5 • DE CINE 113 A 1000 km de la Navidad, Álvaro Fernández Armero, 2021. Raúl és un home que odia el Nadal. Mai no el celebra però enguany la seva empresa el trasllada a un poble que el viu intensament, no tan sols per la fàbrica de dolços nadalencs, sinó perquè volen batre el rècord del pessebre vivent més gran del món. • Coneixes algú a qui no li agradi celebrar el Nadal? Per què? • Has participat mai en cap pessebre vivent com el de la pel·lícula? Explica la teva experiència. • Per què creus que hi ha representacions del Nadal o de la Setmana Santa? Valoro el que he après A nivell individual • Quins objectius del projecte creus que has assolit? I quins no? • Creus que el que s’ha treballat és rellevant? Per què? • Quins aspectes positius i quins de negatius has trobat en cadascuna de les fases treballades? • Hi ha res que hagis après que no oblidaràs? • Com valores el teu treball en aquest projecte? Posa’t una nota de l’1 al 10 i argumenta-ho. Treball cooperat iu • Creus que com a grup heu organitzat bé la feina? • Heu seguit la seqüència del projecte per assolir els objectius proposats? Justifica la resposta. • Creus que tots els membres hi han participat de la mateixa manera? Per què? • Creus que els rols estaven ben repartits? Per què? • Com valores el treball cooperatiu? Posa una nota al teu grup de l’1 al 10 i argumenta-ho. Producte final • Quines dificultats heu trobat per fer la guia? • Quins són els encerts de la vostra presentació? • Què creus que es podria millorar? • Heu complert el termini per lliurar-la? Si no és així, per què? • Com valores la guia que ha presentat el teu grup? Posa una nota de l’1 al 10 i argumenta-ho. 14 DI À L EG A M B LA C U LT U R A T E M A 3 1 2 6 5 3 4 La imatgeria com a expressió del llenguatge religiós L’escultura religiosa sempre ha estat vinculada a una funció educativa, ja que l’Església l’utilitzava per il·lustrar i ensenyar escenes de la Bíblia als espec tadors , gene ra lment ana l fabet s . Després de l Conc i l i de Trento (1545-1563), va servir a més a més per refermar el catolicisme enfront del protestantisme, mostrant les diferències entre aquestes dues branques del cristianisme. Així neixen les imatges processionals de Setmana Santa: conjunts escultòrics, a manera d ’escenes, que surten al carrer per ensenyar-nos com va ser la Passió, la Mort i la Resurrecció de Jesucrist. A l’Estat espanyol destaquen tres escoles: • Escola castellana. Amb seu a Valladolid, es caracteritza perquè les seves imatges tenen formes elegants; són realistes i expressives, però sense perdre l’espiritualitat; els seus artistes dominen la representació de l’anatomia, parant atenció en els detalls de cap i mans. Destaca l’escultor Gregorio Fernández en el segle xvii, amb imatges com el Crist Jacent (1630). • Escola andalusa. Té l loc, pr incipalment , a Sevi l la i Granada. A di - ferència de l’escola castellana, les seves imatges es caracteritzen per la cerca de la bellesa i la serenitat sense perdre de vista l’espiritualitat de l’Evangeli. A Sevilla destaca Juan de Mesa, autor d ’escultures com la de Jesús del Gran Poder (1620). I a Granada Alonso Cano, que coneixem, sobretot, per les seves representacions sobre la Immaculada Concepció. • Escola murciana: Aquesta escola gira al voltant d’una figura, Francisco Salzillo, que va marcar la diferència amb les escoles castellana i an- dalusa. La novetat de les seves escultures estava en el moviment i l’expressivitat, que es poden veure principalment en rostres i mans. L’espiritualitat és un element que s’integra en les seves escenes. No és recordat tan sols per les seves imatges processionals de Setmana Santa, sinó també per les 556 figuretes de terrissa que va fer per al pessebre. La detenció, talla de Francisco Salzillo de 1763. Obra feta en fusta tallada i policromada, que es pot contemplar al Museu Salzillo de Múrcia. Vocabulari *Via Crucis. Pregària formada per 15 estacions en què es recorda un moment important de la Passió i la Resurrecció de Jesucrist. 51 Espai digital • Busqueu a Internet les estacions del Via Crucis* i les citacions de l’Evangeli que les acompanyen. Feu una presentació virtual amb els textos i amb imatges processionals que els il·lustrin. Feu una petita fitxa tècnica d’aquestes imatges detallant-ne l’autor, l’any que es van tallar i l’escola a la qual pertanyen. Escena Uneix tres moments dels evangelis sobre la detenció de Jesús (cf. Mt 26, 47-55): 1. Judes fa un petó a Jesús per assenyalar els soldats a qui havien d ’arrestar. 2. Per defensar Crist, Pere va atacar un soldat i li va tallar l’orella. 3. Detenció de Crist. 1 El braç alçat (venes marcades, músculs en tensió) i el rostre de sant Pere reflecteixen una ira descontrolada per la detenció del seu Mestre. 2 Aquest personatge jueu (per l’ús de la quipà, petit barret circular), implora l’apòstol que el deixi viure. 3 La cama alçada trenca la composició, dona moviment a l’escena i crea una línia diagonal que dirigeix la mirada de l’espectador cap a Jesús, i així destaca que Ell és el centre de l’escena. Passa el mateix amb l’espasa de Pere. 4 La mirada de Judes es creua amb la de Jesús, qui accepta el bes sabent que és una traïció. El rostre de Crist és seré, accepta allò que sap que passarà. El rostre de Judes és desproporcionat (nas gros, mirada sense vida); aquesta acció el converteix en quelcom deforme, sense vida. . 5 Una altra manera de dotar les escultures de moviment és amb els plecs de les vestidures. 6 El soldat es troba en segon terme, esperant el moment per arrestar Jesús. L’armadura és anacrònica, és a dir, no és romana sinó de l’època de la imatgeria. 50 16 T E M P S DE L EC T U R A Projectat cap al passat ( les «Visions») i cap al futur (e l s «Cant s») a pa r t i r d ’una desc r i pc i ó de l present ( l ’I n t e r me z z o q u e e n l l a ç a l e s d u e s p a r t s ) , e l l l i b re Visions & Cants de Maragall es mostra atent a les connexions entre temps i eternitat, es fixa en la incidència del pas del temps al l larg de l ’any, en l ’efecte de l’eternitat. Intermezzo és una reflexió sobre la quotidianitat i les seves alteracions, les festes. Hi apareix des de la constatació del confl icte entre la vivència del sagrat en la naturalesa i en el culte religiós («A la Mare de Déu de Montserrat»), que es resol sempre en favor de la naturalesa , f ins a la descr ipció de les dificultats de sintonia intel · lectual entre l ’esposa i el poeta, superades per l’amor («L’esposa parla»). A debat • Us ha agradat el poema? Per què? T E M A 1 Ben de la vora –volia veure-us, ¡Oh Verge negra –del blanc vestit! Dalt de l’estrado –avui pujava, i us he guaitat de fit a fit la dolça cara, –que m’ha deixat –tot enternit. Més lluny us miro –quan a la tarda canten els monjos –i els escolans, i eixint del temple –fins a la porta –m’hi giro encara, i encara us miro –més lluny que abans. A vostra casa –m’aficiono i us hi entro a veure –sempre que hi passo, com els aimants. Surto de cara –a les vostres penyes, i en cada una –veig un ensaig de vostra imatge... –Sou graciosa, –penya entre penyes: reina us en faig. Cerco entre elles –els camins vostres –i me n’hi vaig. Els camins vostres –són plens de boira: per los esquinços –guaita el cel blau, Només hi trobo –boixos i mates que humils floreixen –dintre la pau, i aquelles bolves –que en diuen àngels i que s’hi assemblen –per el silenci –del vol suau... ¡Com me corprenen –els cingles vostres! ¡Com m’esvaeixen –vostres abims! Les aus que hi volen –són aus xiquetes; les fonts que hi neixen –són regalims. Entre la boira, –són cims de gloria –els vostres cims. Tot jo m’encanto, –no sé el que em passa; les vostres penyes –m’han encisat... Potser us mirava –massa a la vora, Mare de Déu de Montserrat. Joan Maragall A la Mare de Déu de Montserrat Joan Maragall Va néixer a Barcelona l’octubre de 1 860. Es va l l i cenc i a r en Dret a la Universitat de Barcelona i aleshores inicia una crisi personal perquè es debat entre el que li demana el seu esperit romàntic i la possibilitat d ’integrar-se a la vida burgesa. Maragall va adquirir renom com a escriptor, traductor i periodista. Poeta de la «paraula viva» i periodista d’opinió, va escriure entre la tradició romàntica de la Renaixença i els noucentistes de la Mancomunitat. Les primeres poesies de Maragall daten de 1878. Poesies (1895) fou el seu primer llibre, i després publicà Visions & cants (1900), Les disperses (1904), Enllà (1906) i Seqüències (1911). 52 Intermezzo 53 S Í N T E S I Se armó el belén, Timothy Reckart, 2017. Pel·lícula que des de la perspectiva de diversos animals, principalment Bob, un ase petit, ens explicarà el viatge de Maria i Josep des de Natzaret a Betlem per al naixement de Jesús. • Relaciona el text bíblic de Lc 1, 26-38 treballat en la secció Interpreta, amb les escenes de la pel·lícula. • Què podem aprendre de l’actitud de Tadeus i Rufus? I de la de Bob? • Débora, en l’última escena de la pel·lícula, diu: «les famílies es reuniran, es faran regalets i cantaran nadales». Com celebres tu el Nadal? segons el YOUCAT DE CINE Què he après? • Qui és Jesús? • Per què diem que Jesucrist és la revelació plena de Déu? En què he millorat la meva relació amb els altres? • M’identifico amb el nom de cristià o cristiana com a seguidor de Crist i del seu exemple? • Veig els pobres i els marginats com els veia Jesús, com els meus germans? En què he millorat com a persona? • En què s’ha de centrar la vida d’una persona que s’ha trobat amb Crist? • De quina manera em sento una persona nova? Justifica la resposta. VALORO EL QUE HE APRÈS Déu es mostra a través del seu Fill: per mitjà de Jesucrist, el Déu invisible es fa visible. Es fa home com nosaltres. Això ens ensenya fins on arriba l’amor de Déu. Porta tota la nostra càrrega. Fa tots els camins amb nosaltres. Es troba en el nostre abandonament, el nostre dolor i la nostra por davant de la mort (9). Jesús, Déu i home vertader: en Jesús, Déu s’ha fet realment un de nosaltres i, així, en el nostre germà; però no va deixar de ser al mateix temps Déu i, per tant, el nostre Senyor (77). Jesús, el Senyor: els primers cristians parlaven amb naturalitat de Jesús com el «Senyor», sabent que en l’Antic Testament aquesta denominació estava reservada per dirigir-se a Déu. Mitjançant nombrosos signes, Jesús els havia demostrat que Ell té poder diví sobre la natura, el pecat i la mort. L’origen diví de la missió de Jesús es va revelar en la resurrecció dels morts (75). Jesús ens salva a la creu: la creu, en la qual Jesús innocent va ser condemnat cruelment, és el lloc de la màxima humiliació i abandonament. Crist, el nostre Redemptor, va escollir la creu per carregar amb la culpa del món i patir el dolor del món. D’aquesta manera, per mitjà del seu amor perfecte, ha conduït de nou el món a Déu (101). Pren consciència del teu aprenentatge 5 Estableix un diàleg entre la fe i la cultura 4 Completa els teus coneixements i opina amb sentit crític. Valora i aplica en la teva vida allò que has après. Autoavalua’t Llegeix i relaciona el que has après amb la literatura d’ahir i d’avui. Estableix un diàleg entre fe i cultura a través del nostre Patrimoni. Ordena els teus coneixements amb l’ajut del Catecisme per a Joves (Youcat) El calendari de l’any litúrgic Pasqua La parau l a Pasqua prové de l ’ hebreu Péssah, que s i g n i f i c a « p a s s a r » . E n a q u e s t t emp s s e c e l e b ra e l p a s d e l a mo r t a l a v i d a : C r i s t h a re s s u s c i t a t ! Comença el Diumenge de Resurrecció i conclou al cap de cinquanta dies, amb la festivitat de Pentecosta, que representa l’arribada de l’Esperit Sant a la comunitat cristiana. Els colors litúrgics La litúrgia fa un ús didàctic dels colors per «expressar de forma més ef icaç tant les caracter íst iques dels misteris de la fe que se celebren com el sentit progressiu de la vida cristiana en el decurs de l’any litúrgic» (Introducció General al Missal Romà, 347). Temps de Quaresma Comença dimecres de cendra i acaba Dijous Sant a la tarda; en total dura quaranta dies. La Quaresma* està carregada de sentit bíblic i simbòlic. Aquest temps ens prepara per viure el Mister i pasqual, que ens convida a la pregària personal, l’escolta de l a pa rau l a de Déu , l a pen i tènc i a i e l de j un i , que s’orienta cap a la caritat fraterna i a compartir amb els germans més necessitats. Un a p rà c t i c a re l i g i o s a t í p i c a d ’a q u e s t t emp s é s l a pregària del Via Crucis. En aquesta pregària es fa un recorregut , a través de quinze estacions, per tota la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor. Setmana Santa Amb el Diumenge de Rams s’inicia la Setmana Santa. Aquest dia es commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem enmig d ’una multitud que el va aclamar com el Messies. El Tridu Pasqual és la celebració principal de l’any li - túrgic. Comprèn des del Dijous Sant fins el Diumenge de Resurrecció. El Dijous Sant es commemora el sant sopar de Jesús amb e l s s eu s de i xeb l e s , que s e cent ra en e l pa i e l vi. En aquesta eucaristia també es representa el lavatori dels peus, amb què el sacerdot recorda el gest de Jesús, expressant sol idar i tat i servei envers el s ger - mans. El Divendres Sant es recorda la passió de Crist. És una celebració sòbria. El centre de la litúrgia és la creu. El Dissabte Sant és un dia de dol, de silenci i de pre - gària en torn de Crist al sepulcre. Maria està present durant tot aquest tridu com a model de creient. Di umeng e de Re s u r recc i ó. La Vi g í l i a Pa s qua l é s e l moment més important d ’aquest diumenge. Es fa de nit simbolitzant el pas de la foscor a la llum, de la mort a la vida. Per això, va esclatar l ’alegr ia i se celebra el centre de la fe: la creença en un Déu viu i misericordiós. Cr ist està entre nosal tres, proporciona la l lum per a la vida. Està representat en el ciri pasqual , que e s t a r à v i s i b l e e n t o t e s l e s c e l e b r a c i o n s d ’a q u e s t temps. Després s’encendrà en batejos, confirmacions i funerals. P ROJ EC T E S DE R EC E RC A F A S E 1 106 El ciri pasqual representa Crist ressuscitat a través de la llum i dels símbols que duu inscrits. 107 Vocabulari *Quaresma. Per Quaresma, la litúrgia convida que les esglésies siguin sòbries per tal que en el temps Pasqual es guarneixi amb flors que reflecteixin l’alegria de la resurrecció. Blanc És el color de la puresa, la llum, l’alegria. S’utilitza per Nadal i Pasqua, i festes dedicades al Senyor, a la Verge i als sants que no van ser màrtirs. Blau Es va començar a utilitzar en el segle xix per celebrar el dia de la Immaculada. En un principi s’usava aquí, però de mica en mica s’ha anat estenent arreu del món. Rosa És el color que es veu dos dies l’any: el tercer diumenge d’advent i quart diumenge de quaresma. Amb aquest color es vol indicar que aquests temps litúrgics, de preparació per al Nadal o la Setmana Santa, arriben a la fi. S’utilitza opcionalment en la litúrgia. Verd És el color del Temps ordinari i representa pau i esperança. Vermell Simbolitza la sang del martiri i la força de l’Esperit Sant. És el color del foc i l’energia, de l’amor que hem sabut donar tots nosaltres. S’utilitza Diumenge de Rams, Divendres Sant, Pentecosta i festa dels sants màrtirs. Morat Representa l’advent i la quaresma. També s’utilitza en honor dels difunts. Aquest color convida a la penitència, a la conversió, a la preparació per poder celebrar el temps litúrgic que anuncia. 1 Explica què és el ciri pasqual, els elements que el formen i en quines ocasions s’encén. 2 Investiga sobre la corona d’advent i explica per què te forma circular, les branques verdes i el color de les espelmes. 3 Busca informació de com es va iniciar la tradició dels pessebres per Nadal. 4 Fes un calendari litúrgic de l’any actual. Pots fer servir una forma el·líptica o bé un cercle. Els dibuixos religiosos et poden resultar útils per dissenyar-lo. ACTIVITATS A finals de cada trimestre trobaràs... 19 • Esbrina quina és la festa que apareix a la imatge. • Celebres aquesta festa on vius tu? Com? • Quines són les festes més rellevants del lloc on vius? Punt de part ida Objectius • Valorar el patrimoni cultural religiós català. • Reconèixer el paper de la fe cristiana com a generadora de cultura. • Conèixer la història de persones que van dedicar la seva vida al seguiment de Jesús i al seu Evangeli, i per això el seu llegat es va perpetuar per mitjà de la santedat. • Aprendre i treballar de forma cooperativa sense perdre de vista la responsabilitat individual. Seqüència del projecte 1a fase. El calendari de l’any litúrgic • Coneixerem els temps litúrgics de l’Església. • Analitzarem alguns símbols litúrgics. 2a fase. El calendari festiu • Analitzarem les principals festes religioses. • Aprendrem a relacionar-les amb el temps litúrgic en què se celebren. 3a fase. Les celebracions en la nostra localitat • Cercarem per grups les festes i tradicions de la nostra localitat. Producte final • Guia sobre les festes i tradicions religioses de la nostra localitat. P R O J E C T E D E R E C E R C A Quines són les festes religioses de la teva localitat? PROJECTES DE RECERCA: aprofundeix en algun aspecte dels sabers bàsics treballats, des d’una perspectiva cooperativa. ANNEX: al final del llibre trobaràs els documents necessaris per fer les activitats.
RkJQdWJsaXNoZXIy