Dispositius òptics Són freqüents als ordinadors una mica més antics. Es fan servir per emmagatzemar el programari inestable i per reproduir fitxers multimèdia de mida gran. Les primeres unitats que van aparèi xer van ser el s CD, després el s DVD i , mé s t ard , el s Blu- ray. L a di ferènc i a pr inc ipal radi ca en l a d ensit at d e punts ( bits) que es poden gravar. 1 retirar la unitat d’emmagatzematge massiu Fes fotografies de cada pas per recordar com estava . Extreu les connexions amb suavitat. Anota el nom del fabricant i el codi que identifica el model . Tota aquesta informació serà útil per a l’informe. Busca el dispositiu d’emmagatzematge massiu de l’ordinador. Si en té més d’un , acostumen a anar junts HDD, CD o DVD. Fes ser vir un tornavís per extreure els visos de subjecció. En ordinadors moderns sol haver -hi una pestanya o un botó per alliberar -lo. Desconnecta el cable IDE o SATA i l’alimentació elèctrica . Guarda el disc en un lloc protegit. L’ideal és fer ser vir una bossa antiestàtica . Recorda bé com estaven els cables, més endavant hauràs de tornar a connectar tots els components. Per llegir informació s’utilitza el ref lex d’una llum làser. Es va fer servir per primera vegada en la dècada de 1980 per emmagatzemar àudio. Té una densitat de 88 Mbit/cm2 i emmagatzema fins a 700 MB. Permet gravar i llegir punts més petits. Té una densitat de 440 Mbit/ cm2 i emmagatzema 4,7 GB per cara, o fins a 9 GB els de doble capa. Utilitza un color de llum làser que té encara més precisió. Permet gravar i llegir punts més petits. Té una densitat de 2,32 Gbit/cm2 i emmagatzema fins a 25 GB. CD, Compact Disc DVD, Digital Versatile Disc Blu-ray 19
RkJQdWJsaXNoZXIy