Aquest llibre és una obra col·lectiva, concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions de Grup Promotor / Santillana Educación, dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l’elaboració hi ha participat l’equip següent: TEXT Jordi Bosch Argelich Meritxell Martí Orriols Eva Mengual Alexandri ASSESSORAMENT Lluís Payrató Giménez IL·LUSTRACIÓ Javigaar EDICIÓ Laura Coma Vilaplana Carme Kellner Galmés Gemma Comas Cortijo DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero P R I MÀR IA Tas qu es i d es t r es es comun i c a t i ves
3 Presentació é s e l n o u p ro j e c t e d e G r u p P romo t o r / Sa n t i l l a n a amb e l q u a l a p re n d r à s d ' u n a ma n e r a d i f e re n t . p re s e n t a u n ENFOCAMENT FUNC I ONAL d e l ’ a p re n e n t a t g e , d e c a r à c t e r mé s c omu n i c a t i u , q u e s e c e n t r a e n l e s d e s t re s e s b à s i q u e s ( p a r l a r, e s c o l t a r, l l e g i r i e s c r i u re ) , i d e i x a e n s e g o n p l a e l s c o n t i n g u t s d e c a r à c t e r c o n c e p t u a l . S ’ h i p ropo s a u n t re b a l l p e r t a s q u e s q u e f a c i l i t a a q u e s t e n f o c ame n t : e n t o t mome n t s a b r à s e l q u e e s t à s f e n t i p e r q u è h o f a s . t é u n a ORGAN I TZAC I Ó F LEX I BLE . E l ma t e r i a l s ’ e s t r u c t u r a e n b l o c s d e t a s q u e s i t a l l e r s , q u e e s pod e n c omb i n a r l l i u reme n t . E l s b l o c s d e t a s q u e s e s d i s t r i b u e i x e n d ’ a q u e s t a ma n e r a : El s t a l l e r s es desenvolupen en f i txes de t reba l l breus i pràct iques, i serve i xen de compl ement a l es tasques. A tercer curs s’ofere i xen e l Ta l l e r d ’ o r t og r a f i a, e l Ta l l e r de g r amà t i c a i e l Ta l l e r de v oc abu l a r i. A més a més, en a lgunes tasques hi ha un Laborator i d' informació, que et permet rà ref l ex ionar i exerc i tar l es teves dest reses en l 'ús de l s mi t j ans de comuni cac ió. Per acabar, aquest l l ibre inc lou uns I t inerar is l i terar is, que tenen com a obj ect iu desper tar e l teu interès per l a l i teratura. a f a v o re i x u n APRENENTATGE ACT I U , e n e l q u a l l a mo t i v a c i ó i l ’ emo c i ó s ó n p re m i s s e s f o n a m e n t a l s . P e r a i x ò , a q u e s t ma t e r i a l c omb i n a l ’ o r a l i l ’ e s c r i t , l ’ i n d i v i d u a l i e l c o l · l e c t i u , e l j o c i l a c re a t i v i t a t . . . L e s p ropo s t e s u s a n i ma r a n a p a r l a r e n p ú b l i c , a f e r s e r v i r d i v e r s o s s u po r t s p e r a l e s v o s t re s p rod u c c i o n s e s c r i t e s . . . , i pod re u d e s a r e l s t re b a l l s e n u n po r t a f o l i s p e r s o n a l . A l e s p à g i n e s d ’ a q u e s t l l i b re t rob a re u u n e s i c o n e s q u e f a n re f e rè n c i a a e l eme n t s f o n ame n t a l s p e r d e s e n v o l u p a r l e s a c t i v i t a t s : Àud i o . G r a v a c i o n s c re a d e s e s p e c i a l me n t p e r a l b l o c d e Comu n i c a c i ó o r a l . Sob re de ma t e r i a l s, q u e c o n t é i ma t g e s i s u po r t s n e c e s s a r i s p e r d e s e n v o l u p a r t a s q u e s c o n c re t e s . Re t a l l ab l e s q u e c a l f e r s e r v i r p e r c omp l e t a r a l g u n e s a c t i v i t a t s . Quade r n . Ac t i v i t a t s q u e c a l f e r e n u n f u l l a p a r t o a l a l l i b re t a . COMUNICACIÓ ORAL COMPE TÈNCIA LECTORA ITINERARI LITERARI ESCRIPTURA EDUCACIÓ LITERÀRIA
4 Taula de continguts COMUNICACIÓ ORAL COMPETÈNCIA LECTORA ESCRIPTURA TASCA 1. Explica una aventura d’estiu TASCA 2. Fes una consulta TASCA 3. Descriu un espai personal TASCA 4. Explica un acudit TASCA 5. Indica la localització d’un objecte TASCA 6. Dona un bon consell TASCA 7. Inaugura una exposició TASCA 8. Explica com cuinar un plat senzill TASCA 9. Recita poemes breus TASCA 1. Conte curt: Els soldà, el formatge i els ratolins TASCA 2. Text expositiu: Un munt d’intel·ligències TASCA 3. Narració: L’arribada del paquet misteriós TASCA 4. Poema: Vladimir, missió espacial TASCA 5. Text instructiu: Com es fa una postal tridimensional TASCA 6. Carta: Carta a una amiga galàctica TASCA 7. Notícia: És notícia! TASCA 8. Poemes: Animals poètics TASCA 9. Text teatral: En Massagran vol embarcar-se TASCA 10. Faula: La pell de lleó TASCA 11. Dites i refranys: Nyam, nyam, Calendari i Pensa-hi Retallables TASCA 1. Les normes TASCA 2. El conte TASCA 3. Explicar una informació TASCA 4. Una planificació per al cap de setmana TASCA 5. Explicar la teva opinió TASCA 6. L’entrevista TASCA 7. Descripció d’un racó del teu poble o ciutat TASCA 8. Elaboració d’un menú TASCA 9. El missatge de mòbil TASCA 10. Notes d’una cartellera TASCA 11. El diàleg TASCA 12. La carta TASCA 13. Rodolins TASCA 14. El còmic TASCA 15. La notícia TASCA 16. La publicitat TASCA 17. La faula Retallables SOTMÈS A REVISIÓ* *Podràs consultar l’índex definitiu a www.edupack.santillana.cat
5 EDUCACIÓ LITERÀRIA TALLERS TASCA 1. Text i text literari: Textos per donar i per vendre TASCA 2. Autor i narrador: La mà que tecleja la història TASCA 3. Argument: Què passarà? TASCA 4. Personatge protagonista: El «prota» de la història TASCA 5. Personatges secundaris: I aleshores arribà un missatger... TASCA 6. Escenari: Ves tan lluny com el paper et porti TASCA 7. Gènere poètic: Lluna rima amb... TASCA 8. Gènere teatral: S’aixeca el teló TASCA 9. Procés d’elaboració d’un llibre: Darrere el llibre Ortografia FITXA 1. La separació de síl·labes FITXA 2. Síl·labes tòniques i àtones FITXA 3. Paraules agudes, planes i esdrúixoles FITXA 4. Accent obert i tancat FITXA 5. La b i la v FITXA 6. Les grafies c/qu, g/gu FITXA 7. La s sorda (s, ss, c, ç, sc) FITXA 8. La s sonora (s, z) FITXA 9. Les grafies r i rr FITXA 10. La h FITXA 11. La g i la j FITXA 12. Les grafies x i ix FITXA 13. Les grafies tx i ig FITXA 14. La ny FITXA 15. Els signes de puntuació FITXA 16. L’apòstrof FITXA 17. La contracció Gramàtica FITXA 1. El verb FITXA 2. Els temps verbals FITXA 3. El nom FITXA 4. T ipus de noms FITXA 5. Els determinants FITXA 6. L’adjectiu FITXA 7. L’oració. T ipus d’oracions FITXA 8. Subjecte i predicat ITINERARI LITERARI LECTURA 1. Les princeses insòlites, Jordi Cervera LECTURA 2. La Girafa, el Pelicà i jo, Roald Dahl LECTURA 3. Tocar el cel amb els dits, Pep Molist Vocabulari FITXA 1. El significat de les paraules FITXA 2. Paraules sinònimes FITXA 3. Paraules antònimes FITXA 4. Paraules polisèmiques FITXA 5. Sentit real i sentit figurat FITXA 6. Les onomatopeies FITXA 7. Augmentatius i diminutius FITXA 8. Refranys i frases fetes SOTMÈS A REVISIÓ*
6 Taula de situacions d'aprenentatge COMUNICACIÓ ORAL COMPETÈNCIA LECTORA ESCRIPTURA EDUCACIÓ LITERÀRIA TALLERS ORTO. GRAM. VOCAB. 1. Certament literari - 4, 9 - 7 1 2. Busquem el Toby i la Nuca - - 10 - 2 6 7 3. El gran recapte d’aliments 2 - - - - 2 1 4. Un còmic més sostenible - - 14 - - 3 6 5. Cartejar amb una altra escola - 7 7,12 - - 4 - 6. Campanya de ràdio: consell per a una vida més sana 7 - 16 - - - 2, 3 7. Origens... dites i refranys a través dels avis i àvies - 12 11 - - - 8 8. Setmana de l’alimentació equilibrada 9 - 8 - 6 - - 9. De la rutina al conte hi ha un pas - 1 2 1, 2 - - - 10. Newstubers: les notícies de tercer - 8 15 - 15 5 - 11. Exposició: els alumnes inventors! 8 5 - - 11 - - 12. Les dones també fem ciència 2 - 4 7, 8 13. Paraules d’acudit 4 - - - 4, 5 14. Reescrivim la llegenda de Sant Jordi - 3, 10 - 3, 8 - - - 15. Dinosaures amagats a l’escola 5 - - - 16, 17 - - 16. Ajudem el comerç de proximitat 10 - 6, 13 - 2 - - 17. Dia mundial dels animals - 11 17 5 5 - - 18. Gaudim de la natura en família 3 - 4 - - 1 - 19. El whatsapp literari - - 9 9 4 20. Un amic invisible molt especial 1 - - - 9 7 -
COMUNICACIÓ ORAL 7 COMUNICACIÓ ORAL
COMUNICACIÓ ORAL 9 1 Escolta l’enregistrament i respon les qüestions següents: • S i h a g u e s s i s d e b u s c a r u n t í t o l p e r a l a h i s t ò r i a q u e h a s s e n t i t , q u i n t r i a r i e s ? • On v a a n a r a q u e s t e s t i u l a p ro t a g o n i s t a ? Amb q u i ? • Qu è v o l d i r l ’ e x p re s s i ó « v a s e r l a c i re re t a d e l p a s t í s » ? • A q u è e s re f e re i x q u a n l a u t i l i t z a ? • Qu i n f r a gme n t d e l ’ a v e n t u r a po t re l a c i o n a r a q u e s t s q u a t re c o n c e p t e s ? E x p l i c a q u è v a s u c c e i r. TASCA 1. Explica una aventura d’estiu Nom Data Quin ha estat per tu el moment de l’estiu... ...més divertit. ...més sorprenent. ...més aventurer. ...més avorrit. ...més esperat. ...més compartit. Pe n s a d e ma n e r a i n d i v i d u a l , d u r a n t u n a e s t o n a , q u i n a s i t u a c i ó t r i a r i e s e n c a d a c a s . E x po s a l a t e v a t r i a a u n c omp a n y i e s c o l t a e l s mome n t s q u e h a e s c o l l i t . PENSA - H I I PARLA’ N c a s t e l l d e f o c s f e r re r c l a u b a r
10 2 Observa les escenes següents. Per parelles i per torns, expliqueu quina situació de la història representa cadascuna. Quina de les imatges s’hi ha colat? Quina de nova afegiríeu en el seu lloc? Feu-ne cadascú una petita explicació. 1 . Tr i a una hi stòr i a espec i a l que hag i s v i scut a l ’est iu. Recorda ’n el s deta l l s . 2. Expl i ca- l a a un company o companya de manera ordenada i express i va . 3. Al f ina l de l a teva intervenció, respon les preguntes que et pugui fer sobre l a s i tuac ió nar rada . 4 . Escol ta l a va lorac ió que el teu company fa de l a teva intervenció. Va lora tu l a seva , responent aquestes qüest ions : CONTINGUT CORRECCIÓ ENTONACIÓ La nar ració contenia les dades necessàr ies perquè es pogués entendre fàci lment? Ha presentat les informacions de manera ordenada i clara? Ha exposat la hi stòr ia amb express ivi tat? PREN LA PARAULA
COMPETÈNCIA LECTORA
29 TASCA 1 Nom Data El soldà, el formatge i els ratolins Hi havia una vegada, en un palau l lunyà, un soldà que es passava el dia menjant formatge. Només es preocupava d’una cosa: del s mi lers de ratol ins que vol taven per palau atrets per l ’olor de formatge. Un mat í , el soldà va trobar un ratol í al seu plat de formatge i ja en va teni r prou. Va demanar al s seus consel lers que fess in fora el s ratol ins . El s consel lers , després de pensar i pensar, van dur a palau tots el s gats de la ciutat . En veure el s gats , el s ratol ins van fugi r cor rents , i el soldà es va quedar sat i sfet . Però l ’alegr ia no l i va durar gai re, perquè el s gats cor r ien amunt i aval l , i esgar rapaven el s mobles . A palau, tot eren miol s i mar rameus de gat . Llavors el soldà va demanar al s consel lers que fess in fora el s gats . El s consel lers , després de pensar i pensar, van dur a palau tots el s gossos de la ciutat . En veure el s gossos , el s gats van fugi r cor rents , i el soldà es va quedar sat i sfet . Però l ’alegr ia no l i va durar gai re, perquè el s gossos cor r ien amunt i aval l , i ho mossegaven tot . A palau tot eren l ladrucs de gos . Llavors el soldà va demanar al s consel lers que fess in fora el s gossos. Els consellers, després de pensar i pensar, van dur a palau tots els lleons de la ciutat . En veure els lleons, els gossos van fugir cor rents , i el soldà es va quedar sat i sfet . Però l ’alegr ia no l i va durar gai re, perquè el s l leons cor r ien amunt i avall, rugint i espantant la gent . Llavors el soldà va demanar al s consel lers que fess in fora el s l leons . El s consel lers , després de pensar i pensar, van dur a palau un ramat d’elefants. En veure el s elefants , el s l leons van fug i r i el soldà es va quedar sat i sfet . Però l ’alegr ia no l i va durar gai re, perquè el s elefants ho ai xafaven tot . Fins i tot el s formatges del pobre soldà. Traient fum pel nas, el soldà va cridar els consellers, que ja no sabien què fer. Fins que un criat els va donar la solució: havia l leg i t que el s elefants tenien por del s ratol ins . Llavors el s consel lers van dur a palau el s ratol ins , i el s elefants van fugi r cor rents i ho van destrossar tot . I ara, el s ratol ins cor ren pel palau i es mengen el formatge del soldà. Però el soldà està satisfet: prefereix viure amb ratol ins que no pas amb elefants . Hassan Ahmad Dezful i soldà: rei, sobirà. COMPETÈNCIA LECTORA • CONTE CURT
30 1 Sembla que una de les aficions del rei ha provocat un bon embolic. Quin ha estat l’origen d’aquesta història? 2 Retalla els animals que trobaràs al final d’aquest apartat i ordena’ls segons apareixen en el conte: 3 Troba quatre fragments que es van repetint en el text cada vegada que apareix un problema i cal buscar-hi una solució: • • • • 4 Relaciona els animals amb els fets que empipen tant el monarca: L l e o n s • • E s g a r r a p e n e l s mob l e s . E l e f a n t s • • Ho mo s s e g u e n t o t . Go s s o s • • Ho a i x a f e n t o t . Ra t o l i n s • • E s p a n t e n l a g e n t . Ga t s • • E s me n g e n e l f o rma t g e . 5 Si haguessis estat un dels consellers del soldà, quina solució hauries proposat?
65 TASCA 1 2
ESCR IPTURA ESCRIPTURA
ESCR IPTURA 1 A quins llocs creus que hi ha d’haver un llistat de normes? Comenta-ho amb una companya o un company i explica-ho a continuació. 2 Observa el llistat de normes i i digues a quins espais pot fer referència? Se g u r ame n t , h a s a n a t a l l o c s o n h a s v i s t q u e t e n e n u n l l i s t a t d e n o rme s . Qu a n c omp a r t i m e s p a i s o e n s re l a c i o n em amb a l t re s p e r s o n e s , h em d e s e g u i r u n e s re g l e s q u e g a r a n t e i x i n l a s e g u re t a t i q u e a f a v o re i x e n l a c o n v i v è n c i a e n t re l e s p e r s o n e s . En a q u e s t a t a s c a e s c r i u r à s , j u n t ame n t amb e l s c omp a n y s i l e s c omp a n y e s , l e s n o rme s d e l a v o s t r a c l a s s e . TASCA 1. Les normes Nom Data 73
3 Marca les opcions correctes. Com han de ser les normes? Ha n d e c a n v i a r c a d a d i a . Se r e x p l i c a d e s amb f r a s e s mo l t l l a r g u e s . Se r o f e n s i v e s . Se r e x p l i c a d e s amb l l e n g u a t g e po s i t i u . Se r c o h e re n t s . Se r c u r t e s i d i re c t e s . Se r d i f i c i l s d ’ e n t e n d re . Se r c l a re s i e s t a r b e n e x p l i c a d e s . MARXEM D ’ EXCURS I Ó ! QUÈ HEM DE T EN I R EN COMPT E ? E l p rop e r c a p d e s e tma n a , l a Pa u l a a n i r à d ’ e x c u r s i ó amb l a s e v a f am í l i a a l Pa rc Na c i o n a l d ’ A i g ü e s t o r t e s i E s t a n y d e Sa n t Ma u r i c i . Du r a n t l a s e tma n a , l a Pa u l a p re p a r a r à t o t e l n e c e s s a r i p e r f e r l ’ e s c a p a d a . E l Pa rc Na c i o n a l d ’ A i g ü e s t o r t e s i E s t a n y d e Sa n t Ma u r i c i é s u n a z o n a n a t u r a l p ro t e g i d a . L a Pa u l a c re u q u e é s i mpo r t a n t c o n è i x e r e l s c o n s e l l s i l e s n o rme s q u e re g u l e n l ’ e s p a i , p e r pod e r g a u d i r a l mà x i m d e l l l o c . Pe r a i x ò , c ome n ç a a b u s c a r i n f o rma c i ó . • Qu i n a i n f o rma c i ó re f e re n t a l p a rc c re u s q u e c a l t e n i r e n c omp t e a l ’ h o r a d ’ o r g a n i t z a r l ’ e s c a p a d a d e l a Pa u l a i l a s e v a f am í l i a ? • En t r a a l a s e v a we b i c e rc a - h i l ’ a p a r t a t d e n o rme s i c o n s e l l s . • E l s l l i s t a t s d e n o rme s i c o n s e l l s d e v e g a d e s a p a re i x e n n omé s amb t e x t i a l t re s a c omp a n y a t s d e s í mbo l s i d i b u i x o s . A l a p à g i n a we b q u e h a s v i s i t a t , c om e s re p re s e n t e n ? • Pe r a c a b a r, t r i a u n e s p a i q u e t ’ a g r a d a r i a v i s i t a r i d i s s e n y a ’ n u n f u l l e t ó q u e re c u l l i l e s n o rme s i c o n s e l l s . Re c o rd a q u e é s i mpo r t a n t q u e l a i n f o rma c i ó s i g u i c l a r a i e s p re s e n t i d e f o rma a t r a c t i v a p e r a l l e c t o r. En a c a b a t , mo s t r a ’ l a l s c omp a n y s i l e s c omp a n y e s i e x po s e u - l o s t o t s a l ’ a u l a . L ABO RAT O RI D’ I NF O R MA CI Ó • 74
EDUCACIÓ LITERÀRIA
EDUCACIÓ LITERÀRIA TASCA 1. Textos per donar i per vendre Nom Data 1 Quin és el primer text que has llegit avui? Què é s un t e x t ? Un t e x t é s u n m i s s a t g e e s c r i t p e r s e r l l e g i t . Ca d a d i a l l e g i m u n mu n t d e m i s s a t g e s : d e s d ’ u n a f i t x a q u e f em a c l a s s e f i n s a l a l l i s t a d e l a c omp r a . I t o t s a q u e s t s t e x t o s t e n e n u n a u t i l i t a t : d i r- n o s q u è h em d e f e r, i n f o rma r- n o s d e l s i n g re d i e n t s d ’ u n p rod u c t e , e x p l i c a r c om f u n c i o n a u n a j o g u i n a , e t c . T i pus de t e x t os Qu a l s e v o l e s c r i t amb u n m i s s a t g e é s u n t e x t . A r a b é , h i h a mo l t e s c l a s s e s d e t e x t o s , s e g o n s e l q u e e n s v o l e n d i r. Pe r e x p l i c a r c om e s j u g a a u n j o c , t e n i m l e s i n s t r uc c i on s. Pe r s a b e r c om e s f a u n p l a t , l l e g i m u n a re c ep t a. Pe r i n f o rma r- n o s d e l q u e p a s s a , l l e g i m u n a no t í c i a, e t c . F i x a ’t e n a q u e s t s t e x t o s . De q u i n t i p u s é s c a d a s c u n ? Parcs per a gossos Per evitar que als parcs infantils hi hagi caques de gos, els ajuntaments catalans s’han posat d’acord a fer zones d’esbarjo per a gossos. Aquestes zones estaran ben senyalitzades i tindran dispensadors de bossetes de plàstic. Dimarts 16 Cel cober t o molt ennuvolat al vessant nord del Pirineu. Al llarg del dia hi haurà intervals de núvols a l’extrem oest i a l’extrem nord de l’Empordà. A la resta del territori estarà serè o poc ennuvolat, si bé durant el matí hi haurà estrats baixos al nord de la Depressió Central i a les valls del Prepirineu. 115
Què é s un t e x t l i t e r a r i ? En t re l a g r a n q u a n t i t a t d e t e x t o s q u e t rob em p e r t o t a r re u , n ’ h i h a u n s q u e d e s t a q u e n p e rq u è l a s e v a f u n c i ó é s f e r- n o s g a u d i r. Só n t e x t o s c re a t i u s , b a s a t s e n l a i ma g i n a c i ó , amb u n a f i n a l i t a t e s t è t i c a . En d i em t e x t o s l i t e r a r i s, i e l s e u c o n j u n t f o rma l a l i t e r a t u r a. Que bonic que era, aquell estiu, passejar pels camps de blat de moro, civada i bales de fenc. Quina patxoca que feien! La cigonya caminava amb les llargues potes vermelles i parlava en egipci, la llengua que havia après de la seva mare. Els prats estaven envoltats de boscos enmig dels quals hi havia llacs profunds. Sí que era bonic passejar-hi! Qu i n t i p u s d e t e x t d i r i e s q u e é s , e l q u e a c a b e s d e l l e g i r ? Un a n o t í c i a ? Un re po r t a t g e ? Un c o n t e ? Un po ema ? Un a n u n c i ? Se g u r q u e e t re s u l t a mo l t f à c i l e n c e r t a r- h o . Rea l i t a t i f i cc i ó L a l i t e r a t u r a f a u n g r a n ú s d e l a f i c c i ó. É s a d i r, e x p l i c a f e t s i n v e n t a t s p e r d u r e l l ec t o r l l uny de l a seva rea l i t a t . És , doncs , com f e r un v i a t ge sense mou re ’s de l l l oc . E l t e x t l i t e r a r i g e n e r a s e n s a c i o n s i emo c i o n s i , d e v e g a d e s , t amb é f a q u e e n s p re g u n t em c o s e s . Co s e s c om a r a : p e r q u è h i h a p e r s o n a t g e s c r u e l s ? Pe r q u è e l s p ro t a g o n i s t e s s o l e n s e r bo n d a do s o s i t e n i r c o r a t g e ? Pe r q u è s emp re h i a p a re i x a l g ú amb g a n e s d e f e r l a g u i t z a ? I l a p re g u n t a mé s i mpo r t a n t d e t o t e s : l a v i d a re a l s ’ a s s emb l a a l a l i t e r a t u r a ? Tu q u è e n p e n s e s ? 2 Pensa en algun text literari on passi alguna cosa que creguis que pot tenir lloc a la realitat. I un altre que expliqui una història totalment impossible en el món real. Explica-ho: 116
• De q u i n a è po c a i t e r r i t o r i c re i e u q u e é s c a d a s c u n a ? • Qu i n a u s s emb l a mé s a n t i g a ? Qu i n m i s s a t g e p e n s e u q u e v o l e n t r a n sme t re ? 3 Formeu parelles i observeu aquestes dues reproduccions. Després, responeu: TASCA 1. Textos per donar i per vendre Nom Data De s de quan e s f a l i t e r a t u r a? Ab a n s q u e e x i s t í s l ’ e s c r i p t u r a , l e s h i s t ò r i e s s ’ e x p l i c a v e n e n v e u a l t a i s ’ a p re n i e n d e memò r i a . E s t r a c t a d e l a l i t e r a t u r a d e t r ad i c i ó o r a l. L e s h i s t ò r i e s p a s s a v e n d ’ à v i e s a n e t s , i c a d a s c ú h i a f e g i a l a s e v a c u l l e r a d a . L a t r a d i c i ó o r a l e n c a r a é s v i v a , i l a ma n t e n i m c a d a c op q u e e x p l i q u em o e s c o l t em u n c o n t e o u n re l a t . Amb l a i n v e n c i ó d e l ’e s c r i p t u r a, e l s re l a t s e s v a n c ome n ç a r a po s a r p e r e s c r i t . D ’ a q u e s t a ma n e r a , q u e d a v e n f i x a t s i n o e s mod i f i c a v e n , c om p a s s a v a e n l a l i t e r a t u r a o r a l . Mé s e n d a v a n t , l a i mp rem t a v a a j u d a r a f e r q u e e l s t e x t o s e s c r i t s a r r i b e s s i n a mo l t a g e n t a l ma t e i x t emp s i e s po g u e s s i n c o n s e r v a r amb e l p a s d e l s a n y s . EDUCACIÓ LITERÀRIA • TEX T I TEX T LITERARI 117
El ruc savi Un dia, al desper tar-se, el ruc va dir: –Vull aprendre de llegir; si els savis, per ser savis, fan això, també vull ser savi jo.– I, alçant-se, se n’anà sens més raons dret al mestre de minyons: –Bon dia, senyor mestre, ja em té aquí; vull aprendre de llegir. El mestre li va dir: –Molt ben pensat; n’aprendràs si ets aplicat.– I li posà al davant un car tipàs ple de lletres com el nas. –Aquesta que aquí veus i que és talment la teulada d’un convent és la primera lletra i es diu A . Digues A per començar. El ruc obrí una boca de tres pams i engegà un parell de brams, i el mestre, satisfet, digué: –Bé va! Dius perfectament la A . El ruc, inflat d’orgull, pegant un bot, exclamà: –Doncs ja ho sé tot! i ruc com va venir se’n va tornar, i de ruc mai més passà. Apel·les Mestres TAST DE TEXT 4 Comenta amb els companys com t’has sentit llegint el text anterior. Què t’ha suggerit? Escriu els versos que t’hagin agradat més i intenta aprendre-te’ls. T’atreveixes a recitar el poema en veu alta? 5 Per parelles, busqueu una notícia d’actualitat que us cridi l’atenció. Copieu-la o retalleu-la. Tot seguit, intenteu convertir-la en un text literari breu. Demaneu ajut al mestre o la mestra si us costa començar. Ara que ja saps diferenciar els textos quotidians dels textos literaris, gaudeix amb la lectura d’aquest text pensat per fer passar una estona agradable... i rumiar una mica! Pistes • Conver t iu les persones que apareguin a la not ícia en personatges inventats , amb noms f ict ici s . • Podeu modi f icar el s l locs i el s fets perquè t inguin més gràcia. • Redacteu el nou text amb un est i l personal , tr iant les paraules i les express ions perquè sonin com s i fos un conte o un relat . 118
ITINERARI LITERARI
138 El nostre planeta A cont inuació et presentem tres l ibres que tenen una temàt ica en comú: el medi natural i el s elements que el formen. A través de les seves intrèpides hi stòr ies , descobr i ràs la biodivers i tat del nostre planeta i la impor tància de protegi r- la i cuidar- la. Però, què vol di r biodi vers i tat? És la var ietat d’organi smes vius que poblen la Ter ra, com per exemple plantes , animal s . . . , i que viuen en di ferents , ecos i stemes com ara la ter ra, l ’aigua o l ’ai re. Vol s descobr i r el s protagoni stes i les hi stòr ies que s ’hi amaguen? Som-hi ! Lectura 1. En aquest l l ibre trobaràs quatre relats protagoni tzats per quatre pr inceses de conte, però no precisament dels contes als quals solem estar acostumats. Les protagonistes viuran aventures acompanyades dels seus còmpl ices, animals reals i no tan reals, que les ajudaran a aconsegui r tot al lò que es proposen. Perquè, com bé sabeu, amb ajuda podem aconsegui r més del que ens imaginem. +8 La Girafa , el Pelicà i jo La Girafa, el Pelicà i jo I ŀ lus t racions de Quentin Blake C O L· L E C C I Ó R O A L D D A H L La Girafa, el Pelicà i jo Roald Dahl I l· lus t racion s de Quent in Bl a ke En La Girafa, el Pelicà i jo (un mico), els protagonistes són els mil lors netejafinestres sense escales del món, i volen v iure amb tu les aventures més esbojar rades. Per fer-les, compten amb l ’ajuda d ’un nen que somia tenir una confiter ia, d ’un excèntr ic duc, d ’una r iquíssima duquessa i d ’un ter r ible band it anomenat «El Cobra». Gaudeix amb aquesta divertida història protagonitzada per uns animals molt originals. www. jollibre.com 5a EDICIÓ Pot s consu lt a r l a i nfor mac ió sobre les nost res ac t iv it at s benèfiques www.roalddahl .com ES0 0 0 0 0 0 0 0 4 4507 751928 _ L a _Gi ra fa _GRUP_ 5ed _4 8250 C i a n Magent a A ma r i l lo Neg ro Pa ntone 2655 ES0000000044507 751928_La_Girafa_GRUP_5ed_48250.indd 1 02/12/2021 12:08:06 Jordi Cer vera Les princeses insòlites nceses insòlites ra Gemma Zarag üeta n sentiu parlar de pr inceses us matges d ’unes senyoretes vestides stirades i una mica figaflors. olt equivocats. En aquest l libre dien els trons, s’estimen els s, defensen a totes la natura mosseguen dracs. tides històries per empre la idea que rinceses de conte. Les princeses insòlites Jordi Cer vera Il· lust racions de Gemma Zaragüeta 2a EDICIÓ _ pr i nceses _ i nsol ites _GRUP_ 2ed _106786 C i a n Magent a A ma r i l lo Neg ro Pa ntone 2655 ndd 1 26/07/2021 11:24:06 Le c t u r a 2 . Aq u e s t a é s l a h i s t ò r i a d e t re s am i c s : u n a g i r a f a , u n p e l i c à i u n m i c o . Aq u e s t a c u r i o s a c o l l a i n t e n t a r à s ob re v i u re t re b a l l a n t d ’ a l l ò q u e m i l l o r s a b e n f e r. Suma n t l e s s e v e s h a b i l i t a t s , e l s t re s am i c s c re a r a n u n e q u i p d e t re b a l l g e n i a l . Me n t re s t a n t , e n t re f e i n a i f e i n a , v i u r a n a v e n t u re s s o r p re n e n t s q u e e l s p e rme t r a n c o n è i x e r p e r s o n a t g e s i n t e re s a n t s i f e r n o u s am i c s . Lectura 3. Aquest l l ibre presenta un recul l de divert i ts poemes que gi ren al vol tant d’expressions t ípiques que tots podem conèixer. El l l ibre transcorre per un món de somnis expl icats a través d’expressions populars enteses des del seu sent i t més l i teral . Perquè, qui no ha pastat mai fang o comprovat com dormen les marmotes? Pep Molist Tocar el cel amb els dits l cel amb els dits Chr ist i an Inaraja g rapat de somnis? Qui no ha volg ut a tocar el cel amb els d its? Tots en hem desit jat i de vegades és ben ir-ho! mb els dits hi trobaràs ex pressions n un significat d iferent si les e la mirada f resca dels infants. oemes plens sensibilitat que petits. . . , però s! Tocar el cel amb els dits Pep Molist Il• lust racions de Chr istian Inaraja 2a EDICIÓ a r_ e l _ ce l _ amb_ e l s _ d it s _Gr up_ 2ed _ 99335 C i a n Magent a A ma r i l lo Neg ro Pa ntone 2655 5.indd 1 12/11/2021 8:16:05
139 ITINERARI LITERARI LECTURA 1. Les princeses insòlites Nom Data La princesa que no volia seure al tron Durant quas i una hora, el Quars Feldespat l i va expl icar les penes del regne i les seves pròpies . La desesperació del seu pare veient que a l ’ Imper i d’Honnass i s l l igaven el s gossos amb l longani sses i que no hi fal tava mai de res mentre que a Mai Plou Prou no paraven de pat i r estretors i encara sor t en tenien de poder anar fent grava de jardí . I l i va di r que aquesta desesperació l i emboi rava la vi sta i que per ai xò no l i dei xava implantar les seves idees que, n’estava segur, acabar ien tr iomfant i canviant el rumb del s negoci s del regne. — I d e e s , q u i n e s i d e e s t e n s ? —v a p r e g u n t a r l a p r i n c e s a . —Mol tes —va repl icar el pr íncep—, fer grava amb formes , per exemple. —Grava amb formes? Què és grava amb formes? —Les pedres que formen la grava acostumen a ser ar rodonides , doncs bé, jo proposo canviar-ho i fer- les quadrades , tr iangulars , còniques . . . Jordi Cer vera Quan obrim un llibre ens podem trobar amb una novel·la, una faula, un còmic, un recull de poemes o un recull de contes. El conte és un relat breu que explica uns fets reals o ficticis a partir d’un argument que avança amb rapidesa. Una proposta de lectura són els llibres que recullen diversos contes que, generalment, solen tenir una temàtica o argument comú, com en el cas dels contes de Les princeses insòlites. 1 Fixa’t com es titulen els quatre contes del llibre Les princeses insòlites: La princesa que mossegava dracs, La princesa que odiava el color rosa, La princesa que no volia disparar el seu fusell i La princesa que no volia seure al tron. T’imagines de què deu tractar cadascun? Què creus que tenen en comú tots quatre? 2 Digues què vol dir que en un lloc «mai plou poc». Com deu ser el país Mai Plou Prou? 3 Busca què vol dir l’expressió «lligar els gossos amb llonganisses» i inventa una frase amb ella. 4 Llegeix el conte La princesa que mossegava dracs i després explica què és una fake news.
140 ITINERARI LITERARI LECTURA 2. La Girafa, el Pelicà i jo Nom Data La recompensa Em vaig quedar sol amb el duc a la gespa que hi havia al costat de la mans ió. —Bé, Bi l ly —em va di r—, est ic content de veure’ l s tan fel iços . Però i tu, jovenet? M’agradar ia saber s i tu també tens cap des i g especial . Si el tens , voldr ia que me’n par less i s . De sobte, vai g sent i r un formiguei g al s di ts del s peus . Tenia la sensació que d’un moment a l ’al tre em passar ia quelcom meravel lós . —Si —vai g mormolar, nerviós—. Tinc un pet i t des ig força especial . —I quin és? —di gué el duc amb veu amable. —Hi ha un vel l casalot de fusta prop d’on jo vi sc — vai g di r- l i—. En diuen El Llépol i fa mol t , mol t de temps era una conf i ter ia. He des i t jat amb totes les forces del món que un bon dia algú passés per al là i el conver t í s al tra vegada en una conf i ter ia nova i meravel losa. —Al gú? —exclamà el duc—. Què vol s di r amb ai xò d’algú? Ho farem tu i jo! Ho farem plegats! La conver t i rem en la conf i ter ia més bonica del món! I tu, jovenet , en seràs el propietar i ! Roald Dahl Sovint, els escriptors introdueixen diàlegs en els textos narratius per poder reproduir, de forma exacta, la conversa entre dos o més personatges de l’obra. En els diàlegs, els guions a l’inici indiquen que comença a parlar un dels personatges. Mentre que els guions al final serveixen per afegir una explicació sobre qui ha parlat. 1 Pensa què deu vol dir que algú és molt llépol. ¿Creus que aquesta paraula té relació amb les confiteries? Per què? 2 Pensa en contes que hagis llegit. És el personatge principal qui explica la història? • Qu i l ’ e x p l i c a , l a h i s t ò r i a , e n a q u e s t c o n t e ? Com h o s a p s ? 3 Llegeix en el fragment anterior el tros en què el duc demana al Billy quin desig voldria complir. Si t’ho preguntessin a tu, què demanaries? Raona la resposta.
142 Una pel·lícula • Recordes alguna pel · l ícula sobre animals que t’hagi agradat especialment? Quina pel · l ícula és? • Expl ica a un company o companya els personatges que hi apareixien i quin era l ’argument. Després de llegir • Qu i n l l i b re d e l s t re s c re u s q u e t ’ a g r a d a mé s ? E x p l i c a ’ n e l p e rq u è . • A q u i l i re g a l a r i e s u n l l i b re d ’ a q u e s t s ? Qu i n e s c o l l i r i e s ? Pe r q u è c re u s q u e l i a g r a d a r i a ? Una recomanació • Recordes algun al tre conte que hagis l legi t i que recomanar ies? • Recordes algun al tre l l ibre protagoni tzat per animals que hagis l legi t i que t’hagi agradat? • Recordes algun al tre poema que t’hagi agradat mol t? De què tractava? • Tr ia un dels anter iors i recomana’ l a un company o companya. Després, en un ful l a part, fes-ne un dibuix, posa-hi el t í tol del text i expl ica’n l ’argument. Finalment, pengeu totes les propostes a l ’aula. Club de lectura En el s clubs de lectura el s par t icipants l legei xen el l s sol s un l l ibre i després compar tei xen amb el s al tres les seves opinions . Per exemple, comenten l ’obra i diuen què el s ha semblat . De vegades , també par len de pel · l ícules , cançons i al tres coses relacionades amb el s l l ibres que han l legi t . Vol s provar-ho? +8 La Girafa , el Pelicà i jo La Girafa, el Pelicà i jo I ŀ lus t racions de Quentin Blake C O L· L E C C I Ó R O A L D D A H L La Girafa, el Pelicà i jo Roald Dahl I l· lus t racion s de Quent in Bl a ke En La Girafa, el Pelicà i jo (un mico), els protagonistes són els mil lors netejafinestres sense escales del món, i volen v iure amb tu les aventures més esbojar rades. Per fer-les, compten amb l ’ajuda d ’un nen que somia tenir una confiter ia, d ’un excèntr ic duc, d ’una r iquíssima duquessa i d ’un ter r ible band it anomenat «El Cobra». Gaudeix amb aquesta divertida història protagonitzada per uns animals molt originals. www. jollibre.com 5a EDICIÓ Pot s consu lt a r l a i nfor mac ió sobre les nost res ac t iv it at s benèfiques www.roalddahl .com ES0 0 0 0 0 0 0 0 4 4507 751928 _ L a _Gi ra fa _GRUP_ 5ed _4 8250 C i a n Magent a A ma r i l lo Neg ro Pa ntone 2655 ES0000000044507 751928_La_Girafa_GRUP_5ed_48250.indd 1 02/12/2021 12:08:06 Jordi Cer vera Les princeses insòlites Les princeses insòlites Jordi Cer vera I l· lus t racion s de Gemma Zarag üeta Segur que quan sentiu parlar de pr inceses us venen a l cap imatges d ’unes senyoretes vestides de rosa, molt estirades i una mica figaflors. Doncs esteu molt equivocats. En aquest l libre les pr inceses odien els trons, s’estimen els colors l lampants, defensen a totes la natura i els anima ls, i mosseguen dracs. Quatre divertides històries per trencar per sempre la idea que tenim de les princeses de conte. +8 www. jollibre.com N A R R AT I V A Les princeses insòlites Jordi Cer vera Il· lust racions de Gemma Zaragüeta 2a EDICIÓ ES0 0 0 0 0 0 0141189 197056 _ L es _ pr i nceses _ i nsol ites _GRUP_ 2ed _106786 C i a n Magent a A ma r i l lo Neg ro Pa ntone 2655 ES0000000141189 197056_Les_princeses_insolites_GRUP_2ed_106786.indd 1 26/07/2021 11:24:06 Pep Molist Tocar el cel amb els dits +8 P O E S Í A Tocar el cel amb els dits Pep Molist I l• lus t racion s de Chr ist i an Inaraja Qui no té un g rapat de somnis? Qui no ha volg ut a lg una vegada tocar el cel amb els d its? Tots en tenim, tots ho hem desit jat i de vegades és ben fàci l aconseg uir-ho! A Tocar el cels amb els dits hi trobaràs ex pressions que adquirei xen un significat d iferent si les entenem des de la mirada f resca dels infants. Un llibre de poemes plens de tendresa i sensibilitat que farà gaudir a petits. . . , però també a grans! www. jollibre.com Tocar el cel amb els dits Pep Molist Il• lust racions de Chr istian Inaraja 2a EDICIÓ ES0 0 0 0 0 0 0115202 109902 _Toc a r_ e l _ ce l _ amb_ e l s _ d it s _Gr up_ 2ed _ 99335 C i a n Magent a A ma r i l lo Neg ro Pa ntone 2655 ES0000000115202 109902_Tocar_el_cel_amb_els_dits_Grup_2ed_99335.indd 1 12/11/2021 8:16:05
TALLER D’ORTOGRAFIA
TALLER D’ORTOGRAFIA 145 1 Llegeix en veu alta aquestes paraules i separa’n les síl·labes amb una ratlla: m i c o b a l e n a t ambo r c a r t o l i n a p i n y a s a bó s a r g a n t a n a j o g u i n a p a p e re r i a c o l l a 2 Completa les caselles amb les síl·labes que hi falten: FITXA 1. La separació de síl·labes Nom Data L e s p a r a u l e s e s pod e n s e p a r a r p e r s í l · l a b e s , q u e s ó n g r u p s d e s o n s q u e e s p ro n u n c i e n a l h o r a : t a u - l a, c a - d i - r a, d e s - p e r- t a - do r. Pe rò , a t e n c i ó , e l s d í g r a f s l l, gu, n y, qu, i g n o s e s e p a re n ! ca ze qua llo nye ó
146 TALLER D’ORTOGRAFIA 3 Fixa't en els colors i combina les síl·labes de quatre en quatre per formar paraules: 4 Escriu al costat de cada paraula el nombre de síl·labes que té: g u e n y o p è l - ro i g e s q u e l e t a v e l l a n a d i t mà q u i n a pop p ro f e s s o r a mo s q u i t d e s i g L e s p a r a u l e s d ’ u n a s o l a s í l · l a b a s ’ a n ome n e n mo n o s í l · l a b e s (c o l, p r a t) ; l e s d e d u e s s ó n b i s í l · l a b e s (b r a n c a, do n a) ; l e s d e t re s , t r i s í l · l a b e s (t e t e r a, J o a n a) , i l e s d e q u a t re o mé s , po l i s í l · l a b e s (p a p e r e r a, i n f o rmà t i c a) . 5 Completa les oracions: L a p a r a u l a é s b i s í l · l a b a . L a p a r a u l a é s mo n o s í l · l a b a . L a p a r a u l a é s po l i s í l · l a b a . L a p a r a u l a é s t r i s í l · l a b a . 6 DICTAT. Escriu el dictat: LLI TA XO TI NYA SA DA LA RI BRE CO LLA CAS BA A TA
TALLER DE GRAMÀTICA
TALLER DE GRAMÀTICA 181 E l s ve rbs s ó n p a r a u l e s q u e e x p re s s e n a c c i o n s : p e n s a r, s a l t a r, v o l a r. . . 1 Escriu què fa cadascú: 2 Fixa’t en la taula i completa la informació de sota: Nombre Persona Pronoms personals Formes verbals singular 1a j o e s c o l to 2a t u e s c o l te s 3a e l l / e l l a e s c o l ta plural 1a n o s a l t re s e s c o l tem 2a v o s a l t re s e s c o l teu 3a e l l s / e l l e s e s c o l ten To t s e l s v e r b s t e n e n f o rme s d i f e re n t s s e g o n s q u i f a l ’ a c c i ó . A i x í , pod e n e s t a r e n , o pe r sona i e n nombre o . E l s p ro n oms p e r s o n a l s f a n re f e rè n c i a a l e s p e r s o n e s i s ó n : FITXA 1. El verb Nom Data
182 TALLER DE GRAMÀTICA 3 Relaciona cada pronom personal amb la forma verbal i el verb corresponent: j o • • s omr i u • • ( d i n a r ) t u • • d e s c a n s e n • • ( j u g a r ) e l l a • • d i n o • • ( s omr i u re ) n o s a l t re s • • c o r re u • • ( d e s c a n s a r ) v o s a l t re s • • n e d e s • • ( c ó r re r ) e l l s • • j u g u em • • ( n e d a r ) 4 Subratlla els verbs d’aquest poema d’Antoni Albalat: El gat A la ni t el meu gat , demana sardina en un plat . Passeja per les teulades , espanta rates penades . Mi ra la pinta del meu gat , amb un vest i t tot rat l lat ! 5 Completa el text amb aquestes formes verbals: embo l i c a a g a f a c ome n ç a e s c r i u pod e n é s a v o r re i x v i a t j a f u i g omp l e e n v i a d i s c u t e i x e n L’ i l la de Paidonès ia la hi stòr ia d’un nen de nou anys que en vai xel l amb el s seus pares . Però el pobre s ’ perquè el s pares tota l ’estona. Llavors un bot de salvament i cap a una i l la. L’aventura : i unes quantes car tes , l ’ i l la s ’ de nens i nenes , i el s adul ts no fer-hi res . I la cosa s ’ que fa for t ! 6 Escriu tot d’accions que pots fer un dissabte: do rm i r,
TALLER DE VOCABULARI
TALLER DE VOCABULARI 199 En e l mó n d e l e s ma t emà t i q u e s , t o t s ó n « f a v e s c omp t a d e s » : 2 + 2 = 4. L a l l e n g u a , p e rò , n o é s t a n e x a c t a : pa r au l a ≠ s i gn i f i c a t. F i x a - t ’ h i b é ! FITXA 1. El significat de les paraules Nom Data
200 TALLER DE VOCABULARI 1 Llegeix el poema Totigual de Maria Dolors Pellicer i fes les activitats de sota: Al paí s de Tot igual no hi ha grossos , tots són f lacs; no hi ha negres , tots són blancs; no hi ha bai xos , tots són al ts . Al paí s de Tot igual no hi ha dolços , hi ha salats; no hi ha cotxes , hi ha autocars; no hi ha gossos , sol s hi ha gats . Al paí s de Tot igual . . . on és la divers i tat? • Ce rc a - h i q u a t re p a re l l e s d e p a r a u l e s q u e s i g n i f i q u e n e l c o n t r a r i : / / / / • Trob a - h i t re s p a r a u l e s q u e v u l g u i n d i r e l ma t e i x q u e . . . p r i ms : f o s c o s : n omé s : • Qu i n a p a r a u l a t é mé s d ’ u n s i g n i f i c a t ? Ob s e r v a l e s i ma t g e s : 2 Relaciona cada paraula amb els seus significats: • Pa r t e s t re t a d ’ u n a ampo l l a p e r o n s u r t e l l í q u i d . • Qu e e s t à i mp re g n a t d ’ a i g u a . • E n u n a s e r r a l a d a , l l o c p e r o n u n c am í o u n a c a r re t e r a p a s s a d ’ u n a b a n d a a l ’ a l t r a . • Qu e é s t o u i c e d e i x a l a p re s s i ó . • Pa r t d e l c o s q u e u n e i x e l c a p amb e l t ro n c . • A l po r t , c o n s t r u c c i ó p e r emb a rc a r o d e s emb a rc a r p e r s o n e s o me rc a d e r i a . mo l l c o l l
RkJQdWJsaXNoZXIy