Aquest material és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració ha par ticipat l ’equip següent: AUTORIA Nereida Carrillo Pérez Toni Mata Damunt EDICIÓ Montse Santos Gómez 1 E S O Alfabetització media` tica LLENGUA CATALANA I LITERATURA Eines per obrir-te pas a la selva desinformativa
3 Índex A N A L I T Z A R L’infoentreteniment: el que calgui per atraure la teva atenció................... 4 A V A L U A R Publicitat: què em volen vendre? ..... 12 V E R I F I C A R Què recoi vol dir VERIFICAR? . ....... 20 C R E A R Pren la paraula: parla en públic ........ 26 A C T U A R Tu i el teu tu digital . ........................... 32
L’ i nfoent reteniment: el que calgu i per at raure l a teva atenc ió Sona música de tensió. El presentador del Telenotícies diu : I ara... l’estremidora història del noi que pujava a l’Everest amb cadira de rodes i al qual van robar la cadira mentre dormia al campament base. Es va donar per vençut? Us ho expliquem després del temps i el trànsit. Ep! Què és, això? Un notícia o el tràiler d’una pel·lícula? Doncs, potser, una mica les dues coses. És un exemple d’una tendència cada vegada més freqüent en els nostres mitjans de comunicació i a les xarxes: l’infoentreteniment, la mare de tots els gèneres audiovisuals. Aclariment lingüístic: l’infoentreteniment és fill de la informació i l’entreteniment, però quan diem que és la mare de tots els gèneres, volem dir que és el més important. Perquè les mares són importants, d’acord? Avui, quan arribis a casa, digues-li a la mare que l’estimes... I endreça l’habitació! Què és l’ i n foent reteniment? Hola, soc la Remei, cuinera de Can Maldestómac, i us explicaré com preparar un bon brou d’infoentreteniment. Apunteu: hem de posar 400 grams d’informacions variades en una cassola. Hi afegim 2 litres d’aigua d’entreteniment i ho posem a bullir. Foc ràpid, eh! Que a Internet tot va molt de pressa. Bullim, bullim, bullim... I ja està. Al cap d’una estona ja tindràs el caldo d’infoentreteniment. I et preguntaràs: «I jo, això, ja m’ho menjaré?». La resposta és sí, i tant! T’ho menjaràs amb patates! 4
A N A L I T Z A R Molts programes poden ser infoentreteniment: • Els que comenten notícies o en fan acudits o imitacions. • Els que entrevisten persones relacionades amb l’actualitat informativa. • Els reportatges monotemàtics, més o menys extensos, que fan servir recursos dels documentals i que, d’aquesta manera, s’apropen a l’entreteniment. • Fins i tot els informatius poden fer servir eines pròpies de l’entreteniment, com ara els videoclips musicals que de vegades veiem a la secció d’esports. L’entreteniment és un contingut que està orientat a aconseguir que ens ho passem bé; està dissenyat per agradar i transmetre emocions. El teatre, el cinema i la majoria de continguts de xarxes socials són entreteniment. La informació és la difusió del relat d’un fet que ha passat recentment i que és d’interès públic; un contingut que ens vol explicar alguna cosa actual o rellevant. Les notícies, els reportatges, els cartells i els avisos contenen informació. > Amb el que saps fins ara, creus que veus gaire infoentreteniment? Parleu-ne a classe: quins dels continguts que consumeixes a la televisió o a les xarxes creus que són infoentreteniment? I què pa s s a s i ba r regem l a i n formac ió i l’ent reteniment? Es genera un gènere híbrid molt habitual que s’anomena infoentreteniment. Així, l’infoentreteniment no és altra cosa que la barreja d’elements informatius amb aspectes propis de l’entreteniment. De vegades, en aquesta barreja predomina la informació i altres vegades el que té més protagonisme dins la mescla és l’entreteniment. L’infoentreteniment és cada vegada més freqüent, per això és important aprendre a conèixer-lo. 5
Publ ic it at: què em vol en vendre? El camaleó publicitari La publicitat s’adapta per arribar on ets. Pensa, per quina via t’ha arribat la publicitat recentment? • per la tele • per la ràdio • pel mòbil • per cartells al carrer • per correu electrònic • per la bústia de casa • pels diaris Mama, han tornat a interrompre els anuncis per posar una sèrie! Segur que has viscut alguna situació en què la publicitat t’ha vingut a buscar allà on eres. No cal ser gaire perspicaç per adonar-se que la publicitat és a tot arreu i és camaleònica, pren múltiples formes per intentar seduir un públic objectiu; per convèncer-te que compris alguna cosa, encara que no la necessitis. Alguna vegada , quan estaves mirant un vídeo de YouTube, l’ ha interromput un anunci de videojocs? Quan has buscat texans en botigues en línia i després consultes una altra cosa , apareixen al costat anuncis de texans precisament? T ’ has fixat que els streamers de Twitch o els personatges de les sèries beuen refrescos d’una determinada marca? O tenen al darrere cartells d’una pel·lícula que acaba d’estrenar -se... 12
A V A L U A R > Quines d ’aquestes formes de publicitat et molesten més? Ordena-les de més molesta a menys i comenta-ho amb la classe: • anunci emergent (pop-up) • anunci abans d ’un vídeo • falca abans d ’un podcast • anunci entremig d ’una llista de cançons • rètols que hi ha a la pista esportiva • anunci que interromp una sèrie en el moment més interessant La publicitat és un tipus de comunicació en què s’elaboren missatges –en qualsevol canal i format– que pretenen que el públic compri un determinat producte o servei, o s’identifiqui amb els valors d’una marca. Aquests missatges acostumen a convèncer el públic de les bondats d’un producte o de la necessitat de tenir-lo; també, de vegades, l’objectiu és que l’audiència s’identifiqui amb una marca, els seus no valors ? i la seva filosofia, i que la marca tingui una imatge positiva entre la possible clientela. La finalitat de la publicitat és incrementar les vendes i fer que les empreses guanyin més diners. És una disciplina on és molt important la creativitat dels missatges, però també la psicologia . I és que a través de les emocions que provoquen els continguts, es pot inf luir en un determinat comportament, en aquest cas, el de la compra . La publicitat ha canviat molt al llarg del temps; els missatges i les estratègies han evolucionat. Per exemple, una de les novetats més importants és la publicitat digital a tauletes i mòbils, que intenta ser interactiva i gamificada , és a dir, un joc relacionat amb un producte o una marca . Així , s’intenta evitar que la gent pensi que la publicitat és només una cosa molesta que interromp els vídeos amb anuncis o la lectura d’un text amb un anunci emergent (pop-up publicitari). Què vol dir això dels valors? És fàcil ... les marques tenen una manera d’entendre el món . Divulgant la seva mirada , intenten que connectis amb les seves idees. Perquè si penses el mateix, és més fàcil que acabis comprant els seus productes. Què és un anunci emergent? És una finestreta que apareix en qualsevol moment a la pantalla i que t’impedeix de veure el que volies veure. Es posa ben bé al mig i t’obliga a mirar -lo. 13
Què recoi vol di r VERI FICAR? VERIFICAR és veure si una cosa és veritat. Així de simple. Si la mare et pregunta si has endreçat l’ habitació i li dius que sí , què serà el primer que farà? Anar a mirar -la! No deies que havies endreçat? Aban s de comença r. . . Po s em a prova l a teva i nt u ïc ió ! Abans d’explicar-vos què cal fer, mirem si sou capaços d’endevinar-ho. Feu grups i consensueu les respostes a aquestes preguntes. Després, parleu-ne a la classe: • Què faries per comprovar si una imatge que has vist a les xarxes és real o està manipulada? • Si reps un àudio per WhatsApp, com saps si és fiable? • Tots els vídeos que circulen per les xarxes són reals? Com creus que es poden manipular? He començat! Encara no es nota gaire, però he començat... Això és verificar. Evidentment, no sempre és tan fàcil . Tot plegat es complica quan parlem de notícies, imatges, vídeos... Com els podem verificar? 20
V E R I F I C A R I a ra s í , s om- hi ! Pe rò pr ime r po s em les ba s es : Què és una imatge? Ho saps perfectament, n’estem envoltats. És una fotografia, una captura d’un vídeo, una infografia, una captura d’una conversa de WhatsApp o d’alguna xarxa social... Les imatges volen! I val més que aprenguis a verificar si una imatge és real o està manipulada. L’omnipresència o, fins i tot, l’abús d’imatges, poden fer-nos oblidar la seva força a l’hora d’explicar històries. Però per al periodisme són essencials. La fotog ra fi a pe r iod í st ica La fotografia és una professió i també ho és el fotoperiodisme, que explica històries que han passat a través del testimoni i la mirada dels fotògrafs i les fotògrafes. El fotoperiodisme retrata guerres, però també manifestacions, sessions polítiques i esdeveniments i successos de tota mena. On hi ha ulls, objectius i mòbils amb càmera, hi ha històries per explicar i que ens transmeten. Avui dia, amb els mòbils, les xarxes socials, la fotografia s’ha expandit moltíssim. Podem dir que una fotografia és un moment capturat. Ens explica què ha passat en un lloc concret i en un moment determinat. Però no només això; és una mirada i també una història. Algú ens vol comunicar alguna cosa que considera important i ho fa a través de la imatge i tots els recursos que ofereix per comunicar un fet, però també una sensació o un estat d’ànim. > Què creus que ens transmetia Centelles amb aquesta imatge? • Que el carrer Diputació estava molt tranquil. • Que el caos havia pres la ciutat. • Que les dones no sortien a combatre el feixisme. Aquesta fotografia es titula «Guàrdies d’assalt al carrer Diputació» i la va fer el fotoperiodista Agustí Centelles. Era el juliol de 1936 i el que sorprèn més és veure uns cavalls utilitzats com a barricada. Tot plegat transmet l’ambient caòtic perquè s’havia produït un cop d’estat i la gent sortia a combatre el feixisme fusell en mà. La fotografia, tota sola, ens explica tota aquesta història. De vegades, n’hi ha prou amb una eina molt simple que sempre hauries de tenir a mà: el sentit comú. Oi que ningú es creu que aquesta imatge sigui certa? 21
RkJQdWJsaXNoZXIy