6 Aprendre és un camí de recorregut llarg que durarà tota la vida. La meta és sempre recórrer aquest camí CONSTRUINT MONS més equitatius, més justos i més sostenibles. Per això, hem pensat en aquest itinerari per a tu: Itinerari didàctic El dibui x com a eina profess ional El dibuix és una de les maneres més estimulants i útils per desenvolupar algunes capacitats com ara la creativitat, l’originalitat i l’estil personal . Permet expressar idees, conceptes i sentiments. Però, a més, el dibui x és una eina fonamental per a molt es professions com , per exemple, l ’arquit ectura , la moda o la publicitat. I és la primera baula del procés de fabricació de qualsevol producte, des d’una rentadora fins a un coet espacial . Quina importància té el dibuix en les fases del procés tecnològic? Recordes què és un esbós? Has pensat mai per a quines professions el dibuix és una eina essencial? Enumera’n algunes. Hi ha alguna diferència entre els dibuixos que fa un o una patronista, o qui es dedica al disseny de moda, i els que fa un arquitecte o una arquitecta? Creus que el dibuix pot beneficiar el desenvolupament personal? Per què? Com pot ajudar el dibuix a comunicar-nos? Alguna vegada has aconseguit que t’entenguessin gràcies a dibuixos? INTERPRETO LA IMATGE Què creus que volia comunicar l’autor del quadre que hi ha a la imatge? Creus que els colors del quadre poden expressar sentiments? Quin color o colors representen per a tu l’alegria? I la tristesa? 4 El dibuix P R OJ E C T E D ’ U N I TAT Construïm la maqueta d’un cotxe Imagina que una empresa multinacional del sector automobilístic organitza un concurs de disseny per recollir idees de cara al llançament d ’un model nou, i conviden el teu centre educatiu a participar-hi. Per presentar-t’hi, hauràs d ’aprendre uns quants conceptes de dibuix. Així podràs plasmar els detalls amb rigor. A les pàgines següents proposem construir una maqueta d ’un cotxe amb materials diferents. Creus que hi ha molta diferència entre uns models de cotxes i uns altres? Com han canviat els cotxes en els darrers trenta anys? Quins són més segurs? Per què? F E S M E M Ò R I A 91 90 4. Classificació i aplicacions dels plàstics 5 Elastòmeres Les macromo l ècul es qu e el s compon en són lin eal s i gaireb é no s’ent re l l a c en , p e r a i xò p o d en l l i s ca r un e s s o bre a l t re s . E s p o d en e st i ra r i c ompr imi r, é s a di r, s ón mat e r i a l s mo l t e l à st i c s . No sup or t en b é l a ca l or i e s d eg rad en a t emp e rature s mi tjan e s , p e r t ant , no e s p o d en reciclar. Envasos transparents i prims amb un punt al fons. Ampolles d’aigua i de refresc. Envasos opacs i gruixuts amb una línia que travessa tot el cos. Envasos de suavitzants, ampolles de llet i cadires de jardí . Peces opaques i impermeables. Canonades, canals i joguines. PET Polietilè tereftalat PEAD Polietilè de densitat alta PVC Policlorur de vinil Termoplàstics L e s m a c r om o l è c u l e s s ó n l i n e a l s a mb ra m i f i c a c i o n s i f o r m e n u n a m ena d e tro ca . E s d e f orm en amb l a ca l or a un s 150 º C i e s s o l i di f i - qu en quan e s re f red en . E s p o d en pro c e ss a r div e r s e s v egad e s s en s e perdre propietats, és a dir, es poden reciclar. Termoestables Q u an s e’ l s don a f o rma s e’ l s s o tm e t a un pro c é s d ’ e ndu r im e n t qu e consi steix a aplicar -hi pressió i calor perquè les macromolècules s’entrecreuin i formin una mena de xarxa . Són més rígids i més resi stents a l e s t emp erature s alt e s qu e el s t ermopl àst i c s , p erò t amb é mé s f ràgi l s. Quan arri ben a l a t emperatura màxima es cremen , no es fonen . És a dir, no es poden reciclar. Són bons aïllants elèctrics i tèrmics. Es fabriquen en negre o marró. Mànecs d’eines i d’estris de cuina . Resistència química i mecànica . Revestiment de llaunes d’aliments, pintures i aïllants. Resisteixen altes temperatures i són aïllants de l’electricitat. Components electrònics, coles i resina d’unió de contraplacats. EP Resines epoxi UF i MF Amines: resines ureiques i melamines UP Resines de polièster Es combinen amb fibra de vidre i formen plàstics reforçats amb fibra de vidre (PRFV ) de gran resistència . Panells de cotxes i esquís. PF Resines fenòliques (baquelites) Molt f lexibles i resistents. Pneumàtics, juntes, talons i soles de sabata . CA Cautxús Durs i f lexibles. Peces de roba elàstiques com ara les malles o l’elastà , escumes i materials per a rodes. PUR Poliuretans Resistents i una mica f lexibles, i aïllants de la calor. Vestits de busseig, recobriment de cables i corretges industrials. PCP Neoprè Flexibles i de gran resistència química . Xumets, pròtesis mèdiques, coles i motlles. SI Silicones Peces transparents i fines. Bosses d’escombraries i caixes de plàstic tou . Més dur i menys f lexible que el polietilè, té més resistència a la humitat i a la calor. Xeringues, canyetes i envasos d’un sol ús. Relativament fràgil . Carcasses, envasos de iogurts i safates de suro blanc. Transparent i molt més resistent que el vidre (policarbonat). Visors per a cascos, lents... PEBD Polietilè de densitat baixa PP Polipropilè PS Poliestirè Altres 125 124 Cerca i anàlisi d'idees Cerquem idees i dissenys de cotxes i , finalment, després de regirar un calaix, hem trobat un cotxe petit de col·lecció el disseny del qual ens encanta. Quan pensem en el material que farem servir per construir la maqueta se’ns acudeixen diverses idees: Modelar en argila. Modelar en plastilina i construir la carcassa amb fibra de vidre. Modelar en plastilina i fabricar la carcassa amb paper maixé. Analitzem aquestes idees amb el mètode de la taula d’avaluació: Plantejament del projecte tècnic En aquest projecte volem construir la maqueta d’un cotxe. Ha d’anar acompanyada de la documentació tècnica següent: Vistes ortogonals. Perspectiva isomètrica i cavallera . Escala i cotes amb les mesures reals. Característiques L’amplada del model ha de fer entre 10 i 15 cm perquè s’apreciïn bé els detalls. Es pot fer amb qualsevol material; l’única condició és que no es deformi en manipular -se. El termini d’entrega és de tres setmanes. Què dissenyarem? Dissenyarem un model de cotxe amb plastilina i , després, farem la carcassa amb la tècnica del paper maixé. Per donar -li consistència , farem la base del xassís de contraplacat i hi afegirem rodes i uns quants detalls de plàstic. Per dissenyar la maqueta farem ser vir un programari de disseny en 2D i 3D, recordarem alguns dels instruments i les tècniques que s’utilitzen a l’ hora de dissenyar objectes, i aprendrem a representar objectes des de diferents perspectives. Vistes ortogonals Les vistes ortogonals són la representació de les projeccions dels objectes sobre cadascun dels plans de l’espai . Dit d’una altra manera , el que veiem si col·loquem l’objecte just davant nostre. Estan formades per una sèrie de dibuixos (podrien ser fins a sis) corresponents als diferents punts de vista . Definició del problema Una empresa del sector de l’automòbil ha organitzat un concurs de disseny per recollir idees de cara al llançament d’un model nou . Per par ticipar -hi , s’ ha de presentar una maqueta d’un cot xe amb tota la documentació necessària per dissenyar i fabricar el vehicle. 1 Feu els equips amb qui treballareu tot el projecte. 2 Cerqueu inspiració a internet o en revistes diverses per fer la maqueta. 2. Vistes ortogonals 4 1. Definició del problema i anàlisi de solucions Argila Plastilina i fibra de vidre Plastilina i paper maixé Modelatge L’argila s’asseca amb rapidesa i, per això, tindrem poc temps per donar-li forma: serà més difícil de treballar-hi. La plastilina no s’asseca i és molt fàcil donar-li forma. S’ha d ’anar amb compte a l’hora de manipular la fibra de vidre. La plastilina no s’asseca i és molt fàcil donar-li forma. Manipular el paper maixé és molt senzill. Carcassa No tindrem una carcassa pròpiament dita i, per tant, el model serà macís i pesarà molt. La carcassa de fibra de vidre serà molt resistent i tindrà un bon acabat. La carcassa de paper maixé serà menys resistent i de qualitat més baixa que la de fibra de vidre. Cost Mitjà Alt Baix Puntuació total L’alçat és el punt de vista que més informació aporta de l’objecte. El perfil correspon a la vista que s’obté quan el mirem des d’un costat. La planta seria la vista de l’objecte des de dalt. Vista inferior. Perfil esquerre. Vista posterior. 3 Dibuixa a la llibreta totes les vistes d ’un dau. Si no en tens un a prop, recorda que les cares oposades sumen set. A C T I V I T A T S Com dibuixar les vistes ortogonals d ’un objecte Primer es dibuixa l’alçat de la peça i, després, se li fan girs de , mentre que qui observa manté la mirada al full de paper des de dalt. PARA ATENCIÓ 93 92 LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE. EL PROJECTE D’UNITAT 1 SOLUCIONS POSSIBLES PER AL PROJECTE 2 ELS SABERS BÀSICS 3 Esprem el cervell per recordar allò que saps. Fes memòria dels coneixements que has adquirit en altres cursos, en altres unitats o per les pròpies experiències. Analitza les diverses opcions que hi ha per emprendre el projecte (materials, programari) i decideix quina s’adequa més a les teves possibilitats. Reflexiona sobre un aspecte de la vida quotidiana i posa’t en la pell dels personatges que la presenten. Accepta el repte que et proposem a partir de la situació d ’aprenentatge. Aprèn els sabers bàsics necessaris per desenvolupar el projecte a partir de textos clars i del llenguatge visual: fotografies, dibuixos, infografies... Analitza i practica amb les eines o el programari necessaris per adquirir les habilitats que aplicaràs per desenvolupar el projecte. 931618 Tema 3 Cerca i anàlisi d’idees Penseu i busqueu idees sobre què construir. Per fer -ho, la vostra imaginac i ó serà l a mi l l or a l i ad a . Penseu en un di sseny senz i l l ( p erò no ma ssa) , original i que necessiti d’envasos diversos i elements plàstics. Podeu fabricar un coet, el vostre personatge de f icció favorit o un personat ge inv ent at p er v o saltre s , un dino saure o qual se v o l altre animal , un superheroi , un robot futuri sta , un cub de Rubik, una escultura . . . Com podeu veure, hi ha molt es possibi litats. En aquest projecte, l’anàlisi de les idees dependrà de factors com : La disponibilitat dels envasos, els taps i els accessoris adequats. El gust p ers onal p er un mod el o un altre , apor t ant -hi sempre un to c d’originalitat. Plantejament del projecte tècnic En aquest projecte volem assenyalar la importància de reciclar i reutilitzar. Per això, farem el disseny tecnològic i una maqueta, una escultura o una obra d’art amb envasos de plàstic que tinguem a casa, donant-los així una segona vida. Característiques Tot el material que es faci ser vir s’ ha d’ haver utilitzat amb anterioritat. En aquest cas, plàstics: ampolles, envasos, taps, pinces, canyetes o altres. El disseny ha de ser original i el resultat ha de tenir una estètica cuidada . L’elaboració ha de tenir una dificultat mitjana . Anàlisi de solucions L’anàlisi de les propostes d’aquest projecte pot semblar bàsica , ja que, com hem comentat a l ’apar tat ant erior, un del s factors principal s a l ’ hora de decidir -se per una maqueta o una altra és el gust personal . Però, com que no treballem sols, el millor és fer una taula d’avaluació que ajudi a prendre una decisió. En aquesta taula hem analitzat les possibilitats de fer un cub de Rubi k , un dino saure o un robot futur i st a . L’última proposta és l a que ha assolit una puntuació més alta , però qualsevol de les opcions que s’ han plant e jat , i f ins i tot d ’altre s , pod en ser vàli d e s . Es tract a d ’ un pro j e ct e mo lt ob er t en qu è pod eu fer el qu e us vingui de gust en tot moment, però haureu de consultar l’opinió amb l’equip. En les pàgines següents aprendreu com distingir els plàstics i com treballar -los. Un cop us hàgiu decidit per una maqueta podeu buscar més exemples a Pinterest o a altres llocs d’internet, com ara Bottlerobot, Planeta Tapón o Revista Artesanatto, on podreu trobar imatges semblants a les que es mostren a la dreta . Definició del problema Un dels grans reptes que ha d 'afrontar la humanitat és el desenvolupament sostenible, que consisteix a satisfer les necessitats del present sense comprometre l a capac it at d e d e senv o lupament d e l e s gen erac ions future s , i amb un equilibri entre el creixement econòmic i la cura del medi . 1 Formeu les parelles amb qui treballareu fins al final del projecte. Quan tingueu les parelles fetes, debateu sobre què voleu construir. Podeu buscar inspiració a Pinterest, per exemple, buscant maquetes de material plàstic reciclat. 1. Definició del problema i anàlisi de solucions 5 Cub de Rubik Dinosaure Robot futurista Disponibilitat dels envasos Les peces són poc variades. La majoria dels envasos són corbs i els necessitem plans. Els envasos que es fan servir per a certes parts poden ser difícils de trobar. Com que és una maqueta inventada, podem fer servir els envasos de què disposem. Disseny i estètica El disseny no és gaire original; tothom sap com és un cub de Rubik. Tot i amb això, es podria personalitzar l’acabat. És una opció molt original i vistosa, però si no és perfecte tenim el risc que no sembli un dinosaure. Té moltes possibilitats, el que ens farà guanyar punts en originalitat. Dificultat Massa difícil. Dificultat mitjana. Dificultat mitjana. Puntuació total 2 Ompliu la vostra taula d ’avaluació i decidiu quina maqueta o quin projecte voleu dur a terme. 3 Guardeu-vos tots els envasos que es generin a casa vostra. 121 120 7 Dibuixa a la llibreta les peces següents en perspectiva isomètrica. Perquè la representació sigui més senzilla, pots fer una cerca a internet, descarregar i fer servir el paper pautat isomètric. 8 Dibuixa la teva habitació en perspectiva isomètrica. Hi has d ’incloure el llit, la tauleta de nit i algun detall que la identifiqui. Ho pots fer a mà alçada. Quan l’hagis acabat, la pots pintar. A C T I V I T A T S 4 Perspectiva isomètrica Es construeix sobre tres eixos que formen un angle de 120º entre si i que constitueixen les direccions principals de referència . 4. La perspectiva isomètrica Per obtenir la perspectiva isomètrica a partir de les vistes ortogonals, també pots fer servir aquest mètode. PARA ATENCIÓ 1. Obser va l’alçat, la planta i el perfil de la figura . 2. Doblega els eixos i plega el full per la línia discontínua de manera que formis un tríedre. 3. Intenta imaginar com és aquesta peça en tres dimensions. Vertical Obliqua 1 Obliqua 2 120° 120° Obtenir la perspectiva isomètrica a partir de les vistes d ’un objecte és un procediment molt senzill. Segueix els passos següents: . Primer, dibuixa els eixos i un paral·lelepípede on encaixaràs l’objecte amb les dimensions màximes. . Tot seguit, sostreu del paral·lelepípede els buits que mostra cadascuna de les vistes. . Finalment, comprova que la perspectiva coincideix amb les vistes proposades a l’enunciat. Obtenir la perspectiva isomètrica d’un objecte a partir de les vistes Alçat Planta Perfil A B 97 96
RkJQdWJsaXNoZXIy