342269

La descripció d'un lloc consisteix en l'explicació dels elements que el formen i les seves característiques. És una manera de representar-lo amb paraules. Trobem descripcions de llocs en narracions, notícies, guies de viatge o fullets informatius, etc. Poden servir per exposar les característiques d'un indret, crear l'ambient idoni per explicar un fet, recordar, comparar... La descripció pot ser objectiva, quan se centra únicament en allò que es veu, o subjectiva, quan expressa els sentiments, emocions o opinions que provoca el lloc. E S C R I C L A D E S C R I P C I Ó D ' U N L L O C 1 LLEGEIX aquest fragment i procura situar-te amb la imaginació a l'indret que s'hi descriu: I NFORMACI Ó L’ home va contemplar el l loc: ni mil lor ni pitjor que altres. Un simple carrer: petitet , agradable, amb cases vel les, botigues, gent . Les cases eren de colors i alçades de tota mena, amb f inestres i balcons, terrats i antenes. [...] –Bé, a veure què hi ha per aquí –va sospirar abans de tornar a emprendre la marxa. Va agafar les maletes i es va f icar carrer endins, sense que ningú no li dediqués cap mena d ’atenció. Va seguir caminant per la vorera a poc a poc, obser vant cada portal. Un ventet silenciós embolcal lava els seus mov iments. Va dei xar enrere una casa abandonada, una altra de planta única on no se sentia cap mena de sorol l, una nova de trinca amb un rètol a la porta que dei xava ben clar que era un edif ici d ’of icines fred i impersonal. L’edif ici següent era un cinema. L’ home va ei xamplar el somriure. Un cinema en un carrer, per molt que fos vel l com el que tenia al davant , era un signe de felicitat . Encara podia recordar totes aquel les pel·lícules que el van fer créi xer i li van fer passar estones tan fabuloses. La casa amb el número 9 en un ang le del por ta l va fer que s’aturés. Era una de les cases més notables del car rer: un ed i f ici a lt , relativament modern, de planta noble, façana neta i de color vermel lós, persianes verdes a les f inestres i a ls ba lcons, que tenien baranes blanques. La por ta d ’entrada era de v idre. Jordi Sierra i Fabra, L’extraordinari Fèlix Feliç 14

RkJQdWJsaXNoZXIy