G L O S S A R I G E O G R A F I A Aiguamoll: terreny humit cobert per aigües poc profundes. Altitud: elevació de qualsevol punt respecte del nivell del mar. Altura: distància vertical que separa un punt de la superfície terrestre d ’un altre que li serveix de referència. Aqüífer: embossament subterrani d ’aigua. Biodiversitat: varietat d ’espècies vegetals i animals que hi ha en un lloc determinat. Cabal: quantitat d ’aigua que porta un riu o rierol. Canvi climàtic: modificació de les condicions climàtiques de la Terra (augment i disminució de les precipitacions, increment de les temperatures, etc.) relacionada amb l’escalfament global. Cascada: salt d ’aigua que es forma quan un riu ha de salvar un desnivell de la llera. Clima: estat característic de l’atmosfera en una regió concreta, determinat al llarg de desenes d ’anys. Conca hidrogràfica: territori que ocupen un riu principal i els seus afluents. Corrent marí: gran massa d ’aigua, semblant a un riu, que es desplaça pels oceans. Delta: terreny de forma triangular format a la desembocadura d ’un riu per l’acumulació dels materials sedimentaris que transportava. Depressió: terreny situat a menys altitud que les terres que l’envolten, de vegades per sota del nivell del mar. Desertificació: procés pel qual els sòls es degraden fins a convertir-se en terres àrides i deserts a causa de l’acció humana. Duna: acumulació de sorra formada per l’acció del vent en una zona desèrtica o en una àrea de platja. Efecte d ’hivernacle: procés natural pel qual es manté una temperatura moderada a la Terra. Es produeix per l’existència, en l’atmosfera, de gasos que permeten que la calor del Sol arribi a la superfície terrestre, però impedeixen que escapi totalment a l’exterior. Aquest efecte natural s’intensifica per certes activitats humanes i origina un augment de la temperatura terrestre. Equinoccis: moments que marquen l’inici de la tardor i la primavera. Tenen lloc el 23 de setembre i el 21 de març, aproximadament. En aquests dies, els rajos solars arriben perpendiculars a l’equador, i el dia i la nit duren dotze hores a cada hemisferi. Escalfament global: augment de la temperatura mitjana de la superfície terrestre per l’increment dels gasos d ’efecte d ’hivernacle, provocats per les activitats humanes. Estiatge: cabal mínim d ’un riu. Estuari: desembocadura d ’un riu en forma de «v» formada per un eixamplament de la llera, on es barregen l’aigua dolça del riu i l’aigua salada del mar. Fiord: antiga vall glacial inundada pel mar. Glacera: gran massa de glaç creada per l’acumulació de neu durant centenars d ’anys i que es desplaça amb més o menys rapidesa. Hemisferi: cadascuna de les dues meitats en què es divideix la Terra. Si es pren l’equador com a referència per a la divisió, es distingeix entre l’hemisferi nord (boreal) i l’hemisferi sud (austral). Si es pren el meridià de Greenwich, es distingeix entre l’hemisferi oest (occidental) i l’hemisferi est (oriental). Iceberg: gran massa de glaç que sura al mar i és desplaçada pel vent i els corrents marins. Es forma quan el glaç es desprèn d ’una glacera o d ’una massa de glaç continental com les que hi ha a l’Antàrtida. Llera: també anomenada jaç, és el terreny per on corren les aigües d ’un riu. Marea: moviment diari d ’ascens i descens del nivell del mar provocat per l’atracció de la Lluna i el Sol sobre les aigües. Paisatge humanitzat: paisatge natural modificat per l’ésser humà. Paisatge natural: espai que no ha estat modificat per l’activitat humana. És el resultat de la interacció del relleu, el clima, la vegetació i el sòl, fonamentalment. Penya-segat: paret rocosa tallada de manera vertical, alta i escarpada, que dona al mar. Plana: terreny pla situat a poca altura respecte del nivell del mar. Ria: antiga vall fluvial inundada pel mar. Riera: llera ampla que es manté seca la major part de l’any, per on només circula l’aigua quan hi ha precipitacions torrencials o desglaços forts. Rierol: corrent discontinu d ’aigua. Sequera: absència de precipitacions superior a l’habitual per al clima d’una zona, durant un període mínim d’un any. Serra: part d ’una serralada formada per muntanyes enllaçades que tenen els cims en forma dentada. Serralada: conjunt de muntanyes enllaçades entre si que es van formar alhora i es distingueixen una per una. Solsticis: moments que marquen el pas de la tardor a l’hivern i de la primavera a l’estiu. Tenen lloc cap al 21 de desembre i el 21 de juny. Aquests dies, els rajos solars arriben perpendicularment a un dels tròpics. Temps atmosfèric: estat de l’atmosfera en un moment i un lloc concrets. Tornado: columna d ’aire, generalment en forma d ’embut, que gira a gran velocitat sobre si mateixa. Torrent: curs intermitent d ’aigua que experimenta crescudes elevades de manera brusca. Vessant hidrogràfic: territori pel qual circulen els rius que aboquen les aigües a un mateix mar o oceà. 318
RkJQdWJsaXNoZXIy