Aprendre és un camí de llarg recorregut que et durarà tota la vida. La meta sempre és recórrer-lo CONSTRUINT MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per això, hem pensat en aquest itinerari per a tu: Itinerari didàctic Grup de dones acomodades de l’antiga Grècia. La civilització grega. L’origen de la democràcia 10 La invenció de la democràcia la devem a la civilització grega . Quan els atenesos la van implantar, significava el mateix que avui: la participació del poble en les decisions polítiques i la igualtat a l’ hora de fer -ho. La diferència estava en el fet que, quan afirmaven que tots els atenesos eren iguals, en realitat només es referien als homes considerats ciutadans. Aquest fet deixava fora de la política els estrangers, les dones i les persones esclaves. Per això, encara que Atenes va ser un model per al món de l ’antiguitat, des de l’òptica actual aquella primera democràcia no va ser completa . C O N C E P T E S C L A U : ciutadania, democràcia, desigualtat, política. P U N T D E PA R T I DA Observa la il·lustració. Quines activitats de la vida pública podien desenvolupar els homes grecs? I les dones? Quines conclusions en treus? Com entenia la societat grega el concepte d ’igualtat? S’assembla al d ’altres societats de l’antiguitat? La democràcia va ser una creació revolucionària del món antic? Per què? S I T UAC I Ó D ’A P R E N E N TAT G E 230 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U10_119089.indd 230 21/03/2022 11:32:43 G La igualtat és a la base de la democràcia plena La igualtat de gènere és un dret fonamental i un pilar per construir un món democràtic. Fer visibles les fites de les dones de l’antiguitat en la ciència , l ’art o la cultura és una manera de combatre l’exclusió femenina . R E P T E Q U È A P R E N D R É ? Esbrinaré com es va iniciar la civilització grega i què eren les polis. Comprendré com funcionaven la democràcia atenesa i el govern de les polis aristocràtiques. Coneixeré la societat, l’economia, la cultura i l’art de l’antiga Grècia. Passaré a l’acció i donaré a conèixer les aportacions culturals i científiques d’algunes dones gregues. 5IGUALTAT DE GÈNERE EDUCACIÓ EXERCICI FÍSIC TEATRE GUERRA COMERÇ GINECEU POLÍTICA FILAT I TEIXITS CURA DELS FILLS 231 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U10_119089.indd 231 21/03/2022 11:42:58 E l t e rm e p ai sat ge f a re fe rèn c i a a l ’a sp e c t e d ’ un t e r - reny. (1) Un pai satge és el resultat de la int eracció de factors naturals i humans. Els paisatges naturals El paisatge natural és el que no ha estat modificat per l ’ésser humà . (1) Resulta de la interacció del clima , el relleu , les aigües, la vegetació, la fauna i el sòl . Aquests elements inf lueixen en l’ocupació de l’espai i les activitats humanes. El clima. El fred intens de les regions polars, l ’aridesa del s deser ts i l a calor i l a humit at el e vades i constants de les selves no són favorables per a l ’assentament de les persones. El relleu. La majoria de la població viu en zones planes per sota dels 500 m d ’altitud . També es concentra prop de la costa : un terç de la població mundial viu a menys de 50 km del mar. Les aigües. La pobl ació t endei x a concentrar -se al costat dels rius i els llacs per aprofitar -ne les aigües. Els paisatges humanitzats El paisatge humanitzat és el resultat de les modificacions que les persones fan en el medi natural . Els paisatges més favorables per a la vida són els més habitats i , també, els més transformats. La modificació del paisatge natural causada per les activitats agràries origina el paisatge rural. L’agricultura altera l’entorn : s’elimina la vegetació, es fan bancals per conrear als vessants de les muntanyes, (2) es construeixen canals per al reg, etc. La modificació del paisatge natural per edificar-hi ciutats origina el paisatge urbà. Els terrenys s’aplanen i s’asfalten per construir-hi edificis i vies de comunicació. La modificació del paisatge natural per construir -hi i ndú str i e s i a l tre s a c t iv i t at s e c onòmi qu e s or i g i na paisatges industrials, turístics, etc. La transformació del medi depèn de la capacitat tecnològica dels éssers humans: com més tecnologia es té a l ’abast, més es modifica el paisatge. Per aquest motiu , ca l ad apt ar e l s p a i sat ge s a l e s n e c e ssi t at s human e s sense comprometre’n el desenv olupament futur, és a dir, hem d ’aconseguir paisatges sostenibles. 1. Què és un paisatge? 1. Hawaii (Estats Units). APRENC A MIRAR Observa les fotografies. Anota els elements naturals i els humanitzats que pots reconèixer a cada paisatge. Formula dues preguntes sobre aquests paisatges a un company o una companya. 2. Vietnam. K I T D ’ E I N E S 98 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U05_113194.indd 98 21/03/2022 11:59:42 5 Tipus de paisatges A la Terra hi ha diferents tipus de paisatges. Es poden classificar, per exemple, pels trets climàtics que els són propis. Defineix paisatge natural i paisatge humanitzat. Explica com influeixen els elements del paisatge en l’ocupació que se’n fa. Analitza la relació entre el nivell tecnològic d ’una societat i la transformació del medi natural. I D E E S C L A U PAISATGES CÀLIDS PAISATGES TEMPERATS PAISATGES FREDS Equatorial Tropical Desèrtic Mediterrani Oceànic Continental Polar D’alta muntanya Ara tu Descriu els elements que contribueixen a la sostenibilitat d ’aquest paisatge. Explica amb exemples com repercuteix una gestió sostenible en les comunitats que viuen en aquest lloc. Valora què passaria en aquest paisatge si es fes un ús intensiu de la terra que hi ha a la vora del riu. I si es fes una tala excessiva dels boscos? Argumenta les respostes amb exemples. Analitzar la gestió sostenible d’un paisatge Explotar de manera sostenible un paisatge comporta reptes com evitar la contaminació de l ’aigua i els sòls, l’exhauriment dels aqüífers, l’erosió del terreny... Per aconseguir -ho, cal fer una gestió integrada del paisatge, de manera que els diferents agents que hi estan implicats prenguin decisions compartides. A A B C D E K I T D ’ E I N E S A. El pasturatge rotatiu i la diversificació del bestiar eviten la degradació de les pastures. B. La producció eficient d ’energia renovable, no agressiva amb la fauna aquàtica (per exemple, fent preses amb passos per a peixos), pot subministrar electricitat a la zona i prevenir inundacions. C. La gestió sostenible dels boscos garanteix el benestar de les persones que depenen de la producció forestal per viure. D. La protecció de les ribes dels rius evita l’erosió dels sòls i garanteix la biodiversitat. E. L’ús no intensiu de terres i la limitació de productes químics afavoreixen la qualitat dels conreus. 99 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U05_113194.indd 99 21/03/2022 12:08:55 M ’ O R G A N I T Z O L E S I D E E S 1 Resumeix les idees. Copia i completa l’esquema a la llibreta. E M P O S O A P R O V A Recorda que al Diari d ’aprenentatge trobaràs recursos per estudiar els continguts d ’aquesta unitat. 2 Classifica els climes de la Terra. Copia i completa a la llibreta una taula com aquesta per a cada zona climàtica del planeta. 3 Explica què és l’atmosfera i la importància que té per estudiar el clima. 4 Descriu què són el boirum, el forat de la capa d ’ozó i la pluja àcida, i analitza els efectes que tenen sobre el medi ambient i la salut de les persones. 5 CONSCIÈNCIA MEDIAMBIENTAL. Explica en què consisteix el canvi climàtic. Després, comenta-ho amb el grup i anota les conclusions a què arribeu. Com impactarà la pujada del nivell del mar sobre el medi ambient i les persones? Tindrà implicacions econòmiques? És necessari celebrar cimeres del clima? Tots els països s’hi comprometen igual? A P L I C O E L Q U E H E A P R È S 6 Interpreta el gràfic. Com ha evolucionat el nombre d’onades de calor a Espanya? A què creus que es deu aquesta tendència? Si aquesta evolució es manté en el futur, quins efectes penses que pot tenir a Espanya? 1975-1980 FONT: Aemet. 2021. 2011-2020 1981-1990 Nre. de dies 1991-2000 2001-2010 0 3 6 9 12 15 Dies l'any en situació d'onada de calor a Espanya 122152_03_p070_h1_olas_calor ES0000000118826 122152_03_p070_h1_olas_calor_MOD_ES001_2548357.pdf 1 17/3/22 14:17 zona càlida Climes Temperatures Precipitacions … … … … … … … … … 10 MIRO, PENSO, EM PREGUNTO El novembre del 2019, Venècia va patir una de les pitjors inundacions dels últims cent anys. Trobes que hi ha relació entre aquesta imatge i el canvi climàtic? Formula a la companya o al company tres preguntes que et suggereixi aquesta imatge. El ement s pr inc ipa l s per estudi ar e l c l ima Vent … … … varia segons elements zones climàtiques tipus localització localització localització … … … … … … … … Temperatura … … l’altitud … … … … … … … … … varia segons varia segons 70 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U03_118247.indd 70 21/03/2022 12:01:58 7 Elabora a la llibreta un dibuix en què representis les cinc zones climàtiques de la Terra i explica’l. 8 Anal itza el cl imograma i dedueix el cl ima del l loc. Anota com són les temperatures mensuals i si s’hi identifiquen estacions. Calcula les precipitacions totals anuals. Són regulars durant l’any? Hi ha una estació seca? En cas afirmatiu, quan és? 9 Defineix aquests conceptes: clima, pressió atmosfèrica, front, vent, cimera del clima, troposfera, núvol, neu. 3 V A L O R O E L Q U E H E A P R È S Llegeix de nou els conceptes clau del començament de la unitat i relaciona’ls amb el que has après. Per què són clau per vertebrar aquest tema? Quins hi afegiries? Per què? Repassa els conceptes fonamentals recollits en aquesta unitat. Quins coneixies abans de començar-la? Quins conceptes nous has après? Valora la importància que concedeixes al canvi climàtic en la teva vida actual i futura. Quina responsabilitat hi tens? Com t’hi impliques? Pensa i escriu a la llibreta una paraula, una idea i una frase que sintetitzin el contingut d ’aquesta unitat. G F M A M J J A S O N D 0 100 200 300 400 500 0 50 122152_03_p071_h2_climograma_tamatave E n º C E n m m ES0000000118826 122152_03_p071_h2_climograma_Tamatave_MOD_ES001_2538997.pdf 1 15/2/22 13:19 122152_03_p071_h3_mapa_tiempo 1.016 1.024 1.024 1.024 1.016 1.016 1.012 1.012 1.016 1.020 1.012 1.008 1.020 1.016 1.020 FONT: JAVIER MARTÍN VIDE, Interpretación de los mapas del tiempo. KETRES (Adaptació) Lisboa Madrid Barcelona Marsella Roma Londres Oslo Estocolm Copenhaguen Alger Amsterdam Berlín Varsòvia Praga Viena Tunis Brussel·les Dublín Berna En hPa (hectopascals) A A A D D D ES0000000118826 122152_03_p071_h3_mapa_tiempo_MOD_ES001_2537617.pdf 1 17/3/22 14:26 11 Analitza aquest mapa. Demana al teu grup que formuli preguntes i contesta-les. 12 Explica: Com i on es formen els huracans. Què és un tornado? Quins efectes tenen l’altitud i la temperatura de l’aire en la pressió atmosfèrica. 13 Elaboreu en grup un diccionari visual del temps i el clima. Després, cada membre de l’equip ha d ’explicar cinc termes com a mínim. 10 MIRO, PENSO, EM PREGUNTO El novembre d l 2019, Venècia v p tir una de l s pitjors inu dacions dels últims cent anys. Trobes que hi a relació entre aquesta imatge i el canvi climàtic? Formula a l companya o al company tres preguntes que et sugger ixi aquesta imatge. 71 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U03_118247.indd 71 21/03/2022 12:16:03 La teva investigació Descriu les tasques que estan fent els membres d ’aquest grup humà del paleolític. Compara. Actualment, encara fem alguna d ’aquestes tasques? En cas afirmatiu, la duem a terme de la mateixa manera? IGUALTAT Valora. Les dones i els homes desenvolupaven tasques similars dins del grup? En què et bases per afirmar-ho? E X P L O R A La vida d’una tribu paleolítica Com que els grups del paleolític es desplaçaven constantment per buscar d’aliment, no construïen habitatges permanents, sinó que ocupaven coves naturals (6) o aixecaven , amb troncs i pells, i a vegades ossos, cabanes fàcils de muntar i desmuntar. Contribuir a la super v ivència del grup era fonamental . El s homes i les dones alimentaven la mainada i li ensenyaven tot al lò necessari per sobrev iure: com buscar aliments, com fer foc o com elaborar les eines. Des de molt petits, nenes i nens par ticipaven en les tasques que podien dur a t erme. L’esperança de vida era bai xa, possiblement de poc més de v int anys. No hi hav ia cap prot ecció contra les malalties i qual sevol accident, com un tal l , una trencadura o bé un refredat, podia causar la mor t. Les persones ancianes eren considerades sàv ies. Per aquest motiu , dirigien el grup. També narraven hi stòries al s més joves, en les qual s explicaven el s orígens del grup. Tothom ajudava i protegia els altres, fet que significava que entre les persones hi havia sentiments de solidaritat. Els primers grups humans rendien culte a les forces de la naturalesa i als astres. Creien en l’existència d’esperits que inter venien en les seves vides per ajudar -los en la caça i a protegir -los, però que també podien causar -los la mort. Com a conseqüència , celebraven ritus màgics per guanyar - se el favor dels esperits. A partir de l’Homo neanderthalensis, el s membres del grup enterraven els morts, potser per respecte o bé perquè creien en l’existència d’una altra vida després de la mort. Pigments Pinzell 178 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U08_116677.indd 178 21/03/2022 11:59:54 8 Narracions Pesca Foc Recol·lecció Adob de pells Caça Elaboració d’eines 6. LA VIDA EN UNA COVA DURANT EL PALEOLÍTIC ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U08_116677.indd 179 21/03/2022 12:09:53 EL PUNT DE PARTIDA: LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE 1 CONSTRUEIX EL TEU CONEIXEMENT: ELS SABERS BÀSICS 2 CONSOLIDA EL QUE HAS APRÈS: POSA’T A PROVA 3 Reflexiona sobre un aspecte real o simulat de la vida quotidiana, vinculat amb els OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE, per començar a construir i donar sentit al teu aprenentatge. Ves més enllà i investiga. EXPLORA casos, personatges i altres aspectes d ’interès que ampliïn el teu coneixement del món. Per fer-ho, busca informació contrastada, organitza-la i treu-ne conclusions. VALORA EL QUE HAS APRÈS. Avalua’t: pren consciència del que has après i de com has construït els teus coneixements. Organitza la informació i aplica els sabers bàsics a diferents contextos i situacions en les activitats que trobaràs a EM POSO A PROVA. Pensa, estableix connexions i expressa’t amb esperit crític a partir de les diferents ACTIVITATS proposades. Treballa com un especialista. Per fer-ho, disposes d ’un KIT D’EINES en què trobaràs els procediments fonamentals de l’àrea. Compromet-te amb els ODS i contribueix al desenvolupament sostenible dels pobles i el planeta. Accepta el REPTE proposat a partir de la situació d ’aprenentatge. Entrena la ment. Practica RUTINES DE PENSAMENT que potenciaran la reflexió i faran visible el teu pensament. Utilitza les CLAUS per repassar i assegurar-te que has comprès els sabers. Aprèn a partir de textos clars i de tota la potència del llenguatge visual: dibuixos, mapes, línies del temps... 6
RkJQdWJsaXNoZXIy