jesús i es va quedar tan meravellat per tot el que va conèixer sobre El l que, amb l ’ajut de Déu, va decidir escriure-ho perquè tothom s’animés a seguir-lo. Quan es va compondre aquest text? Entre els anys 80 i 90 després de Crist. A ltres dades L’Evangeli de sant Lluc és el que té una lectura més fàcil. També és conegut com «l’Evangeli dels pobres», ja que fa diverses al·lusions al fet que Jesús se sentia atret per la gent més senzilla (infants, malalts, pobres, penedits…). Sant Lluc insisteix en una idea: l ’amor de Déu no té cap l ímit ni rebutja aquel l que s’hi vulgui apropar, ja sigui home o dona, sense cap mena de discriminació. Anunci del naixement de Jesús 26El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28L’àngel entrà a trobar-la i li digué: «Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu». 29Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30L’àngel li digué: «No tinguis por, Maria. Déu t’ha concedit la seva gràcia. 31Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi». 34Maria preguntà a l’àngel: «Com podrà ser això, si jo soc verge?» 35L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. 36També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37perquè per a Déu no hi ha res impossible». 38Maria va dir: «Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l’àngel es va retirar. Lluc 1, 26-38 L’Anunciació, de Leonardo da Vinci, 1470, Galleria degli Uffizi, Florència. pistes de com seria aquest Messies, com el seu nom, Emmanuel, que significa «Déu amb nosaltres», i que seria un profeta i germà nostre. Tot això s’esdevé amb Jesús. No són els profetes qui han de par lar de Déu, s inó que és El l matei x qui es mo s t ra . Pe r a i xò podem a f i rma r que Je s ús é s Déu ve r t ade r i home ve r t ade r. Déu enca r na t que e s fa home perquè el puguem veure i entendre millor. La intenc ió de l ’evange l i sta sant Lluc no és fer una crònica del dia de l ’Anunciació, sinó mostrar-nos el començament de la Història de la Salvació. El text se centra en la ciutat de Natzaret, un llogaret insignifi - cant que anteriorment no s’havia esmentat en l’Antic Tes tament . Amb a i xò l ’evange l i s ta ens vo l mos t ra r que Déu tindrà predilecció per aquells més senzills i humils. En aquella època, les parelles no es podien casar fins un any després que s’haguessin compromès. Per això, Maria, que estava promesa amb Josep (esposada), i no podia conviure amb ell fins el casament, es va estranyar i va dir: « Com podrà ser això, si jo soc verge?». L’àngel, per provar-li que diu la veritat, li anuncia que la seva cosina Isabel, que era estèril, donarà a llum un fill (el que serà sant Joan Baptista). I conclou amb la garantia que és Déu qui actua: no hi ha res impossible per a Déu. Aprenc a mirar • Descriu l’escena. Quin llibre pot ser? Creus que podria ser l’Evangeli? Justifica la resposta. • Qui t’ha ensenyat alguna cosa sobre Jesucrist? • Creus que Jesucrist és una Bona Notícia per a algú? I per a tu? Per què? • La Bíblia ens diu que Jesús va néixer per alliberar-nos. Pensa en aquelles coses o actituds que no t’aporten res. De quines et podria alliberar avui Jesús? 44 Què ens diu aquest text? Sant Lluc ens expl ica com comença la gran història del cristianisme, a través de l’anunci de l’àngel Gabriel i el SÍ de la Verge Maria. Des de l’Antic Testament, els profetes ja havien anunciat que vindria un Messies, el Fill de Déu, que alliberaria el poble d ’Israel de qualsevol tipus d ’esclavitud o submissió. Hi ha molts textos bíblics que ens donen 13 Descobrint Jesucrist T E M A 3 48 Relleu tallat de Sant Josep a l’Església dels jesuïtes a Trnava, Eslovàquia. Jesús va créixer en un ambient de treball en l’època de l’Imperi romà. El treball i el contacte amb les persones oprimides de Galilea van fer que creixés en experiència de vida. Frans van der Lugt Avui dia encara hi ha cristians que, com Crist, moren per la seva vocació i entrega als més desafavo r i t s . És e l ca s de l pare Frans van der Lugt, neerlandès, nascut l’any 1938. Psicoterapeuta de professió i jesuïta de vocació, van der Lugt va arribar al Líban per aprendre àrab i el 1966 es va instal·lar a Síria. A mitjans de la dècad a d e 1 9 80 va a r r i b a r a l a c i u t a t d ’ Homs , on va crear e l proj ecte Al Ard ( l a ter ra) , un cent re per a infants amb discapacitat que procedien de famílies sense recursos, i que ajudava des de la psicoteràpia. En aquest centre, a més, el pare Frans fomentava el diàleg ent re persones de di st intes religions. Quan va començar el conflicte armat a Síria es va ocupar de l a pob l ac ió que no hav i a pogut fug i r. «Em queda ré aqu í amb l a me va g ent . Jo s oc e l pastor de les meves ovelles», va dir. L’a n y 2 0 1 4 va f e r u n a c r i d a a t ravé s d ’ I n t e r n e t : «Juntament amb els musulmans vivim una situació difícil i dolorosa, i patim molts de problemes. I el pitjor és la fam». El 7 d ’abril de 2014 va ser assassinat a la ciutat síria d ’Homs. • Creus que el món actual fomenta actituds de solidaritat i entrega? Justifica la resposta. La «vida oculta» de Jesús No s ’ha registrat cap dada històr ica o teològica de la infància i l ’adolescència de Jesús. Aquest és el mot iu pel qual es conei x aquesta etapa (fins als 30 anys) com «vida oculta», que va tenir lloc a Natzaret. És sabut que al cap de vuit dies del seu naixement el van circumcidar seguint els costums del poble jueu i li van donar el nom de Jesús, tal com l’àngel havia anunciat a Maria. Apareix momentàniament a la Bíblia quan té 12 anys i ja no tenim més constància d ’Ell fins que comença la seva vida pública amb el baptisme al Jordà. Mort i resurrecció de Jesús Totes les denúncies i els ensenyaments de Jesús el van portar a la Creu. Però aquí no acaba la seva vida, perquè fins i tot amb la seva mort ens dona exemple: no naixem per morir, sinó perquè fem d ’aquest món un l loc més humà, i així poder assol ir la resurrecció. Ai xò és e l que cada any commemorem i ce l ebrem per Setmana Santa, que és el moment més intens de l’any cristià. En aquests dies recordem per què va morir i ressuscitar Crist, i commemorem la seva entrega per amor cap a nosaltres. Durant la Quaresma* l’Església ens ajuda a prepararnos per viure amb sentit aquestes dates per mitjà de la pregària, el dejú i l ’amor al proïsme. Aquestes tres accions les va fer Jesús durant tota la seva vida, i ens va donar un exemple d ’allò que nosaltres hem de fer. És important recordar el sentit que tenien aquestes ce l ebrac i ons or i g i na lment , pe rquè e l seu s i gn i f i cat queda de vegades diluït entre tanta tradició i processó, i passa a ser més una festa turística que un esdeveniment religiós. El papa Francesc, en la seva primera audiència general, aprofitant el temps litúrgic de Setmana Santa, ens va oferir diverses pinzellades de com ha de ser la nostra vida perquè visquem de forma coherent amb la nostra fe. Les seves paraules ens diuen que no t in - guem por de mostrar-nos tal com som (és així com Déu ens vol ), que siguem propers i testimonis en la societat de la llum i l’alegria de la fe. La Setmana Santa és un temps de gràcia que el Senyor ens dona per obrir les portes dels nostres cors, de la nostra vida, de les nostres parròquies –quina llàstima, tantes parròquies tancades!–, dels moviments, de les associacions, i «sortir» a l’encontre dels altres, fer-nos nosaltres mateixos propers per dur la llum i l’alegria de la nostra fe. Sortir sempre! I això amb amor i amb la tendresa de Déu, amb respecte i paciència, sabent que nosaltres posem les nostres mans, els nostres peus i el nostre cor, però després és Déu qui els guia, i fa fèrtil cadascuna de les nostres accions. Primera audiència del papa Francesc, 27 de març de 2013 La «vida pública» de Jesús Es conei x com v ida públ ica de Jesús la que té l loc des del s 30 anys (baptisme) fins la seva mort i resurrecció. En aquest període de tres anys, Jesús anirà revelant no tan sols com han de ser i actuar els seus seguidors, sinó com és realment El l , és a di r, Déu. Duu a terme la seva missió, predica el regne de Déu, guareix, ens e nya … E n d e f i n i t i va , E l l a n i rà a l ’e n co n t re d e l n e c e s s i t a t , d e l’exclòs, del pecador, dels marginats, per alliberar-los i oferir-los una nova vida; denunciarà la injustícia i tot allò que la provoca, la universalitat de la salvació i l’íntima unió amb Déu. En tot moment es barreja amb les persones que viuen al seu poble, educant-les en la feina ben feta amb els més desafavor i ts. Farà signes de salvació com ara obrir els ulls als cecs (aquells que no poden o no volen veure la real i tat) , al l iberarà els opr imi ts o manifestarà l’amor de Déu als pobres. En un món de de s i gua l t a t s i mi s è r i e s com aque s t , p ropo s a rà compartir i practicar la justícia i la solidaritat entre tothom. 40L’infant creixia i s’enfortia, ple d’enteniment; i Déu li havia donat el seu favor. Lluc 2, 40 Reculls el test imoni? Idees clau Llegiu la meditació del papa Francesc que duu per títol I vosaltres, qui dieu que soc jo? i reflexioneu: • Què hem de fer per conèixer Jesús? • Afegiries alguna altra cosa al que ja va dir el papa Francesc? • Què haurien de fer els cristians perquè es veiés realment que amb les seves paraules, gestos i obres renoven el món? Raona la resposta. Síria en ruïnes. Espai creatiu • Sant Lluc és l’evangelista que més escriu sobre la infància de Jesús. Després de llegir el capítol 2 de l’Evangeli, dissenyeu un còmic que reculli cadascun d’aquests moments. Vocabulari *Quaresma. Temps litúrgic de preparació per a la celebració de la festa de la Pasqua, té una durada de quaranta dies i comença dimecres de cendra. En aquest temps, l’Església ens convida a la conversió. Descobrint Jesucrist T E M A 3 47 46 Déu es dona a conèixer De la mateixa manera que Déu es comunica amb Maria a través de l’àngel, a nosaltres se’ns dona a conèixer a través de persones i esdeveniments. Això és el que coneixem com revelació. Jesucrist és la Revelació definitiva; en Ell, Déu es mostra assumint la condició humana. En Crist ja no hi ha cap distinció entre dona i home, som criatures noves, fills i filles de Déu i hereus de la seva promesa. Tots som iguals davant d ’Ell. Amb la seva arribada, ja ningú no ens ha de dir com és Déu o el que vol de nosaltres. L’Antic Testament ens diu que les persones havien de fer sacrificis per aconseguir la salvació. Amb Jesús ja no calen aquesta mena d ’actuacions, sinó que Ell mateix ens indica un únic camí: convertir-se i creure en la Bona Notícia* que ens anuncia l’Evangeli. La nostra responsabilitat com a seguidors de Jesús és dipositar la nostra confiança en allò que ens ha anunciat, és a dir, confiar en Déu. Per això, la persona, de manera lliure i voluntària, acull la fe en la seva vida i la porta a ser coherent amb el que creu i sent , transformant la seva forma de ser i d ’actuar en el món. Els noms de Jesús En mol tes cul tures ant i gues el nom ident i f ica la persona , deia com era o com volien que fos. Per això a la Bíblia els noms tenen tanta importància. En el Nou Testament es parla de Jesús de Natzaret amb seixanta-vuit títols diferents. Tots el ls donen una idea de qui és Jesús i de l ’abast de la seva missió. A més de Jesús, que signi f ica Déu és ajuda, Déu salva, els noms més importants per denominar-lo són: • Senyor. És un nom que a la Bíbl ia només se l i pot donar a Déu. Per respecte, en l’Antic Testament era prohibit pronunciar el nom de Déu, motiu pel qual se substituïa per Adonai, q u e e n h e b r e u s i g n i f i c a «e l S e n y o r » . E l s d e i x e b l e s a n o - menaven Jesús com «el Senyor», reconeixent-lo com a Déu. • Messies o Crist. La paraula hebrea Messies o la paraula grega Crist signifiquen «ungit per Déu». • Salvador. Amb aquest títol es reconeix que Déu s’encarna per salvar tothom, però aquesta salvació suposa un canvi interior de la persona. La salvació de Crist ens ha de transformar en persones noves, solidàries, caritatives, lliures… Vocabulari *Bona Notícia. És la traducció literal de la paraula Evangeli en grec. Fa referència al missatge que va donar Jesús a la humanitat. En aquest quadre de Filippo Lippi, Adoració del Nen, hi ha representades les tres persones de la Santíssima Trinitat. Déu-Pare (en la part superior del quadre, amb les mans esteses), Déu-Fill (Nen Jesús) i Déu-Esperit Sant (el colom). • Anyell de Déu. L’anyell era l’animal preferit a Israel per al seu sacri f ici. Joan Baptista va ser el primer que el va anomenar així. Va ser Joan mateix qui en l’Apocalipsi també el va ano - menar amb aquest nom: «Tots ells combatran contra l’Anyell, però l’Anyell els vencerà, perquè és Senyor de se-nyors i Rei de reis» (Ap 17, 14). • El Nou Adam. Sant Pau, en la seva Carta als Romans, explica la contraposició entre Adam i Crist, a qui anomena Nou Adam. Si el primer Adam va desobeir Déu, el segon, Jesús, va complir la seva voluntat. Si a causa del primer Adam va arribar la mort per a tothom, gràcies al Nou Adam arriba la resurrecció. en ruta Els llocs sagrats Israel, en l’època de Jesús, estava dividida en tres províncies: Judea, Galilea i Samaria. La seva vida va transcórrer, principalment, en les dues primeres, i aquests tres van ser els l locs que segurament van teni r més rellevància: Betlem, Natzaret i Jerusalem. • A Betlem (Judea), d ’on era originari Josep, i la família s’hi va haver de traslladar. La petita entrada a la cova on va néixer, que es troba a la Basílica de la Nativitat (construïda l’any 529), obliga a abaixar el cap en senyal de respecte. • Natzaret (Galilea), va ser la llar de Maria, la seva mare. Els teòlegs ubiquen Jesús en aquest indret des de la tornada de la famí l ia de l ’exi l i (Egipte) f i n s a l ’ i n i c i d e l a s e va v i d a púb l i c a . A l g un s a r - queòlegs afirmen que han trobat casa seva sota el Convent de l es Germanes de Nat za ret . També s’hi pot visitar la Basílica de l’Anunciació, lloc que indica la llar de Maria. • Jerusalem (Judea) , avui dia la capi tal de l ’Estat d ’Israel i centre neuràlgic de la religió jueva, és on té lloc gran part de la seva vida pública. Allà va ser jut jat i cruci f icat , i on també va ressusci tar. Són molts els llocs que han estat testimonis d ’aquests moments : l ’Hort de les Ol i veres, on Jesús es va retirar amb Pere, Jaume i Joan, i posteriorment va ser arrestat . La Via Dolorosa, nom del camí que va recórrer Jesús amb la creu i que anava des del palau de Ponç Pilat fins al mont Calvari. O la Basíl ica del Sant Sepulcre, construïda en el segle iv; custodiada per cristians catòlics, armenis i ortodoxos, que guarda els l locs on Jesús va morir, va ser enterrat i va ressuscitar. Idees clau • Què significa la paraula Messies? • Per què els deixebles anomenen Jesús «el Senyor»? • Què es vol reconèixer quan Jesús és anomenat «Salvador»? • Què vol dir sant Pau quan anomena Jesús el «Nou Adam»? Tornar a les fonts • Com és Jesús segons els textos següents: Jn 10, 14; Jn 11, 25-26; Col 1, 15-16; He 4, 15? • Llegeix la citació de la Carta de sant Pau als Filipencs (Fl 2, 6-11) i explica quins trets humans hi ha en la descripció que s’hi fa de Jesús. Espai digital • Escolliu una de les ciutats esmentades i localitzeu-la a Google Earth o Google Maps. Cerqueu informació sobre els quilòmetres que les separen. Amb la informació feu una petita guia turística i exposeu-la a classe. Recolliu la importància que tenen aquests llocs també per a jueus i musulmans. Betlem, en l’actual Cisjordània, Palestina. Explora la Bíblia 2 Aprofundeix en el coneixement 3 Punt de partida 1 Avalua els teus coneixements previs sobre el tema que treballaràs. Analitza un text bíblic a través del context històric, l’autor i el significat. Amplia el teu saber amb continguts sobre la persona, la relació amb Déu i amb els altres, i la necessitat de construir un món millor per a tothom. Aprèn a mirar i a interpretar la realitat a través dels ensenyaments de la Bíblia. Passa a l’acció i aprèn, fora de classe, fent enquestes, visites, entrevistes... per saber què passa al teu voltant. Recull el testimoni de les dones i els homes de fe que han sabut posar en pràctica l’Evangeli. Construeix la teva pròpia Agenda 2030. Com que som ciutadans del món analitzarem els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Viatja En Ruta, a llocs relacionats amb el que estàs aprenent.
RkJQdWJsaXNoZXIy