1 Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració ha par ticipat l ’equip següent: María Ángeles Fernández de Bar tolomé Mar García González Alber t Ghanime Rodríguez Francisco Javier Zabaleta Estévez EDICIÓ Mar ta Ballester Gassó María Ángeles Fernández de Bar tolomé DIRECCIÓ DEL PROJECTE Lourdes Et xebarria Orella Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l ’alumnat els traslladi a la llibreta. 1 E S O Geografia i Història
Un i t a t Punt de par t ida : l a s i tuac i ó d ’aprenentatge Const rue i x e l teu cone i xement Sabers bàs i cs Ki t d ’e ines Introducció 8 La importància de l’estudi de la geografia 1 La tecnologia i l’estudi geogràfic de la Terra 12 Compensa la inversió en l’exploració espacial? 1. El planeta Terra és així 2. La Terra es mou permanentment 3. Com representem la Terra 4. La reducció de la realitat en els mapes 5. Les coordenades geogràfiques: la posició exacta d ’un punt Calcular distàncies reals en un mapa Localitzar punts en un mapa 2 El relleu terrestre i la influència que té en les poblacions 32 Els desastres naturals afecten a tothom igual? 1. Com és el relleu de la Terra? 2. La formació del relleu: plecs i falles 3. La formació del relleu: volcans i terratrèmols 4. Per què canvia el relleu? 5. La relació entre el relleu i les activitats humanes Analitzar el mapa del relleu del món Comparar el mapa de relleu i el mapa de població d ’un país 3 El desafiament del canvi climàtic 52 El canvi climàtic, un problema amb retorn? 1. L’atmosfera, essencial per a la vida a la Terra 2. La contaminació atmosfèrica 3. Com es comporten les temperatures de la Terra 4. Com es generen les precipitacions 5. El funcionament de la pressió atmosfèrica i el vent 6. La distribució dels climes 7. El repte del canvi climàtic Analitzar un mapamundi d ’isotermes Analitzar un mapa d ’isòbares Elaborar i interpretar climogrames 4 L’aprofitament responsable de les aigües del planeta 76 Preservar l’aigua és garantir la vida? 1. La importància de l’aigua al nostre planeta 2. Les aigües marines 3. Els rius 4. Altres aigües continentals Analitzar el mapa dels corrents marins Analitzar un gràfic del recorregut d ’un riu Interpretar el mapa de les aigües del món 5 La relació entre els paisatges de la Terra i les persones 96 Tenen futur, els boscos? 1. Què és un paisatge? 2. El paisatge equatorial 3. El paisatge tropical 4. El paisatge desèrtic 5. El paisatge oceànic 6. El paisatge mediterrani 7. El paisatge continental 8. Els paisatges freds Analitzar la gestió sostenible d ’un paisatge 6 Un estudi geogràfic: el medi físic dels continents 120 La recuperació d ’un paisatge contribueix al desenvolupament? 1. El relleu d ’Europa 2. Les aigües d ’Europa 3. Els climes i els paisatges europeus 4. L’Àfrica 5. Amèrica 6. L’Àsia 7. Oceania 8. L’Antàrtida 7 Conèixer el nostre entorn per conservar-ne el medi natural 144 La península Ibèrica es podria convertir en un desert? 1. La disposició del relleu a Espanya 2. La riquesa i la fragilitat de les costes espanyoles 3. El desafiament del clima 4. Les aigües i com es gestionen 5. La diversitat de paisatges naturals a Espanya 6. El relleu i les costes a Catalunya 7. La gran diversitat climàtica 8. La importància de les aigües 9. La vegetació i la riquesa dels paisatges a Catalunya Interpretar dades sobre l’estat del clima a Espanya Índex de Geografia 9INDÚSTRIA, INNOVACIÓ I INFRAESTRUCTURA ACCIÓ PEL CLIMA 13 6AIGUA NETA I SANEJAMENT REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS 10 REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS 10 VIDA D’ECOSISTEMES TERRESTRES 15 VIDA D’ECOSISTEMES TERRESTRES 15 SOTMÈS A REVISIÓ* *En podreu consultar l’índex definitiu a edupack.cat 2
Pract i ca l es competènc i es espec í f iques Passo a l ’acc i ó : e l repte f ina l Expl ora nous cone i xement s La geograf i a en l a meva v ida Fa i g serv i r informac i ó responsabl ement Comprenc perspect i ves El sol de mitjanit Les projeccions segons Mercator i Peters L’aplicació de la tecnologia a l’estudi geogràfic El GPS és a tot arreu Reflexiono sobre l’efecte dels mapes en la nostra percepció del món (Buscar i seleccionar fonts d ’informació veraces) Penso críticament: cert o fals? Aquest mapa està a l’inrevés? Quina hora és? Elaborar un catàleg d ’objectes quotidians derivats de l’exploració espacial La teoria de la deriva continental El terratrèmol de Tohoku Calculo la dificultat de la meva propera ruta Contrasto titulars sobre l’erupció d’un volcà (Contrastar informació sobre un mateix fet en la premsa) Penso críticament: cert o fals? L’Everest és la muntanya més alta del món? Embús a l’Everest: només inconvenients? Crear un protocol en cas de terratrèmol Com s’obtenen les dades meteorològiques Consulto la previsió meteorològica per planificar-me Escric una notícia sobre el canvi climàtic (Crear i difondre informació veraç) Penso críticament: cert o fals? El canvi climàtic és part del cicle natural de la Terra? Les veus del planeta contra el canvi climàtic Organitzar una cimera del clima Preservar els ecosistemes per tenir cura de l’aigua L’ús sostenible d ’oceans, mars i rius El valor de les aigües que no veiem L’altre cicle de l’aigua Interpreto una infografia sobre l’estat de les aigües d ’Europa (Comprovar l’autenticitat de les fonts i respectar la propietat intel·lectual ) Penso críticament: cert o fals? És possible caminar per l’«illa de plàstic» del Pacífic? A favor o en contra de les plantes dessalinitzadores? Analitzar l’impacte d ’un hotel sobre les aigües de l’entorn El poble massai Per què s’expandeix el Sàhara? Visitem el Patrimoni Mundial Natural Realitzo un documental sobre un paisatge (Identificar fonts veraces i seleccionar informació) Penso críticament: cert o fals? La selva amazònica s’està cremant? De qui són els drets sobre un paisatge? Organitzar una exposició fotogràfica en defensa dels boscos La Gran Barrera d ’Esculls corre perill? El lloc més inhòspit de la Terra La geografia descriptiva, un impuls per viatjar Analitzo un reportatge geogràfic (Jutjar i valorar la qualitat de la informació) Penso críticament: cert o fals? Només hi ha esculls de corall a les aigües tropicals? El nombre de continents, una qüestió d ’opinió Elaborar un atles per difondre el coneixement del nostre món Les dunes costaneres El perill de la desertificació a Espanya Resiliència enfront de la sequera, un fenomen recurrent a Espanya Analitzo críticament una notícia (Contrastar opinions i formar-se un judici propi) Penso críticament: cert o fals? A Espanya només hi ha volcans a les Canàries? Parcs eòlics, energia neta i impacte ambiental Diagnosticar els riscos d ’un paisatge SOTMÈS A REVISIÓ* 3
Un i t a t Punt de par t ida : l a s i tuac i ó d ’aprenentatge Const rue i x e l teu cone i xement Sabers bàs i cs Ki t d ’e ines Introducció 170 El mètode històric: reconstruir el passat per comprendre el present 8 La prehistòria. El punt de partida de la humanitat 172 La innovació sempre ha estat un motor de desenvolupament? 1. Què és la prehistòria? 2. El paleolític, una vida nòmada 3. La revolució del neolític 4. L’edat dels metalls, canvis nous 5. El naixement de l’art 6. La península Ibèrica durant la prehistòria Analitzar el mapa de l’origen i la difusió de l’agricultura Analitzar l’evolució dels objectes de la prehistòria Comparar pintures de la prehistòria 9 El naixement de l’escriptura: les primeres civilitzacions 198 Per què saber llegir i escriure era tan important al món antic? 1. Les civilitzacions fluvials 2. La història de Mesopotàmia 3. Com era la vida a Mesopotàmia 4. La història de l’antic Egipte 5. El govern del faraó 6. El poble egipci i les maneres de viure 7. Divinitats i temples egipcis 8. La vida després de la mort 9. Un art vinculat a la religió. Escultura i pintura egípcies Analitzar la civilització mesopotàmica a través de les manifestacions artístiques Interpretar els atributs de poder del faraó Elaborar i comparar piràmides socials Analitzar i interpretar pintures egípcies 10 La civilització grega. L’origen de la democràcia 230 Com era la vida de les dones gregues? 1. Els orígens de la civilització grega 2. L’època arcaica. Les primeres polis 3. L’època clàssica. La democràcia atenesa 4. L’època clàssica. L’oligarquia d ’Esparta 5. L’època hel·lenística. L’imperi d ’Alexandre el Gran 6. Economia i societat gregues 7. Les creences a l’antiga Grècia 8. L’escultura i la ceràmica gregues 9. El saber grec Analitzar l’expansió colonial grega a partir d ’un mapa Comparar l’educació atenesa i l’actual Analitzar la vida quotidiana a partir de la ceràmica Comparar el teatre grec i l’actual 11 La civilització romana. Un imperi mundial 262 El món romà era eminentment urbà? 1. Els orígens de la civilització romana 2. De la Monarquia a la República 3. L’expansió i la crisi de la República 4. L’imperi i la pax romana 5. Les activitats econòmiques i la transformació del medi 6. La passió per l’urbanisme 7. Escultura, pintura i mosaics romans 8. Les creences romanes. Del politeisme al cristianisme Interpretar la reconstrucció històrica d ’unes termes Investigar la vida quotidiana a través de l’art Identificar un enterrament cristià en una necròpolis romana 12 Hispània en l’antiguitat. Un mosaic cultural 290 Per què es dona més visibilitat a unes cultures que a d ’altres? 1. Els pobles preromans: els ibers 2. Els pobles preromans: els celtes 3. Tartessos i els pobles colonitzadors: fenicis, grecs i cartaginesos 4. L’enclavament grec d ’Empúries 5. La conquesta romana d ’Hispània 6. La societat i l’economia a Hispània 7. Hispània, un territori romanitzat 8. La romanització de la Tarraconense Interpretar un jaciment arqueològic: el castre de Baroña Analitzar l’evolució d ’un territori a partir de mapes Glossari de Geografia i Història Índex d’història 9INDÚSTRIA, INNOVACIÓ I INFRAESTRUCTURA 5IGUALTAT DE GÈNERE 11 CIUTATS I COMUNITATS SOSTENIBLES REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS 10 4EDUCACIÓ DE QUALITAT SOTMÈS A REVISIÓ* *En podreu consultar l’índex definitiu a edupack.cat 4
Pract i ca l es competènc i es espec í f iques Passo a l ’acc i ó : e l repte f ina l Expl ora nous cone i xement s La hi stòr i a en l a meva v ida Fa i g serv i r informac i ó responsabl ement Comprenc perspect i ves A la recerca del foc La vida d ’una tribu paleolítica La vida en un poblat neolític Atapuerca, un referent en l’estudi de l’evolució humana El llenguatge: expressar pensaments i sentiments mitjançant la paraula Faig un podcast per analitzar la utilitat de la literatura com a font històrica ( Valorar les fonts per estudiar història i difondre informació a través de mitjans diferents) Penso críticament: cert o fals? Paleolític: homes caçadors, dones recol·lectores? Migrants ahir i avui Inventar un objecte Les primeres formes d ’escriptura Uruk, la primera ciutat de la història Babilònia, la ciutat on el luxe era inesgotable Hatxepsut, la reina faraó La vida en una ciutat egípcia Altres civilitzacions fluvials: la Xina i l’Índia Com han canviat les lleis! Dono la notícia del descobriment de la tomba de Tutankamon (Diferenciar fets de creences i opinions) Penso críticament: cert o fals? Milers d ’esclaus van construir les piràmides d ’Egipte? El patrimoni arqueològic ha de tornar a casa? Elaborar una ponència sobre els sabers essencials d ’ahir i d ’avui Com es va reconstruir el palau de Cnossos? La formació militar espartana Alexandria, el somni d ’un rei La vida quotidiana en una ciutat grega L’oracle de Delfos Els Jocs Olímpics: un llegat grec Interpreto un mite (Descobrir les al·lusions dels mites a la realitat) Penso críticament: cert o fals? Els grecs corrien maratons als Jocs Olímpics? La democràcia atenesa era tan democràtica com sembla? Fer visibles les dones gregues a través d ’una xarxa social El poble etrusc La vida quotidiana a l’antiga Roma Les bullicioses ciutats romanes Els serveis municipals actuals, un llegat romà Dissenyo un cartell sense esteriotips per a una exposició sobre el món romà (Produir informació sense estereotips) Penso críticament: cert o fals? Als combats de gladiadors, el dit polze cap amunt concedia el perdó, i el dit polze cap avall significava la mort? Roma i els pobles conquerits: una mateixa visió sobre l’expansió romana? Interpretar les restes d ’una ciutat romana El prestigi social de les dones iberes Tartessos, el regne més antic de la península Ibèrica Un recorregut per Tárraco L’alfabet, una porta al pensament escrit Entrevisto un personatge històric i diferencio la informació rellevant de la secundària Penso críticament: cert o fals? Els pobles celtes estaven poc evolucionats? La consideració del treball femení a Hispània Dissenyar una ruta cultural per Hispània SOTMÈS A REVISIÓ* 5
Aprendre és un camí de llarg recorregut que et durarà tota la vida. La meta sempre és recórrer-lo CONSTRUINT MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per això, hem pensat en aquest itinerari per a tu: Itinerari didàctic Grup de dones acomodades de l’antiga Grècia. La civilització grega. L’origen de la democràcia 10 La invenció de la democràcia la devem a la civilització grega . Quan els atenesos la van implantar, significava el mateix que avui: la participació del poble en les decisions polítiques i la igualtat a l’ hora de fer -ho. La diferència estava en el fet que, quan afirmaven que tots els atenesos eren iguals, en realitat només es referien als homes considerats ciutadans. Aquest fet deixava fora de la política els estrangers, les dones i les persones esclaves. Per això, encara que Atenes va ser un model per al món de l ’antiguitat, des de l’òptica actual aquella primera democràcia no va ser completa . C O N C E P T E S C L A U : ciutadania, democràcia, desigualtat, política. P U N T D E PA R T I DA Observa la il·lustració. Quines activitats de la vida pública podien desenvolupar els homes grecs? I les dones? Quines conclusions en treus? Com entenia la societat grega el concepte d ’igualtat? S’assembla al d ’altres societats de l’antiguitat? La democràcia va ser una creació revolucionària del món antic? Per què? S I T UAC I Ó D ’A P R E N E N TAT G E 230 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U10_119089.indd 230 21/03/2022 11:32:43 G La igualtat és a la base de la democràcia plena La igualtat de gènere és un dret fonamental i un pilar per construir un món democràtic. Fer visibles les fites de les dones de l’antiguitat en la ciència , l ’art o la cultura és una manera de combatre l’exclusió femenina . R E P T E Q U È A P R E N D R É ? Esbrinaré com es va iniciar la civilització grega i què eren les polis. Comprendré com funcionaven la democràcia atenesa i el govern de les polis aristocràtiques. Coneixeré la societat, l’economia, la cultura i l’art de l’antiga Grècia. Passaré a l’acció i donaré a conèixer les aportacions culturals i científiques d’algunes dones gregues. 5IGUALTAT DE GÈNERE EDUCACIÓ EXERCICI FÍSIC TEATRE GUERRA COMERÇ GINECEU POLÍTICA FILAT I TEIXITS CURA DELS FILLS 231 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U10_119089.indd 231 21/03/2022 11:42:58 E l t e rm e p ai sat ge f a re fe rèn c i a a l ’a sp e c t e d ’ un t e r - reny. (1) Un pai satge és el resultat de la int eracció de factors naturals i humans. Els paisatges naturals El paisatge natural és el que no ha estat modificat per l ’ésser humà . (1) Resulta de la interacció del clima , el relleu , les aigües, la vegetació, la fauna i el sòl . Aquests elements inf lueixen en l’ocupació de l’espai i les activitats humanes. El clima. El fred intens de les regions polars, l ’aridesa del s deser ts i l a calor i l a humit at el e vades i constants de les selves no són favorables per a l ’assentament de les persones. El relleu. La majoria de la població viu en zones planes per sota dels 500 m d ’altitud . També es concentra prop de la costa : un terç de la població mundial viu a menys de 50 km del mar. Les aigües. La pobl ació t endei x a concentrar -se al costat dels rius i els llacs per aprofitar -ne les aigües. Els paisatges humanitzats El paisatge humanitzat és el resultat de les modificacions que les persones fan en el medi natural . Els paisatges més favorables per a la vida són els més habitats i , també, els més transformats. La modificació del paisatge natural causada per les activitats agràries origina el paisatge rural. L’agricultura altera l’entorn : s’elimina la vegetació, es fan bancals per conrear als vessants de les muntanyes, (2) es construeixen canals per al reg, etc. La modificació del paisatge natural per edificar-hi ciutats origina el paisatge urbà. Els terrenys s’aplanen i s’asfalten per construir-hi edificis i vies de comunicació. La modificació del paisatge natural per construir -hi i ndú str i e s i a l tre s a c t iv i t at s e c onòmi qu e s or i g i na paisatges industrials, turístics, etc. La transformació del medi depèn de la capacitat tecnològica dels éssers humans: com més tecnologia es té a l ’abast, més es modifica el paisatge. Per aquest motiu , ca l ad apt ar e l s p a i sat ge s a l e s n e c e ssi t at s human e s sense comprometre’n el desenv olupament futur, és a dir, hem d ’aconseguir paisatges sostenibles. 1. Què és un paisatge? 1. Hawaii (Estats Units). APRENC A MIRAR Observa les fotografies. Anota els elements naturals i els humanitzats que pots reconèixer a cada paisatge. Formula dues preguntes sobre aquests paisatges a un company o una companya. 2. Vietnam. K I T D ’ E I N E S 98 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U05_113194.indd 98 21/03/2022 11:59:42 5 Tipus de paisatges A la Terra hi ha diferents tipus de paisatges. Es poden classificar, per exemple, pels trets climàtics que els són propis. Defineix paisatge natural i paisatge humanitzat. Explica com influeixen els elements del paisatge en l’ocupació que se’n fa. Analitza la relació entre el nivell tecnològic d ’una societat i la transformació del medi natural. I D E E S C L A U PAISATGES CÀLIDS PAISATGES TEMPERATS PAISATGES FREDS Equatorial Tropical Desèrtic Mediterrani Oceànic Continental Polar D’alta muntanya Ara tu Descriu els elements que contribueixen a la sostenibilitat d ’aquest paisatge. Explica amb exemples com repercuteix una gestió sostenible en les comunitats que viuen en aquest lloc. Valora què passaria en aquest paisatge si es fes un ús intensiu de la terra que hi ha a la vora del riu. I si es fes una tala excessiva dels boscos? Argumenta les respostes amb exemples. Analitzar la gestió sostenible d’un paisatge Explotar de manera sostenible un paisatge comporta reptes com evitar la contaminació de l ’aigua i els sòls, l’exhauriment dels aqüífers, l’erosió del terreny... Per aconseguir -ho, cal fer una gestió integrada del paisatge, de manera que els diferents agents que hi estan implicats prenguin decisions compartides. A A B C D E K I T D ’ E I N E S A. El pasturatge rotatiu i la diversificació del bestiar eviten la degradació de les pastures. B. La producció eficient d ’energia renovable, no agressiva amb la fauna aquàtica (per exemple, fent preses amb passos per a peixos), pot subministrar electricitat a la zona i prevenir inundacions. C. La gestió sostenible dels boscos garanteix el benestar de les persones que depenen de la producció forestal per viure. D. La protecció de les ribes dels rius evita l’erosió dels sòls i garanteix la biodiversitat. E. L’ús no intensiu de terres i la limitació de productes químics afavoreixen la qualitat dels conreus. 99 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U05_113194.indd 99 21/03/2022 12:08:55 M ’ O R G A N I T Z O L E S I D E E S 1 Resumeix les idees. Copia i completa l’esquema a la llibreta. E M P O S O A P R O V A Recorda que al Diari d ’aprenentatge trobaràs recursos per estudiar els continguts d ’aquesta unitat. 2 Classifica els climes de la Terra. Copia i completa a la llibreta una taula com aquesta per a cada zona climàtica del planeta. 3 Explica què és l’atmosfera i la importància que té per estudiar el clima. 4 Descriu què són el boirum, el forat de la capa d ’ozó i la pluja àcida, i analitza els efectes que tenen sobre el medi ambient i la salut de les persones. 5 CONSCIÈNCIA MEDIAMBIENTAL. Explica en què consisteix el canvi climàtic. Després, comenta-ho amb el grup i anota les conclusions a què arribeu. Com impactarà la pujada del nivell del mar sobre el medi ambient i les persones? Tindrà implicacions econòmiques? És necessari celebrar cimeres del clima? Tots els països s’hi comprometen igual? A P L I C O E L Q U E H E A P R È S 6 Interpreta el gràfic. Com ha evolucionat el nombre d’onades de calor a Espanya? A què creus que es deu aquesta tendència? Si aquesta evolució es manté en el futur, quins efectes penses que pot tenir a Espanya? 1975-1980 FONT: Aemet. 2021. 2011-2020 1981-1990 Nre. de dies 1991-2000 2001-2010 0 3 6 9 12 15 Dies l'any en situació d'onada de calor a Espanya 122152_03_p070_h1_olas_calor ES0000000118826 122152_03_p070_h1_olas_calor_MOD_ES001_2548357.pdf 1 17/3/22 14:17 zona càlida Climes Temperatures Precipitacions … … … … … … … … … 10 MIRO, PENSO, EM PREGUNTO El novembre del 2019, Venècia va patir una de les pitjors inundacions dels últims cent anys. Trobes que hi ha relació entre aquesta imatge i el canvi climàtic? Formula a la companya o al company tres preguntes que et suggereixi aquesta imatge. El ement s pr inc ipa l s per estudi ar e l c l ima Vent … … … varia segons elements zones climàtiques tipus localització localització localització … … … … … … … … Temperatura … … l’altitud … … … … … … … … … varia segons varia segons 70 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U03_118247.indd 70 21/03/2022 12:01:58 7 Elabora a la llibreta un dibuix en què representis les cinc zones climàtiques de la Terra i explica’l. 8 Anal itza el cl imograma i dedueix el cl ima del l loc. Anota com són les temperatures mensuals i si s’hi identifiquen estacions. Calcula les precipitacions totals anuals. Són regulars durant l’any? Hi ha una estació seca? En cas afirmatiu, quan és? 9 Defineix aquests conceptes: clima, pressió atmosfèrica, front, vent, cimera del clima, troposfera, núvol, neu. 3 V A L O R O E L Q U E H E A P R È S Llegeix de nou els conceptes clau del començament de la unitat i relaciona’ls amb el que has après. Per què són clau per vertebrar aquest tema? Quins hi afegiries? Per què? Repassa els conceptes fonamentals recollits en aquesta unitat. Quins coneixies abans de començar-la? Quins conceptes nous has après? Valora la importància que concedeixes al canvi climàtic en la teva vida actual i futura. Quina responsabilitat hi tens? Com t’hi impliques? Pensa i escriu a la llibreta una paraula, una idea i una frase que sintetitzin el contingut d ’aquesta unitat. G F M A M J J A S O N D 0 100 200 300 400 500 0 50 122152_03_p071_h2_climograma_tamatave E n º C E n m m ES0000000118826 122152_03_p071_h2_climograma_Tamatave_MOD_ES001_2538997.pdf 1 15/2/22 13:19 122152_03_p071_h3_mapa_tiempo 1.016 1.024 1.024 1.024 1.016 1.016 1.012 1.012 1.016 1.020 1.012 1.008 1.020 1.016 1.020 FONT: JAVIER MARTÍN VIDE, Interpretación de los mapas del tiempo. KETRES (Adaptació) Lisboa Madrid Barcelona Marsella Roma Londres Oslo Estocolm Copenhaguen Alger Amsterdam Berlín Varsòvia Praga Viena Tunis Brussel·les Dublín Berna En hPa (hectopascals) A A A D D D ES0000000118826 122152_03_p071_h3_mapa_tiempo_MOD_ES001_2537617.pdf 1 17/3/22 14:26 11 Analitza aquest mapa. Demana al teu grup que formuli preguntes i contesta-les. 12 Explica: Com i on es formen els huracans. Què és un tornado? Quins efectes tenen l’altitud i la temperatura de l’aire en la pressió atmosfèrica. 13 Elaboreu en grup un diccionari visual del temps i el clima. Després, cada membre de l’equip ha d ’explicar cinc termes com a mínim. 10 MIRO, PENSO, EM PREGUNTO El novembre d l 2019, Venècia v p tir una de l s pitjors inu dacions dels últims cent anys. Trobes que hi a relació entre aquesta imatge i el canvi climàtic? Formula a l companya o al company tres preguntes que et sugger ixi aquesta imatge. 71 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U03_118247.indd 71 21/03/2022 12:16:03 La teva investigació Descriu les tasques que estan fent els membres d ’aquest grup humà del paleolític. Compara. Actualment, encara fem alguna d ’aquestes tasques? En cas afirmatiu, la duem a terme de la mateixa manera? IGUALTAT Valora. Les dones i els homes desenvolupaven tasques similars dins del grup? En què et bases per afirmar-ho? E X P L O R A La vida d’una tribu paleolítica Com que els grups del paleolític es desplaçaven constantment per buscar d’aliment, no construïen habitatges permanents, sinó que ocupaven coves naturals (6) o aixecaven , amb troncs i pells, i a vegades ossos, cabanes fàcils de muntar i desmuntar. Contribuir a la super v ivència del grup era fonamental . El s homes i les dones alimentaven la mainada i li ensenyaven tot al lò necessari per sobrev iure: com buscar aliments, com fer foc o com elaborar les eines. Des de molt petits, nenes i nens par ticipaven en les tasques que podien dur a t erme. L’esperança de vida era bai xa, possiblement de poc més de v int anys. No hi hav ia cap prot ecció contra les malalties i qual sevol accident, com un tal l , una trencadura o bé un refredat, podia causar la mor t. Les persones ancianes eren considerades sàv ies. Per aquest motiu , dirigien el grup. També narraven hi stòries al s més joves, en les qual s explicaven el s orígens del grup. Tothom ajudava i protegia els altres, fet que significava que entre les persones hi havia sentiments de solidaritat. Els primers grups humans rendien culte a les forces de la naturalesa i als astres. Creien en l’existència d’esperits que inter venien en les seves vides per ajudar -los en la caça i a protegir -los, però que també podien causar -los la mort. Com a conseqüència , celebraven ritus màgics per guanyar - se el favor dels esperits. A partir de l’Homo neanderthalensis, el s membres del grup enterraven els morts, potser per respecte o bé perquè creien en l’existència d’una altra vida després de la mort. Pigments Pinzell 178 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U08_116677.indd 178 21/03/2022 11:59:54 8 Narracions Pesca Foc Recol·lecció Adob de pells Caça Elaboració d’eines 6. LA VIDA EN UNA COVA DURANT EL PALEOLÍTIC ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U08_116677.indd 179 21/03/2022 12:09:53 EL PUNT DE PARTIDA: LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE 1 CONSTRUEIX EL TEU CONEIXEMENT: ELS SABERS BÀSICS 2 CONSOLIDA EL QUE HAS APRÈS: POSA’T A PROVA 3 Reflexiona sobre un aspecte real o simulat de la vida quotidiana, vinculat amb els OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE, per començar a construir i donar sentit al teu aprenentatge. Ves més enllà i investiga. EXPLORA casos, personatges i altres aspectes d ’interès que ampliïn el teu coneixement del món. Per fer-ho, busca informació contrastada, organitza-la i treu-ne conclusions. VALORA EL QUE HAS APRÈS. Avalua’t: pren consciència del que has après i de com has construït els teus coneixements. Organitza la informació i aplica els sabers bàsics a diferents contextos i situacions en les activitats que trobaràs a EM POSO A PROVA. Pensa, estableix connexions i expressa’t amb esperit crític a partir de les diferents ACTIVITATS proposades. Treballa com un especialista. Per fer-ho, disposes d ’un KIT D’EINES en què trobaràs els procediments fonamentals de l’àrea. Compromet-te amb els ODS i contribueix al desenvolupament sostenible dels pobles i el planeta. Accepta el REPTE proposat a partir de la situació d ’aprenentatge. Entrena la ment. Practica RUTINES DE PENSAMENT que potenciaran la reflexió i faran visible el teu pensament. Utilitza les CLAUS per repassar i assegurar-te que has comprès els sabers. Aprèn a partir de textos clars i de tota la potència del llenguatge visual: dibuixos, mapes, línies del temps... 6
Europa: físic Mulhacén 3.479 m Aneto 3.404 m Mont Blanc 4.808 m Etna 3.340 m Olimp 2.919 m Moldoveanu 2.543 m Elbrus 5.642 m Teide 3.718 m Hekla 1.491 m go l f de Tà re n t Naròdnaia 1.894 m altures del Volga MESETA CENTRAL serral ada Cantàb ri ca P I R I N E U S Sistema Ibèric serral ades Bètiques golf de Biscaia golf de València golf del L leó golf de Génova Massís Central muntanyes Camb ri anes Selva Neg ra Vosges muntanyes de Bohemia cadena Penina Sudets C A R PAT S A L P S A P E N I N S B A L C A N S ALTIPLÀ DE PODOLIA Carpats Meridionals Al ps Di nàrics muntanyes Ròdope C A U C A S altures de Rússia Cen tra l M O N T S U R A L S tu rons de Valdai muntanyes de T iman S E R R A L A D A E S C A N D I N A V A Galdhøpiggen 2.469 m golf de Riga golf de Finlàndia golf de Bòtnia golf de Venècia muntanyes Grampianes 60º D E F G H I J K 5 4 A B C D E F G H I J K L M 5 4 3 2 2 3 escal a Cims principals Elbrus 5.642 m Mont Blanc 4.808 m Mulhacén 3.479 m Aneto 3.404 m Caucas Alps Serralades Bètiques Pirineus E n m e t r e s 0 1 . 0 0 0 2 . 0 0 0 3 . 0 0 0 4 . 0 0 0 5 . 0 0 0 6 . 0 0 0 Etna 3.340 m Sicília 191920_p12_europa_grafico_picos_MOD.pdf 1 15/3/22 23:17 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 Volga Danubi Dnièper Don Rius principals E n km 3.690 km 2.888 km 2.285 km 1.931 km 191920_p12_europa_gra co_rios Ural 2.428 km ES0000000140037 191920 Atles GeoHa 1 ESO CMons_111420.indd 12 21/03/2022 13:04:49 m f a s del Volg a y s N S n y r de Ri a G i 13 Cims principals Rius principals Llacs 2.500 m 2.000 m 1.500 m 1.000 m 400 m 200 m 0 m 191920_p12_13_leyenda_europa_ sico 931375_p13_localizacion_europa ES0000000140037 191920 Atles GeoHa 1 ESO CMons_111420.indd 13 21/03/2022 13:16:16 PASSA A L’ACCIÓ: AFRONTA UN REPTE 5 Estableix connexions amb la teva vida, els teus interessos, el que t’envolta. Troba el vincle entre el que has après i el món al qual pertanys a LA GEOGRAFIA O LA HISTÒRIA EN LA MEVA VIDA. Pensa críticament. Observa el món a través dels teus ulls. En la secció FAIG SERVIR INFORMACIÓ RESPONSABLEMENT trobaràs propostes per aprendre a produir informació veraç i desmuntar fake news i mites. Obre la ment. Analitza i contrasta diferents punts de vista i realitats que contribuiran a fer que comprenguis la diversitat del món on vius a COMPRENC PERSPECTIVES. En cada etapa d ’aquest itinerari comptes amb el suport de... Un DIARI D’APRENENTATGE que conté una síntesi dels sabers essencials i proposa tècniques per aprendre’ls i consolidar-los. Un ATLES DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA que t’ajudarà a comprendre millor l’espai que t’envolta. No t’aturis. Actua. PASSA A L’ACCIÓ, afronta el REPTE proposat i contribueix a construir altres mons més sostenibles, més equitatius, més justos. PRACTICA LES TEVES DESTRESES: LES COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 4 Els Jocs Olímpics: un llegat grec 17 Compara els Jocs Olímpics grecs i els actuals. On i quan tenien lloc les Olimpíades gregues? I les actuals? De quins llocs del món provenien els atletes? De quins llocs procedeixen en els jocs actuals? Per què es feien en un santuari? Passa el mateix, avui en dia? Quant de temps duraven, aleshores? I ara? Compara les proves d ’abans i d ’ara. Les dones podien participar en les proves o assistir-hi d ’espectadores? Passa el mateix, actualment? Quins premis hi havia? Investiga i explica’n el significat. S’assemblen als actuals? 18 Investiga sobre els Jocs Olímpics. Esbrina quan van deixar de celebrar-se els Jocs Olímpics a l’antiga Grècia i per què. Quan van començar a celebrar-se els jocs moderns? Qui els va impulsar? En què s’assemblaven i es diferenciaven dels antics? 19 FAIG CONNEXIONS Expliqueu què és l’«esperit olímpic» i la relació que té amb les Olimpíades. Esbrineu si és el mateix que inspirava els jocs grecs. Els jocs actuals i els grecs s’assemblen? Els Jocs Olímpics eren molt populars a Grècia i ho continuen sent en l’actualitat. A què creus que deuen l’èxit ahir i avui? Un mite és una narració fantàstica protagonitzada per divinitats o herois. A vegades, els mites contenen al·lusions a la realitat. O F AL S CERT 45. El pentatló grec constava de salt, (A) llançament de javelina, (B) lluita, (C) cursa, (D) i llançament de disc. (E ) En l ’actualitat, els Jocs Olímpics són una gran competició esportiva en la qual par ticipen atletes d ’ar - reu del món i en di sc iplin e s mo lt div erse s . S abi e s que també eren una de les celebracions principal s de l ’antiga Grècia? En aquel l t emps s’organitzaven cada quatre anys al santuari d’Olímpia i se celebraven en honor a Zeus. El s primers de la hi stòria van tenir lloc l ’any 776 aC. A les Olimpíades hi participaven atletes de totes les polis. Per això, abans que comencessin , es decretava una treva entre totes les ciutats gregues per assegurar que els atletes poguessin arribar a Olímpia sense problemes. El s jocs duraven cinc dies, aproximadament. Tenien lloc a l’estiu i només podien participar -hi homes grecs lliures. Les dones tampoc no podien acudir -hi com a espectadores. El primer dia es feia la desfilada del s atletes i del s jutges. També hi havia cerimònies religioses. Durant la resta de dies es competia : curses de car - ruatges, pugi lat, salts de longitud i curses de resi stència . D’entre les proves destacava el pentatló (salt, carrera , llançament de disc i de javelina , i lluita). (45) El darrer dia s’entregava el premi als vencedors: una corona de fulles d’olivera , en una cerimònia solemne on se celebrava un banquet. A D B E C L A H I S T Ò R I A E N L A M E V A V I D A 258 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U10_119089.indd 258 21/03/2022 12:02:31 D E S E N VO L U PA M E N T D E L P R OJ E C T E 4. Investigueu i anoteu informació sobre el vostre país. Dades generals: localització, capital, idiomes, forma de govern, moneda... Dades socioeconòmiques: població, índex de desenvolupament humà, emissions de GEH... 5. Prepareu la participació en la cimera. La responsabilitat del vostre país en el canvi climàtic. Quins efectes hi té el canvi climàtic. La capacitat que té per reduir les emissions a l’atmosfera. 3 Organitzar una cimera del clima P R E S E N TAC I Ó D E L R E S U LTAT 6. Debateu per aconseguir un acord. Recordeu: No representeu la vostra opinió, sinó els interessos del vostre país. Argumenteu les opinions. Arribeu a acords. 7. Elaboreu un document de conclusions. Detalleu-hi els compromisos a què heu arribat tots els països participants en aquesta cimera. PA S S O A L’AC C I Ó El canvi climàtic ens fa plantejar quin serà el futur de la Terra i quin planeta deixarem a les generacions futures. Cada vegada som més conscients de la necessitat de canviar la nostra manera de produir i les nostres maneres de viure. El diàleg sobre possibles solucions és el primer pas per actuar. Per això, us convidem a organitzar una cimera del clima a l’aula i a alçar la veu per un planeta més sostenible. R E P T E P U N T D E PA R T I DA 1. Cada grup serà una delegació que representarà un d ’aquests països. 2. Abans de començar a treballar, escolliu: La persona que presidirà la cimera. S’encarregarà de presentar les delegacions dels països, moderar els debats i dur a terme l’obertura de la cimera explicant l’emergència climàtica. Dos activistes climàtics. Faran els discursos inaugurals. 3. Aquests seran els eixos de la cimera: Es poden reduir un 50 % les emissions de CO2 a l’atmosfera? És possible rebaixar la temperatura global 1,5 °C? Com es poden conciliar els interessos econòmics i mediambientals per preservar la salut del planeta? Xina Espanya Perú Índi a Tuva lu Burundi Estat s Uni t s 13 ACCIÓ PEL CLIMA 75 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U03_118247.indd 75 21/03/2022 12:21:42 Illes Canàries F R A N Ç A P O R T U G A L ANDORRA GalíciaCosta Miño-Sil Cantàbric occidental Cantàbric oriental Conques internes de Catalunya Tinto, Odiel i Piedras Duero Tajo Ebre Xúquer Segura Guadiana Guadalquivir Illes Balears Conques mediterrànies andaluses Guadalete i Barbate Ceuta Melilla m a r C a n t à b r i c O C E À A T L À N T I C mar Mediterrani Absència de sequera Sequera prolongada Situació de sequera prolongada Sense dades FONT: MITECO. 2021. (Adaptació) Demarcacions hidrogràques 122152_07_p066_h1_sequia_prolongada ES0000000118826 122152_07_p066_h1_sequia_prolongada_MOD_ES001_2534152.pdf 1 9/2/22 13:10 Illes Canàries F R A N Ç A P O R T U G A L ANDORRA GalíciaCosta Miño-Sil Cantàbric occidental Cantàbric oriental Conques internes de Catalunya Tinto, Odiel i Piedras Duero Tajo Ebre Xúquer Segura Guadiana Guadalquivir Illes Balears Conques mediterrànies andaluses Guadalete i Barbate Ceuta Melilla m a r C a n t à b r i c O C E À A T L À N T I C mar Mediterrani Normalitat Escenari d’escassetat Prealerta Alerta Emergència Sense dades Demarcacions hidrogràques FONT: MITECO. 2021. (Adaptació) 122152_07_p066_h2_escasez_agua ES0000000118826 122152_07_p066_h2_escasez_agua_MOD_ES001_2534153.pdf 1 9/2/22 13:36 7 Analitzo críticament una notícia 16 Llegeix la no ícia. Quin problema mediambiental descriu? Quines en són les causes? Té alguna solució? Quina imatge genera aquest problema a Europa? 17 Dona la teva opinió. Les costes espanyoles són espais naturals fràgils? Per què? La concentració de microplàstics al fons marí de la costa d ’Almeria triplica la mitjana del litoral mediterrani. Quins efectes mediambientals té? Què és un delicte mediambiental? Els abocadors il·legals de plàstics haurien de ser-ho? Argumenta la resposta. A Espanya només hi ha volcans a les Canàries? O F AL S ? CERT 18 INVESTIGA Observa aquest mapa. Què s’hi mostra? Visita el web del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Quants cons volcànics hi ha? Estan actius? 19 CONTRASTA De quina font provenen les dades del mapa? En quines altres fonts buscaries informació? 20 EMET UN JUDICI Com respondries amb arguments a una persona que et formulés la pregunta inicial? F R A N Ç A P O R T U G A L ANDORRA Campo de Calatrava Zones del sud-est FONT: IGN. 2021. (Adaptació) Illes Canàries illa d'Alborán Zona d'Olot illes Columbretes mar Medi terrani m a r C a n t à b r i c O C E À A T L À N T I C Roques volcàniques 122152_07_p067_h01_espana_areas_volcanicas ES0000000118826 122152_07_p067_h1_espana_areas_volcanicas_MOD_ES001_2534154.pdf 1 10/2/22 15:52 Tones de residus contaminen la costa d’Almeria El miracle econòmic d ’Almeria , que durant el s últims 45 anys ha transformat aquesta província gràcies a l ’agricultura intensiva , té un alt cost medi ambi ental amb abo cadors espontani s de resi dus pl àsti cs . Fins al 2018, la Xina comprava la immensa majoria d ’aquests residus generats a Espanya per recicl ar, però aquest any va deci dir tancar l ’ai xeta de l a importació. A Almeria es generen 33.500 tones de plàstics agrícoles l ’any, i se’n recicla el 85 %. El 15 % restant n’inunda el litoral . Els quinze productors que fabriquen el 85 % del plàstic agrícola preveuen posar en marxa un sistema per recollir els plàstics, però el procediment continuarà sent voluntari i els empresaris que avui els aboquen al medi natural de manera il·legal ho seguiran fent. En contra del s agricultors contaminadors hi ha les organitzacions i el s sindicats agrari s, consci ents del dany medi ambi ental i l a mal a imat ge que generen les deixalles plàstiques. Les principals cadenes de supermer - cats europeus, destinació f inal del s pebrots i tomàquets d ’Almeria , exigei xen cer ti f i cats qu e veri f i quin el reci cl at ge orrect e del s resi dus . L a Junta d ’Andalusia ha imposat sancions, però la clau encara és que llençar plàstics al medi natural no és delicte, sinó una infracció administrativa . El País, 4 de setembre del 2021 (Adaptació) 40. ÀREES VOLCÀNIQUES F A I G S E R V I R I N F O R M A C I Ó R E S P O N S A B L E M E N T P E N S O C R Í T I C A M E N T 167 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U07_117710.indd 167 21/03/2022 13:38:27 P U N T D E PA R T I DA 1. Escolliu la xarxa social que fareu servir. Valoreu pros i contres de cadascuna, segons el vostre objectiu. 2. Penseu el to que voleu donar a les vostres publicacions: científic, divulgatiu, reivindicatiu... 3. Valoreu el tipus de contingut que us agradaria incloure-hi. Vídeos propis enregistrats? Textos propis? Documents historiogràfics? D E S E N VO L U PA M E N T D E L P R OJ E C T E 4. Busqueu informació sobre dones que van destacar a la Grècia antiga. Us suggerim alguns noms i us animem a cercar-ne d ’altres. Agnòdi ce Safo Er inna de Te l os Teano Temi stòc l i a Arete de Ci rene Hipàrqui a 5. Organitzeu els noms. Feu servir criteris cronològics o temàtics (activitat en què van destacar). 6. Creeu el vostre perfil a la xarxa social escollida i comenceu a introduir-hi informació. P R E S E N TAC I Ó D E L R E S U LTAT 7. Elaboreu una presentació oral o escrita per donar a conèixer el vostre projecte a la resta de la classe. 8. Valoreu l’èxit de les publicacions després d ’un temps prudencial. Tingueu en compte el nombre de seguidors i seguidores, la participació i els comentaris, entre altres aspectes. 10 Fer visibles les dones gregues a través d’una xarxa social A Grècia, les dones tenien un clar desavantatge respecte dels homes. Sense veu política, no van poder votar mai ni ocupar càrrecs polítics, i, habitualment, el seu paper va quedar relegat a casa. No obstant això, hi va haver dones que van traspassar les barreres socials gregues i van destacar com a escriptores, filòsofes, científiques, etc. Per això us convidem a fer-les visibles i valorar el seu esforç a favor de la igualtat a través de la creació d ’una pàgina que parli d ’elles en una xarxa social. R E P T E 48. Safo, obra de l’escultor contemporani Jean Jacques Pradier. 5IGUALTAT DE GÈNERE PA S S O A L’AC C I Ó 261 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U10_119089.indd 261 21/03/2022 12:36:43 Nombroses inscripcions gravades en època romana sobre pedra , metal l o altres mat erial s durs ens han apor tat informació valuosa sobre algunes dones hi spanoromanes econòmicament independents. Molt es van ser propietàries de grans for tunes, que van aconseguir gràcies a herències o a la restitució del dot després d’un divorci o del decés del seu marit. Algunes d’aquest es dones van inver tir en diversos negoci s o van f inançar la construcció d’edi f ici s públics. També sabem que hi va haver dones al capdavant de latifundis, en els quals no només es cultivaven les terres, sinó que es produïa i comercialitzava oli . Algunes dones van diversificar l ’activitat i dirigiren tallers on es fabricaven àmfores per guardar oli . Van crear, així , un circuit econòmic. S’ han trobat pesos de teler amb noms femenins gravats, fet que suggereix que hi hagué dones propietàries de tallers tèxtils. També es coneix la participació femenina en la construcció perquè es conser ven totxanes i canonades amb els seus noms. Aquesta independència econòmica no va ser exclusiva de l ’aristocràcia , ja que les dones de condició social més modesta també van desenvolupar tasques diverses. Van treballar, per exemple, de dides, sargidores, perruqueres, donzelles o empleades en tallers artesans i explotacions agrícoles. La consideració del treball femení a Hispània 22 Analitza el text. Destaca les idees principals i posa-hi un altre títol adient. 23 Analitza les inscripcions. Quina informació proporcionen aquestes inscripcions sobre les tres dones que s’hi esmenten? Aquestes inscripcions es refereixen a dones independents en l’aspecte econòmic? Per què ho creus? 24 Compara. A Hispània, la consideració social del treball canviava en funció de tres factors: el sexe, la condició social (persona adinerada o pobre) i la condició jurídica (persona lliure o esclava). Passa alguna cosa semblant, actualment? Justifica la resposta. 25 POSA’T AL SEU LLOC. Per què li servia a una dona hispanoromana tenir independència econòmica? I a una dona d ’avui en dia? Compara-ho i extreune conclusions. C O M P R E N C P E R S P E C T I V E S 50. Inscripcions sobre dones hispanoromanes. Extretes del Corpus Inscriptionum Latinarum. Voconia Avita, filla de Quint, va construir a càrrec seu unes termes en terreny propi, i amb els diners organitzà uns jocs circenses i oferí un àpat. I va donar dos mil cinc-cents denaris per a la conservació perpètua d’aquestes obres. A la memòria del seu marit […] i del seu fill […], Annia Victorina, filla de Luci, va fer una conducció d’aigua, completament a càrrec seu, i, una vegada acabada la construcció dels ponts, les conduccions i les cisternes amb ornaments, ho va dedicar amb la concessió d’un banquet. A Caia Plancia Romana, propietària d’una gran hisenda al camp d’Acci, per les bones obres que va fer a la República, Cassi Longí, baró consular, li ofereix aquest monument. 316 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U12_116283.indd 316 21/03/2022 12:02:44 D E S E N VO L U PA M E N T D E L P R OJ E C T E 2. Busqueu informació i elaboreu una fitxa: On es localitza i quin tipus de paisatge és. Si disposa d ’alguna figura de protecció. Per quins valors destaca (ambientals, geològics, paisatgístics, culturals...). 3. Investigueu i detecteu les amenaces a què s’enfronta i l’impacte ambiental que tenen. Amenaces naturals: erosió, riscos derivats dels efectes del canvi climàtic, com ara augment del nivell del mar, increment generalitzat de les temperatures... Amenaces derivades directament de les activitats humanes, com ara la construcció d ’infraestructures, la urbanització intensa, la sobreexplotació dels recursos hídrics... 4. Penseu i proposeu estratègies o plans que puguin contribuir a conservar-lo en el futur. 7 P U N T D E PA R T I DA 1. Trieu un d ’aquests paisatges. P R E S E N TAC I Ó D E L R E S U LTAT 5. Elaboreu un informe de diagnòstic que contingui aquestes seccions: Presentació del paisatge. Riscos i situació actual. Estratègies de conservació. 6. Presenteu i exposeu a classe el resultat del vostre diagnòstic. 7. Acompanyeu l’exposició d ’una presentació digital que pugueu projectar a l’aula per fer més amena l’explicació: una galeria d ’imatges, un vídeo breu, textos curts però impactants, etc. PA S S O A L’AC C I Ó Preservar els paisatges no és necessari tan sols per tenir cura del medi ambient, sinó també per garantir el creixement econòmic i el nostre futur. Us proposem detectar les amenaces d ’un paisatge i fer el diagnòstic dels riscos que comporta, perquè només així es poden traçar estratègies de conservació. R E P T E 41. Parc eòlic a Conca. 43. Mar Menor (Múrcia), (A) delta de l’Ebre (Catalunya), (B) albufera de València, (C ) aiguamolls del Guadalquivir (Andalusia). (D) Diagnosticar els riscos d’un paisatge Alguns efect es del s parcs eòlics sobre el s nostres pai satges Represent en un obstacle v i sual en la percepció del s pai satges, ja que el s aerogeneradors són altament v i sibles. Desplacen o eliminen la f lora i la fauna del t erreny que ocupen . El s ocel l s són la fauna més afectada : moren en xocar contra les turbines i abandonen el s nius de les zones properes. Provoquen contaminació acústica derivada del so provocat per les turbines de vent. La construcció d ’accessos, a fonamentació del s aerogeneradors, el s mov iments de t erra . . . alt eren el s sòl s i la forma del rel leu . A B C D 15VIDA D’ECOSISTEMES TERRESTRES 169 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U07_117710.indd 169 21/03/2022 13:49:09 Mapamundi d’Heròdot Fragment del mapa de Peutinger Vers el 425 aC Heròdot va ser un historiador grec que va viure al segle v aC. Va escriure una obra titulada Història, en la qual descrivia el món antic. No és l’autor d’aquest mapamundi , però en rep el nom perquè es va dibuixar amb posterioritat a partir de la informació recopilada en la seva obra . Els primers mapes grecs tenien la forma d’un disc. Representaven les terres conegudes i habitades agrupades al voltant del mar Mediterrani i envoltades per l’oceà . En aquest mapamundi es poden reconèixer una gran part d’Europa , el desert del Sàhara , a l’Àfrica , i una porció del territori de l’Àsia , fins a l’ Índia . El mapa conté algunes inexactituds geogràfiques, com el curs del riu Nil . ES0000000140037 191920 Atles GeoHa 1 ESO CMons_111420.indd 6 21/03/2022 12:37:10 m a r d e l N o r d m a r M e d i t e r r a n i riu Nil ma r Ro i g m a r N e g r e O C E À A T L À N T I C riu Tíber riu Danubi riu Rin Roma Cartago Bizanci GERMÀNIA INFERIOR GERMÀNIA SUPERIOR BÈLGICA LUGDUNENSE BRITÀNIA NARBONENSE RÈTIA NÒRICA AQUITÀNIA TARRACONENSE LUSITÀNIA H I S P À N I A G E R M À N I A NUMÍDIA I T À L I A PANNÒNIA DALMÀCIA G À L · L I A BÈTICA D E S E R T D E L S À H A R A MAURITÀNIA À F R I C A P R O C O N S U L A R MACEDÒNIA TRÀCIA MÈSIA SÍRIA B I T Í N I A I E L P O N T CILÍCIA LÍCIA GALÀCIA ÀSIA ACAIA LICAÒNIA CAPADÒCIA JUDEA ARÀBIA EGIPTE CIRENAICA ARMÈNIA ASSÍRIA MESOPOTÀMIA DESERT D'ARÀBIA DÀCIA 122152_u11_p260_h01_imperio_romano Sicília ÈPIR Monarquia República Imperi Província romana Limes (frontera forticada) en el segle II dC TARRACONENSE FONT: GEORGE DUBY, Atlas histórico mundial. (Adaptació) ES0000000118826 122152_11_p260_h01_imperio_romano_MOD_ES001_2518435.pdf 1 7/12/21 15:32 riu Po Alexandria ES0000000100122 ES0000000118826 122152_11_p260_h01_imperio_romano_MOD_2_ES001_2518435_ES001_2526964.pdf 1 16/3/22 16:10 L’imperi (27 aC - 476 dC ) L’any 27 aC, Octavi August va adoptar el títol d ’emperador i va assumir tots els poders. El Senat es va limitar a ratificar les decisions de l’emperador. Dues etapes: Pax romana (segles i i ii dC ). Hi va haver prosperitat econòmica. L’imperi va arribar a la màxima expansió i es va intensificar la romanització. Es van estendre el llatí, el dret romà i la ciutadania romana. Crisi (segles iii i iv dC ). Els atacs a les fronteres de l’Imperi ( germans, perses i huns), la debilitat dels emperadors i el declivi del comerç van crear inestabilitat. L’any 395, Teodosi va dividir l’Imperi en dos: l’Imperi romà d ’Orient (Constantinoble) i l’Imperi romà d ’Occident (Roma). El 476 es va produir la fi de l’Imperi romà d ’Occident. Les activitats econòmiques Agricultura. Es conreava blat, vinya i olivera. Els latifundis, que tenien com a centre la vil·la, eren treballats per mà d ’obra escalava. Mineria. S’extreia or, plata, ferro, coure, plom, estany, mercuri i sal. Les mines eren propietat de l’estat i es treballaven amb mà d ’obra esclava. Artesania. Hi havia petits tallers i grans indústries. Molta mà d ’obra era esclava. Comerç. Molt intens: s’importaven espècies, seda i cotó de la Xina i l’Índia, i ambre i pells del mar Bàltic. La construcció de calçades i ports, i l’existència d ’una mateixa moneda a tot l’Imperi van afavorir el comerç. C O N T I N G U T S F O N A M E N TA L S L’expansió de l’Imperi romà. T I N G U E S E N CO M P T E Consulta també al llibre el mapa de les mercaderies i les rutes comercials de l’Imperi romà. D O C U M E N T C L A U D O C U M E N T C L A U 66 ES0000000140039 191942 Diari GEO HIST CM U11_118642.indd 66 21/03/2022 13:19:18 L’art romà Arquitectura i urbanisme Característiques: caràcter pràctic, monumental i sòlid (gràcies a l’ús del ciment i el formigó). Es van fer servir arcs, voltes i els ordres arquitectònics grecs, als quals es va afegir l’ordre compost (barreja de jònic i corinti). Edificis principals: temple, termes, amfiteatre, teatre, circ, basílica i cúria. Obres públiques principals: aqüeductes, ponts, ports, calçades, columnes commemoratives i arcs de triomf. Escultura, pintura i mosaic Escultura. Es feia amb marbre i bronze. Destaquen els retrats, de caràcter realista, i els relleus, que representaven esdeveniments de la història de Roma. Pintura. Decorava les parets. Mostrava motius vegetals, escenes religioses, mitològiques, etc. Mosaics. Cobrien el terra i les parets. S’elaboraven amb tessel·les. Temes variats: formes geomètriques o animals, per exemple. Les creences El politeisme romà Van adoptar molts déus i deesses dels pobles conquerits. Les divinitats principals eren Júpiter, Juno i Minerva (tríada capitolina). També adoraven l’emperador. Les estàtues de les divinitats es guardaven als temples. Van desenvolupar un culte domèstic als lars, els manes i els penats. El cristianisme En el segle i, Jesús de Nazaret va predicar la doctrina d ’una religió nova, que va ser perseguida inicialment. L’any 380, però, l’emperador Teodosi va declarar el cristianisme única religió oficial de l’Imperi i es van prohibir els altres cultes. 11 CO N C E P T E S FO N A M E N TA L S amfiteatre basílica calçada circ comicis cristianisme Imperi magistratures Monarquia mosaic persones patrícies persones plebees població esclava politeisme República Senat teatre termes Construcció d ’una calçada. T I N G U E S E N CO M P T E Les calçades van ser fonamentals per mantenir el control del territori i per desenvolupar el comerç. 67 ES0000000140039 191942 Diari GEO HIST CM U11_118642.indd 67 21/03/2022 13:24:16 APRENDO A ESTUDIAR TA U L A Pots resumir la informació en una taula extensa o fer taules parcials amb informació més detallada, i comparar-les després. APRENC A ESTUDIAR Una taula comparativa t’ajudarà a sintetitzar les diferències entre paisatges. Repassa els trets que defineixen cada tipus de paisatge i pensa quins elements en destacaràs: clima, localització, poblament, vegetació, etc. Pots triar un dels models de taula que et mostrem i personalitzar-lo. M O D E L A Localització Clima Vegetació Poblament P A I S A T G E S C À L I D S Equatorial … … … … Tropical … … … … Desèrtic … … … T E M P E R A T S Oceànic … … … … Medit rr ni … … … … Continental … … … … F R E D S Alta muntanya … … … … Polar … … … … PAISATGES CÀLIDS Selva Sabana Desert On es localitza? … … … Com influeix el clima en la vegetació? … … … És un paisatge molt transformat o poc? Per què? … … … Vegetació densa i sempre verda. Escalonada segons l’altura LA SELVA M O D E L B 28 ES0000000140039 191942 Diari GEO HIST CM U05_118640.indd 28 21/03/2022 12:33:21 Una infografia et proporcionarà una síntesi visual de cada paisatge. Selecciona els elements més representatius d’un paisatge, com ara per on s’estén, com són les temperatures i les precipitacions, o quina vegetació hi creix. Sigues creatiu i inventa’t icones o dibuixos senzills per representar cada element. Organitza els dibuixos i relaciona’ls entre si. Afegeix-hi textos breus que t’ajudin a repassar les idees fonamentals. a 5 I N FO G R A F I A És un seguit de dibuixos, gràfics i textos breus que resumeixen un tema perquè sigui més fàcil d’entendre. És molt útil, per sintetitzar un contingut, recordar-ne els elements fonamentals i repassar-lo. Sempre altes, sense diferència entre estacions ni entre el dia i la nit. Paisatge poc poblat. Rius cabalosos i regulars. Molt abundants (més de 2.000 mm anuals) i regulars tot l’any. equador 29 ES0000000140039 191942 Diari GEO HIST CM U05_118640.indd 29 21/03/2022 12:57:10 7
RkJQdWJsaXNoZXIy