Matema` tiques P R I M À R I A 4 Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració ha par ticipat l ’equip següent: TEXT I EDICIÓ José Antonio Almodóvar Herráiz Ana de la Cruz Fayos Pilar García Atance Magdalena Rodríguez Pecharromán Federico Rodríguez Merinero Domingo Sánchez Figueroa M . Àngels Andrés Casamiquela IL·LUSTR ACIÓ Lirios Bou Eduardo Leal Uguina Jordi Baeza EDICIÓ EXECUTIVA José Antonio Almodóvar Herráiz DIRECCIÓ DEL PROJECTE Domingo Sánchez Figueroa DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero Les activitats d ’aquest llibre no s ’han de fer mai al llibre mateix . Les taules , els esquemes i altres recursos que s ’hi inclouen són models perquè l ’alumnat els tra slladi a la llibreta .
Desenvo l upar l a so l i dar i t at Fer-me preguntes i i nves t i gar Ten i r autonomi a Co l·l aborar amb e l s a l t res Pensar i ref l ex i onar Comun i carme mi l l or Ser una per sona c reat i va Ten i r una ment ober t a Amb Cons t ru i nt mons aconsegu i ré : Jo soc e l cent re de l’aprenent atge I per aconseguir-ho, utilitzaràs el Llibre de Matemàtiques i el LlibreMèdia digital. 54 - 55 Multiplicacions Selecciona les multiplicacions que donin com a resultat 56. COMPROVAR INTENTS -55 4 P R I M À R I A 4 P R I M À R I A Matema` tiques Matema` tiques Paper de boscos sostenibles Tallers amb certificació de bona gestió ambiental i energètica Plàstic 100 % reciclable Santillana vol contribuir a la construcció d ’un món més sostenible. Per això, utilitzem: M O S T R A M o s t r e s a e d u p a c k . c a t 2
Ruta d’aprenentatge per construir un món millor Les matemàtiques són presents en tot el que ens envolta. A través de les matemàtiques podem conèixer el món i intentar millorar-lo. Per aconseguir-ho, en cada unitat seguiràs aquesta ruta: 1 2 3 4 Descobriràs que les matemàtiques són útils en el teu dia a dia i que t’ajuden a explicar com són les coses. Passaràs a l’acció a l’STEAM lab: analitzaràs problemes, treballaràs amb gràfics diferents i aprendràs a programar. Al final de cada trimestre faràs un projecte de treball en equip per superar un REPTE que ajudarà a construir un món millor entre tots. Aprendràs a pensar de manera matemàtica i a fer càlculs amb rapidesa. Posaràs a prova el que has après aplicant els coneixements que has adquirit a una SITUACIÓ D’APRENENTATGE. 3
Què faràs? Què aprendràs? UNIDAD SABERES BÁSICOS SABERS BÀSICS 1 Nombres de quatre xifres 6 - Nombres de quatre xifres - Nombres ordinals - Aproximacions - Angles 2 Sumes i restes 22 - Propietat commutativa i associativa - Estimacions de sumes i restes de la suma - Polígons. Perímetre - Operacions combinades 3 La multiplicació 38 - Multiplicació per una xifra - Propietats de la multiplicació - Estimació d ’un producte - Operacions combinades - Multiplicació per 2 xifres FINAL DE TRIMESTRE 54 4 La divisió 60 - Divisió exacta i divisió entera - Problemes de diverses operacions - Prova de la divisió - Àrea amb un quadrat unitat - Divisions amb zeros al quocient - Classificació de triangles 5 Pràctica de la divisió 76 - Divisions amb divisor de dues xifres - Classificació de quadrilàters - Propietat de la divisió - Classificació de paral·lelograms - Operacions combinades 6 Les fraccions 94 - Fraccions - Comparació de fraccions amb igual - Fracció d ’un conjunt denominador - Comparació de fraccions amb la unitat - Comparació de fraccions amb igual - Fracció d ’un nombre numerador FINAL DE TRIMESTRE 1 10 7 Els cossos geomètrics 116 - Prismes - Classificació de prismes i de piràmides - Piràmide - Cossos rodons 8 El temps i els diners 132 - El rellotge - Altres unitats de temps - Hores, minuts i segons - Problemes amb diners 9 Longitud, capacitat i massa 148 - Unitats més petites i més grans que el metre - Unitats més petites i més grans que el litre - Problemes de mesura de longitud - Unitats més petites i més grans que el gram FINAL DE TRIMESTRE 166 4
CÁLCULO MENTAL STEAM lab SITUACIÓ D'APRENENTATGE T SIT CI N E APRENDIZAJ CÀLCUL ME L - Complementaris del 10 i del 100 - Sumar desenes i centenes - Restar desenes i centenes - Complementaris del 80 i del 800 LABORATORI DE PROBLEMES. Identifiquem situacions problemàtiques TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Interpretem gràfics de barres Viatge en família - Sumar desenes - Restar desenes - Complementaris de 10 i de 50 LABORATORI DE PROBLEMES. Inventem dades que falten TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Interpretem gràfics lineals Gaudint de la granja - Sumar-ne 11 - Restar-ne 11 - Complementaris de 100 LABORATORI DE PROBLEMES. Extraiem dades d ’una taula o gràfic TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Interpretem histogrames Una finestra al món El nostre repte: SALUT I BENESTAR. Hàbits saludables. FA M Z E R O - Sumar-n’hi 21, 31... - Restar-n’hi 21, 31... - Complementaris del 100 i del 400 LABORATORI DE PROBLEMES. Extraiem informació dels enunciats TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Coordenades de punts en una quadrícula El repartiment de tasques - Restar-n’hi 9 - Sumar-n’hi 19, 29... - Complementaris del 20 i del 30 - Multiplicar per 10, 100 i 1.000 LABORATORI DE PROBLEMES. Trobem preguntes que es poden resoldre TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Analitzem successos i enquestes Guarnint la classe - Complementaris del 20 i del 30 - Multiplicar per 10, 100 i 1.000 - Dividir entre 10, 100 i 1.000 LABORATORI DE PROBLEMES. Escrivim una pregunta que es resolgui amb unes operacions TALLER DE PROGRAMACIÓ. Bucle Repetir fins que Organitzant una festa El nostre repte: PRODUCCIÓ I CONSUM RESPONSABLES. Una compra pensada. - Complementaris de la desena següent - Multiplicar per desenes, centenes... - Dividir desenes, centenes... LABORATORI DE PROBLEMES. Determinem el nombre de solucions TALLER DE PROGRAMACIÓ. Aprofundim en el bucle Repetir fins que Anem a les cabanes - Complementaris de la desena següent i de 100 - Calcular el doble - Trobar la meitat de desenes i centenes LABORATORI DE PROBLEMES. Determinem l’operació que resol un problema TALLER DE PROGRAMACIÓ. Condicionals Si - Si no Un viatge amb metro - Calcular el doble - Calcular la meitat de desenes i centenes - Dividir entre 5 LABORATORI DE PROBLEMES. Determinem la unitat en la que cal expressar la solució TALLER DE PROGRAMACIÓ. Bucles i condicionals Pizzes per a final de curs El nostre repte: ASSOLIR LA IGUALTAT. Un mon divers. 5
Comparteix preguntes Inventa una pregunta relacionada amb ciutats o viatges en grup que tingui com a resposta un nombre de tres xifres. Planteja una pregunta de manera que, per respondre-la, s’hagin de comparar nombres. N O M B R E S D E Q UAT R E X I F R E S De viatge per Europa ORGANITZACIÓ DEL VIATGE 8 grups 27 adults per grup 25 nens i nens per grup 6
E L P L A D E T R E B A L L Els nombres de quatre xifres Les aproximacions Els nombres ordinals Els angles LABORATORI DE PROBLEMES TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ Aprendràs Passaràs a l’acció com progresses Comprovaràs 1 Si a cada grup viatgen 2 adults més, quants n’hi haurà? Quants nens i nenes anirien a cada grup si n’hi hagués 3 menys? Resol mentalment Recordem Escriu amb xifres i lletres el nombre de cada descomposició. 4 C 1 3 D 1 2 U 7 C 1 6 U Ordena de més petit a més gran. 375 357 361 400 316 7
Aprèn Els nombres de quatre xifres estan formats per unitats de miler, centenes, desenes i unitats. 1 UM 5 10 C 5 1.000 U 1.000 es llegeix mil. Exemple El nombre 5.368 està format per quatre xifres. 5.368 5 5 UM 1 3 C 1 6 D 1 8 U 5.368 5 5.000 1 300 1 60 1 8 5.368 es llegeix «cinc mil tres-cents seixanta-vuit». UM C D U 5 3 6 8 Nombres de quatre xifres Descobreix Quin és el nombre de tres xifres més gran que pots formar? Si sumes una unitat a aquest nombre, quin nombre obtens? Quantes xifres té? Practica 1 DIGUES quantes unitats són i com es llegeix cada nombre. 3 unitats de miler 4 unitats de miler 8 unitats de miler 7 unitats de miler i 3 centenes 5 unitats de miler i 9 desenes 2 DESCOMPON cada nombre i escriu com es llegeix. 4.087 5.390 8.004 7.012 5.306 9.040 VOCABULARI MATEMÀTIC Unitats de miler UM 8
3 ESCRIBE el nombre que correspon a aquestes descomposicions. 5 UM 1 7 C 1 7 D 1 5 U 7 UM 1 5 C 1 4 D 1 6 U 1 UM 1 5 D 1 1 U 4 COMPARA cada parella de nombres. 5.369 i 4.256 5.690 i 6.780 8.652 i 8.662 7.495 i 7.095 9.584 i 9.594 Connecta amb la realitat 5 LLEGEIX i omple la taula a partir de les dades. Els nombres següents representen el total de naixements que hi va haver a Lleida entre els anys 2017 i 2021. 1.261 1.185 1.204 1.184 1.087 – El nombre més gran indica els naixements que hi va haver l’any 2017. – L’any 2021 van néixer menys criatures que la resta d ’anys. – Cada any, el nombre de naixements va ser inferior al de l’any anterior, excepte el 2020, que va superar els 1.200. 4 5 4 9 . 5 4.920 . 4.532 Compara 4.920 i 4.532. F e s - h o A I X Í UM C D U 4 9 2 0 4 5 3 2 Ma t emà t i c aME NT Descompon aquests nombres de quatre xifres. El nombre parell més gran. El nombre capicua. Cà l c u l ME NT A L Calcula quant falta a cada nombre per arribar a: 10: 2 5 4 8 6 3 7 1 9 100: 20 50 40 80 60 30 70 10 90 Què observes? Any Naixements 2017 2018 2019 2020 2021 9 1
450 25 5.500 20 30 400 500 5.000 6.000 Descobreix Observa aquestes rectes numèriques i respon: Quin nombre representa el punt verd? Quina desena té més a prop? Quin nombre representa el punt groc? Quina centena té més a prop? Quin nombre representa el punt vermell? Quin miler té més a prop? Aproximacions Practica 6 APROXIMA cada nombre a l’ordre indicat. UM C D U 1 3 4 2 Aprèn Per aproximar un nombre a les desenes, busca entre quines dues desenes està. Després, compara la xifra de les unitats amb 5. Exemple 54 està entre 50 i 60 4 , 5 La desena que està més a prop de 54 és 50. Per aproximar un nombre a les centenes, busca entre quines dues centenes està. Després, compara la xifra de les desenes amb 5. Exemple 379 està entre 300 i 400 7 . 5 La centena que està més a prop de 379 és 400. Per aproximar un nombre als milers, busca entre quins milers està. Després, compara la xifra de les centenes amb 5. Exemple 2.578 està entre 2.000 i 3.000 5 5 5 El miler que està més a prop de 2.578 és 3.000. A les desenes: 54 76 85 91 A les centenes: 509 845 923 658 Als milers: 3.987 4.502 5.005 8.862 10
7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 2000 3.678 5.055 2005 2010 2015 2020 Nombre d ’habitants 5.934 5.807 6.362 7 LLEGEIX i aproxima: A les centenes: 4.395 8.964 1.742 9.051 A les desenes: 368 7.944 5.382 3.005 8 ESCRIU, en cada cas, un nombre més gran i un altre més petit que l’aproximació. Aproximat als milers és 3.000. Aproximat a les centenes és 7.600. Connecta amb la realitat 9 OBSERVA el nombre d ’habitants d ’una població cada any i respon: Quants habitants hi havia aproximadament l’any 2005? I el 2015? A quin ordre has aproximat? Per què? Quins anys el nombre d ’habitants va ser igual aproximadament? La resposta depèn del nombre a què aproximes? L’any 2021, la població va ser de 7.000 habitants aproximadament. Quants habitants van poder ser aquell any? L’any 2010 hi havia aproximadament 3.000 dones. Quants homes hi havia aproximadament? 5.628 està entre 5.600 i 5.700. 2 , 5 L’aproximació a les centenes de 5.628 és 5.600. 5.628 està entre 5.620 i 5.630. 8 . 5 L’aproximació a les desenes de 5.628 és 5.630. Per aproximar un nombre a qualsevol ordre, compara amb 5 la xifra següent de l’ordre que vols aproximar. F e s - h o A I X Í Cà l c u l ME NTA L Sumar desenes i centenes Escriu 85 i 784 com la suma d ’un nombre més una desena o una centena. 62 1 30 84 1 60 507 1 300 954 1 400 37 1 40 79 1 50 344 1 200 672 1 600 58 1 30 5 88 583 1 300 5 883 11 1
Nombres ordinals Descobreix Formeu una fila amb 13 persones de la classe. Quina posició ocupa la persona que té tres persones al davant? I la que en té deu? Quina posició ocupa l’última persona? Aprèn Els nombres ordinals indiquen l’ordre o la posició. Exemples 11è Onzè 12è Dotzè 13è Tretzè 20è Vintè 24è Vint-i-quatrè 32è Trenta-dosè 47è Quaranta-setè Practica 10 LLEGEIX i indica si les afirmacions següents són certes o falses. Un gratacel té poc més de 40 plantes. La cafeteria es troba a l’onzena planta i 31 plantes més amunt hi ha un mirador. El gimnàs es troba 18 plantes més amunt que la cafeteria. Tres plantes més amunt del mirador, hi ha l’última planta. El mirador es troba a la quaranta-unena planta. El gimnàs es troba a la divuitena planta. L’última planta és la quaranta-cinquena. Cà l c u l ME NTA L Restar desenes i centenes Escriu 65 i 789 com la resta d ’un nombre i una desena o una centena. 85 2 40 57 2 20 639 2 500 701 2 200 64 2 30 71 2 60 852 2 700 596 2 300 78 2 20 5 58 934 2 300 5 634 12
11 OBSERVA i respon: Quantes persones van davant del noi de la samarreta vermella? Quina posició ocupa el que porta la gorra blanca? Quina posició ocupa l’última persona que és a l’escala? Quina posició ocupa l’últim? 12 LLEGEIX I ESCRIU com es llegeix cada nombre ordinal. 20è Vintè 21è Vint-i-unè 22è Vint-i-dosè 30è Trentè 31è Trenta-unè 32è Trenta-dosè 25è 33è 23è 39è 29è 37è Connecta amb la realitat 13 LLEGEIX el rètol i respon: Quants diners guanya qui queda primer o primera? Els que guanyen 120 euros en quin lloc han quedat? Si algú ha guanyat 20 euros és perquè ha quedat en quin lloc? Quantes persones queden empatades en tercer lloc? � Un premi de 200 € � Dos premis de 120 € � Quatre premis de 40 € � Sis premis de 20 € CONCURS DE REDACCIÓ 13 1
Practica 14 MESURA cada angle i digues de quin tipus és. 15 TRAÇA cada angle al teu quadern. Després, classifica’l. Mesura 40º. Mesura 135º. Mesura menys de 70º. Mesura més de 150º. Angles Descobreix Amb l e s MANS Mesura l’angle que formen les barnilles del vano. Amb què ho mesures? En quina unitat ho expresses? Si les barnilles del vano fossin més llargues, canviaria la mesura de l’angle? Aprèn Els elements d ’un angle són el vèrtex i els costats. La seva mesura s’expressa en graus. Els angles, per la seva mesura, es classifiquen en: Aguts Menys de 90º. Rectes 90º. Obtusos Més de 90º. Plans 180º. Per traçar un angle d ’una mesura determinada: 1r Dibuixa un dels costats i el vèrtex, i col·loca el transportador de manera que el centre coincideixi amb el vèrtex i el costat passi per 0º. 2n Busca la mesura de l’angle i traça’n una marca. 3r Uneix el vèrtex amb aquesta marca. 1r 2n 3r vèrtex costat costat Angle pla 14
16 DIBUIXA, pensa i contesta. Traça un angle de 50º. Després, dibuixa un altre angle de 20º de manera que tots dos comparteixin un costat. Quant mesura l’angle més gran que es forma? Podries obtenir aquest angle més gran unint uns altres dos angles? Quins? 17 CONSTRUEIX i retalla un angle agut, un d ’obtús i un altre de pla. Si doblegues l’angle per la meitat, de quin tipus són els angles resultants? Connecta amb la realitat 18 OBSERVA la fotografia i resol. Moltes façanes d ’edificis estan fetes amb vidres units. Quants angles tenen els vidres de cada tipus? De quin tipus són aquests angles? Quin altre tipus d ’angle pots veure a la imatge? 19 PENSA i contesta. Com mesuraries l’angle que formen dues parets d ’una habitació? I el que formen amb tu dues persones amb què estàs al pati de l’escola? Ma t emà t i c aME NT Imagina que tens només la meitat d ’un transportador i no veus on és la marca de 90º. Explica com traçaries un angle que mesuri: 70º 90º 160º 130º Amb l e s MANS TRACEU un angle de 70º. A partir d’aquest, dibuixeu un triangle que tingui un angle de 70º. Com l’heu fet? Quant mesuren els altres dos angles d ’aquest triangle? Coincideixen els vostres resultats? Cà l c u l ME NTA L Calcula quant falta a cada nombre per arribar a: 80: 20 40 70 60 10 50 30 800: 200 400 700 600 100 500 300 Què observes? 15 1
Identifiquem situacions problemàtiques 20 CLASSIFICA aquests enunciats en: A. Problema que es pot resoldre. B. Problema que no es pot resoldre. C. Enunciat que no és un problema. Avui és dimecres, quants dies falten pel dilluns que ve? El Museu d ’Art Contemporani obre, en horari ininterromput, de dilluns a divendres, de 8 del matí a 8 del vespre. Entre el dilluns, el dimarts i el dimecres 2.630 persones han visitat el museu. El dijous el van visitar 82 persones menys que el dilluns, i el divendres, 62 més que el dimarts. Quantes persones van visitar el museu durant la setmana? A la marató que es farà durant la setmana cultural de l’escola, s’han inscrit 86 estudiants, 14 professores i professors, i 44 pares i mares. Calcula el nombre de participants que són adults. El meu fill i jo fem els anys el mateix dia i el mateix mes. Si quan ell va néixer jo vaig fer 36 anys, quants anys tindré jo quan ell faci 12 anys? En un hotel de muntanya hi havia 46 habitacions dobles i 18 individuals. Durant el cap de setmana es van ocupar totes les habitacions menys 14 habitacions dobles i 3 individuals. El dilluns al matí van quedar lliures 23 habitacions dobles i 8 individuals. Aquella mateixa tarda va arribar un autobús de turistes en què venien 62 turistes. En un joc de taula, per cada pregunta encertada s’obtenen 15 punts i per cada error es perden 5 punts. A cada participant se li fan 15 preguntes. En Joan ha respost 12 preguntes correctament. En Pere ha fallat dues preguntes i en Ricard no n’ha contestat dues. Quants punts han obtingut entre els tres? L A B O R A T O R I D E P R O B L E M E S 16
Gràfics de barres STEAM lab 21 OBSERVA el nombre d ’hores que destina a la setmana cada persona per fer aquestes activitats, omple la taula al teu quadern i contesta. Quantes hores a la setmana dedica l’Iker a fer esport? I a jugar al parc? I a llegir? A què dedica més hores l’Omar: a jugar al parc o a llegir? On és més fàcil veure-ho: a la taula o al gràfic? A quina activitat dedica més hores a la setmana l’Alba? I a quines dedica el mateix temps? On es veu més fàcilment? Qui dedica més hores a fer esport? I qui llegeix menys hores a la setmana? 22 DIBUIXA al teu quadern un gràfic amb el nombre de samarretes de cada color que es van vendre en una botiga de roba i contesta. Groga Verda Morada Dijous 5 7 4 Divendres 6 6 10 Dissabte 12 9 8 Quantes samarretes van vendre el dijous? I morades en total els tres dies? Quins dies es van vendre més samarretes verdes? I menys samarretes en total? L’Alba juga al parc 5 hores cada setmana. T R A C T A M E N T D E L A I N F O R M A C I Ó Fer esport Jugar al parc Llegir llibres 8 6 4 2 0 Alba Iker Lia Omar Hores a la setmana de cada activitat Dijous Divendres Dissabte Nre. de samarretes venudes 0 2 4 8 10 12 6 Fer esport Jugar al parc Llegir llibres Alba Iker Lia Omar 17 1
23 BUSCA els nombres següents a la sopa de lletres. Els nombres poden aparèixer en horitzontal o en vertical. Tres mil dos Dos mil tres-cents cinc Mil cinquanta-tres Nou mil sis-cents dos Tres mil cent dotze Cinc mil seixanta 24 COMPLETA-HO a la teva llibreta i escriu dues solucions quan es pugui. 2.684 . 2 UM 1 C 9.859 , UM 1 C 1 5 D 1 9 U UM 1 U , 5.250 25 TROBA, en cada cas, tots els nombres de quatre xifres. Més grans que 5.060 i més petits que 5.070, la xifra de les unitats és més gran que la de les desenes i són nombres senars. La xifra de les unitats de miler és 2, les xifres de les desenes i les centenes sumen 3 i la resta de xifres són 0. 26 ORDENA aquests grups de nombres. De més petit a més gran: 5.230 5.320 5.023 1.320 1.230 1.203 De més gran a més petit: 9.099 9.899 9.909 8.099 8.089 8.999 Escriu una altra condició perquè la solució sigui única. Comprova com progresses 27 APROXIMA a l’ordre indicat. A les desenes: 94 58 367 1.245 A les centenes: 259 875 1.326 9.054 28 TRAÇA aquests angles al qudern. Mesura 45º. És agut i més gran de 75º. Mesura 150º. És obtús i més petit de 110º. 29 PENSA i dibuixa un angle de 220º. Pot ser el resultat de dibuixar diversos angles junts. 1 1 8 2 9 3 7 1 3 5 4 3 0 0 2 1 6 5 5 1 6 1 8 0 0 0 4 1 2 3 0 5 9 6 0 2 5 1 2 3 5 0 9 7 1 9 0 7 220º 5 150º 1 ... 220º 5 90º 1 ... 18
V a l o r a c o m a p r e n s 32 REFLEXIONA sobre el que has après en aquesta unitat i contesta a la teva llibreta. Gaudeixes de les matemàtiques encara que a vegades et representin un repte? Ajudes els altres quan tenen dificultats? Tens facilitat per fer-ho? A p l i c a e l s t e u s c o n e i x e m e n t s 30 LLEGEIX i contesta amb nombres ordinals. A la classificació general de la Volta a Catalunya 2022, el ciclista Sergio Higuita va quedar el primer. Richard Carapaz va quedar segon, i Joao Almeida, tercer. L’última etapa de la volta va ser la setena. El ciclista Carlos Rodríguez va quedar 12 posicions per darrere de Joao Almeida. En quina posició va quedar? Clément Berthet va quedar en la quaranta-novena posició i 14 llocs davant d ’ell es va classificar Laurens Huys. Quatre etapes abans de l’última, els ciclistes van pujar un port de muntanya. Quina etapa va ser? A la penúltima etapa, els ciclistes van passar per la costa. Quina etapa va ser? 31 OBSERVA els preus d ’aquests articles i contesta: A quin ordre creus que és millor aproximar el preu de la nevera: als milers o a les centenes? Per què? Aproxima ara el preu de cada article a l’ordre que creguis més adequat. Has aproximat al mateix ordre en tots els casos? Per què ho has fet així? T ’ h i A T R E V E I X E S ? 1.598 € 987 € 405 € 2.358 € E L N O M B R E A M A G AT > ESBRINA el nombre que s’amaga. Quins nombres formaran la vuitena fila comptant des de l’1 de color vermell? 1 1 1 1 2 1 1 3 3 1 1 4 4 1 19 1
33 Oberva la taula de les distàncies entre ciutats i contesta: Quina distància hi ha entre Barcelona i Berlín? I entre Roma i Viena? Quina distància hi ha, aproximadament, entre Berlín i París? I entre Viena i Berlín? Quines ciutats estan a una distància superior a 1.400 km? 34 Pensa i fes l’itinerari que t’agradaria. Si no esteu a Barcelona, iniciareu el viatge des de la vostra població fins a Barcelona. Des d ’allà visitareu totes les ciutats i no voleu que els desplaçaments siguin superiors a 1.400 km. Quines ciutats pots visitar des de Barcelona? I les següents? Fes un itinerari i omple aquesta taula amb les ciutats i les distàncies aproximades entre elles. Viatge en família Aquest estiu, la meva família i jo estem pensant a fer un viatge per Europa. Hem de triar bé l’itinerari perquè les distàncies són enormes. Quines ciutats t’agradaria visitar? D I S T À N C I E S E N T R E L E S P R I N C I P A L S C I U T A T S E U R O P E E S Barcelona París Roma Berlín París 1.035 km Roma 1.359 km 1.419 km Berlín 1.861 km 1.051 km 1.501 km Viena 1.778 km 1.236 km 1.121 km 682 km La teva població Ciutat 1 Ciutat 3 Barcelona Barcelona ? ? Ciutat 2 ? ? Ciutat 4 ? ? S I T U A C I Ó D ’ A P R E N E N T A T G E 20
1 ESCRIU com es llegeixen els nombres següents. 158 305 1.050 5.737 299 476 3.234 9.801 2 DESCOMPON cada nombre. 684 2.658 4.980 7.902 803 3.495 6.007 8.860 2 COMPLETA aquestes sèries amb cinc termes més. 100, 110, 120... 1.000, 1.100, 1.200... 900, 850, 800... 1.020, 1.010, 1.000... 3 APROXIMA aquests nombres a l’ordre que s’indica. A les desenes 58 47 32 68 11 25 A les centenes 114 235 670 496 503 898 5 ESCRIU cada nombre ordinal amb xifres o amb lletres. Onzè Trenta-vuitè 14è 52è Setzè Trenta-dosè 25è 31è Vint-i-quatrè Quaranta-tresè 46è 29è 6 Aquesta setmana van entrar en una òptica 164 persones. D’aquestes, 39 eren nens i nenes i la resta, persones adultes. Quants adults van entrar aquesta setmana? 7 A l’òptica només van vendre unes ulleres per persona, en total 28 ulleres infantils i 125 ulleres d ’adult. Quantes persones van entrar però no van comprar ulleres? 8 El dissabte van guanyar 5.022 € per la venda d ’ulleres graduades i 985 € per les ulleres de sol sense graduar. En total van aconseguir 6.245 €. Quant van aconseguir per la venda d ’altres productes? Repassa el que saps 1 A c t i v i t a t s P r o b l e m e s 21
55 C A P A L’ 1 > Intercala entre aquests nombres els signes + o – de manera que el resultat sigui 1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Q U A N T FA ? > Calcula el perímetre d ’aquesta figura. M U LT I P L I C A R E N A S P A Hi ha diverses formes de multiplicar nombres entre ells. Tu n’has estudiat una, però al llarg de la història se n’han utilitzat d ’altres de diferents. Una d ’elles és la multiplicació en aspa. Primer multiplica la xifra de les desenes dels dos nombres, i després, les xifres de les unitats i escriu-ne els resultats. Finalment, multiplica en aspa i suma els resultats obtinguts. 2 3 3 2 1 4 3 2 3 3 2 1 4 8 3 2 3 3 2 1 4 3 2 1 6 > Calcula de esta forma 22 3 12. > Què passa quan hi ha multiplicacions portant-ne? Investiga calculant 32 3 34 i 47 3 28. Calcula-les abans pel mètode que coneixes per poder deduir-ho millor. E l r a c ó d e l s P A S S A T E M P S E l r a c ó d e l a L E C T U R A 7 cm 4 cm 2 cm 1r TRIMESTRE E L J O C D E L S Q U A D R AT S Material: paper quadriculat i llapis de colors Nombre de participants: 4 Regles del joc: Se sorteja l’ordre de començament a cada ronda. Només es poden traçar línies horitzontals i verticals, seguint la quadrícula, i es va dibuixant per torns. L’objectiu és tancar quadrats a la quadrícula. La persona que en tanqui un amb una línia del seu color col·loca la seva inicial en el quadrat, guanya 1 punt i torna a dibuixar. Puntuació: s’anoten els punts obtinguts a cada ronda. Guanya qui aconsegueixi més punts després de quatre rondes. El tauler de la quadrícula es pot canviar. E l r a c ó d e l s J O C S
56 Cal tenir bons hàbits per intentar estar sans? Com influeix sobre la salut d ’una persona les persones que l’envolten? Quin tipus de conductes són aconsellables per conservar la salut? > EN EQUIPS, llegiu les preguntes i intercanvieu idees. Penseu de manera individual i després poseu-les en comú. Elaborar una enquesta sobre hàbits saludables i fer gràfics per analitzar les dades obtingudes. Cal cuidar-se Tenir salut és molt important, i hem d ’intentar estar sans en la mesura que puguem. De vegades, tenim malalties o problemes de salut que no depenen de nosaltres, però hi ha certs comportaments o hàbits que poden influir moltíssim en la nostra salut. Objectiu del repte S A L U T I B E N E S TA R El nostre repte
57 Hàbits saludables > ANALITZEU els hàbits saludables que teniu. 1 Trieu entre tot l’equip cinc hàbits saludables que creieu que són els més importants. 2 Fes una enquesta a diverses persones de la teva família o entorn sobre quins hàbits dels cinc que heu triat segueixen, i apunta el nombre de persones que fa cadascú. Quin hàbit és el que més se segueix? I el que menys? Ordena els hàbits, de menys a més seguits, entre les persones de l’enquesta. Hi ha hagut algun hàbit que hagueu triat i que no el segueixi ningú? Per què creus que passa? Creus que amb unes altres persones els resultats haurien estat diferents? Hi ha hàbits que es consideren importants per a tothom? HÀBIT NRE. DE PERSONES 1 2 3 4 5 Registre de dades VENTILAR L’HABITACIÓ RENTAR-SE LES DENTS BEURE MOLTA AIGUA FER ESPORT DORMIR PROU HORES VACUNAR-SE RENTAR-SE LES MANS ABANS DE DINAR PORTAR PROTECCIONS SI CALEN ALIMENTAR-SE DE MANERA EQUILIBRADA FER REVISIONS MÈDIQUES PERIÒDICAMENT Apunta també el nombre total de persones enquestades.
RkJQdWJsaXNoZXIy