Música P R I M À R I A 6 Aquest material és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l’elaboració ha participat: TEXTOS María Larumbe Mar tín Miguel Ángel de la Ossa Rebollo IL·LUSTR ACIÓ Juan Berrio Mar Villar EDICIÓ Pere Macià Arqué Type Publishing Services SL Inés Reyes Ferrero EDICIÓ EXECUTIVA Eva Herrero González DIRECCIÓ DEL PROJECTE Mercedes Rubio Cordovés DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero N O U A C O R D S Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l’alumnat els traslladi a la llibreta.
MARCA el compás de cada pieza como si tuvieras una batuta. 1 / œ œ 42 / œ œ œ 43 1 2 2 3 1 3 2 1 4 / œ œ œ œ 44 Mueve la batuta ELIGE una canción que te guste e identifica su tipo de compás. 2 La batuta ayuda a marcar el compás de la música, el tempo y los matices de intensidad. En una orquesta, el director o la directora coordina a los instrumentistas con su batuta. 8 ES0000000145490 204251_TRIMESTRE_01_CM_113241.indd 8 15/02/2022 8:21:33 Amb Cons t ru i nt mons aconsegu i ré : Desenvo l upar l a meva so l i dar i t at Fer-me preguntes i i nves t i gar Ten i r autonomi a Co l·l aborar amb e l s a l t res Pensar i ref l ex i onar Ser una per sona c reat i va Comun i car mi l l or Ten i r una ment ober t a Per aconseguir-ho, utilitzaràs el teu Llibre de Música, el teu Quadern i el teu LlibreMèdia digital. Jo soc e l cent re de l’aprenent atge 6 P R I M À R I A Música N O U A C O R D S MARCA el compás de cada pieza como si tuvieras una batuta. 1 / œ œ 42 / œ œ œ 43 1 2 2 3 1 3 2 1 4 / œ œ œ œ 44 Mueve la batuta ELIGE una canción que te guste e identifica su tipo de compás. 2 La batuta ayuda a marcar el compás de la música, el tempo y los matices de intensidad. En una orquesta, el director o la directora coordina a l s instrumentistas con su batuta. 8 ES0000000145490 204251_TRIMESTRE_01_CM_113241.indd 8 15/02/2022 8:21:33 SEGUEIX el musicograma. 1 La tardor INTERPRETA. 2 ™ ™ ™ ™ Andante 44 44 & b & b & b & b œœœ œ œœ œ œœœ œ œœ œ œ œœœ œœ Œ œœœ œ œœœ œœœ œ œ œ œ œœœ œ œœ œ œœœ œ œœ œ œœ œ œœ Œ œ œœ œœœœ œ œœ œ œ œ œ œœœ œœœœ œ œœœ œ œœœœ œ œ Œ œœœœ œœœ œ œœœ œ œœœœ œœ Œ œœœ œ œœœ œ œœœ œ œœ œœ œ Œ œœœ œ œœœ œ œœœ œ œœ œœ œ Œ p f f p (1a vegada) (2a vegada) La tardor de Les quatre estacions, Antonio Vivaldi Antonio Vivaldi va néixer a Venècia el 1678. Va aprendre a tocar el violí amb el seu pare i, més tard, va ser mestre d ’aquest instrument en un orfenat. Gràcies a Vivaldi, l’orquestra i el cor d ’aquest lloc van tenir fama internacional. Era conegut com «el capellà vermell» perquè era sacerdot i pèl-roig. Les quatre estacions és una de les seves obres més populars. Són quatre concerts per a violí i orquestra, cada un dedicat a una estació de l’any. Repetir. Repetir. 8 Q U A D E R N Música N O U A C O R D S 6 P R I M À R I A Música N O U A C O R D S 6 P R I M À R I A Q U A D E R N Paper de boscos sostenibles Tallers amb certificació de bona gestió ambiental i energètica Plàstic 100 % reciclable Santillana vol contribuir a la construcció d ’un món més sostenible. Per això, utilitzem: 2
Ruta per construir un món millor La música i la dansa són manifestacions artístiques plenes de contingut i riquesa cultural que ens uneixen com a habitants del món per mitjà d ’un llenguatge que traspassa fronteres. Apreciar i entendre la música ens fa persones més bones i ciutadans millors. Cada trimestre faràs aquesta ruta: 3 Descobriràs que la música és una excel·lent manera d ’expressar i comunicar el nostre món interior. Posaràs a prova el que has après resolent proves i jugant amb la música. Passaràs a l’acció tot interpretant i improvisant ritmes, melodies, lletres, acompanyaments, danses i representacions dramàtiques. Aprendràs a utilitzar el llenguatge musical, a identificar instruments, veus, agrupacions, textures i formes musicals. 1 2 4 Al final de cada trimestre, t’enfrontaràs a un REPTE que t’ajudarà a conèixer alguns problemes del nostre món i a valorar com podem millorar-los a través de la música. 3
2 T R I ME S T R E S e s s i ó p à g . 9 Músiques d’arrel 28 10 We are the world 30 11 La vida és un carnaval 32 12 Música, mestre! 34 13 El rap del treset 36 14 Música electrònica 38 15 Cànon de la pau 40 16 Agrupacions tradicionals 42 A p l i c a e l q u e h a s a p r è s 46 C omp rova c om p ro g re s s e s 48 Índex 1 T R I ME S T R E S e s s i ó p à g . SABERS 1 Un equip mol t mus i cal 6 Funcions de la música. 2 La tardor 8 El bemoll. La nota si bemoll en el pentagrama. 3 Plink, plank, plunk! 10 Seccions menors: introducció, pont i coda. 4 T’agrada el pop? 12 La música pop. 5 Varies o contrastes? 14 Recursos compositius: repetició, variació i contrast. 6 Guillem Tell 16 La secció de percussió a l’orquestra. 7 Un, dos… Síncope! 18 La síncope. 8 Let it snow! 20 Signes de repetició: Da Capo i Da Capo al Fine. A p l i c a e l q u e h a s a p r è s 24 Practica els coneixements adquirits al llarg del trimestre. C omp rova c om p ro g re s s e s 26 Autoavaluació del primer trimestre. R ep t e : PREVENIR MALALTIES I ACCIDENTS Far em una enquesta sobr e l ’ús d ’aur i cul ar s R ep t e : PROMOURE LA RESOLUCIÓ PACÍFICA DE CONFLICTES 4
SABERS La ràdio. El pòdcast. El blues. La nota mi agut en el pentagrama. La dansa al món. Tema amb variacions. El treset. La cultura hip-hop. Els instruments electròfons. El sintetitzador. La música electrònica. Els acords. Música i agrupacions instrumentals tradicionals. Practica els coneixements adquirits al llarg del trimestre. Autoavaluació del segon trimestre. S e s s i ó p à g . SABERS 17 Viure de l’art 50 Els drets d ’autor. 18 Aires clàssics 52 Gèneres clàssics: concert, simfonia i sonata. 19 Músiques d’Europa 54 Instruments: la guitarra portuguesa, el caixó i la gaita. 20 Dia de festa 56 El compàs de 68 . 21 En dansa! 58 La dansa contemporània. 22 Marianne 60 L’edició digital d ’àudio. 23 Majors i menors 62 Escales majors i menors. 24 La propera estació 64 Repàs d ’elements de llenguatge musical. A p l i c a e l q u e h a s a p r è s 68 Practica els coneixements adquirits al llarg del trimestre. C omp rova c om p ro g re s s e s 70 Autoavaluació del tercer trimestre. Gravar em un mini l i pdub pe r ce l ebrar e l Di a de l a Pau . R ep t e : LLUITAR CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC Crearem una performance per conscienciar sobre el canvi climàtic. T R I ME S T R E 3 5
IDENTIFICA per a què serveix la música en cada situació. 1 1 TRI MESTRE Un equip molt musical 2 COMENTA. Alguna vegada la música t’ha ajudat a millorar o a canviar el teu estat d ’ànim? Creus que la música pot unir les persones? Connecta amb la realitat La música influeix en el nostre estat d’ànim i en les nostres emocions. Ens pot ajudar a relaxar-nos i a concentrar-nos, però també ens pot donar valor i energia. A més, la música reforça el sentiment de pertinença a un grup. La música ens uneix! 6
S e s s i ó 1 4 CONTESTA en parella sobre la partitura anterior. Comença en anacrusi? Quins signes de prolongació del so hi ha? mpNin-n n n n , - nin-n o . ues-to im- o c i o do? Se o o do - e - Adagio n , - me o tie ne_ - u - n set- ti - m n . - Se o do u - po ne ro, - me o tie ne_ - un no_ _ - in - te ro. - Se o do u n - po i n co, - me tie - ne t n - to ™ ™ t n to. - Nin - n n n n , - nin - n o . A nes - su - no o d rò! - 43 & & & & U œ œ œ™ œ j œ œ ˙ œ œ œ™ œ j œ œ ˙ œ œ œ™œ j œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ™œ j œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ™ œ j œ œ ˙ œ œ œ™ œ j œ œ ˙ Connecta amb la realitat Aprèn La música té la capacitat d ’influir en les nostres emocions i en els nostres estats d ’ànim. Per exemple, pot complir les funcions següents: Relaxar: com les cançons de bressol o la música de meditació, que solen tenir un tempo lent, una intensitat fluixa i una melodia repetitiva. Animar: com la música per ballar, jugar, celebrar esdeveniments importants o practicar esport. Normalment té melodies alegres. Unir un grup: com els himnes nacionals, universitaris o esportius, que acostumen a tenir un tempo mitjà i un caràcter emotiu, amb lletres que reforcen la unió. Explicar, informar i persuadir: com les cançons que relaten esdeveniments, o els jingles, que lloen un producte amb melodies encomanadisses i lletres fàcils de recordar. A C B INTERPRETA aquesta cançó de bressol italiana. 3 TRIA una cançó per a cada situació. 5 7
SEGUEIX el musicograma. 1 La tardor INTERPRETA. 2 ™ ™ ™ ™ Andante 44 44 & b & b & b & b œœœ œ œœ œ œœœ œ œœ œ œ œœœ œœ Œ œœœ œ œœœ œœœ œ œ œ œ œœœ œ œœ œ œœœ œ œœ œ œœ œ œœ Œ œ œœ œœœœ œ œœ œ œ œ œ œœœ œœœœ œ œœœ œ œœœœ œ œ Œ œœœ œ œœœ œ œœœ œ œœœœ œœ Œ œœœ œ œœœ œ œœœ œ œœ œœ œ Œ œœœ œ œœœ œ œœœ œ œœ œœ œ Œ p f f p (1a vegada) (2a vegada) La tardor de Les quatre estacions, Antonio Vivaldi Antonio Vivaldi va néixer a Venècia el 1678. Va aprendre a tocar el violí amb el seu pare i, més tard, va ser mestre d ’aquest instrument en un orfenat. Gràcies a Vivaldi, l’orquestra i el cor d ’aquest lloc van tenir fama internacional. Era conegut com «el capellà vermell» perquè era sacerdot i pèl-roig. Les quatre estacions és una de les seves obres més populars. Són quatre concerts per a violí i orquestra, cada un dedicat a una estació de l’any. Repetir. Repetir. 8
4 INTERPRETA el Vals del ballet de La bella dorment de Piotr Ilitx Txaikovski. 5 CONTESTA sobre la partitura anterior. Quina alteració apareix a l’inici? Quantes notes afecta? Quantes notes fa hi ha a la partitura? Quines estan alterades? Quina altra alteració hi ha? Quina funció té? Com es diu el signe que veus sobre les dues primeres notes? Què vol dir? S e s s i ó 2 CREA un ostinato rítmic per acompanyar la peça anterior. 3 43 & b U U & b ˙™ ˙™ ˙ œ œ œ œ ˙ œ ˙ #œ ˙™ ˙™ ˙™ n˙™ ˙ œ œ œ œ ˙ œ ˙ œ œ œ #œ œ œ œ ˙™ Presto mf COMENTA aquesta interpretació del Vals de La bella dorment. Quanta gent hi ha a escena? Creus que els passos dels ballarins reflecteixen el compàs de la música? 6 INDICA quins instruments sonen i de quina família i tipus és cadascun. 7 RELACIONA cada fragment amb una imatge. Què t’ha dut a triar-lo? 8 A C B Aprèn El bemoll ( b) és una alteració que es posa a l’esquerra d ’una nota i en modifica l’altura, fent-la sonar mig to més greu. la si b si 1/2 to 1/2 to & œ bœ œ El bemoll es pot indicar al principi del pentagrama. Llavors, afecta totes les notes del mateix nom que hi hagi a la partitura. 42 & b œœœ œ œœœ œ œœœ El becaire ( § ) és una altra alteració que anul·la l’efecte del bemoll i del sostingut, però només per a aquell compàs. 42 & œ bœ œnœ 9
SEGUEIX l'estructura d'aquest ball i apren-ne els passos. 1 Plink, plank, plunk! Repetir amb la mà esquerra. Plink, plank, plunk! En dues fileres, acarats, inventeu els passos. Feu 5 passos lliurement. Convertiu-vos en estàtues. Creeu els passos, inspirats en els moviments de la introducció. Inventeu-vost els passos per al final i acabeu amb un genoll a terra. Feu 3 passes laterals i espetegueu els dits. Gireu 8 passes amb la parella. Repetir. Repetir 4 vegades canviant de direcció. Repetir 3 vegades i tornar a la posició inicial. Repetir en el sentit contrari. Plink, plank, plunk! Plink, plank, plunk!, Leroy Anderson B C A introducció coda pont A A A A A A A B B B C C P O N T C O DA I N T R O D U C C I Ó 10
S e s s i ó 3 IDENTIFICA els elements següents en la cançó Kokoleoko. 3 CREA els moviments per a la introducció, el pont i la coda, i interpreta el ball complet. 2 COMPÀS E STRUCTURA 2 3 4 4 4 4 part A part B introducció pont coda 4 COMPLETA a la llibreta amb els noms de les notes que falten. 6 IDENTIFICA les alteracions que no estan ben escrites. INDICA el tempo i els canvis que es produeixen en cada fragment. 7 5 CONTESTA amb la teva parella sobre el teclat de l’activitat anterior. Quina distància hi ha entre el do i el re? A quines tecles del piano corresponen les notes alterades? Quina relació hi ha entre el do sostingut i el re bemoll? I entre un fa sostingut i un sol bemoll? Per què no hi ha tecles que representen notes alterades entre el mi i el fa? I entre el si i el do agut? mi' do# reb do re mi fa sol la si do' re' re# mib do'# re'b # mi'b Aprèn A més de les parts principals que conformen una obra musical (A, B, C...), hi ha seccions que completen el conjunt: La introducció sona al principi i serveix per captar l’atenció de l’oient i presentar l’estil, la velocitat i el caràcter de la peça. El pont, també anomenat interludi, enllaça dues parts i acostuma a ser breu i instrumental. La coda (que en italià vol dir «cua») és la secció final d ’una obra i en les partitures s’indica amb el signe Ø. largo adagio moderato andante allegro presto ritardando accelerando & # ˙ & ˙# & #˙ & b ˙ & b˙ 1 3 5 2 4 11
SEGUEIX l’estructura de la cançó i indica quants compassos duren la introducció, el pont i la coda. 1 T’agrada el pop? INTERPRETA. 2 CREA una coreografia per a la cançó anterior. 3 iup, v ! O iup, - v ! L r - c s s - so c _ - e Vo . - iup, v ! iup, v ! Com n - t s m per oi r . - 44 & & œ œ œ ˙ œ œ œ ˙ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ ˙ œ œ œ ˙ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ - O - O - O - Un I mur - m mu i - - ri n - - ro e i seu - dor, cor - cons t nt , sent, - - pu e sir _ _e - - riu riu men i tre c n - t _e - v seu pen s nt ment: - - que_e que_e seu seu mor mor - - ’es ’es pe pe - - r r - - mo t mo t uny uny d’ d’ quí! quí! - - iup, iup, v ! v ! 44 & & œ™ œ j œ œ œ œ œ œ ˙ œ™ œ j œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ e O - O - E S T R O F E S TO R N A DA introducció pont tornada tornada tornada coda estrofa 1 estrofa 2 12
Connecta amb la realitat INVESTIGA sobre la teva cançó favorita. Qui la va compondre? Qui en va escriure la lletra? A quin estil musical pertany? 5 S e s s i ó 4 Volcans Run the world (Girls) Rolling in the deep Radio ga ga Títol de la cançó: Rolling in the deep. Compositors: Adele Adkins i Paul Epworth. Intèrpret vocal: Adele. Àlbum: 21. Any de llançament: 2010. Premis: Premi Grammy a la millor cançó. Hola, Pep, soc la Jana. T’explico el que he fet amb les seccions d’enllaç del tema... ff Allegro Œ Œ ‰ œ j œ j œ j œ œ œ œ œ ˙ 44 & b accel. 44 / œ™œ j œœœœœœ œ™œ j œœœœœ œœœœœœœœœœœ f Andante 44 & b U œ œœœ œ œ œ œnœ œ™ œ j œ œ œnœ ˙™ Œ A C B Aprèn El pop va sorgir als Estats Units i a Anglaterra al final de la dècada de 1950. És un tipus de música dirigida als joves i amb una gran presència als mitjans de comunicació, que participen de manera activa en la difusió. Les cançons pop tenen una durada curta o mitjana, amb melodies senzilles i encomanadisses, i una estructura que combina estrofes i tornada. Com al rock, a la música pop els instruments electròfons i la bateria hi són molt presents, tot i que de manera més discreta. A més, s’aprofiten tots els recursos tecnològics que ofereix l’estudi d ’enregistrament. COMPLETA a la llibreta una fitxa com aquesta sobre una de les cançons següents. 4 6 INDICA quina partitura correspon a la introducció, quina al pont i quina a la coda. 13
INTERPRETA. 1 Varies o contrastes? ™ ™ ™ ™ 44 44 & & & & & & œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ ˙ Ó œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ Ó œ œ œ œ œ Œ œ Œ œ œ œ œ œ Œ œ Œ œ Œ œ Œ œ Œ œ Œ œ Œ œ Œ œ Œ Ó œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ ˙ Ó œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ ˙ Ó œ œ œ œ œ œ ‰ œ j œ Œ œ œ œ œ œ ˙ Ó œ œ ˙ œ ‰ œ j œ Œ ˙ Ó œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ Œ œ œ œ œ œ œ ˙ Ó œ Œ œ Œ œ Œ œ Œ œ Œ œ Œ œ œ œ Œ œ Œ œ Œ œ Œ œ Œ œ Œ œ Œ ˙ Ó Moderato œ œ œ j œ œ j œ œ ˙ ™ ™ ™ ™ 44 44 M A B A' 2 COMENTA les diferències i similituds que hi ha en la melodia anterior. S’assemblen A’ i A? I A i B? 14
S e s s i ó 5 COMENTA les diferències entre aquestes cançons. Com és la veu que les interpreta? Quins instruments hi intervenen? Quina és música pop? 6 Esquelets bruts horrorosos amb uns ossos fastigosos, i les bruixes tan nassudes amb berrugues molt peludes. Venen zombies descompostos perseguint-te sense pausa. Els diables de les ombres que s’amaguen per sorprendre’t. Halloween, Halloween, Halloween! És ara l’hora d ’espantar. Halloween, Halloween, Halloween! Truc, potser? Tracte serà? CREA una variació d ’alguna part de la rima anterior. 4 Aprèn A l’hora de crear una obra musical, els principals recursos compositius són aquests: Repetició: consisteix a reproduir una part de la música exactament igual. Variació: introdueix alguns canvis en el ritme o en la melodia, però de manera que la música original encara es reconegui. Contrast: es tracta de compondre una part completament diferent i que contrasti amb l’anterior. 1 3 2 4 Connecta amb la realitat BUSCA I COMENTA alguns exemples de repetició, variació i contrast en altres arts, com la pintura, l’arquitectura, etc. 5 INDICA quan es repeteix el ritme, quan varia i quan contrasta. 3 15
SEGUEIX el musicograma. 1 Guillem Tell Obertura de Guillem Tell, Gioachino Rossini A A B I N T R O D U C C I Ó C O DA P O N T 3 vegades 16
S e s s i ó 6 CONTESTA sobre l’obertura de Guillem Tell. Quins dos instruments de vent de metall i quin de percussió interpreten la part solista en la introducció? Quin instrument de percussió fa de solista a la part B? 2 IDENTIFICA la repetició, la variació i el contrast a Raiders march de la BSO d ’Indiana Jones a la recerca de l’arca perduda, de John Willliams. 4 INVESTIGA sobre la llegenda de Guillem Tell i escriu-la a la llibreta. 3 Gioachino Rossini va néixer a Itàlia el 1792. Va començar a compondre als dotze anys. Aviat es va convertir en un cèlebre creador d ’òperes, que escrivia a gran velocitat. Tot i l’èxit que tenien, Guillem Tell va ser l’última òpera que va estrenar, quan només tenia trenta-set anys, i no va tornar a escriure cap altra òpera més en la seva llarga vida. 5 COMENTA el fragment anterior. Creus que és una música adequada per a una escena d ’una pel·lícula d ’aventures? Aprèn La secció de percussió a l’orquestra pot variar i depèn de cada obra. Alguns dels instruments més freqüents són: caixa marimba gong campanes tubulars plats bombo timbals triangles 17
IDENTIFICA aquestes parts de la cançó i escriu a la llibreta un esquema amb la seva estructura. 1 Un, dos… Síncope! INTERPRETA. 2 ™ ™ ™ ™ Sín - co pe , - sín - co pe , - sín - co pe , - sín - co pe . - ™ ™ ™ ™ ™ ™ ™ ™ És Am un un e temps ec e - te e - - que per vo co tren - men c r ç r - - e i _ m rit ort me per - re u c - - r. - - r. E 1. 2. Sín - co pe , - sín - co pe , - sín - co pe . - Sí! Sí! ™ ™ ™ ™ ™ ™ ™ ™ rit Vo me, . - - si_és És sin mo t co - p t, e - - c r, re! - s S t . t . - - És u - - ner e so . És u - - ner e so . Sín - co pe , - sín - co pe , - sín - co pe , - sín - co pe . - 44 44 & ∑ ∑ ∑ ∑ & & & œ™ œ™ œ & & œ j œ œ j Ó œ j œ œ j Ó œ j œ œ j Ó œ œ j œ Œ™ œ j œ œ j œ œ œJ œ œ j ˙ œ j œ œ j œ œ ˙ ˙ Ó Ó ˙ ˙ Œ œ j œ™ œ™ œ œ™ œ™ œ œJ œ Œ œ j œ œ œJ œ™ Ó œJ œ Œ œ j œ œ œ j œ ˙ ‰ œ j œ œ j Ó œ j œ œ j Ó œ j œ œ j Ó œ œ j œ Œ™ ™ Ó Allegro pont tornada coda estrofa introducció 18
S e s s i ó 7 INDICA quines d ’aquestes melodies contenen síncopes i explica com s’han format. 4 CREA un ostinato rítmic per acompanyar la cançó anterior. Té un ritme regular o irregular? 3 5 INDICA quines afirmacions són certes sobre cadascun d ’aquests instruments. 6 DESAFIA la teva parella escrivint el nom d ’altres instruments de percussió i demana-li que contesti la pregunta anterior sobre aquests instruments. ™ ™ 44 & œ œ œ œ œ œ œ œ ™ ™ 44 & œ j œ œ j œ j œ œ j ™ ™ 44 & œJ œ œ œJ œ ™ ™ 44 & œ œ œ œ œ œ œ ™ ™ 43 & œ œ œ œ œ œ j ‰ ™ ™ 43 & œ œ œ œ œ œ j ‰ 1 5 4 2 6 3 1 Són d ’altura determinada. 2 Es colpegen amb maces o baquetes. 2 Tenen pell. 3 Tenen una làmina o tub per a cada nota. Aprèn La sensació rítmica regular de la música es produeix quan hi ha sons que els percebem sempre més fort que altres, com passa amb el primer temps de cada compàs: 43 / œ œ œ œ œ œ A més, si dividim els temps en corxeres, la primera corxera de cada parella també sona sempre més fort. 43 / œ œ œ œ œ œ La síncope consisteix a prolongar un so que comença en un temps o part dèbil fins a un temps o part forta, que fa que es trenqui la sensació de ritme estable. 43 / œ œ œ œ œ œ œ œ 19
INTERPRETA. 1 Let it snow! ™ ™ ™ ™ T e we does n’t - t er - s ow out side sin s - is o stop ri t u , pin , - - i t u . - ut nd t e I've ire rou t is some so corn de or po - pin . - And T e ™ ™ ™ ™ ™ ™ ™ ™ since i ts re we've no turned w y p ce down to o… ow… Let Let it it snow, snow, et et et et it it snow, snow, it it snow! It snow! W en we i - n y iss ood - 1. 2. ni t , ow I' te o -in out in t e storm. ut i you re - y o d me ti t , t e w y ome I' D.C. al Fine e w rm. 44 44 & b & b Œ œ œ œ Œ œ œ œ Œ œ œ œ & b & b & b & b œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ™ œ j œ™ œ j œ ˙ œ Œ ˙ ˙ œ œ œ œ œ ˙™ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙™ œ ˙™ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ ˙ Ó ˙ ˙ ˙ Ó ˙ Ó w ˙™ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙™ œ œ œ œ œ œ œ ˙™ Œ œ nœ œ œ œ œ ˙™ Œ œ œ œ ˙ ˙ ˙ ˙ w Œ œ œ œ ˙ ˙ Fine Moderato ™ ˙ 2 TRADUEIX la lletra dels primers vuit compassos de Let it snow! Fa fred a tot arreu del món en aquestes dates? Comenta què acostumes a fer tu el dia de Nadal. Connecta amb la realitat 20
S e s s i ó 8 3 CONTESTA sobre la partitura de Let it snow! Quants compassos té en total la peça, tenint en compte els que es repeteixen? Comença amb anacrusi? Hi ha alguna alteració? On és? Quina funció té? 5 DIBUIXA a la llibreta sense utilitzar signes de repetició. COMPARA aquestes versions de Let it snow! Quins instruments acompanyen la veu? Creus que cada interpretació dona una emotivitat diferent a la música? 4 ™ ™ 44 & œ œ ˙ œ œ ˙ œ œ ˙ œ œ ˙ ™ ™ 44 & œ j œ œ j œ j œ œ j œJ œ œ j œ œJ ‰ ™ ™ 44 / ˙ œ j œ œ j œ Œ œ Œ œ j œ œ j œ œ ˙ Ó ™ ™ 42 / œ j œ œ j œ j œ œ j œ j œ œ j œ Œ Da Capo Da Capo al Fine Fine INDICA en quin ordre sonen aquestes partitures i quins instruments les interpreten. Quines contenen síncopes? 6 A B C D 7 REPRESENTA amb un dibuix algun dels ritmes o melodies anteriors i demana a la teva parella que endevini quin és. Aprèn A més dels signes que ja coneixes, hi ha altres maneres d ’indicar repeticions de la música en les partitures: Da Capo («des del cap» en italià) indica que la música es repeteix des de l’inici. Da Capo al Fine («des del cap fins al final» en italià) es fa servir per repetir la música des del començament fins on hi ha la paraula Fine. 21
INVESTIGA I COMENTA. F as servir auriculars cada dia? Durant quanta estona? I nvestiga les diferències entre els auriculars circumaurals, supra-aurals, intrauriculars i auriculars de botó. De quin tipus són els que fas servir tu? S aps què és la hipoacúsia? Investiga-ho. Q uines altres conseqüències pot tenir per a la salut un ús inadequat dels auriculars? Prevenir malalties i accidents El sistema auditiu funciona com un sensor delicat que permet al cervell interpretar amb molts matisos els sons que es produeixen al nostre voltant. Però els seus òrgans i ossos són petits i sensibles, especialment al soroll. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, més de mil milions de joves a tot el món fan servir malament els auriculars, ja que els utilitzen massa temps al dia o els posen a una intensitat excessivament alta. L’impacte d ’aquestes males pràctiques pot ser greu, especialment a llarg termini, i poden arribar a provocar hipoacúsia prematura o fins i tot sordesa. Per aquest motiu, és important no usar auriculars més d ’una hora al dia, fer-ne servir uns que ens aïllin del soroll extern i en cap cas pujar el volum per sobre dels 100 decibels. Els models amb diadema que envolten totalment les orelles són més aconsellables, ja que ofereixen un aïllament millor. Revisem els nostres costums d ’escolta i animem els altres a tenir cura també de la seva salut auditiva. Objectiu de l’enquesta Ana l i tzar e l grau de cone i xement d’a l t r es pe r sones sobr e e l s r i scos d’ut i l i tzar ma l ament e l s aur i cul ar s . > SALUT I BENESTAR El nostre repte 22
ANALITZEU el gràfic següent sobre l’ús màxim diari d ’auriculars recomanat. Costums ensordidors INVESTIGUEU quina és la «regla 60/60» per prevenir problemes d ’audició en el futur. REDACTEU unes 10 preguntes sobre l’ús dels auriculars. L’objectiu és esbrinar com fan servir els auriculars les persones entrevistades, a quin volum els posen i quanta estona els utilitzen, quin tipus d ’auriculars fan servir, quina informació tenen sobre les conseqüències de fer-ne un ús excessiu i si són conscients del risc que corren de perdre audició en el futur. > > Comenceu escrivint totes les preguntes que se us acudeixin i després seleccioneu les més adequades. Formuleu preguntes clares i concises, que siguin fàcils d ’entendre. Feu una enquesta tancada, és a dir, que inclogui diverses opcions de resposta per a cada pregunta. Per exemple: Si ho desitgeu, podeu recórrer a alguna eina online per fer enquestes. N’hi ha un munt! ENTREVISTEU el major nombre de persones possible i enregistreu-ne les respostes de manera clara. ANALITZEU els resultats de l’enquesta i compartiu les vostres conclusions amb la resta de la classe. > > Hem tingut en compte totes les propostes en l’elaboració de l’enquesta? Com hem organitzat la recollida de dades? Hem obtingut informació interessant en l’anàlisi dels resultats? C o m h o h e m f e t ? > On fas servir més els auriculars? A casa. Quan estudio o treballo. En els mitjans de transport. Altres. TRI MESTRE 1 INTENSITAT DE SO TEMPS MÀXIM D’EXPOSICIÓ 115 db 30 segons 112 db 56 segons 109 db 1 min i 52 seg 106 db 3 min i 42 seg 103 db 7 min i 30 seg 100 db 15 min 97 db 30 min 94 db 1 hora 91 db 2 hores 88 db 4 hores 85 db 8 hores
A p l i c a e l q u e h a s a p r è s 1 PREPARA les targetes del joc de les definicions. Cada equip ha de preparar 20 targetes per a l’equip contrari. A cada una hi escriurà, amb majúscules i de color blau, un terme dels que han après al llarg del trimestre. En la mateixa targeta, però de color vermell i en lletres minúscules, hi haurà una paraula prohibida, que no es podrà fer servir en cap cas durant el joc. Alguns exemples de targetes són: CANÇÓ DE BRESSOL funció BEMOLL alteració VIVALDI compositor CODA part DA CAPO repetició 24
2 JUGA a les definicions. NORMES DEL JOC El joc es desenvoluparà amb dos equips. Cada equip se situarà formant un semicercle i decidirà en quin ordre els seus integrants s’encarregaran de definir les paraules de les targetes. A cada torn, una persona definirà un dels termes escrits a les targetes perquè la resta dels integrants del seu grup l’endevini. En cada semicercle hi haurà un integrant de l’equip contrari que exercirà d ’àrbitre, per assegurar-se que la persona encarregada de definir la paraula no diu la paraula escrita en vermell en cap moment. La persona encarregada de començar la partida es posarà dreta i agafarà la primera targeta de la pila. Tindrà 30 segons per definir al seu equip el que hi hagi escrit a la targeta sense fer servir en cap moment la paraula prohibida. En el cas que la persona que elabora la definició faci servir la paraula prohibida, aquesta targeta quedarà anul·lada. Si l’equip endevina la paraula abans que acabin els 30 segons, podrà passar a la targeta següent i intentar endevinar la paraula que hi hagi escrita. Transcorreguts els 30 segons, el torn passa a l’equip contrari. El mestre o la mestra anirà col·locant les targetes que s’hagin endevinat de cara amunt, de manera que es pugui veure fàcilment quin equip acaba abans, i apartarà les targetes en què s’hagi dit la paraula prohibida i que, per tant, hagin sigut anul·lades. Quan ja no quedin més targetes s’acaba el joc i es compten les que ha endevinat cada equip. Guanya l’equip que endevini més targetes. 25 TRI MESTRE 1
44 & & U U U œ œ œ œ œ ‰ œJ œJ ‰ œ™ œ œ œ œ œ ‰ œJ œ™ œ œ œ œ ‰ œJ œ™ œ œ œ œ œ ‰ œJ œ™œ œ œ œ ‰ œ j œ œ œ œ œ œ œ œœ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ™ œ j œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙™ Œ rit. campanes tubulars timbals marimba caixa plats bombo triangle gong 44 & U U œ œ œ œ œ ‰ œJ œJ ‰ œ™ œ œ œ œ œ ‰ œJ œ™ œ œ œ œ ‰ œJ œ™ œ œ œ œ œ ‰ œJ œ™œ œ œ œ ‰ œ j œ œ œ œ œ œ œ œœ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ™ œ j œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙™ Œ rit. C o m p r o v a c o m p r o g r e s s e s 2 INDICA l’instrument del qual parla cadascú. Després descriu la resta de manera similar. 1 IDENTIFICA les parts de la música. 5 ¿? 5 A 5 ¿? 5 B 5 ¿? Cada làmina del meu instrument correspon a una nota. Les colpejo amb baquetes. El meu instrument consisteix en dos discos de metall que es colpegen entre ells. El meu instrument està format per tubs llargs verticals de metall que es colpegen amb una maça. 26
3 CONTESTA sobre aquesta cançó V a l o r a e l t e u a p r e n e n t a t g e COMENTA sobre el que has après aquest trimestre. Què t’ha agradat més? Què t’ha semblat més difícil? De quin dels teus resultats estàs més satisfeta o satisfet? Com valoraries el teu comportament a classe durant aquest temps? En quins aspectes creus que has de millorar? 4 CONTESTA. Quina partitura poden tocar cada un dels instruments de l’activitat 2? Hi ha alguna síncope? 44 / œ œ œ Œ œ œ œ Œ ‰ œ j œ Ó ˙ Ó 44 & Œ™ œ j œ œ™œ œ™œ ˙™ ‰ œ j œ™œ ˙ ˙ Ó A B Quina funció té la música en aquest cas? relaxar celebrar comunicar Quin recurs compositiu s’ha fet servir? repetició variació contrast Quina alteració apareix a la partitura? becaire sostingut bemoll Quina nota hi ha alterada? fa si do Què vol dir Da Capo? des del principi des del final Ti - i , i , i , - ti - - ti - - i ó! - Ti - - Presto ™ ™ ti - ó! - - ó! 1. 2. ó, - ó! - Ti - ó, ó! ó! 43 & b & b & b & b D.C. œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙™ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙™ ˙™ ˙™ ˙™ ˙™ ˙™ ˙™ œ œ œ œ œ œ ˙ œ ˙™ ˙™ ˙™ ˙™ ˙™ œ œ œ œ œ œ ˙™ ˙™ i I i ti - - i i ti - - - - i , - i , - ó, - ó! - Ti - I i ti - - i - i , - Ti - i , i , i , - ti - - ti - - i ó! - Ti - - resto ™ ™ ti - ó! - - ó! 1. 2. ó, - ó! - Ti - ó, ó! ó! b b b b .C. œ œ œ œ ™ œ ™ ˙™ ˙™ ™ ˙™ ™ ™ œ ˙ œ ™ ™ ™ ˙™ ™ œ œ œ ™ ™ i I i ti - - i i ti - - - - i , - i , - ó, - ó! - Ti - I i ti - - i - i , - Ti - i , i , i , - ti - - ti - - i ó! - Ti - - Presto ™ ™ ti - ó! - - ó! 1. 2. ó, - ó! - Ti - ó, ó! ó! 43 b b b b D.C. œ œ œ œ œ œ ˙™ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙™ ˙™ ˙™ ˙™ ™ ˙™ ˙™ œ œ œ œ œ œ ˙ ˙™ ˙™ ˙™ ™ ˙™ œ œ œ œ œ œ ˙™ ˙™ i I i ti - - i i ti - - - - i , - i , - ó, - ó! - Ti - I i ti - - i - i , - i - i , i , i , - ti - - i ti - - ! - i - - t ™ ™ ti - ! - - ! . . , - ! - i - , ! ! .C. œ œ œ œ œ œ ™ œ œ œ ˙™ ™ ™ ™ ˙™ ˙™ ™ œ œ ™ ™ ™ ˙™ ™ ˙™ ˙™ i I i ti - - i i ti - - - - i , - i , - , - ó! - i - I i i ti - - - i , - 27 TRI MESTRE 1
Mè tod e d e f l aut a
Índex P r à c t i c a p à g . SABERS REPERTORI NOTES A LA FLAUTA Cada dit al seu lloc! 2 Repàs del que s’ha après. A la plaça, popular d ’Alemanya fa -sol-la-si-do'-re' El rei Lleó 3 Repàs del que s’ha après. Can you feel the love tonight? de la BSO d ’El rei Lleó, E . John i T. Rice. re-mi-fa -sol-la-si-do'-re' Ha arribat el si bemoll 4 Com tocar la nota si bemoll. Ballo di Mantova, G. Ferrini. re-mi-fa-sol-la-sib-do'-re' Yellow submarine 5 Repàs del que s’ha après. Yellow submarine, J. Lennon i P. McCartney. re-fa-sol-la-sib-do'-re' Jingle bell rock 6 Repàs del que s’ha après. Jingle bell rock, J. Beal i J. Boothe. re-mi-fa-sol-la-si-do'-re' Dona nobis pacem 7 El cànon. Dona nobis pacem, anònim. do-mi-fa-sol-la-sib-do'-re' Tears in heaven 8 Repàs del que s’ha après. Tears in heaven, E . Clapton i W. Jennings. re-mi-fa-fa -sol-la-sib-si-do'-re' Hola, em dic Mi Agut! 9 Com tocar la nota mi agut. O alele, popular del Congo. sol-la-si-re'-mi' L’hivern 10 Repàs del que s’ha après. L’hivern de Les quatre estacions, A. Vivaldi. do-re-mi-fa -sol-la-sib-si-do'-re'-mi' Los chimichitos 11 El treset. Los chimichitos, popular de Veneçuela. do-fa-sol-la-sib-do' Variant 12 Repàs del que s’ha après. Variant, M. Larumbe. re-fa -sol-la-si-do'-re'-mi' Populars! 13 Repàs del que s’ha après. Els tres tambors, popular catalana. Escarabat bum, bum, popular catalana. re-mi-fa -sol-la-si-sib-do'-re' Sonata 14 Repàs del que s’ha après. Sonata per a piano n. 11, W. A. Mozart. do-re-mi-fa-sol-la-si-do' Under the sea 15 Repàs del que s’ha après. Under the sea de la BSO de The Little Mermaid, A. Menken i H. Ashman. re-mi-fa-sol-la-si-do'-re'-mi' • • • • • •
Cada dit al seu lloc! E s f a a i x í ! M è t o d e d e f l a u t a Recorda les notes que ja saps tocar amb la flauta de bec: & œ œ œ œ #œ œ œ œ œ œ 42 & # & # œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ INTERPRETA. 1 Repetir. 2
El rei lleó M è t o d e d e f l a u t a 1 PRACTICA. INTERPRETA. 2 ™ ™ 44 & # ‰ œ j œ œ œ ‰ œ j œ œ Œ Moderato ™ ™ ™ ™ 1. 2. 44 & # & # & # & # œ œ j œ™ œ œ œ œ ˙ Œ Œ œ œ j œ™ œ œ ˙ œ œ j œ™ ™ œ œ œ œ j œ™ Œ œ œJ œ™ œ œ ˙™ Œ œ œ j œ™ œ œ œ œ ˙ Œ Œ œ œ j œ™ œ œ ˙ œ œ j œ™ ™ œ œ œ œJ œ œ ‰ œ œJ œ™ œ œ ˙ Œ œ ˙ œ œ ˙ œ œ ˙ œ œ ˙ Ó Ó œ œ œ ˙ œ œ ˙™ Œ Ó œ œ œ ˙ Œ œ œ ˙ ˙ œ œ ˙ Œ ˙ ˙ ˙ œ œ ˙™ Œ Ó™ œ ˙ œ œ ˙™ Œ ™ ™ 44 & # œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ 1 2 3
1 PRACTICA. Ha arribat el si bemoll M è t o d e d e f l a u t a INTERPRETA. 2 E s f a a i x í ! Per tocar la nota si bemoll tapa els quatre primers forats i el forat de sota. Després aixeca el dit anular de la mà esquerra, i deixa el segon forat destapat. Adagio ™ ™ 42 & b , & b , , & b , & b , œ™ œ œ™ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ œ œ nœ œ ˙ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ™ œ œ™ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ ˙ ™ ™ 44 & b œ œ ˙ œ œ ˙ ™ ™ 44 & b œ œ ˙ œ œ œ œ ˙ ™ ™ 44 & b œ œ ˙ œ œ œ œ ˙ ™ ™ 44 & b œ™ œœ™ œœ™ œœ œ œ œ œ 1 4 2 3 Repetir. 4
1 PRACTICA. Yellow submarine M è t o d e d e f l a u t a 1 2 ™ ™ 44 & b œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ ™ ™ 44 & b œ œ œ œ ˙ œ œ ™ ™ In t e s i ed town on w ere to I w s t e orn sun ived ti we ound m n t e w o se s i ed to o se . reen. And And e we Andante ™ ™ ived to d us e ne t o - is t e i e w ves in in t e our nd ye - w o su su m m - - rines. - - So we rine. ™ ™ ™ ™ We ive in su - m rine, - ye - ow ye - ow su - m rine, - ye - ow su - m rine. - 44 & b & b & b Ó™ œ™ œ ˙ œ™ œ œ™ œ ˙ Œ œ™ œ œ œ™ œ œ™ œ ˙ Œ œ™ œ ˙ œ™ œ œ™ œ ˙ Œ œ™ œ œ™ œ œ™ œ œ œ™ œ œ™ œ ˙ Œ œ™ œ ˙ Ó œ œ œ œ™ œ œ™ œ œ™ œ œ Œ œ™ œ œ™ œ œ Œ œ™ œ œ™ œ œ Œ 1. 2. ™ ™ 44 / œ Ó œ œ Ó œ ™ ™ 44 / Œ œ œ Œ ‰™œ r œ™œœ j ‰ Œ Repetir. PRACTICA. 2 5
RkJQdWJsaXNoZXIy