3 E S O Aquest material és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració ha par ticipat l ’equip següent: AUTORIA Nereida Carrillo Pérez Toni Mata Damunt EDICIÓ Montse Santos Gómez Alfabetització media` tica LLENGUA CATALANA I LITERATURA Kit periodístic per avaluar fonts i opinions a la xarxa
Índex A N A L I T Z A R L’opinió: cal opinar tota l’estona?.... 4 A V A L U A R Les fonts: on el doll d ’informació comença . .......................................... 12 V E R I F I C A R El bombardeig d ’informació ......... 20 C R E A R Explica’t bé, fes el favor ................. 28 A C T U A R I tu què ets, JOMO o FOMO? ..... 36 3
L’opi nió: cal opi nar t ot a l’es t ona? Saber l’opinió de les persones que ens envolten pot ser molt útil! Per exemple, a l’ hora de prendre decisions que ens afecten a tots. És per aquest motiu que es fan enquestes. T ’est à ag radant aquest l l ibre? Espera’t, no opinis encara , que acabem de començar i , a més, hi ha una pregunta clau ... Què és una opinió? Doncs, utilitzant una expressió quasi poètica , podem dir que les opinions són com els culs, tothom té el seu . Però també podem dir que és com ens posicionem sobre un tema . També se’n diu judici de valor. Són valoracions sobre algú o algun fet amb un marcat caràcter subjectiu . Un s enyor fent jud ic i s de val or Al món hi ha massa persones. El trap és l’opi dels joves. La coca de recapte és molt superior a la pizza, en tot. No hi hauria d’haver gats, són innecessaris. 4
A N A L I T Z A R Saps què és el CEO? És el Centre d’Estudis d’Opinió, un organisme de la Generalitat de Catalunya que fa estudis sobre l’opinió pública . Obser va alguns exemples de preguntes que feien durant la pandèmia de la COVID-19: Q19 Els mitjans socials (com Twitter, Facebook o Whatsapp) van plens d ’històries que diuen que la pandèmia del coronavirus és un engany i que les mesures de confinament són una reacció exagerada i histèrica. Creu en aquestes històries? 1. No, no crec en aquestes històries 2. Sí, crec en aquestes històries Q30 Fins a quin punt creu que cadascuna de les següents frases descriu la seva personalitat? Soc una persona…: 1. …reservada 2. …generalment confiada 3. …amb tendència a ser mandrosa 4. …relaxada, que suporta bé l’estrès 5. …amb poc interès artístic 6. …extravertida, sociable 7. …amb tendència a trobar els errors en els altres 8. …que fa una feina meticulosa 9. …que es posa nerviosa fàcilment 10. …amb una imaginació activa Q37 Com se sent sobre el fet que gent d ’altres països vingui aquí? Quina de les frases següents descriu millor el que pensa que hauria de fer el govern? 1. Permetre que vingui qui vulgui. 2. Permetre que vingui gent mentre hi hagi treball disponible. 3. Posar límits estrictes al nombre d ’estrangers que poden venir. 4. Prohibir que vingui gent d ’altres països. http://upceo.ceo.gencat.cat/wsceop/8028/Q%C3%BCestionari%201a%20onada_1000.pdf Si t’ hi fixes bé, les preguntes del Centre d’Estudis d’Opinió et revelen quins temes preocupen a l ’administració pública . Per exemple: • La pregunta Q19, sobre xarxes socials, no et sembla que ref lecteix preocupació per l ’avenç de la desinformació en matèria de salut? • Amb la pregunta Q30, estan intentant saber quina mena de persona ets. Classificar les persones enquestades en un perfil determinat ajuda a interpretar els resultats finals de l’enquesta . • Amb la pregunta Q37, no hi ha dubte, estan intentant saber si ets racista . Però és clar, preguntar -ho directament potser és una mica fort. Però... què? Ets racista? Hola, soc enquestadora del CEO. Has vist quin munt de preguntes fem? I... no et sembla que algunes són una mica personals? 5
Les font s: on el dol l d ’ i nformac ió comença C reu s que ai xò no et cal? Po s a’ t a prova . Ets nadiu digital , és a dir, que gairebé vas néixer amb el mòbil a la mà . Qui t’ ha d’ensenyar a tu a fer ser vir la tecnologia , oi? I encara més: amb un llibre! Espera ... Comprovem què faries en aquestes situacions. 1 Si vull saber quin menjar és saludable... a) Ho pregunto a la família (que compra molt menjar precuinat). b) Ho pregunto a la família (que només compra productes ecològics). c) Parlo amb una persona especialista en nutrició. d) Parlo amb un fabricant de pastissets industrials. e) Ho busco a Google, evidentment. 3 Si vull saber què va passar amb el petit terratrèmol que va sacsejar el poble del costat... a) Busco terratrèmol a Twitter. b) Pregunto a un veí del poble del costat. c) Miro per la finestra . Si no sento ningú cridar, és que tot va bé. d) M’adreço un mitjà local que hagi cobert la notícia . e) Ho busco a Google, evidentment. 2 Si vull saber els horaris de la piscina municipal ... a) Busco el socorrista a Instagram. b) Busco la socorrista a TikTok. c) Miro la web de la piscina o hi truco. d) Si és municipal , ho busco a la web de l ’ajuntament. e) Ho busco a Google, evidentment. On bu s co i n formac ió? El terra va començar a tremolar i... aleshores, vaig començar a tremolar jo també. De por! Això és boníssim! El sucre, la farina i el greix són el millor combustible pel nostre organisme. Compra! Horari?? Quan obrim? 12
Ti pu s d ’ i n formac ió Quan parlem de fonts, no parlem d ’aquelles aixetes del parc on els gossos beuen a galet i les criatures es mullen senceres. Parlem de persones o mitjans (que estan fets per persones) o xarxes (també, també hi ha persones, al darrere) a través dels quals ens informem. Tothom que tingui intenció d’informar esdevé una font d’informació. Però davant de qualsevol font que ens vol comunicar alguna cosa , ens hem de fer una pregunta : Google és una font d’informació? No, Google recopila llocs web que són diferents fonts d’informació. A Google, totes les fonts d’informació estan barrejades. Les fiables, les expertes, les oficials… És un poti-poti . I de vegades NO l’encerta . I si no sé d’on prové la informació? A Internet, de vegades compartim missatges sense saber quin és l ’or igen d ’aquel l contingut. Ai xò, de vegades, ens fa més difícil interpretar -los. què vol de mi? Les fonts poden voler diverses coses de tu . Aquestes són algunes de les més habituals. T ’atreviries a afegir -ne? ◉ entretenir -me ◉ convèncer -me d’una idea política ◉ fer -me riure ◉ fer -me la vida més fàcil ◉ empoderar -me ◉ que m’acostumi a consultar -li coses ◉ fer -me por ◉ fer -me dependent d ’aquella font ◉ animar -me ◉ convèncer -me de comprar alguna cosa > Reflexiona sobre aquesta pregunta i comenta amb la classe les conclusions a les quals arribeu: Què pot voler una font de mi? A V A L U A R Podríem puntuar el test de la pàgina anterior i dir-te que l’ has contestat bé o malament. Però ja te n’ has adonat sense ajuda . Què vol dir, això? Que si t’atures a rumiar una mica , de seguida t’adonaràs que hi ha fonts fiables i fonts de les quals potser no et pots refiar tant. De vegades perquè tenen mala fe, d ’a ltres perquè els falten coneixements o memòria . En qualsevol cas, això ens porta a parlar del punt següent... 13
El bombardeig d ’ i nformac ió Mesurador d ’atabalament > Per quin canal reps més informació? Ordena’ls de més a menys quantitat: • cartells • la tele • la ràdio • els diaris • els diaris digitals • les xarxes socials • cerques per Internet • els serveis de missatgeria instantània Cada dia rebem, llegim i escoltem moltíssima informació. No paren! Tota l’estona ens estan dient coses! A través de Whatsapp, a les xarxes socials, a les cerques que fem a Internet, al pati de l’institut, als mitjans de comunicació o en cartells o parets que veiem en recorreguts quotidians al nostre barri . Com podem saber si aquesta informació és certa o falsa? Com podem saber on buscar informació fiable? Grup de classe Raquel Ei, atenció! M’acaben de passar aquest missatge 8:24 Raquel reenviado La Secretaria General Logística de el departament d’Educació suspèn les clases de demà i demà-pasat per el fort temporal de pluges previst. No hi haurà transport escolar ni tampoc cap clase de infantil, primaria, secundaria ni cap nivell educatiu. Hasta nova ordre, tot ha de quedar-se a casa. 8:25 Família Iaia Hola! T’he deixat un plat d’estofat a la nevera per dinar quan acabis les classes. Només te l’has d’escalfar. Ah! I també tens sobre la taula quatre baies de Goji que et pots menjar amb les postres. La Conxita m’ha dit que si te’n menges quatre cada dia, no tindràs colesterol. Ens veiem després. 12:14 Ràpid! A cobert! Tenen metralladores de continguts! Disparen en ràfega! Ra-ta-ta- ta-ta... 20
V E R I F I C A R Test de sinceritat 1. Alguna vegada t’has «menjat» algun contingut fals a les xarxes? a Jo? Mai! b Sí, com tothom. c Pot ser, però intento comprovar-ho tot. 2. I la teva família? a És clar, són lentíssims per aquestes coses. b Poques vegades, perquè jo els ajudo. c No ho sé. Que s’espavilin, no? Què vol d i r ve r i fica r? La verificació és un procés que consisteix a contrastar una informació, saber si és certa , falsa , errònia o inexacta , i identificar quins elements de la informació ho són . Per verificar, cal examinar detingudament una informació: fixar -nos si hi ha alguna cosa sospitosa i avaluar -ne el contingut. Fins ara era una tasca pròpia de periodistes. Però ara la ciutadania també n’ ha d ’aprendre perquè a les xarxes socials sovint trobem informació en brut, que no està filtrada ni contrastada . I per tant, això de filtrar i verificar ho hem de fer nosaltres. Espavilem-nos, que si no, ens prenen el pèl! Cont ra st a i n formac ió com una PANTERA Què? Que les panteres no verifiquen ? És clar que no: esgarrapen , mosseguen i corren de pressa quan una cosa no els agrada . El mateix que has de fer tu amb la informació que t ’arriba . Les Guapis 9:30 El veganisme pot fer que els humans contaminin més que les vaques Bibiana Què passa, Guapis? Heu vist això? He llegit que el menjar vegà és pitjor per al mediambient que la carn. Perquè si tots els humans només mengem verdura emetem més gas metà. Que és el problema amb les vaques, que només mengen herba i contaminen molt amb els seus pets. Que no us enganyin! És conspiració de la indústria alimentària que fabrica menjar vegà. Vols saber com podem verificar tota aquesta informació? Ara t’ ho expliquem. 21
Expl ica’ t bé, fes el favor Si no saps què passa , és més probable que t’equivoquis prenent decisions. Estar desinformat pot afectar la teva vida . Aquí t’ hem posat uns exemples amables, la veritat. Per no estar ben informat pots arribar tard , acabar xop o gastar més del compte. Petits problemes, vaja . Però si no estàs ben informat en temes que poden afectar la salut, l’economia , la convivència o la democràcia… la cosa es complica . I si a més de tu , li passa a molta gent, la progressió matemàtica del problema ja te la pots imaginar. Molta gent que no es vol posar una vacuna que salva vides evitant una malaltia contagiosa? Molta gent invertint els estalvis de la seva vida de manera equivocada? Molta gent odiant les persones migrants, o trans, o dones? Veus el problema , oi? La desinformació és un problema dels grossos, i només l ’aturarem si sabem com informar -nos i com verificar la informació. Podries apagar els llums innecessaris, si us plau? Que no t’has assabentat que el preu de la llum està pels núvols? Agafa el paraigua. No has sentit la previsió meteorològica a la ràdio? Han avisat que farà un bon xàfec aquesta tarda. No facis cas dels missatges del tiet. Ha perdut el Barça i està molt sensible. No ho sabies? No facis tard a l’institut. Han canviat la ruta de l’autobús i triga més. No has vist els cartells informatius? No ho has llegit al diari digital? 28
C R E A R La d ig i t al i t zac ió i el canv i de pa rad igma Ara tothom emet continguts, ja no cal ser periodista . I t’informes en mil canals diferents, no els de sempre. Que tothom ho pugui fer enriqueix el debat, però devalua la professió. Sobretot perquè el periodisme ha intentat competir en velocitat i espectacularitat amb les xarxes i , és clar, s’ ha fet a costa de la qualitat i el rigor. Un altre element clau, vinculat a la digitalització, és la cultura de l ’acceleració. Tot ha de ser ràpid , immediat, no podem esperar. Ens hi hem acostumat i això deixa de banda la ref lexió i la profunditat. La superficialitat s’imposa . I, per últim, el volum de continguts és tan i tan gran , que els periodistes no ho podrien verificar tot. Pe rò ai xò no és fei na de pe r iod i stes? Sí , els periodistes estan obligats pel seu codi deontològic a difondre informació veraç i contrastada . Però (oh , sorpresa!), de vegades no arriben a tot i , a més a més, no només ens informem a través dels mitjans periodístics. Hi ha alguns factors clau : És possible que no me’n surti tot sol. La c r i s i e conòmica La crisi del 2008 va ser un cop de gràcia per a un sector que ja estava molt tocat. A les redaccions periodístiques hi ha menys professionals dels que caldrien , han de fer massa feina i no estan prou ben pagats. Aquesta precarització de la professió afecta directament la qualitat de la seva feina . Si has de fer de productor, de càmera i de redactor, no ho pots fer bé tot alhora . Si cada dia has d’escriure tres notícies en lloc d’una , el temps que hi pots dedicar no serà el mateix. L’única solució és col·lectiva : «Si puc crear continguts, també he de poder verificar continguts.» És a dir, ara som periodistes. Si tenim les eines per compartir continguts amb el món , també hem de sentir la responsabilitat de contrastar els continguts que ens arriben . Per tant, benvinguts i benvingudes a la classe de periodisme! 29
I tu què et s , JOMO o FOMO? Com et s ent s , s en s e el mòb i l? Què diuen , aquests, ara? Qui són , en Jomo i en Fomo? Dos personatges d’un manga japonès? Podria ser, però més aviat es tracta de dos estats emocionals que podem sentir quan estem desconnectats, sense el mòbil . T ’ ho imagines? JOMO: ‘Joy Of Missing Out’ (plaer de perdre’s alguna cosa) Quan no té el mòbil a prop… Per què s’alleuja, en JOMO? • Perquè no s’ha de fer selfies fins que surtin bé. • Perquè no ha d ’estar pendent del que diuen les altres persones. • Perquè pot fer altres coses sense el mòbil. FOMO: ‘Fear Of Missing Out’ (por de perdre’s alguna cosa) Quan no té el mòbil a prop… De què té por, en FOMO? • De perdre’s alguna conversa. • De no veure si algú interactua amb ell a les xarxes socials. • De saber què diuen d ’ell. • De no saber alguna cosa i no poder-la buscar. Mirem enrere Abans de ser JOMO o FOMO... com eres? Tot el temps que ara dediques a fer ser vir el mòbil , com l ’omplies, abans? Des de quan tens mòbil? Per què volies tenir -ne? A la teva família li feia gaire gràcia que en tinguessis, o els era igual? Fes una llista de normes: si poguessis tornar enrere, quines normes t ’autoimposaries per fer un ús saludable del mòbil? 36
A C T U A R Qu i nes ac t iv i t at s podem fe r s en s e el mòb i l? És po s s ible fe r un ú s raonable del s d i spo s i t i u s ele c t rònic s? Vivim en la societat de la hiperconnexió, a tot arreu hi ha pantalles. Hi ha mòbils, tauletes, ordinadors, televisions… fins i tot els rellotges són pantalles i , qualsevol dia , el microones es convertirà en una pantalla més. Cal que pensem quant de temps fem ser vir aquestes pantalles. Per què les utilitzem? En fas un ús adequat i racional o t’ hi has enganxat? Com et sents, quan se t ’acaba la bateria o no tens cobertura? Si creus que corres risc de ser un FOMO, és hora de posar ordre i marcar -te límits. Dissenya’t un temps sense pantalles. Pots fer -ho amb la teva família o amb col·legues de l’institut. Aquest programa de la tassa de llet que gira és avorridíssim. DIY. Feu la capsa JOMO de la classe! 1 Porteu a l’aula una capsa de cartró, per exemple, una capsa de sabates. 2 Decoreu la capsa perquè… ja ho sabeu, és una capsa de sabates... Arregleu-la una mica i procureu que quedi bonica. 3 Agafeu paperets i escriviu, cadascú en secret, una activitat que us agradaria fer sense mòbil. Poseu tots els paperets a la capsa. 4 Aneu traient els paperets a l’atzar i llegiu-los en veu alta a la classe. Anoteu a la pissarra les activitats i observeu quines es repeteixen més. 5 Feu alguna d ’aquestes activitats conjuntament tota la classe. No sigueu mantes! 37
TEST: Qu i na rel ac ió t i nc amb el mòb i l? 1 Quan em desperto al matí, el primer que faig és... a Rentar-me la cara o treure’m les lleganyes, amb una pala si cal. b Mirar el mòbil. O engegar-lo si, pel motiu que fos, el vaig apagar ahir a la nit. c Anar a fer un pipí i sense ni haver-me posat sabatilles. 2 Si em quedo sense bateria o sense cobertura… a No passa res, ja miraré el mòbil quan torni a casa. b Mai em quedo sense bateria perquè duc el carregador per si de cas. c Faig servir el mòbil com un frisbee. 3 Quan he de parlar amb un familiar que és a l’altra punta de la casa… a Aixeco el cul d ’on el tingui i em trasllado físicament per parlar. b Li envio un missatge al mòbil, que és més ràpid. c H o dic tot cridant perquè ja m’agrada que els veïns em mirin com si fos boig quan ens creuem. 4 Els caps de setmana acostumo a passar molt de temps… a Amb les meves amistats i la meva família. b Amb el mòbil: jugant, veient continguts a les xarxes, xatejant… c Paint la barbaritat de teca que menjo a casa dels avis. 5 Quan entro al transport públic i veig que tothom està mirant el mòbil... a Penso que tothom hi està massa enganxat. b Miro el mòbil, com pot ser que no se m’hagués acudit? c Perdoni, jo no vaig amb transport públic. Majoria de respostes a o c : Si el primer que fas al matí és rentar -te la cara , felicitats! Et volem donar l’enhorabona per dues raons: primera, estàs seguint uns hàbits d’ higiene correctes (a no ser que l’únic que facis sigui rentar -te la cara); segona , sembla que no tens addicció al mòbil! Cal ser conscient del temps que passem a les pantalles i dels usos que els donem. Podem uti litzar -les per fer el s trebal l s de l ’institut, per buscar informació, per relacionar -nos… Però també podem fer aquestes activitats d’una altra manera , sense estar condicionades per la tecnologia . I si se’ns acaba la bateria o no tenim cobertura en algun moment, no passa res. Podem gaudir d’experiències sense que hi inter vingui el mòbil . Majoria de respostes b : Si el primer que fas quan et lleves al matí és mirar el mòbil; si per parlar amb algú que és a la mateixa casa que tu li envies un missatge o si t ’angoixa que se’t «mori» el mòbil per una estona , tens un problema… 38
RkJQdWJsaXNoZXIy