P R I M À R I A 4 Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració ha par ticipat l ’equip següent: TEXT Jordi Bosch Argelich IL·LUSTR ACIÓ Èlia Claramunt Comabella ASSESSOR AMENT Lluís Payrató Giménez EDICIÓ Neus Nadal Llongueras Pere Macià Arqué DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l ’alumnat els traslladi a la llibreta. Llengua catalana
Ser so l i dar i o so l i dàr i a Fer-me preguntes i i nves t i gar Ten i r autonomi a Co l·l aborar amb e l s a l t res Pensar i ref l ex i onar Ser c reat i va o c reat i u Comun i car mi l l or Ten i r una ment ober t a Per aconseguir-ho, utilitzaràs: el llibre de Llengua, el LlibreMèdia digital Jo soc e l cent re de l’aprenent atge Amb Cons t ru i nt mons aconsegu i ré : E L P L A D E T R E B A L L com progresses Comprovaràs Parlar i escoltar Conèixer els teus drets i deures Ens escolten Llegir i comprendre un text expositiu La Declaració dels Drets de l'Infant Escriure L'auca Llegir i crear Els textos literaris Elaboraràs una auca dels Drets de l'Infant i descobriràs Et comunicaràs Passaràs a l'acció 1 Faig el meu entorn més saludable? S I T U A C I Ó D ' A P R E N E N TAT G E Pensa i respon Si anem dels aspectes més generals als més concrets, quines paraules del núvol es refereixen a drets universals que afavoreixen una vida saludable? Quins aspectes tenen més relació amb la comunitat, poble o ciutat on vius? A casa, quins elements penses que tenim al nostre abast per fomentar la salut en el nostre entorn? Debatem Poble o ciutat: on s afavoreix més la salut? Abans de parlar, pregunta t: Què necessites per gaudir duna bona salut? On creus que trobaràs més fàcilment aquests ingredients, al poble o a la ciutat? Quins elements de cada entorn ens ajuden a cuidar la nostra salut? Quins aspectes dificulten tenir una vida saludable en cada cas? Què ha de fer una persona que viu al poble o a la ciutat per ajudar a mantenir un entorn més saludable? Agrupem-nos i escollim qui moderarà el debat. Soroll Higiene Alimentació Educació Núvol de paraules Qualitat de l'aire i de l'aigua Sanitat Ventilació Habitatge Gestió de residus Pau Ús de pantalles Zones verdes 7 Llengua catalana 4 P R I M À R I A Llengua catalana 4 P R I M À R I A 4 Llengua catalana P R I M À R I A Paper de boscos sostenibles Tallers amb certificació de bona gestió ambiental i energètica Plàstic 100 % reciclable Santillana vol contribuir a la construcció d ’un món més sostenible. Per això, utilitzem:
3 Ruta d’aprenentatge per construir un món millor De segur que moltes vegades has somiat viure en un món millor. La bona notícia és que tu pots construir aquest món. Al llarg del curs compartiràs amb els companys i les companyes moltes idees per aconseguir-ho. No oblidis que tens a les mans una eina molt poderosa: la llengua amb què et comuniques. Per fer-ho, en cada unitat seguiràs la ruta següent: • A cada trimestre trobaràs un projecte de treball relacionat amb els objectius de desenvolupament sostenible: un repte en què implicar-te i donar el millor de tu! • Al final del llibre tindràs les Eines de Llengua imprescindibles: l’ortografia i la gramàtica. Fonamentals per comunicar-te amb èxit. 1 Et comunicaràs amb la classe: debatràs sobre un tema d ’actualitat i escoltaràs una audició relacionada. A més obtindràs eines per aprendre a expressar-te oralment. 3 Experimentaràs amb textos literaris i coneixeràs aspectes generals de les llengües. Passaràs a l’acció i elaboraràs propostes per transformar el món. 4 2 Llegiràs un text a partir del qual, a més de comprovar la teva comprensió, potenciaràs la teva creativitat per escriure. Al final de cada unitat comprovaràs el teu progrés: recordant el que has après, organitzant les idees i valorant el teu aprenentatge. 5
4 S I T U A C I O N S D ’A P R E N E N TAT G E PARLAR I ESCOLTAR LLEGIR. . . ESCRIURE . . . LLEGIR I CREAR. . . 1 Faig el meu entorn 6 Una campanya saludable / Activem la memòria Una notícia La descripció de lloc 2 Escolto els consells 22 A ca la dentista / Tres idees clares Un diari personal L’entrevista La novel·la: el conflicte 3 La meva alimentació 38 La cistella solidària / Fem servir el vocabulari adequat Un text expositiu L’anunci publicitari El nostre repte: CUIDAR L’ALIMENTACIÓ. Receptari de plats originals, fàcils i d’aliments de temporada més saludable? és sostenible? 4 Aprofito els 58 Consum responsable / Parlem de manera clara i precisa Un conte El correu electrònic La mitologia 5 Conec 74 Diferències / Fem servir el moviment Un reportatge La descripció de persones 6 M’interessa la ciència? 90 Tinc mal de cap / Dominem el tema Un reportatge científic El text científic La literatura de ciència-ficció El nostre repte: CONSUMIR RESPONSABLEMENT. Conte sobre el consum excessiu. recursos naturals? altres mons? 7 Quines cultures 110 Us ho expliquem / Controlem el temps Un text narratiu Les instruccions 8 Lluito contra la pobresa 126 Més dades / Ens adrecem a l’audiència Un text poètic Haikus Les biblioteques 9 Respecto totes 142 Experiència personal / Fem servir eines de suport Un reportatge El llenguatge de signes El nostre repte: REDUIR LES DESIGUALTATS. Dramatització sobre l’acollida de nous companys. m’envolten? del meu entorn? les diferències? dels professionals de la salut?
5 CONÈIXER I VALORAR PASSAR A L’ACCIÓ EINES DE LLENGUA Vocabular i Ortograf ia Gramàt i ca Ciutadania i valors cívics Proposarem una festa de barri Frases fetes i refranys Fem un mapa conceptual Derivació: prefixos i sufixos L’evolució de la nostra alimentació Promocionarem aliments de temporada Famílies de paraules Donem a conèixer icones Camps semàntics D’on prové tot el que tenim, fem o mengem? Comparem festes culturals Manlleus Redactem un reportatge Paraules homònimes Conec l’origen de les persones més properes? Creem un itinerari local Sobrenoms i gentilicis Fem un decàleg La metàfora Gaudim de la diferència Dissenyem cartells Paraules compostes p. 163 • L’accentuació • L’accentuació de paraules agudes • L’accentuació de paraules planes • L’accentuació de paraules esdrúixoles. L’accent diacrític • Els diftongs i els dígrafs • La dièresi • Ús de G/J, TG/TJ • Ús de B i V: BR, BL , NV, MB • Ús de la H, L·L , NY • Signes de puntuació • El guionet • Els punts suspensius p. 187 • La llengua com a eina de comunicació • El nom: gènere, nombre i tipus • Els determinants: articles, demostratius i possessius • Els determinants: numerals, indefinits, interrogatius i exclamatius • L’adjectiu. Graus de l’adjectiu • El grup nominal • El grup verbal • El verb. Arrel i desinències • El verb nombre i persona • El verb. Temps i mode • L’oració: estructura i tipus • Pronoms personals • Els enllaços • L’oració, el paràgraf i el text
S I T U A C I Ó D ' A P R E N E N TAT G E Debatem Poble o ciutat: on s'afavoreix més la salut? Abans de parlar, pregunta't: Què necessites per gaudir d'una bona salut? On creus que trobaràs més fàcilment aquests ingredients: al poble o a la ciutat? Quins elements de cada entorn ens ajuden a cuidar la nostra salut? Quins aspectes dificulten tenir una vida saludable en cada cas? Què ha de fer una persona que viu al poble o a la ciutat per ajudar a mantenir un entorn més saludable? Agrupem-nos i escollim qui moderarà el debat. Soroll Higiene Alimentació Educació Núvol de paraules Qualitat de l'aire i de l'aigua Sanitat Ventilació Habitatge Gestió de residus Pau Ús de pantalles Zones verdes Faig el meu entorn més saludable?
E L P L A D E T R E B A L L com progresses Comprovaràs Parlar i escoltar Una campanya saludable Activem la memòria Llegir i comprendre una notícia Festa del Civisme Escriure La descripció de lloc Conèixer i valorar Ciutadania i valors cívics Proposaràs una festa de barri sostenible i saludable i descobriràs Et comunicaràs Passaràs a l'acció 1 Pensa i respon Si anem dels aspectes més generals als més concrets, quines paraules del núvol es refereixen a drets universals que afavoreixen una vida saludable? Quins aspectes tenen més relació amb la comunitat, poble o ciutat on vius? A casa, quins elements penses que tenim al nostre abast per fomentar la salut en el nostre entorn? 7
P A R L E M I E S C O L T E M 1 PENSA aquestes qüestions i COMENTA-LES en un grup reduït: Què puc fer jo per cuidar la salut dels meus veïns i veïnes? Quins elements de l'entorn on habites creus que han de canviar i quins penses que ja rutllen? Aporta idees a cada columna: Ha de canviar Ja rutlla ... ... Quins col·lectius penses que poden ser més vulnerables? Com podem tenirne cura? L'atenció a la salut s'hi ha d'adaptar? Qui ha de vetllar perquè l'entorn sigui saludable? Com s'hauria de fer? Si detectes algun aspecte que cal millorar, com l'hi podries fer saber? 2 ESCOLTA l'enregistrament i COMPARTEIX les respostes a les qüestions següents: Com s'anomena la campanya que promou l'Ajuntament de Vic? Quin objectiu persegueix, principalment? Quins conflictes ha detectat l'Ajuntament als carrers a l'estiu? Quins beneficis es creu que es poden obtenir promovent el silenci a la nit? Com s'informarà la ciutadania? Qui s'encarregarà de vetllar pel compliment dels acords? 3 IDENTIFICA I EXPLICA quins tipus de petards es prohibeixen a les revetlles de Vic. Per què ho fa? CATEGORIA 1 Molt poc perillosos, nivell de soroll insignificant, pensats per utilitzar en espais residencials delimitats. Distància de seguretat: 1 m. CATEGORIA 2 Poc perillosos, nivell de soroll no perjudicial per a la salut, pensats per a utilitzar a l'aire lliure. Distància de seguretat: 8 m. CATEGORIA 3 Perillositat mitjana, nivell de soroll no perjudicial per a la salut, pensats per utilitzar a l'aire lliure. Distància de seguretat: 15 m. 4 REFLEXIONA: Què diries que és una campanya preventiva? Creus que és important prevenir? Per què? A l'escola, per exemple, coneixes alguna mesura que sigui preventiva? 8
A C T I V E M L A M E M Ò R I A Taller de l'oratòria El domini d'un tema davant del públic va lligat al record dels seus aspectes més importants. Vet aquí uns consells: Organitzem el que direm amb una introducció, una part central i unes conclusions. Hem de tenir al cap aquest esquema! Assenyalem les paraules clau i les anotem en una llista, per ordre, i només les essencials. Memoritzem-les perquè desenvoluparem el tema a través d'elles. Assagem l'exposició des de la introducció fins a les conclusions. En un primer moment podem fer una ullada a la llista de conceptes per no deixar-nos-en cap. A poc a poc, però, l'abandonarem per treballar-ne el record. La memòria facilitarà que l'explicació sigui àgil, mostrarà seguretat i ens permetrà estar pendents de l'expressivitat, la mirada, la postura... Sempre que convingui, amb un cop d'ull a la llista en tindrem prou. 1 OBSERVA I RESPON. Quan parlem davant d'una audiència, quina de les actituds anteriors creus que demostra més seguretat en el que s'explica? Per què? Indica els dos factors de la llista que consideris més importants en aquest cas: 2 EXPRESSA'T JUGANT i potenciant l'ús de la memòria amb El dia maleït! En equips de set o vuit persones, que seuran en rotllana, s'establirà un ordre entre participants. El primer diu «Avui, per començar el dia...», indicant una acció, per exemple: «... he apagat el despertador». La persona següent ha de repetir-ho afegint-hi un nou element, com ara: «Avui, per començar el dia, he apagat el despertador i m'he posat les sabatilles». Avança la dinàmica fins que hi hagi una errada i es compta quantes accions s'han arribat a recordar a cada cercle. Quin equip demostrarà tenir memòria d'elefant? I quin de peix? agilitat lectora improvisació memòria poca vergonya to de veu expressivitat domini del tema simpatia 9 1
L L E G E I X O U N A N O T Í C I A FESTA DEL CIVISME L'HOSPITALET DE LLOBREGAT Més d'un miler d'infants participen en la Festa del Civisme L'activitat, celebrada aquest divendres al Parc de Can Buxeres, s'emmarca dins les accions de l'Aliança per la Convivència, com a cloenda dels tallers Ser cívic és guai. Més d'un miler d'infants de l'Hospitalet han participat aquest divendres al parc de Can Buxeres en la Festa del Civisme, acte de cloenda dels tallers Ser cívic és guai, que s'emmarca dins les accions de l'Aliança per la Convivència. El curs 2021-2022 han assistit als 60 tallers de civisme impartits pels agents cívics un total de 1.500 alumnes, de 2n a 6è de primària, de 12 escoles de la ciutat. La festa de final de curs ha inclòs un esmorzar saludable per a tots els assistents, amb 1.300 unitats de fruita fresca facilitada pel Servei Municipal de Salut; un espectacle d'acrobàcies free style amb patinet, i una festa de l'escuma, de components ecològics, amb animació musical. Durant l'acte s'han llançat missatges a favor del civisme i la convivència, i s'ha obsequiat els infants amb bosses i samarretes. A l'espectacle free style, dos professionals han fet una demostració de salts i acrobàcies amb patinets sobre rampes, s'ha explicat als infants que hi ha espais a la ciutat per aprendre aquesta pràctica i se'ls ha recordat la normativa per conduir patinets a l'espai públic. En les xerrades que els agents cívics fan a les aules, es potencien bones pràctiques i hàbits cívics en les relacions personals i en l'ús dels béns comuns i serveis públics; es fomenta el diàleg a l'hora de resoldre conflictes, i s'ofereixen recursos per treballar a l'aula i detectar les conductes incíviques que dificulten el dia a dia de les persones. Aquesta activitat, que compta amb el suport del Consell de Nois i Noies de L'Hospitalet, té com a objectius motivar la reflexió de l'alumnat sobre els problemes que generen les conductes incíviques, treballar l'empatia i donar a conèixer les normes, els recursos i serveis ciutadans, a més de la figura i la funció de l'agent cívic. En la Festa del Civisme també s'han presentat les activitats de les civiteques d'estiu, que es faran arreu de l'Hospitalet del 27 juny al 4 de setembre sota el lema “A l'espai públic, el civisme és el millor joc”. Amb aquesta iniciativa, la secció municipal de Prevenció, Convivència i Civisme vol dinamitzar a les places activitats i jocs per a infants, amb l'objectiu de fomentar les actituds cíviques i el bon ús de l'espai públic. En concret, hi haurà dues civiteques fixes, a la plaça de la Llibertat i a la plaça dels Blocs de la Florida, de dilluns a diumenge de 17 a 20.30 hores, i una altra d'itinerant setmanal a la plaça de la Cultura (dilluns), la plaça de l'Ajuntament (dimarts), la plaça dels Pirineus 10
J u g u e u amb e l T E X T P L U J A D ' I D E E S > Per equips de 4 o 5 persones, feu una llista tan llarga com sigui possible, durant dos minuts, de jocs i activitats que es podrien organitzar al carrer en una festa. Feu-ho en forma de pluja d'idees evitant repeticions i anoteu totes les aportacions. Després, trieu-ne deu per compartir amb els altres grups de la classe. T a l l e r d e c r e a t i v i t a t Afinem la mirada amb el joc Atrapamots! Un de vosaltres diu una paraula del text i la resta de la classe ha de localitzar dins la notícia paraules que tinguin una de les síl·labes de la paraula original i anotar-les. Les síl·labes han de ser senceres, tal com les trobem al mot d'inici. Compartiu les llistes i comenteu-les. (dimecres), la plaça de la Carpa (dijous), la plaça del Vidre (divendres), la plaça de Pius XII (dissabte) i el parc de la Marquesa (diumenge). Els agents cívics desenvoluparan activitats educatives, recreatives i esportives amb els infants en una espècie de ludoteca a l'aire lliure amb jocs per fomentar valors com l'empatia, el respecte, la convivència i el civisme, en les quals col·laboraran també auxiliars de convivència i persones acollides a la mediació reparadora. Des del consistori expliquen que l'objectiu, a part d'educar en valors com la convivència, el civisme i el respecte, és «aconseguir endreçar el joc a les places i fomentar el bon ús compartit de l'espai públic, per tal d'assolir un ambient familiar, pacífic i de bona convivència». https//elfar.cat (Informatiu del Baix Llobregat i l'Hospitalet) 11 1
C O M P R E N C L A N O T Í C I A 1 TORNA A ESCRIURE aquesta oració amb la informació que hi falta: L'Ajuntament de té un projecte anomenat Aquest projecte organitza accions com els tallers que porten per lema “ ” 2 RELACIONA les dades següents amb els conceptes que representen. Consulta el text quan et faci falta: setembre 1.500 juny 12 alumnes tallers de civisme escoles 1.300 unitats de fruita 60 4 27 Explica a què es refereix cadascuna de les parelles que hagis format. 3 EXPLICA quina relació tenen aquestes imatges amb la Festa del Civisme: 4 RESPON aquestes qüestions sobre el text: De quins temes parlen els agents cívics a les escoles? Què creus que significa free style? Què és una civiteca? 5 COMPLETA aquest quadre amb la localització de les civiteques: Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge Civiteca fixa 1 Civiteca fixa 2 Civiteca itinerant Quin és el lema de les civiteques d'estiu? Quins valors volen fomentar? Quines persones s'encarregaran de dur a terme les activitats i hi col·laboraran? 6 LLEGEIX I COMENTA la relació de la informació següent amb el tema de notícia: Què et sembla la iniciativa? Quina utilitat penses que pot tenir? Consell de nois i noies de l'Hospitalet Es tracta d'un projecte en què un centenar de nois i noies d'entre 10 i 16 anys de les escoles de l'Hospitalet es reuneixen per estudiar i discutir temes d'àmbit ciutadà i fan propostes a l'ajuntament per millorar la ciutat. 12
Els refranys són oracions fruit de la saviesa popular que ens aporten idees o ensenyaments sobre diferents aspectes de la vida: Qui canta, el seu mal espanta. Les frases fetes són expressions d'ús popular en què les paraules tenen un significat figurat, nou. Normalment, comencen amb un verb: Enfilar-se per les parets. V o c a b u l a r i A p l i c a e l q u e s a p s 7 TRIA I RESOL una d'aquestes activitats: A. Ordena aquestes paraules per formar una oració, localitza-la després en el text i comprova si l'has construït igual: B. Inventa una oració que tingui relació amb la notícia amb aquests mots: acrobàcies professionals patinet C. Localitza en el text quatre paraules amb la lletra H. Les diferents formes d'un mateix verb només compten un cop. Pensa'n cinc més que no hi surtin i afegeix-les a la llista. D. A l text, la paraula taller significa «Activitat lúdica o d'aprenentatge destinada a un grup de persones». Però en coneixes algun altre significat? Quins significats coneixes de les paraules polisèmiques següents? carta cargol banc pinya 1 RELACIONA aquests fragments per formar refranys. Després, per parelles, comenteu què volen dir: Dos no es barallen La paciència hi ha la bona confitura ha de tenir cames Qui no té memòria és la mare de la ciència Al pot petit quan un no vol 2 En equips reduïts, PENSEU en quines situacions seria adient utilitzar aquestes frases fetes. ANOTEU les vostres conclusions: Fer campana Escampar la boira Posar-hi més pa que formatge Remenar les cireres civisme és públic, millor l'espai A el joc el 13 1
La descripció d'un lloc consisteix en l'explicació dels elements que el formen i les seves característiques. És una manera de representar-lo amb paraules. Trobem descripcions de llocs en narracions, notícies, guies de viatge o fullets informatius, etc. Poden servir per exposar les característiques d'un indret, crear l'ambient idoni per explicar un fet, recordar, comparar... La descripció pot ser objectiva, quan se centra únicament en allò que es veu, o subjectiva, quan expressa els sentiments, emocions o opinions que provoca el lloc. E S C R I C L A D E S C R I P C I Ó D ' U N L L O C 1 LLEGEIX aquest fragment i procura situar-te amb la imaginació a l'indret que s'hi descriu: I NFORMACI Ó L’ home va contemplar el l loc: ni mil lor ni pitjor que altres. Un simple carrer: petitet , agradable, amb cases vel les, botigues, gent . Les cases eren de colors i alçades de tota mena, amb f inestres i balcons, terrats i antenes. [...] –Bé, a veure què hi ha per aquí –va sospirar abans de tornar a emprendre la marxa. Va agafar les maletes i es va f icar carrer endins, sense que ningú no li dediqués cap mena d ’atenció. Va seguir caminant per la vorera a poc a poc, obser vant cada portal. Un ventet silenciós embolcal lava els seus mov iments. Va dei xar enrere una casa abandonada, una altra de planta única on no se sentia cap mena de sorol l, una nova de trinca amb un rètol a la porta que dei xava ben clar que era un edif ici d ’of icines fred i impersonal. L’edif ici següent era un cinema. L’ home va ei xamplar el somriure. Un cinema en un carrer, per molt que fos vel l com el que tenia al davant , era un signe de felicitat . Encara podia recordar totes aquel les pel·lícules que el van fer créi xer i li van fer passar estones tan fabuloses. La casa amb el número 9 en un ang le del por ta l va fer que s’aturés. Era una de les cases més notables del car rer: un ed i f ici a lt , relativament modern, de planta noble, façana neta i de color vermel lós, persianes verdes a les f inestres i a ls ba lcons, que tenien baranes blanques. La por ta d ’entrada era de v idre. Jordi Sierra i Fabra, L’extraordinari Fèlix Feliç 14
2 IDENTIFICA en el text anterior fragments de descripció objectiva i altres de descripció subjectiva. Justifica la teva tria i compara-la amb la dels companys i companyes. 3 DESTRIA l'opció més adient a l'estructura del fragment anterior: En la descripció d'un indret... es comença pels detalls i després es descriu l'aspecte general. es va dels aspectes generals als més concrets. En una descripció hi abunden majoritàriament... adjectius que expliquen les característiques i expressions de situació. verbs que expressen acció i adverbis que indiquen el pas del temps. RECURSOS 4 ELABORA una breu descripció d'aquests dos indrets tenint en compte aquestes consignes: Descriu allò que veus de manera ordenada, des de la visió general, per situar, fins als elements que en formen part. Inclou equipaments, mobiliari urbà, habitatges... A més de descriure les imatges de forma objectiva, inclou en cada cas un comentari subjectiu que faci referència a la salut de les persones que hi habiten. 15 1
Les persones vivim en comunitat i, per tant, tenim uns drets i uns deures en relació amb el nostre benestar i el dels altres. Són normes i compromisos que hem de complir com a ciutadans, per respecte a les persones que conviuen amb nosaltres i a l'entorn. Podem considerar els valors com els principis que guien la nostra conducta i, aquesta, la considerarem cívica quan afavoreix la vida en comunitat. El respecte a unes normes de convivència, a més, permet avançar cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible relacionats amb la vida en comunitat. SALUT I BENESTAR IGUALTAT DE GÈNERE REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS CIUTATS I COMUNITATS SOSTENIBLES 1 Per parelles, RELACIONEU els valors cívics següents amb l'explicació corresponent: La paraula CIVISME prové del llatí civis, que significa ciutadà, i duu el sufix -isme, que vol dir ideologia. El seu antònim seria barbàrie. Tenim la capacitat de comportar-nos com creguem oportú sempre que respectem els drets dels altres. Acceptem idees i opinions diferents de les nostres amb respecte. Quan actuem, tenim en compte la manera de ser, de pensar i de sentir dels altres. Exigim per a cadascú el que li pertany, el que li pertoca. Prenem decisions amb acords i tothom té el dret de dir-hi la seva. Ens comportem de forma transparent, sincera, i això fa créixer la confiança de qui ens envolta. Oferim als altres el que necessiten malgrat els sacrificis que això pugui suposar. Donem i exigim el mateix tracte per a tothom per sobre de les possibles diferències. HONESTEDAT TOLERÀNCIA LLIBERTAT RESPECTE IGUALTAT JUSTÍCIA DEMOCRÀCIA SOLIDARITAT C O N E C I V A L O R O C I U T A D A N I A I V A L O R S C Í V I C S 16
Quin és el contrari de cadascun dels valors anteriors? Afegiries algun altre contingut en forma de cartell que consideris important? 2 IMAGINEU una ciutat inventada i el conjunt de ciutadans que l'habiten. Organitzats amb les parelles anteriors, penseu i anoteu un exemple, una situació, en què es posi en pràctica cadascun d'aquests valors cívics. 3 Sovint, els ajuntaments organitzen campanyes de sensibilització ciutadana per promoure el civisme i la ciutadania responsable. OBSERVA aquest exemple. Quins objectius creus que persegueix? Fes-ne una llista i compara les teves conclusions amb les dels companys. democràcia solidaritat tolerància justícia 17 1
P A S S E M A L ' A C C I Ó Una festa de barri sostenible i saludable Les festes de la localitat, el barri o el carrer són un autèntic esdeveniment. Els habitants les esperen amb ganes i sovint reben molts visitants. Amb tot plegat, l 'alegria i la diversió sovint van acompanyades de sorolls, brutícia i comportaments poc cívics. Tot seguit, en equip, descriurem el que veiem en una imaginària festa de barri i elaborarem una llista de propostes que haurien de completar el seu programa perquè sigui una celebració realment sostenible i saludable per a tothom. 1 ORGANITZEU-VOS en equips de quatre a sis persones i observeu aquestes imatges. Totes podrien haver estat fetes durant una festa de barri i simbolitzen un aspecte a millorar. Redacteu una breu descripció del que observeu en cadascuna i debateu sobre el que representa. Expresseu de quina manera es dificulta el foment de la salut col·lectiva i la sostenibilitat. Coneixeu altres problemes generats per les festes de barri que puguin afectar els ciutadans? Afegiu-los a la llista. ANOTEU els objectius que voleu assolir per aconseguir una festa saludable i sostenible a partir de les imatges anteriors i dels exemples que hi heu pogut afegir. 2 PROPOSEU iniciatives per aconseguir els objectius que us heu plantejat. Feu-ho a través d'aquesta dinàmica: A B C D 18
Punts Què pot millorar? L'equip ha detectat els problemes clarament. Hem fet propostes interessants, saludables i sostenibles. Hem col·laborat, ens hem ajudat i hem acordat les decisions. El resultat final, globalment, és positiu. Dividiu l'equip en dos i repartiu-vos les situacions anteriors. Aporteu arguments a la vostra elecció: motivació, idees, experiència... En cada grup reduït, i per cada situació, penseu i anoteu una acció que pugui solucionar el problema plantejat i permeti assolir l'objectiu que us heu marcat conjuntament. Entre aquestes imatges podreu trobar-hi algunes idees: Reuniu de nou l'equip i expliqueu-vos les idees que han sorgit. Aporteu propostes de millora i possibles canvis, fins a trobar les iniciatives definitives. 3 ELABOREU una llista amb les iniciatives pensades per tal que l'entitat organitzadora de la festa les pugui tenir en consideració. Feu referència, en cada cas, al problema que cadascuna solucionaria. 4 VALOREU conjuntament el procés que heu seguit i el vostre producte final. 4. Molt bé 3. Bé 2. Regular 1. Pot millorar força 19 1
comprova com progresses 4 ANOTA I COMPLETA a la teva llibreta aquest esquema sobre la descripció de llocs amb els conceptes de la llista: O r g a n i t z a l e s i d e e s 1 RECORDA, a través de l'audició, les característiques principals de la descripció d'un lloc. Observa aquestes imatges i escriu una llista d'adjectius o expressions que ajudin a descriure el que hi veus. Tens un minut per a cadascuna. Després, per parelles, compareu les vostres aportacions. 2 IDENTIFICA els refranys i les frases fetes. Escriu el significat que poden tenir els primers i explica una situació en què podries utilitzar les segones: Qui menja sopes, se les pensa totes. Tenir pardalets al cap. Quan el gat no hi és, les rates ballen. Estar de mala lluna. 3 REDACTA dues situacions que pots trobar a la localitat on vius i que representen un obstacle per a la salut del veïnat i dues que l'afavoreixen, que promouen una vida més saludable. comparacions expressions objectiva concret adjectius ordenada general opinions La descripció de llocs Ha de ser d'allò més a allò més Pot ser quan se centra en allò que es veu si transmet sentiments, emocions o Hi abunden - expressen característiques - accentuen els trets - indiquen situació en l'espai A p l i c a e l s t e u s c o n e i x e m e n t s 20
INVENTA I ELABORA un cartell per situar al teu propi carrer que convidi el veïnat a actuar per tal de promoure la salut col·lectiva. Pensa només en una acció, amb un objectiu concret. A QUINES frases fetes es poden referir aquestes imatges? Quan creus que podries utilitzar-les? EXPLICA en què consisteix la contaminació acústica. Quin efecte creus que pot tenir per a la salut de les persones? Què podem fer per evitar-la? REDACTA una oració que descrigui de forma objectiva la teva aula i una altra que ho faci de forma subjectiva. ANOTA quatre refranys referits als mesos de l'any o a dates assenyalades del calendari. Explica'n el significat. FES una ullada d'un minut a la classe i a la disposició dels teus companys. Tanca els ulls, activa la memòria i procura de recordar de forma ordenada com estan asseguts. Després, fora de l'aula, anota-ho en un paper i comprova-ho. 5 REFLEXIONA sobre la feina que has fet en aquesta unitat i pinta la diana: La meva exposició oral a classe ha estat... El meu treball en equip ha estat... He escoltat els altres de manera... En general el meu aprenentatge ha estat… 1. molt millorable 2. regular 3. bo 4. excel·lent 4 3 2 1 Quan hagis enllestit la feina, pots escollir alguna d'aquestes activitats: A r a t r i a t u V a l o r a c o m a p r e n s 21 1
Descobr i r r eceptes or i g ina l s que comb inin a l iments sans , de prox imi tat i de temporada . Objectiu del receptari Cuina sana, sostenible i de proximitat La nostra cultura és plena de productes de qualitat, de bons plats i de magnífics cuiners i cuineres. A les cuines de moltes cases es tenen en compte tècniques tradicionals que han passat de generació en generació, però també hi ha tendències noves, combinacions i aparells que ens faciliten la vida. Hi ha moltes maneres de cuinar, però cal fer-ho de manera sostenible: planificar el que mengem per tenir una dieta ben variada i saludable, comprar responsablement amb la llista d'ingredients, consumir productes de proximitat i de temporada, reaprofitar els aliments, estalviar energia, reduir els residus... En aquest repte, per equips, elaborareu unes receptes que formaran un receptari de plats sans, sostenibles i de proximitat, i les explicareu oralment. El nostre repte > BUSQUEU I COMPAREU, en equips de quatre persones, diferents receptaris que trobeu a casa, a la biblioteca, per la xarxa... Fixeu-vos en aquests elements i comenteu les seves característiques: El Llibre de Sent Soví, escrit al segle xiv, és el primer receptari conegut de cuina catalana. Conté setantadues receptes que ajuden a comprendre els gustos i la manera de ser de la societat de l'època. Les parts que té el text Com s'indiquen les accions L'objectiu del text Les informacions que l'acompanyen Les imatges 54
Elaborem un ll ibre de receptes de cuina saludable > RELACIONEU aquests fragments per descobrir quatre característiques bàsiques de les receptes: > OBSERVEU com es poden expressar les accions que contenen les instruccions: > IDENTIFIQUEU quin dels aprenents de cuiner anteriors utilitza cadascuna d'aquestes formes verbals: És un text que mostra clares, precises i ben ordenades, amb punts, números o guions. amb un seguit d'instruccions. nom del plat, els ingredients i les seves quantitats, Les instruccions han de ser la manera d'elaborar un plat La seva estructura està formada pel els passos de la preparació i una imatge del producte final. Busqueu un exemple de cada temps verbal en els llibres de receptes que heu dut. A Renta i talla un tomàquet... B Rentem i tallem una albergínia... C Rentarem i tallarem un pebrot... D Rentem i tallem un cogombre... 55
RkJQdWJsaXNoZXIy