D E S C O B R E I X L A H I S T Ò R I A . . . Aquesta història ens presenta els creadors del calendari gregorià , que és el que actualment fan ser vir la majoria de països: el papa Gregori XIII, del qual rep el nom, i el jesuïta alemany Christopher Clavius a qui podríem considerar com a pare intel·lectual del calendari i que va xifrar la durada de l’any tròpic mitjançant càlculs matemàtics i astronòmics en 365,2425 dies, cosa que justifica els ajustos que es van fer en el calendari . Christopher Clavius va néixer el 25 de març de 1538 i va morir el 12 de febrer de 1612, va ingressar en l’Orde Jesuïta el 1555, va estudiar a la Universitat de Coïmbra i al Collegio Romano on , excepte en períodes breus de temps, va impartir classes de Matemàtiques durant la resta de la seva vida . El rebuig d’alguns científics importants al canvi de calendari el va afectar profundament i , per aquest motiu , el 1595 va publicar una obra que justificava el canvi . El calendari julià , que es va fer ser vir des de l’any 45 aC fins al 1582, marcava la durada d’un any en 365,25 dies, i la part no entera es compensava amb anys de traspàs: cada quatre anys hi ha un any amb 366 dies. Això no obstant, la durada de l’any tròpic és de 365,242198 dies, i aquesta diferència de 0,007802 va provocar que entre el concili de Nicea (325) i el de Trento (1545-1563) van transcórrer 1 220 anys que van produir una desviació en el calendari de gairebé 10 dies, circumstància que va provocar el canvi de calendari . El calendari nou no va ser acceptat de bon grat per tothom i va generar molta polèmica ; de fet, Rússia va adoptar aquest calendari el 1918 i Grècia ho va fer el 1923, gairebé cinc segles després. El calendari gregorià estableix que els anys de traspàs són els divisibles per 4 i que els anys que acaben en 00 no són de traspàs, excepte el que són divisibles per 400. 7
RkJQdWJsaXNoZXIy