3.3. Polaritat de l’enllaç covalent L’enllaç covalent es forma perquè dos àtoms s’aproximen a una distància tal que els seus orbitals interaccionen i els electrons compartits resulten atrets pels nuclis d’ambdós àtoms. Molècules polars Quan una molècula covalent conté enllaços polars, el conjunt pot ser polar. Això és així quan els electrons s’acumulen en una part de la molècula, el seu pol negatiu, i a l’altre extrem hi ha dèficit d’electrons, el seu pol positiu. D’una molècula així es diu que és un dipol. Quan una molècula conté enllaços polars pot resultar en el seu conjunt apolar. La polaritat d’una molècula depèn de la geometria, és a dir, de com estiguin distribuïts els seus enllaços a l’espai. 3. Enllaç covalent Àtoms que s’apropen Àtoms Àtoms enllaçats F F Enllaç covalent apolar H-H H H H Cl Representació de la polaritat a l’enllaç covalent. Enllaç covalent polar d+H Cld- - d- d+ Però si un dels àtoms és més electronegatiu que l’altre (té més apetència pels electrons compartits), els electrons que es comparteixen seran més a prop del seu nucli (o més temps a prop del seu nucli). Es diu que és un enllaç covalent polar. Exemple: molècula d’aigua, H2O. Com que el O és més electronegatiu que el H, els electrons passen més temps a prop dels àtoms del O. En l’enllaç covalent polar apareix una càrrega sobre cadascun dels nuclis per causa que un d’ells atreu més els electrons. Es diu que l’àtom més electronegatiu té una càrrega parcial negativa (d-), i l’altre queda amb una càrrega parcial positiva (d+). S’anomenen càrregues parcials i es representen amb la lletra d, perquè un àtom no arriba a arrencar els electrons de l’altre. Quan els àtoms que s’enllacen tenen la mateixa electronegativitat (la mateixa apetència pels electrons compartits), els electrons es distribueixen uniformement al voltant dels dos àtoms. Es diu que és un enllaç covalent apolar. Això mateix passa quan els àtoms són diferents però amb la mateixa electronegativitat. Exemple: molècula d’oxigen, O2. 13 Observa la taula d’electronegativitats de la unitat sobre la taula periòdica i ordena els enllaços covalents següents segons la seva polaritat. Indica en cada cas quin és l’element que porta la càrrega parcial negativa i quin la positiva. a) O-H b) Si-Cl c) N-I d) S-N e) Si-O f) C-Se 14 La molècula de BeCl2 és apolar, mentre que la molècula de Cl2O és polar. Què pots dir de la geometria dels seus enllaços? A C T I V I T A T S CO2: molècula apolar amb enllaços polars H2O: molècula polar amb enllaços polars El O és més electronegatiu que el C, per això en cada enllaç la càrrega parcial negativa es troba sobre el O. Com que la molècula té dos enllaços en línia, l’efecte d’un enllaç polar es contraresta amb l’altre. En aquest cas la molècula és lineal perquè no hi ha electrons no compartits a l’àtom central. En el H2O també hi ha dos enllaços polars, però no estan en línia, sinó que formen un angle. Per això, la molècula d’aigua és un dipol que té la càrrega parcial negativa al voltant de l’àtom de O i la càrrega parcial positiva al voltant dels àtoms de H. En aquest cas la molècula és angular perquè en l’oxigen hi ha dos parells d’electrons sense compartir. d- d- d+d+ O C O d- d+ H O - - 16
RkJQdWJsaXNoZXIy