Música P R I M À R I A 4 Aquest material és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l’elaboració ha participat: TEXTOS María Larumbe Mar tín Miguel Ángel de la Ossa Rebollo IL·LUSTR ACIÓ Stefanie Pfeil Eva Sans EDICIÓ Pere Macià Arqué Type Publishing Services SL Inés Reyes Ferrero EDICIÓ EXECUTIVA Eva Herrero González DIRECCIÓ DEL PROJECTE Mercedes Rubio Cordovés DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero N O U A C O R D S Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l’alumnat els traslladi a la llibreta.
Amb Cons t ru i nt mons aconsegu i ré : Desenvolupar la meva solidaritat Fer-me preguntes i i nves t i gar Ten i r autonomi a Co l·l aborar amb e l s a l t res Pensar i ref l ex i onar Ser una per sona c reat i va Comun i car mi l l or Ten i r una ment ober t a Per aconseguir-ho, utilitzaràs el teu Llibre de Música, el teu Quadern i el teu LlibreMèdia digital. Jo soc e l cent re de l’aprenent atge 4 P R I M À R I A Música N O U A C O R D S Cabeza tienen las tres, que la altura indicará, y, según dónde la pongas, aguda o grave será. Cabeza tienen las tres, esta no puede faltar, pero si no está rellena, la blanca esta vez será. Partiendo de la cabeza, la plica recta va. Si la nota es muy aguda, hacia abajo colgará. Teniendo cabeza y plica, hay quien lleva algo más: el corchete tras la plica, corchea te indicará. E S T R O FA S E S T R O FA S E S T R I B I L LO Las figuras musicales se parecen un montón, pero tienen diferencias, como explica esta canción. E S T R I B I L LO E S T R I B I L LO plica corchete cabeza 1 CANTA Y ACOMPAÑA con instrumentos. Las figuras musicales Repetir. Repetir. / œ j ‰ œ j ‰ Ó 2 œ / ˙ Œ œ 2 œ / œ j ‰ œ œ œ j ‰ Œ 2 œ 8 El ritmo de l selva 1 OBSERVA E IMITA lo∫ sonido∫. Quiero ser como tú… 4 pasos 4 palmadas 4 pasos 4 palmadas 2 vece 8 pasos 2 veces 8 pasos B 2 BAILA. A 8 2 do' mi re fa si do re' sol la El buscador de sons 1 INTERPRETA. E S T R O F E S TO R N A DA Soc el buscador de sons màgics de l’espai del més enllà. Vaig buscant sol per les galàxies una nota nova per poder cantar. A l’espai, si no ho sabies, el so no es pot sentir. És el buit que ens ho impedeix, ves! El silenci és tot l. Però jo, que tinc poders grans, un so màgic he trobat. Rere la llum d ’una estrella, una nota he descobert. Entre totes les estrelles, una nota he sentit. A la quarta línia es troba, és una altra nota re. Repeteix-la a l’escala, més aguda, però, aquest cop. Just a sobre d ’un agut do, el re torna a sortir. 2 INVESTIGA. És cert que a l’espai no se sent cap so? Connecta amb la realitat mf Allegro 4 & Ó œ œ ˙ œ œ ˙ œ œ ˙ œ œ œ œ ˙ œ œ ˙ œ œ ˙ œ œ ˙ ˙ œ q 5 flauta q 5 carilló 8 Q U A D E R N Música N O U A C O R D S 4 P R I M À R I A Música N O U A C O R D S 4 P R I M À R I A Q U A D E R N Paper de boscos sostenibles Tallers amb certificació de bona gestió ambiental i energètica Plàstic 100 % reciclable Santillana vol contribuir a la construcció d ’un món més sostenible. Per això, utilitzem:
Ruta per construir un món millor La música i la dansa són manifestacions artístiques plenes de contingut i riquesa cultural que ens uneixen com a habitants del món per mitjà d ’un llenguatge que traspassa fronteres. Apreciar i entendre la música ens fa persones més bones i ciutadans millors. Cada trimestre faràs aquesta ruta: 3 Descobriràs que la música és una excel·lent manera d ’expressar i comunicar el nostre món interior. Posaràs a prova el que has après resolent proves i jugant amb la música. Passaràs a l’acció tot interpretant i improvisant ritmes, melodies, lletres, acompanyaments, danses i representacions dramàtiques. Aprendràs a utilitzar el llenguatge musical, a identificar instruments, veus, agrupacions, textures i formes musicals. 1 2 4 Al final de cada trimestre, t’enfrontaràs a un REPTE que t’ajudarà a conèixer alguns problemes del nostre món i a valorar com podem millorar-los a través de la música. 3
2 T R I ME S T R E S e s s i ó P à g . 9 Tothom a escena! 28 10 El punt 30 11 Pizzicato 32 12 Sona de cine 34 13 Ala presi 36 14 Petites agrupacions 38 15 Al so de la corda 40 16 Cançó del matí 42 R ep t e : COMPRAR DE FORMA RESPONSABLE Aplica el que has après 46 Comprova com progresses 48 Índex 1 T R I ME S T R E S e s s i ó P à g . SABERS 1 Desafinats 6 L’afinació. El diapasó i els afinadors electrònics i digitals. 2 El buscador de sons 8 La nota re agut en el pentagrama. Direcció de les pliques segons l’altura de les notes. 3 Música per als focs artificials 10 Parts de la música. Recursos compositius: repetició i contrast. 4 Kokoleoko 12 L’ostinato. 5 Sona terroríficament bé! 14 Sistemes d ’enregistrament i reproducció del so. 6 De fusta o de metall? 16 Instruments de vent fusta i vent metall. 7 La meitat! 18 Figures musicals i silencis: la semicorxera i el seu silenci. 8 Ja és Nadal 20 Instruments de percussió d ’altura determinada i indeterminada. R ep t e : TENIR CURA DE L’ALIMENTACIÓ Aplica el que has après 24 Practica els coneixements adquirits al llarg del trimestre. Comprova com progresses 26 Autoavaluació del primer trimestre. Cr ear em un rap amb una r ecepta d ’un p l at t rad i c i ona l . 4
SABERS L’òpera. Professionals que intervenen en la creació i la posada en escena. Signes de prolongació: el punt. El ballet. Professionals que intervenen en la creació i la posada en escena. Música cinematogràfica. Les qualitats del so. Estructura binària i estructura ternària. Petites agrupacions: duo, trio i quartet. Instruments de corda fregada, polsada i percudida. Les escales pentatòniques. Practica els coneixements adquirits al llarg del trimestre. Autoavaluació del segon trimestre. 3 T R I ME S T R E S e s s i ó P à g . SABERS 17 Els unificadors 50 Signes de prolongació: la lligadura. 18 Crescendo i diminuendo 52 Reguladors d ’intensitat: crescendo i diminuendo. 19 Relaxa’t! 54 La relaxació. 20 El Danubi blau 56 Espais de representació musical i normes de comportament durant un concert. 21 Tió fresco 58 Instruments tradicionals: la viola de roda, la gralla, el sac de gemecs, el tabal, l'acordió diatònic i el flabiol. 22 La conga cubana 60 Balls populars: la conga. Instruments: les congues. 23 Dibuixem la música 62 Instruments electròfons: el baix elèctric. 24 Un instrument únic 64 Cura de la veu. R ep t e : VALORAR LES DIFERÈNCIES Aplica el que has après 68 Practica els coneixements adquirits al llarg del trimestre. Comprova com progresses 70 Autoavaluació del tercer trimestre. Compondr em un j i ng l e pe r animar a comprar r esponsab l ement . Far em una r epr esentac i ó sobr e una dansa t rad i c i ona l de l món . 5
2 COMENTA. En una orquestra és essencial coordinar-se i treballar en equip. En quines altres activitats és important cooperar? Connecta amb la realitat 1 TRI MESTRE Desafinats 1 IDENTIFICA els instruments de l’orquestra. 6
S e s s i ó 1 4 FES aquests exercicis d ’escalfament de la veu i indica amb la mà l’altura de les notes. 3 UTILITZA un diapasó o un afinador digital per entonar la nota do. 5 INTERPRETA I RECORDA els instruments de l’orquestra. Totes les veus comencen per la nota sol. Mm, mm, mm,mm, mm. 2 & Ó œ œ œ œ œ Œ œ mp 2 & Ó œ œ œ œ œ Œ œ Ny , ny , ny , ny , ny . m p sol 1 2 Aprèn Abans de tocar, cal afinar, és a dir, assegurar-se que l’instrument interpreta les notes a l’altura adequada. Això és imprescindible en les agrupacions perquè el so del conjunt soni harmoniós. Per fer-ho, els intèrprets fan servir el diapasó, una peça metàl·lica que, quan la copegem, produeix la nota la. Actualment també s’utilitzen afinadors electrònics i aplicacions mòbils. Les violes grinyolen, grinyolen i tremolen. Les violes grinyolen, les violes i els violins. El clarinet, el clarinet fa dua, dua, dua, net. Les grosses timbales sols fan dues notes: sol, do, do, do, sol, sol i bum, bum, bum! La trompeta ens desperta: tatatatà, tarararararatà, tararà. El corn, el corn respon tot sol. 7
do' mi re fa si do re' sol la El buscador de sons 1 INTERPRETA. E S T R O F E S TO R N A DA Soc el buscador de sons màgics de l’espai del més enllà. Vaig buscant sol per les galàxies una nota nova per poder cantar. A l’espai, si no ho sabies, el so no es pot sentir. És el buit que ens ho impedeix, ves! El silenci és total. Però jo, que tinc poders grans, un so màgic he trobat. Rere la llum d ’una estrella, una nota he descobert. Entre totes les estrelles, una nota he sentit. A la quarta línia es troba, és una altra nota re. Repeteix-la a l’escala, més aguda, però, aquest cop. Just a sobre d ’un agut do, el re torna a sortir. 2 INVESTIGA. És cert que a l’espai no se sent cap so? Connecta amb la realitat mf Allegro 4 & Ó œ œ ˙ œ œ ˙ œ œ ˙ œ œ œ œ ˙ œ œ ˙ œ œ ˙ œ œ ˙ ˙ œ q 5 flauta q 5 carilló 8
S e s s i ó 2 6 DESAFIA la teva parella plantejant-li afirmacions com les de l’activitat anterior i demanant-li que esbrini de què tracten. 3 RESPON seguint la partitura de l’activitat anterior. 4 ESCRIU en un pentagrama les notes musicals que coneixes, amb les pliques situades correctament. 5 COMENTA. De què parla cadascú? Quines notes porten la plica cap avall? I quines cap amunt? Quants res aguts hi ha? En quins compassos són? Quina és la velocitat de la música? I la intensitat? altura intensitat tempo timbre durada 1 2 La meva veu és única a tot el món. Compte amb la velocitat, ha de ser adagio. Aquest la està desafinat. Aquesta peça s’interpreta mezzoforte. Aprèn La nota re agut s’escriu a la quarta línia del pentagrama amb la plica cap avall. & œ Normalment, la plica s’escriu cap amunt en les notes més agudes i cap avall en les més greus. La rodona omple un compàs de quatre temps. 4 3 5 9
Música per als focs artificials Música per als reials focs artificials, Georg Friedrich Händel Repetir. Repetir. 5 5 A B Händel va compondre aquesta peça el 1749, per encàrrec del rei, per acompanyar un espectacle de focs artificials a Londres, sobre el riu Tàmesi. El dia de la celebració, un accident amb els focs artificials va provocar un incendi aparatós. De l’espectacle, només se’n va salvar la música del famós compositor. A B 1 ACOMPANYA la melodia amb els instruments. 10
S e s s i ó 3 4 INDICA en quin ordre sonen els instruments. A quina família pertany cadascun? 2 INTERPRETA la Música per als reials focs artificials. ™ ™ f Allegro ™ ™ ™ ™ mf 3 & & ˙ œ ˙ œ œ œ œ œ ˙ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œœ œ œ œ œœœ œ œ œ œ ‰œ j ˙ Œ œ A B Aprèn Els compositors i les compositores estructuren les obres musicals en parts (A, B, C…), que es repeteixen (AA) o contrasten entre si (AB). Connecta amb la realitat 3 COMENTA. En quins esdeveniments sol haver-hi música? Com és la música que sona: alegre, trista, animada...? 11
Repetir. Ko - ko - Ko - ko - Ab - ab - Ab - ko - le - o - ko - le - ko - le - ko - le - le - o - o - o - o - ba, ma - ma, ba. ba, ma - ma, ko. ko, ko. ko, ko. ma - ma - ma, ma, Kokoleoko 1 ACOMPANYA la cançó amb aquest joc de percussió amb un got. 2 COMENTA. Què passa amb la velocitat en aquesta cançó? Com et sents per aquest motiu? A B Repetir. 12
S e s s i ó 4 5 CREA un ritme de dos compassos repetint o contrastant dues sèries de l’activitat anterior. 3 CANTA I ACOMPANYA Kokoleoko amb els ostinati. 4 INTERPRETA I INDICA en quin ordre sonen. o mf - o - - o o, - m m , - o - o - e - o o. - o - o - e - o o, - m m , - ™ ™ ™ ™ ™ ™ o - - o o . - A , - m m , - . - A , - m m , - o- - o o. - 4 & & œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ j œ œ j œ Œ Œ ˙ œ œ œ ˙ ˙ œ œ œ œ œ j œ œ j œ e e e ™ ™ mf 4 / œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ ™ ™ mf 4 & œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ 4 / œ j œ œ j œ Œ œ p 4 / œ œ œ ‰ œ j œ œ p 4 / œ œ œ œ œ œ œ œ f 4 / œ Œ œ œ œ œ f A D C B Aprèn Un ostinato és una seqüència melòdica o rítmica que es repeteix contínuament al llarg d ’una peça musical. AA AB 13
Sona terroríficament bé 1 INDICA a quina escena pertany aquest paisatge sonor. 2 ESCOLTA l’escena amb els ulls tancats. Fa més por l’àudio, la imatge o la combinació dels dos elements? 3 SONORITZA l’altra escena amb el teu equip. Decidiu els sons que apareixeran a l’escena i en quin ordre ho faran. Trieu una música de fons. Repartiu els rols: qui reproduirà la música de fons, qui indicarà l’entrada dels sons, els que interpretaran els sons vocals o instrumentals i qui en gravarà el resultat (amb un mòbil, un ordinador o una gravadora). Busqueu un espai silenciós. No sigueu tímids i... que soni terroríficament bé! A B 14
S e s s i ó 5 6 CREA un ostinato rítmic per acompanyar la cançó anterior. 4 INVESTIGA I RELACIONA aquests sistemes de reproducció de so amb les imatges. fonògraf (1877) gramòfon (1888) tocadiscos (1925) radiocasset (1970) lector de CD (1982) Aprèn Antigament, l’enregistrament del so es feia amb uns aparells caríssims i molt difícils d ’utilitzar. Avui dia, es pot gravar fàcilment amb un ordinador, una gravadora o un telèfon mòbil, ja que duen micròfons incorporats. 5 INTERPRETA El conjur musical. ™ ™ M mp - i M i i . i . - po po t t - - - - Si Un e con vo s ur - - -pren mós dre, i - c n mo t t ’ mu - com - si c . c . - Andante ™ ™ ™ ™ G s! S s! mf Un C - es -r s r - ses, ues, - - cu - ques en - u i de r ser no -pent tes cec. - - - Un re - su - t t e ni re_i . s rui-x t m en pe . - - 2 / / œ œ Œ ‰œ j œ œ œ Ó œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ Œ A ™ ™ M mp - i M i i . i . - po po t t - - - - Si Un e con vo s ur - - -pren mós dre, i - c n mo t t ’ mu - com - si c . c . - Andante ™ ™ ™ ™ G s! S s! mf Un C - es -r s r - ses, ues, - - cu - ques en - u i de r ser no -pent tes cec. - - - Un re - su - t t e ni re_i . s rui-x t m en pe . - - 2 / / œ œ Œ ‰œ j œ œ œ Ó œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ Œ B 15
De fusta o de metall? 1 IDENTIFICA quins instruments interpreten la melodia de Greensleeves, una cançó popular d ’Anglaterra. 2 BALLA. Feu una passa a la dreta i ajunteu els peus. Retrocediu i ajunteu els peus. Feu una passa a l’esquerra i ajunteu els peus. Retrocediu i ajunteu els peus. Els de fora la rotllana fan 6 passes a la dreta fins a ocupar la següent posició i saluden la nova parella. Gireu 8 passes amb la parella, fins que torneu a la posició inicial. Camineu 8 passes amb la parella. A B 16
S e s s i ó 6 5 INTERPRETA I CREA una lletra per a la cançó anterior. 3 INDICA en quin ordre sonen aquests instruments i de quin tipus són. 4 INDICA quin tipus d ’instrument interpreta cada vegada la part B. ™ ™ mp Allegro ™ ™ ™ ™ mf 3 & & & Ó œ ˙ œ ˙ œ œ ˙ Œ Ó œ ˙ œ ˙ œ œ œ ˙ Ó œ œ ˙ œ ˙ œ œ œ ˙ Ó œ œ ˙ œ ˙ œ œ œ œ œ Œ œ ‰ œ j œ œ œ Œ œ ‰ œ j œ ˙ œ Aprèn Els instruments de vent es divideixen en: Vent fusta: normalment estan fets de fusta i es toquen bufant per un bec o fent vibrar una canya. Vent metall: estan fets de metall i es toquen fent vibrar els llavis sobre una embocadura. A B 17
™ ™ f 4 / ‰ œ œ ‰ ‰ œ œ œ œ j ‰œ j mp ™ ™ ™ ™ u, ut. u, ut. u, ut. 4 4 / / Œ œ œ ‰ ‰ œ œ ‰ œ œ Œ œ j ‰ œ j ‰ œ j ‰ œ œ ! ! ! C C C c c c La meitat! 1 INTERPRETA. E S T R O F E S E S T R O F E S TO R N A DA TO R N A DA La meitat! La meitat! La mei, la meitat. La meitat! La meitat! La mei, la meitat. La meitat! La meitat! La mei, la meitat. La meitat de la corxera semicorxera serà. Semipintada... Semidormida... Semipreciosa... Semicircular. Semioberta... Semisalvatge... El món «semi» sempre és la meitat. 2 ACOMPANYA la cançó amb els ostinati. 18
S e s s i ó 7 5 INTERPRETA un dels ritmes anteriors i demana a la teva parella que esbrini quin és. 3 COMPLETA aquesta taula a la llibreta i crea’n una altra de similar amb silencis. w BLANCA h q e e SEMICORXERA Aprèn x La semicorxera dura la quarta part d ’una negra. Té cap, plica i dos ganxos. jjjq Quatre semicorxeres duren el mateix que una negra. El silenci de semicorxera també dura la quarta part d ’una negra. 4 COMPLETA aquests ritmes a la llibreta. ™ ™ / œ j ¿ ¿ œ œ œ œ œ ¿ ¿ ¿ ¿ œ œ œ œ ¿ 2 œ 1 ™ ™ 4 / œœœœœ j ¿ ¿ œ œ œ œ œœœœœœ ¿ ¿ œ œ 3 ™ ™ ™ ™ 3 / œ j œœœ j œœ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ œ œ œœœœ ¿ œ 2 19
Ja és Nadal 1 INTERPRETA I GRAVA'N el resultat. ™ ™ 4 / œ œ œ Œ œ ™ ™ 4 / œ œ œ œ œ œ Œ ™ ™ œ œ 4 / œ œ œ Œ ™ ™ 4 / œ œ œ Œ Œ ™ ™ 4 & ˙˙ ˙˙ ˙˙ ˙˙ ˙˙ ˙˙ ˙˙ ˙˙ œ Ses blanques manetes, petites com són, sent tan petites formaren el món. Sa galta és de rosa collida al jardí; d ’un bes l’ha desclosa l’estel del matí. E S T R O F E S TO R N A DA 2 CONTESTA sobre els instruments de l’activitat anterior. Com es toquen? Poden interpretar notes? De quin material estan fets? Anem a Betlem a veure el Messies, anem a Betlem i l’adorarem. TO R N A DA 20
S e s s i ó 8 3 CREA una felicitació de Nadal audiovisual. 4 INTERPRETA I INDICA quin instrument toca cada partitura. Tria un programa informàtic per fer presentacions que permeti incloure-hi arxius d ’àudio. Escull les imatges que aniran a la felicitació. Hi pots incloure les teves pròpies fotografies o fer un dibuix. Escriu un text per felicitar aquestes festes als teus familiars i amics, vigilant-ne la redacció i l’ortografia. Incorpora-hi la nadala que has gravat a l’activitat anterior. Mostra’n el resultat a tothom! Aprèn Els instruments de percussió sonen quan copegem, agitem o freguem el cos de l’instrument o la membrana. A més, poden ser d ’altura determinada (ens permeten interpretar melodies) o d ’altura indeterminada (només permeten interpretar ritmes). BON NADAL! 2 & œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ 3 & Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ Œ œ 4 & œ ‰ œ j œ ‰ œ j œ œ œ œ œ Œ œ 2 & œ œ ‰ œ j œ œ ‰ œJ œ œ ‰œ j œ Œ œ trompeta tuba flauta travessera clarinet membrana o pell 1 4 3 2 21
> INVESTIGA I COMENTA. Quins plats tradicionals coneixes? D’on són? Alguna vegada has preparat un plat tradicional o has vist fer-lo? Quins ingredients es fan servir? Com es cuina? Investiga el significat de la paraula «llegat». Creus que la cuina tradicional és un llegat cultural? Objectiu de la creació Tenir cura de l’alimentació La pressa forma part del nostre dia a dia, i això ha afectat les nostres cuines, a les quals cada vegada dediquem menys temps per seleccionar els ingredients que comprem i preparar els aliments. Però una alimentació equilibrada és la base d’una bona salut. La cuina tradicional és una gran aliada en aquest sentit: tots els llocs del món tenen receptes tradicionals elaborades a partir d’aliments frescos i de proximitat. Descobrim els seus sabors! Donar a conè i xe r l a cuina t rad i c i ona l pe r men j ar sa ludab l ement . SALUT I BENESTAR 22 El nostre repte
> COMPONEU un rap sobre la vostra recepta. La introducció i la coda són instrumentals, no cal posar-hi lletra. Podeu fer servir aquesta tornada per a l’escalivada, o crear-ne una de pròpia per al plat que hagueu triat. Procureu que les estrofes rimin i que les síl·labes tòniques coincideixin amb les pulsacions fortes. Incloeu-hi silencis, per poder respirar. La nostra rapcepta > TRIEU un plat tradicional. Per exemple: l’escalivada. Esbrineu quins ingredients porta i com es prepara. Cerqueu també quin és l’origen del plat i escriviu breument la seva història. > ESCOLTEU aquesta base rítmica i identifiqueu-ne el tipus de compàs i l’estructura. C o m h o h e m f e t ? Hem considerat les propostes de tothom del grup? Hem sabut coordinar-nos quan hem creat i interpretat el rap? Com ha sigut el resultat final? INTRODUCCIÓ ESTROFA TORNADA ESTROFA TORNADA CODA 2 compassos 8 compassos 4 compassos 8 compassos 4 compassos 2 compassos > PLANIFIQUEU com interpretareu el rap, els que faran la tornada i els que faran les estrofes, etc. > INTERPRETEU I GRAVEU la vostra rapcepta. Podeu preparar un vídeo amb la cançó i imatges dels ingredients i del plat acabat. TRI MESTRE 1 S se- ueix -ques-t re-cep-t , pro-v ’n e s - or! u-n - i t’ - r den r - s i orn, ver - du - res, Jo t’ o - con-se- ™ ™ / / œ œ œ œ œ j œ r œ j œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ 4 œ o_en-qu -se-vo -mo-ment, _es-c i v - - - - d , quin po-de - i - ment. rós 23
A p l i c a e l q u e h a s a p r è s 1 JUGA a endevinar qui o què ets. No! Soc un instrument? 24
REGLES DEL JOC La classe es dividirà en dos grups. En cadascun, un alumne o alumna s’encarregarà de fer complir les regles del joc. Asseguts en rotllana, el mestre o la mestra us enganxarà un paper al front amb la imatge o el nom d ’alguna cosa que hagueu après durant el trimestre. Pot estar relacionada amb algun dels temes següents: Ningú no pot mirar el que hi ha escrit o dibuixat en el seu paper! Només els altres sabran què conté. Si algú ho mira, ha d ’abandonar el joc. El joc consisteix a fer preguntes per esbrinar què o qui sou cadascú. Les preguntes només les pot respondre la resta del grup amb SÍ o NO. No s’hi valen altres respostes! Si la resposta és NO, el torn passa al company o companya de l’esquerra. Si la resposta és SÍ, es pot continuar preguntant. Quan creguis que ja saps el que ets, pots preguntar «Soc això?». Però, compte! Només tens dues oportunitats de fer aquesta pregunta. Guanya qui esbrini abans el que és. TRI MESTRE 1 figures i silencis notes musicals instruments aparells d ’enregistrament cançons i peces oboè 25
C o m p r o v a c o m p r o g r e s s e s 1 CONTESTA. Quin faristol correspon a cadascú? 2 COMPLETA a la llibreta. 3 ESCRIU a la llibreta aquesta melodia amb el ritme indicat. 2 3 1 re' do' s o s o re' do' s o s o 2 / / ‰ ‰ ≈ ≈ ‰ ‰ ‰ ≈ ≈ ‰ œ l l la l l la ™ ™ re' do' s o ‰ ‰ ‰ ‰ Ó la l la Hola! Soc la nota la i el meu so és molt important per afinar instruments, veus i agrupacions. En l’orquestra, el primer que em toca és l’ . A partir del seu so, afinen els i després ho fa la resta de la família de la . A continuació, l’oboè em torna a interpretar per als instruments de la família del i de la . També em podràs escoltar si copeges una petita peça de metall anomenada . He compost una peça amb dues parts que es contrasten. L’obra que dirigeixo té tres parts, i una es repeteix. Jo interpreto una melodia que es repeteix tres vegades. 26
4 INDICA l’instrument intrús a cada sèrie i explica per què ho és. REFLEXIONA sobre el teu treball aquest trimestre. Dibuixa a la llibreta una diana com aquesta i pinta les zones corresponents. V a l o r a e l t e u a p r e n e n t a t g e 1 2 3 4 TRI MESTRE 1 1 3 2 1. Molt millorable. 2. Regular. 3. Bo. 4. Excel·lent. Les meves creacions de ritmes i lletres de cançons han sigut... En general, el meu aprenentatge aquest trimestre ha estat… El meu coneixement de notes i figures musicals és… Les meves interpretacions de cançons i balls són… 27
Mè tod e d e f l aut a
Índex P r à c t i c a p à g . SABERS REPERTORI NOTES A LA FLAUTA Quin bec que té l’Ernest 2 Posició correcta per tocar la flauta. Són les notes que jo puc tocar 3 Com es toquen les notes sol, la, si i do’. Les notes que jo puc tocar, M. Larumbe. sol-la-si-do’ Atenció a la respiració 4 Control de la respiració. Pinpilinpauxa, popular basca. sol-la-si-do’ Soc la nota fa 5 Com es toca la nota fa. Soc la nota fa, M. Larumbe. fa-sol-la-do’ Per fi ha arribat la nota mi 6 Com es toca la nota mi. La Caterineta, popular catalana. mi-fa-sol-la-si-do’ El mestre 7 L’emissió del so. El mestre, popular de Mallorca. mi-fa-sol-la-si-do’ Fixa-t’hi bé, és un re 8 Com es toca la nota re. Kalinka, I. P. Larionov. re-mi-fa-sol-la Tres i tres i tres fan nou 9 Repasso el que he après. Tres i tres fan nou, popular hongaresa. re-mi-fa-sol-la Tararí! El do és aquí 10 Com es toca la nota do. Tenc un ble, popular de Mallorca. do-re-mi-fa-sol Funga alafia 11 Repasso el que he après. Funga alafia, popular de Nigèria. do-re-mi-sol-la-do’ Cançó de bressol 12 Repasso el que he après. Cançó de bressol, J. Brahms. do-re-mi-fa-sol-la-si-do’ Diverses veus, diverses flautes 13 Repasso el que he après. Cànon, popular. Tots els nens del meu carrer, popular alemanya. do-re-mi-fa-sol-la La primavera 14 Repasso el que he après. La primavera de Les quatre estacions, A. Vivaldi. do-re-mi-fa-sol-la When I’m gone 15 Repasso el que he après. When I’m gone, A. P. Carter. do-re-mi-sol-la
1 RECORDA com és la flauta de bec. 2 JUGA en grups de quatre a passar-vos un got amb la flauta, mantenint els dits ben col·locats en tot moment. Quin bec que té l’Ernest Hola, soc l’Ernest. Te’n recordes de mi? Aquesta és la meva flauta de bec. Seu correctament: a l’extrem de la cadira, amb els dos peus ben recolzats i l’esquena recta. Tapa bé els forats amb el tou dels dits, sense prémer. El dit petit de la mà esquerra ha d ’estar relaxat i a prop de la flauta, sense arribar a tocar-la. E s f a a i x í ! M è t o d e d e f l a u t a cos cap forat de sota embocadura bisell 1 2 3 4 5 6 7 2
E s f a a i x í ! Són les notes que jo puc tocar M è t o d e d e f l a u t a 1 INTERPRETA. & œ sol & œ la & œ si do agut & œ So , , si, do. Són s no - tes que E Andante ™ ™ si i_e . T m - co - nec e so . E si i_e puc dei - e do. 4 & & ˙ ˙ ˙ ˙ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ j œ ‰ œ j œ ‰ œ j œ œ œ œ œ ‰ œ j œ ‰ œ j œ ‰ œ j œ œ œ œ œ Œ œ e o so . puc to - c r tot x r no_em é , , 3
1 INTERPRETA en dos grups. Atenció a la respiració M è t o d e d e f l a u t a Tus i col·loca la mà a la part superior de l’estómac. Aquests són els músculs que has de fer servir per respirar! Recolza l’embocadura al llavi inferior sense que toqui les dents. Inspira pel nas i porta l’aire a l’abdomen. No aixequis les espatlles! Després, bufa lentament. Tanca bé els llavis al voltant de l’embocadura. Però no els premis fort! E s f a a i x í ! 1 3 2 4 ™ ™ 2 & , & , œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ , , œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Andante œ Agafa aire en els silencis o quan vegis el signe ,. G R U P 1 G R U P 2 4
Soc la nota fa 1 PRACTICA. M è t o d e d e f l a u t a 2 INTERPRETA. Per tocar la nota fa, tapa el forat de sota i els quatre primers forats. E s f a a i x í ! ™ ™ F , so , so , , , soc no - t . . o, do. L , Andante ™ ™ ™ ™ Am su - vi - t t sem - pre c u r. - F , , so , . So , so , , so , . & & œ™ œ j ˙ œ œ œ œ ˙ œ œ ˙ œ œ ˙ œ œ œ ˙ œ œ œ œ ˙ œ œ œ ˙ œ œ œ œ ˙ , , 2 œ ™ ™ 4 & w œ œ ˙ ˙ œ œ œ œ ˙ Ó œ ™ ™ 3 & œ™ œ j œ ˙ œ œ œ™ œ j œ ˙ Œ œ ™ ™ 2 & œ œ ˙ œ œ œ ˙ œ 1 3 2 5
RkJQdWJsaXNoZXIy