Europa: físic Mulhacén 3.479 m Aneto 3.404 m Mont Blanc 4.808 m Etna 3.340 m Olimp 2.919 m Moldoveanu 2.543 m Elbrus 5.642 m Teide 3.718 m Hekla 1.491 m go l f de Tà re n t Naròdnaia 1.894 m altures del Volga MESETA CENTRAL serral ada Cantàb ri ca P I R I N E U S Sistema Ibèric serral ades Bètiques golf de Biscaia golf de València golf del L leó golf de Génova Massís Central muntanyes Camb ri anes Selva Neg ra Vosges muntanyes de Bohemia cadena Penina Sudets C A R PAT S A L P S A P E N I N S B A L C A N S ALTIPLÀ DE PODOLIA Carpats Meridionals Al ps Di nàrics muntanyes Ròdope C A U C A S altures de Rússia Cen tra l M O N T S U R A L S tu rons de Valdai muntanyes de T iman S E R R A L A D A E S C A N D I N A V A Galdhøpiggen 2.469 m golf de Riga golf de Finlàndia golf de Bòtnia golf de Venècia muntanyes Grampianes 60º D E F G H I J K 5 4 A B C D E F G H I J K L M 5 4 3 2 2 3 escal a Cims principals Elbrus 5.642 m Mont Blanc 4.808 m Mulhacén 3.479 m Aneto 3.404 m Caucas Alps Serralades Bètiques Pirineus E n m e t r e s 0 1 . 0 0 0 2 . 0 0 0 3 . 0 0 0 4 . 0 0 0 5 . 0 0 0 6 . 0 0 0 Etna 3.340 m Sicília 191920_p12_europa_grafico_picos_MOD.pdf 1 15/3/22 23:17 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 Volga Danubi Dnièper Don Rius principals E n km 3.690 km 2.888 km 2.285 km 1.931 km 191920_p12_europa_gra co_rios Ural 2.428 km ES0000000140037 191920 Atles GeoHa 1 ESO CMons_111420.indd 12 21/03/2022 13:04:49 m f a s del Volg a y s N S n y r de Ri a G i 13 Cims principals Rius principals Llacs 2.500 m 2.000 m 1.500 m 1.000 m 400 m 200 m 0 m 191920_p12_13_leyenda_europa_ sico 931375_p13_localizacion_europa ES0000000140037 191920 Atles GeoHa 1 ESO CMons_111420.indd 13 21/03/2022 13:16:16 PASSA A L’ACCIÓ: AFRONTA UN REPTE 5 Estableix connexions amb la teva vida, els teus interessos, el que t’envolta. Troba el vincle entre el que has après i el món al qual pertanys a LA GEOGRAFIA O LA HISTÒRIA EN LA MEVA VIDA. Pensa críticament. Observa el món a través dels teus ulls. En la secció FAIG SERVIR INFORMACIÓ RESPONSABLEMENT trobaràs propostes per aprendre a produir informació veraç i desmuntar fake news i mites. Obre la ment. Analitza i contrasta diferents punts de vista i realitats que contribuiran a fer que comprenguis la diversitat del món on vius a COMPRENC PERSPECTIVES. En cada etapa d ’aquest itinerari comptes amb el suport de... Un DIARI D’APRENENTATGE que conté una síntesi dels sabers essencials i proposa tècniques per aprendre’ls i consolidar-los. Un ATLES DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA que t’ajudarà a comprendre millor l’espai que t’envolta. No t’aturis. Actua. PASSA A L’ACCIÓ, afronta el REPTE proposat i contribueix a construir altres mons més sostenibles, més equitatius, més justos. PRACTICA LES TEVES DESTRESES: LES COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 4 Els Jocs Olímpics: un llegat grec 17 Compara els Jocs Olímpics grecs i els actuals. On i quan tenien lloc les Olimpíades gregues? I les actuals? De quins llocs del món provenien els atletes? De quins llocs procedeixen en els jocs actuals? Per què es feien en un santuari? Passa el mateix, avui en dia? Quant de temps duraven, aleshores? I ara? Compara les proves d ’abans i d ’ara. Les dones podien participar en les proves o assistir-hi d ’espectadores? Passa el mateix, actualment? Quins premis hi havia? Investiga i explica’n el significat. S’assemblen als actuals? 18 Investiga sobre els Jocs Olímpics. Esbrina quan van deixar de celebrar-se els Jocs Olímpics a l’antiga Grècia i per què. Quan van començar a celebrar-se els jocs moderns? Qui els va impulsar? En què s’assemblaven i es diferenciaven dels antics? 19 FAIG CONNEXIONS Expliqueu què és l’«esperit olímpic» i la relació que té amb les Olimpíades. Esbrineu si és el mateix que inspirava els jocs grecs. Els jocs actuals i els grecs s’assemblen? Els Jocs Olímpics eren molt populars a Grècia i ho continuen sent en l’actualitat. A què creus que deuen l’èxit ahir i avui? Un mite és una narració fantàstica protagonitzada per divinitats o herois. A vegades, els mites contenen al·lusions a la realitat. O F AL S CERT 45. El pentatló grec constava de salt, (A) llançament de javelina, (B) lluita, (C) cursa, (D) i llançament de disc. (E ) En l ’actualitat, els Jocs Olímpics són una gran competició esportiva en la qual par ticipen atletes d ’ar - reu del món i en di sc iplin e s mo lt div erse s . S abi e s que també eren una de les celebracions principal s de l ’antiga Grècia? En aquel l t emps s’organitzaven cada quatre anys al santuari d’Olímpia i se celebraven en honor a Zeus. El s primers de la hi stòria van tenir lloc l ’any 776 aC. A les Olimpíades hi participaven atletes de totes les polis. Per això, abans que comencessin , es decretava una treva entre totes les ciutats gregues per assegurar que els atletes poguessin arribar a Olímpia sense problemes. El s jocs duraven cinc dies, aproximadament. Tenien lloc a l’estiu i només podien participar -hi homes grecs lliures. Les dones tampoc no podien acudir -hi com a espectadores. El primer dia es feia la desfilada del s atletes i del s jutges. També hi havia cerimònies religioses. Durant la resta de dies es competia : curses de car - ruatges, pugi lat, salts de longitud i curses de resi stència . D’entre les proves destacava el pentatló (salt, carrera , llançament de disc i de javelina , i lluita). (45) El darrer dia s’entregava el premi als vencedors: una corona de fulles d’olivera , en una cerimònia solemne on se celebrava un banquet. A D B E C L A H I S T Ò R I A E N L A M E V A V I D A 258 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U10_119089.indd 258 21/03/2022 12:02:31 D E S E N VO L U PA M E N T D E L P R OJ E C T E 4. Investigueu i anoteu informació sobre el vostre país. Dades generals: localització, capital, idiomes, forma de govern, moneda... Dades socioeconòmiques: població, índex de desenvolupament humà, emissions de GEH... 5. Prepareu la participació en la cimera. La responsabilitat del vostre país en el canvi climàtic. Quins efectes hi té el canvi climàtic. La capacitat que té per reduir les emissions a l’atmosfera. 3 Organitzar una cimera del clima P R E S E N TAC I Ó D E L R E S U LTAT 6. Debateu per aconseguir un acord. Recordeu: No representeu la vostra opinió, sinó els interessos del vostre país. Argumenteu les opinions. Arribeu a acords. 7. Elaboreu un document de conclusions. Detalleu-hi els compromisos a què heu arribat tots els països participants en aquesta cimera. PA S S O A L’AC C I Ó El canvi climàtic ens fa plantejar quin serà el futur de la Terra i quin planeta deixarem a les generacions futures. Cada vegada som més conscients de la necessitat de canviar la nostra manera de produir i les nostres maneres de viure. El diàleg sobre possibles solucions és el primer pas per actuar. Per això, us convidem a organitzar una cimera del clima a l’aula i a alçar la veu per un planeta més sostenible. R E P T E P U N T D E PA R T I DA 1. Cada grup serà una delegació que representarà un d ’aquests països. 2. Abans de començar a treballar, escolliu: La persona que presidirà la cimera. S’encarregarà de presentar les delegacions dels països, moderar els debats i dur a terme l’obertura de la cimera explicant l’emergència climàtica. Dos activistes climàtics. Faran els discursos inaugurals. 3. Aquests seran els eixos de la cimera: Es poden reduir un 50 % les emissions de CO2 a l’atmosfera? És possible rebaixar la temperatura global 1,5 °C? Com es poden conciliar els interessos econòmics i mediambientals per preservar la salut del planeta? Xina Espanya Perú Índi a Tuva lu Burundi Estat s Uni t s 13 ACCIÓ PEL CLIMA 75 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U03_118247.indd 75 21/03/2022 12:21:42 Illes Canàries F R A N Ç A P O R T U G A L ANDORRA GalíciaCosta Miño-Sil Cantàbric occidental Cantàbric oriental Conques internes de Catalunya Tinto, Odiel i Piedras Duero Tajo Ebre Xúquer Segura Guadiana Guadalquivir Illes Balears Conques mediterrànies andaluses Guadalete i Barbate Ceuta Melilla m a r C a n t à b r i c O C E À A T L À N T I C mar Mediterrani Absència de sequera Sequera prolongada Situació de sequera prolongada Sense dades FONT: MITECO. 2021. (Adaptació) Demarcacions hidrogràques 122152_07_p066_h1_sequia_prolongada ES0000000118826 122152_07_p066_h1_sequia_prolongada_MOD_ES001_2534152.pdf 1 9/2/22 13:10 Illes Canàries F R A N Ç A P O R T U G A L ANDORRA GalíciaCosta Miño-Sil Cantàbric occidental Cantàbric oriental Conques internes de Catalunya Tinto, Odiel i Piedras Duero Tajo Ebre Xúquer Segura Guadiana Guadalquivir Illes Balears Conques mediterrànies andaluses Guadalete i Barbate Ceuta Melilla m a r C a n t à b r i c O C E À A T L À N T I C mar Mediterrani Normalitat Escenari d’escassetat Prealerta Alerta Emergència Sense dades Demarcacions hidrogràques FONT: MITECO. 2021. (Adaptació) 122152_07_p066_h2_escasez_agua ES0000000118826 122152_07_p066_h2_escasez_agua_MOD_ES001_2534153.pdf 1 9/2/22 13:36 7 Analitzo críticament una notícia 16 Llegeix la no ícia. Quin problema mediambiental descriu? Quines en són les causes? Té alguna solució? Quina imatge genera aquest problema a Europa? 17 Dona la teva opinió. Les costes espanyoles són espais naturals fràgils? Per què? La concentració de microplàstics al fons marí de la costa d ’Almeria triplica la mitjana del litoral mediterrani. Quins efectes mediambientals té? Què és un delicte mediambiental? Els abocadors il·legals de plàstics haurien de ser-ho? Argumenta la resposta. A Espanya només hi ha volcans a les Canàries? O F AL S ? CERT 18 INVESTIGA Observa aquest mapa. Què s’hi mostra? Visita el web del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Quants cons volcànics hi ha? Estan actius? 19 CONTRASTA De quina font provenen les dades del mapa? En quines altres fonts buscaries informació? 20 EMET UN JUDICI Com respondries amb arguments a una persona que et formulés la pregunta inicial? F R A N Ç A P O R T U G A L ANDORRA Campo de Calatrava Zones del sud-est FONT: IGN. 2021. (Adaptació) Illes Canàries illa d'Alborán Zona d'Olot illes Columbretes mar Medi terrani m a r C a n t à b r i c O C E À A T L À N T I C Roques volcàniques 122152_07_p067_h01_espana_areas_volcanicas ES0000000118826 122152_07_p067_h1_espana_areas_volcanicas_MOD_ES001_2534154.pdf 1 10/2/22 15:52 Tones de residus contaminen la costa d’Almeria El miracle econòmic d ’Almeria , que durant el s últims 45 anys ha transformat aquesta província gràcies a l ’agricultura intensiva , té un alt cost medi ambi ental amb abo cadors espontani s de resi dus pl àsti cs . Fins al 2018, la Xina comprava la immensa majoria d ’aquests residus generats a Espanya per recicl ar, però aquest any va deci dir tancar l ’ai xeta de l a importació. A Almeria es generen 33.500 tones de plàstics agrícoles l ’any, i se’n recicla el 85 %. El 15 % restant n’inunda el litoral . Els quinze productors que fabriquen el 85 % del plàstic agrícola preveuen posar en marxa un sistema per recollir els plàstics, però el procediment continuarà sent voluntari i els empresaris que avui els aboquen al medi natural de manera il·legal ho seguiran fent. En contra del s agricultors contaminadors hi ha les organitzacions i el s sindicats agrari s, consci ents del dany medi ambi ental i l a mal a imat ge que generen les deixalles plàstiques. Les principals cadenes de supermer - cats europeus, destinació f inal del s pebrots i tomàquets d ’Almeria , exigei xen cer ti f i cats qu e veri f i quin el reci cl at ge orrect e del s resi dus . L a Junta d ’Andalusia ha imposat sancions, però la clau encara és que llençar plàstics al medi natural no és delicte, sinó una infracció administrativa . El País, 4 de setembre del 2021 (Adaptació) 40. ÀREES VOLCÀNIQUES F A I G S E R V I R I N F O R M A C I Ó R E S P O N S A B L E M E N T P E N S O C R Í T I C A M E N T 167 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U07_117710.indd 167 21/03/2022 13:38:27 P U N T D E PA R T I DA 1. Escolliu la xarxa social que fareu servir. Valoreu pros i contres de cadascuna, segons el vostre objectiu. 2. Penseu el to que voleu donar a les vostres publicacions: científic, divulgatiu, reivindicatiu... 3. Valoreu el tipus de contingut que us agradaria incloure-hi. Vídeos propis enregistrats? Textos propis? Documents historiogràfics? D E S E N VO L U PA M E N T D E L P R OJ E C T E 4. Busqueu informació sobre dones que van destacar a la Grècia antiga. Us suggerim alguns noms i us animem a cercar-ne d ’altres. Agnòdi ce Safo Er inna de Te l os Teano Temi stòc l i a Arete de Ci rene Hipàrqui a 5. Organitzeu els noms. Feu servir criteris cronològics o temàtics (activitat en què van destacar). 6. Creeu el vostre perfil a la xarxa social escollida i comenceu a introduir-hi informació. P R E S E N TAC I Ó D E L R E S U LTAT 7. Elaboreu una presentació oral o escrita per donar a conèixer el vostre projecte a la resta de la classe. 8. Valoreu l’èxit de les publicacions després d ’un temps prudencial. Tingueu en compte el nombre de seguidors i seguidores, la participació i els comentaris, entre altres aspectes. 10 Fer visibles les dones gregues a través d’una xarxa social A Grècia, les dones tenien un clar desavantatge respecte dels homes. Sense veu política, no van poder votar mai ni ocupar càrrecs polítics, i, habitualment, el seu paper va quedar relegat a casa. No obstant això, hi va haver dones que van traspassar les barreres socials gregues i van destacar com a escriptores, filòsofes, científiques, etc. Per això us convidem a fer-les visibles i valorar el seu esforç a favor de la igualtat a través de la creació d ’una pàgina que parli d ’elles en una xarxa social. R E P T E 48. Safo, obra de l’escultor contemporani Jean Jacques Pradier. 5IGUALTAT DE GÈNERE PA S S O A L’AC C I Ó 261 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U10_119089.indd 261 21/03/2022 12:36:43 Nombroses inscripcions gravades en època romana sobre pedra , metal l o altres mat erial s durs ens han apor tat informació valuosa sobre algunes dones hi spanoromanes econòmicament independents. Molt es van ser propietàries de grans for tunes, que van aconseguir gràcies a herències o a la restitució del dot després d’un divorci o del decés del seu marit. Algunes d’aquest es dones van inver tir en diversos negoci s o van f inançar la construcció d’edi f ici s públics. També sabem que hi va haver dones al capdavant de latifundis, en els quals no només es cultivaven les terres, sinó que es produïa i comercialitzava oli . Algunes dones van diversificar l ’activitat i dirigiren tallers on es fabricaven àmfores per guardar oli . Van crear, així , un circuit econòmic. S’ han trobat pesos de teler amb noms femenins gravats, fet que suggereix que hi hagué dones propietàries de tallers tèxtils. També es coneix la participació femenina en la construcció perquè es conser ven totxanes i canonades amb els seus noms. Aquesta independència econòmica no va ser exclusiva de l ’aristocràcia , ja que les dones de condició social més modesta també van desenvolupar tasques diverses. Van treballar, per exemple, de dides, sargidores, perruqueres, donzelles o empleades en tallers artesans i explotacions agrícoles. La consideració del treball femení a Hispània 22 Analitza el text. Destaca les idees principals i posa-hi un altre títol adient. 23 Analitza les inscripcions. Quina informació proporcionen aquestes inscripcions sobre les tres dones que s’hi esmenten? Aquestes inscripcions es refereixen a dones independents en l’aspecte econòmic? Per què ho creus? 24 Compara. A Hispània, la consideració social del treball canviava en funció de tres factors: el sexe, la condició social (persona adinerada o pobre) i la condició jurídica (persona lliure o esclava). Passa alguna cosa semblant, actualment? Justifica la resposta. 25 POSA’T AL SEU LLOC. Per què li servia a una dona hispanoromana tenir independència econòmica? I a una dona d ’avui en dia? Compara-ho i extreune conclusions. C O M P R E N C P E R S P E C T I V E S 50. Inscripcions sobre dones hispanoromanes. Extretes del Corpus Inscriptionum Latinarum. Voconia Avita, filla de Quint, va construir a càrrec seu unes termes en terreny propi, i amb els diners organitzà uns jocs circenses i oferí un àpat. I va donar dos mil cinc-cents denaris per a la conservació perpètua d’aquestes obres. A la memòria del seu marit […] i del seu fill […], Annia Victorina, filla de Luci, va fer una conducció d’aigua, completament a càrrec seu, i, una vegada acabada la construcció dels ponts, les conduccions i les cisternes amb ornaments, ho va dedicar amb la concessió d’un banquet. A Caia Plancia Romana, propietària d’una gran hisenda al camp d’Acci, per les bones obres que va fer a la República, Cassi Longí, baró consular, li ofereix aquest monument. 316 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U12_116283.indd 316 21/03/2022 12:02:44 D E S E N VO L U PA M E N T D E L P R OJ E C T E 2. Busqueu informació i elaboreu una fitxa: On es localitza i quin tipus de paisatge és. Si disposa d ’alguna figura de protecció. Per quins valors destaca (ambientals, geològics, paisatgístics, culturals...). 3. Investigueu i detecteu les amenaces a què s’enfronta i l’impacte ambiental que tenen. Amenaces naturals: erosió, riscos derivats dels efectes del canvi climàtic, com ara augment del nivell del mar, increment generalitzat de les temperatures... Amenaces derivades directament de les activitats humanes, com ara la construcció d ’infraestructures, la urbanització intensa, la sobreexplotació dels recursos hídrics... 4. Penseu i proposeu estratègies o plans que puguin contribuir a conservar-lo en el futur. 7 P U N T D E PA R T I DA 1. Trieu un d ’aquests paisatges. P R E S E N TAC I Ó D E L R E S U LTAT 5. Elaboreu un informe de diagnòstic que contingui aquestes seccions: Presentació del paisatge. Riscos i situació actual. Estratègies de conservació. 6. Presenteu i exposeu a classe el resultat del vostre diagnòstic. 7. Acompanyeu l’exposició d ’una presentació digital que pugueu projectar a l’aula per fer més amena l’explicació: una galeria d ’imatges, un vídeo breu, textos curts però impactants, etc. PA S S O A L’AC C I Ó Preservar els paisatges no és necessari tan sols per tenir cura del medi ambient, sinó també per garantir el creixement econòmic i el nostre futur. Us proposem detectar les amenaces d ’un paisatge i fer el diagnòstic dels riscos que comporta, perquè només així es poden traçar estratègies de conservació. R E P T E 41. Parc eòlic a Conca. 43. Mar Menor (Múrcia), (A) delta de l’Ebre (Catalunya), (B) albufera de València, (C ) aiguamolls del Guadalquivir (Andalusia). (D) Diagnosticar els riscos d’un paisatge Alguns efect es del s parcs eòlics sobre el s nostres pai satges Represent en un obstacle v i sual en la percepció del s pai satges, ja que el s aerogeneradors són altament v i sibles. Desplacen o eliminen la f lora i la fauna del t erreny que ocupen . El s ocel l s són la fauna més afectada : moren en xocar contra les turbines i abandonen el s nius de les zones properes. Provoquen contaminació acústica derivada del so provocat per les turbines de vent. La construcció d ’accessos, a fonamentació del s aerogeneradors, el s mov iments de t erra . . . alt eren el s sòl s i la forma del rel leu . A B C D 15VIDA D’ECOSISTEMES TERRESTRES 169 ES0000000100122 958896 GEO HIST CM U07_117710.indd 169 21/03/2022 13:49:09 Mapamundi d’Heròdot Fragment del mapa de Peutinger Vers el 425 aC Heròdot va ser un historiador grec que va viure al segle v aC. Va escriure una obra titulada Història, en la qual descrivia el món antic. No és l’autor d’aquest mapamundi , però en rep el nom perquè es va dibuixar amb posterioritat a partir de la informació recopilada en la seva obra . Els primers mapes grecs tenien la forma d’un disc. Representaven les terres conegudes i habitades agrupades al voltant del mar Mediterrani i envoltades per l’oceà . En aquest mapamundi es poden reconèixer una gran part d’Europa , el desert del Sàhara , a l’Àfrica , i una porció del territori de l’Àsia , fins a l’ Índia . El mapa conté algunes inexactituds geogràfiques, com el curs del riu Nil . ES0000000140037 191920 Atles GeoHa 1 ESO CMons_111420.indd 6 21/03/2022 12:37:10 m a r d e l N o r d m a r M e d i t e r r a n i riu Nil ma r Ro i g m a r N e g r e O C E À A T L À N T I C riu Tíber riu Danubi riu Rin Roma Cartago Bizanci GERMÀNIA INFERIOR GERMÀNIA SUPERIOR BÈLGICA LUGDUNENSE BRITÀNIA NARBONENSE RÈTIA NÒRICA AQUITÀNIA TARRACONENSE LUSITÀNIA H I S P À N I A G E R M À N I A NUMÍDIA I T À L I A PANNÒNIA DALMÀCIA G À L · L I A BÈTICA D E S E R T D E L S À H A R A MAURITÀNIA À F R I C A P R O C O N S U L A R MACEDÒNIA TRÀCIA MÈSIA SÍRIA B I T Í N I A I E L P O N T CILÍCIA LÍCIA GALÀCIA ÀSIA ACAIA LICAÒNIA CAPADÒCIA JUDEA ARÀBIA EGIPTE CIRENAICA ARMÈNIA ASSÍRIA MESOPOTÀMIA DESERT D'ARÀBIA DÀCIA 122152_u11_p260_h01_imperio_romano Sicília ÈPIR Monarquia República Imperi Província romana Limes (frontera forticada) en el segle II dC TARRACONENSE FONT: GEORGE DUBY, Atlas histórico mundial. (Adaptació) ES0000000118826 122152_11_p260_h01_imperio_romano_MOD_ES001_2518435.pdf 1 7/12/21 15:32 riu Po Alexandria ES0000000100122 ES0000000118826 122152_11_p260_h01_imperio_romano_MOD_2_ES001_2518435_ES001_2526964.pdf 1 16/3/22 16:10 L’imperi (27 aC - 476 dC ) L’any 27 aC, Octavi August va adoptar el títol d ’emperador i va assumir tots els poders. El Senat es va limitar a ratificar les decisions de l’emperador. Dues etapes: Pax romana (segles i i ii dC ). Hi va haver prosperitat econòmica. L’imperi va arribar a la màxima expansió i es va intensificar la romanització. Es van estendre el llatí, el dret romà i la ciutadania romana. Crisi (segles iii i iv dC ). Els atacs a les fronteres de l’Imperi ( germans, perses i huns), la debilitat dels emperadors i el declivi del comerç van crear inestabilitat. L’any 395, Teodosi va dividir l’Imperi en dos: l’Imperi romà d ’Orient (Constantinoble) i l’Imperi romà d ’Occident (Roma). El 476 es va produir la fi de l’Imperi romà d ’Occident. Les activitats econòmiques Agricultura. Es conreava blat, vinya i olivera. Els latifundis, que tenien com a centre la vil·la, eren treballats per mà d ’obra escalava. Mineria. S’extreia or, plata, ferro, coure, plom, estany, mercuri i sal. Les mines eren propietat de l’estat i es treballaven amb mà d ’obra esclava. Artesania. Hi havia petits tallers i grans indústries. Molta mà d ’obra era esclava. Comerç. Molt intens: s’importaven espècies, seda i cotó de la Xina i l’Índia, i ambre i pells del mar Bàltic. La construcció de calçades i ports, i l’existència d ’una mateixa moneda a tot l’Imperi van afavorir el comerç. C O N T I N G U T S F O N A M E N TA L S L’expansió de l’Imperi romà. T I N G U E S E N CO M P T E Consulta també al llibre el mapa de les mercaderies i les rutes comercials de l’Imperi romà. D O C U M E N T C L A U D O C U M E N T C L A U 66 ES0000000140039 191942 Diari GEO HIST CM U11_118642.indd 66 21/03/2022 13:19:18 L’art romà Arquitectura i urbanisme Característiques: caràcter pràctic, monumental i sòlid (gràcies a l’ús del ciment i el formigó). Es van fer servir arcs, voltes i els ordres arquitectònics grecs, als quals es va afegir l’ordre compost (barreja de jònic i corinti). Edificis principals: temple, termes, amfiteatre, teatre, circ, basílica i cúria. Obres públiques principals: aqüeductes, ponts, ports, calçades, columnes commemoratives i arcs de triomf. Escultura, pintura i mosaic Escultura. Es feia amb marbre i bronze. Destaquen els retrats, de caràcter realista, i els relleus, que representaven esdeveniments de la història de Roma. Pintura. Decorava les parets. Mostrava motius vegetals, escenes religioses, mitològiques, etc. Mosaics. Cobrien el terra i les parets. S’elaboraven amb tessel·les. Temes variats: formes geomètriques o animals, per exemple. Les creences El politeisme romà Van adoptar molts déus i deesses dels pobles conquerits. Les divinitats principals eren Júpiter, Juno i Minerva (tríada capitolina). També adoraven l’emperador. Les estàtues de les divinitats es guardaven als temples. Van desenvolupar un culte domèstic als lars, els manes i els penats. El cristianisme En el segle i, Jesús de Nazaret va predicar la doctrina d ’una religió nova, que va ser perseguida inicialment. L’any 380, però, l’emperador Teodosi va declarar el cristianisme única religió oficial de l’Imperi i es van prohibir els altres cultes. 11 CO N C E P T E S FO N A M E N TA L S amfiteatre basílica calçada circ comicis cristianisme Imperi magistratures Monarquia mosaic persones patrícies persones plebees població esclava politeisme República Senat teatre termes Construcció d ’una calçada. T I N G U E S E N CO M P T E Les calçades van ser fonamentals per mantenir el control del territori i per desenvolupar el comerç. 67 ES0000000140039 191942 Diari GEO HIST CM U11_118642.indd 67 21/03/2022 13:24:16 APRENDO A ESTUDIAR TA U L A Pots resumir la informació en una taula extensa o fer taules parcials amb informació més detallada, i comparar-les després. APRENC A ESTUDIAR Una taula comparativa t’ajudarà a sintetitzar les diferències entre paisatges. Repassa els trets que defineixen cada tipus de paisatge i pensa quins elements en destacaràs: clima, localització, poblament, vegetació, etc. Pots triar un dels models de taula que et mostrem i personalitzar-lo. M O D E L A Localització Clima Vegetació Poblament P A I S A T G E S C À L I D S Equatorial … … … … Tropical … … … … Desèrtic … … … T E M P E R A T S Oceànic … … … … Medit rr ni … … … … Continental … … … … F R E D S Alta muntanya … … … … Polar … … … … PAISATGES CÀLIDS Selva Sabana Desert On es localitza? … … … Com influeix el clima en la vegetació? … … … És un paisatge molt transformat o poc? Per què? … … … Vegetació densa i sempre verda. Escalonada segons l’altura LA SELVA M O D E L B 28 ES0000000140039 191942 Diari GEO HIST CM U05_118640.indd 28 21/03/2022 12:33:21 Una infografia et proporcionarà una síntesi visual de cada paisatge. Selecciona els elements més representatius d’un paisatge, com ara per on s’estén, com són les temperatures i les precipitacions, o quina vegetació hi creix. Sigues creatiu i inventa’t icones o dibuixos senzills per representar cada element. Organitza els dibuixos i relaciona’ls entre si. Afegeix-hi textos breus que t’ajudin a repassar les idees fonamentals. a 5 I N FO G R A F I A És un seguit de dibuixos, gràfics i textos breus que resumeixen un tema perquè sigui més fàcil d’entendre. És molt útil, per sintetitzar un contingut, recordar-ne els elements fonamentals i repassar-lo. Sempre altes, sense diferència entre estacions ni entre el dia i la nit. Paisatge poc poblat. Rius cabalosos i regulars. Molt abundants (més de 2.000 mm anuals) i regulars tot l’any. equador 29 ES0000000140039 191942 Diari GEO HIST CM U05_118640.indd 29 21/03/2022 12:57:10 7
RkJQdWJsaXNoZXIy