2 E S O Llengua catalana i Literatura Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració ha par ticipat l ’equip següent: AUTORIA Teresa Guiluz Vidal Eduard Juanmar tí Generès Alber t Vilanova Boqueras ASSESSOR AMENT Lluís Payrató Giménez EDICIÓ Gemma Comas Cor tijo Montse Santos Gómez Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l ’alumnat els traslladi a la llibreta.
Situacions d ’aprenentatge. Constitueixen l’eix del material. Són situacions properes i actuals per ajudar l’alumnat a adquirir i desenvolupar competències clau i específiques. Cada situació finalitza amb una tasca o una producció final. Altres materials. Oferim un banc de textos per abordar la competència lectora, un material per treballar la reflexió lingüística, que inclou els sabers gramaticals bàsics i l’aplicació en contextos reals, i un banc de fitxes per treballar la norma ortogràfica. Material per desenvolupar l’Educació Literària. El fenomen literari s’aborda des de la selecció d ’uns sabers bàsics, que van acompanyats de l’aplicació a partir de textos i d ’una proposta d ’itineraris de lectura, que relacionen textos de diferents èpoques i autors a partir d ’un tema o d ’un element en comú. Presentació Aquest llibre té com a objectiu principal dotar el professorat de les eines necessàries perquè el conjunt de l’alumnat adquireixi les competències específiques de l’àrea. Amb un enfocament completament actual, adaptat al nou Decret curricular, on entren en joc situacions d ’aprenentatge, sabers bàsics, itineraris de lectura... l’alumnat anirà adquirint l’eficàcia comunicativa imprescindible per desenvolupar-se en el món d ’avui dia. Es tracta d ’un material flexible i obert on el professorat hi juga un paper fonamental, ja que serà qui decideixi què, quan i com ensenyar a partir de la combinació dels elements que s’ofereixen: Al final del llibre s’hi inclou un apèndix amb tres microprojectes destinats a treballar a l’aula els Objectius de Desenvolupament Sostenible. En un quadern annex es proporciona l’Alfabetització mediàtica i informacional.
SITUACIÓ D’APRENENTATGE 2n ESO 4 ESCOLTA I OBSERVA 27 La imatge és fonamental avui dia en la comunicació oral. Tant la que acompanya una exposició com la que transmet la persona que la fa. Com ens hem de comportar quan parlem en públic? COMUNICACIÓ: L’exposició oral COMUNICACIÓ ORAL: Tinguem cura de la posició, el gest i la veu TASCA: Fer una exposició oral d ’un camp semàntic determinat, amb suport informàtic 7 QUANTS ANUNCIS... 45 La publicitat ens envolta constantment i ens vol convèncer que comprem un producte o que fem alguna cosa. Com ho fan? Creus que ens deixem convèncer fàcilment amb la publicitat? Per què? COMUNICACIÓ: La publicitat COMUNICACIÓ ORAL: Convencem l’interlocutor TASCA: Fer un comentari d ’un cartell cinematogràfic 8 ESCOLTA AMB ATENCIÓ 51 Què passa si en comptes d ’estar al cas del que se’ns explica en unes instruccions retenim només part de la informació? Quin pes té l’atenció de la persona que escolta perquè les instruccions assoleixin el seu objectiu? COMUNICACIÓ: Les instruccions COMUNICACIÓ ORAL: Captem les indicacions TASCA: Comprendre un poema 2 I TU, COM ETS? 15 Com et descriuries? Ho faries de la mateixa manera si et dirigissis a una persona de la teva edat que si parlessis amb un adult que no coneixes? Què canviaria en el teu llenguatge en una situació o en una altra? COMUNICACIÓ: La conversa i la descripció de persones COMUNICACIÓ ORAL: Fem servir un registre formal TASCA: Redactar la teva descripció física i psicològica 5 VOLS INFORMACIÓ? 33 Si necessites informació sobre un tema, de quina manera la pots aconseguir? On podem trobar-la? Com ho hem de fer per destriar el que ens interessa del que no ens interessa? COMUNICACIÓ: L’exposició escrita EXPRESSIÓ ESCRITA: Fem servir les comes quan toca TASCA: Presentar un treball d ’investigació 3 EL QUE T’ENVOLTA 21 Si descrius un paisatge ho pots fer reflectint el que es veu tal com es veu o bé explicant els sentiments que et suggereix. En quins contextos creus que es fa servir una mena de descripció o una altra? COMUNICACIÓ: La descripció de paisatges EXPRESSIÓ ESCRITA: Posem títols als textos TASCA: Fer una descripció detallada d ’un espai del teu centre educatiu 6 ME N’HAS DE CONVÈNCER 39 Si vols convèncer algú que faci alguna cosa li has de donar arguments. Però si entreu en un debat, com s’ha de fer perquè tothom pugui parlar i sigui escoltat? Hi ha normes? COMUNICACIÓ: El text argumentatiu: el debat COMUNICACIÓ ORAL: Respectem el torn d ’intervencions TASCA: Fer un debat participatiu 9 I EN UN FUTUR... 57 Les prediccions ens envolten constantment: quin temps farà, què passarà amb el forat de la capa d ’ozó, quina serà l’evolució del preu del gas o del petroli... Però com ens afecten les prediccions en el nostre dia a dia a nivell personal? COMUNICACIÓ: Les prediccions COMUNICACIÓ ORAL: Planifiquem un cap de setmana TASCA: Comprendre un text narratiu 1 ANÈCDOTES, VIVÈNCIES I PERIPÈCIES? 9 Quan expliques una vivència personal, què és més interessant, l’anècdota en ella mateixa o la manera com l’expliques? Quin pes té l’expressivitat en la comunicació? COMUNICACIÓ: L’explicació d ’una anècdota COMUNICACIÓ ORAL: Parlem amb expressivitat TASCA: Explicar una anècdota de diverses maneres 4
EINES PER A LA REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA EDUCACIÓ LITERÀRIA 157 ANNEX: VERBS, CONCEPTES LÈXICS I SEMÀNTICS, FIGURES RETÒRIQUES COMPETÈNCIA LECTORA 65 1 Un text narratiu: Raquel. Play 2 Un text narratiu: Talps 3 Un text narratiu: Amor a la vida 4 Un text narratiu: La cursa 5 Un text expositiu: Pioneres que van canviar el món 6 Un text d ’opinió: Sóc feminista? 7 Uns textos sobre cinema 8 Un text narratiu: Curial busca fama i honor 9 Un text narratiu: Viatges en el temps 1 El català a les pantalles 2 No parlem tots igual 3 De la lectura de poemes al Poetry Slam 4 La llengua en diferents contextos 5 Maria Bouabdellah REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA 107 1 L’oració i els seus constituents. 2 La conjugació verbal 3 Els modes subjuntiu i imperatiu 4 Les perífrasis verbals 5 Els complements del verb (I) 6 Els complements del verb (II) 7 Els pronoms febles en i hi 8 Els adverbis i les preposicions 9 Les conjuncions i les interjeccions NORMA ORTOGRÀFICA 135 1 Normes d ’accentuació gràfica 2 La essa sorda i la essa sonora 3 La essa sorda 4 L’apòstrof i la contracció 5 Alguns usos de l’apòstrof i del guionet 6 Les grafies b i v 7 Les grafies j/g, x/ix, tx/ig 8 Les dues funcions de la dièresi 9 L’ús de la dièresi en les formes verbals ITINERARIS DE LECTURA 193 CONTINGUTS 158 1 El teatre 2 Els gèneres teatrals (I): la tragèdia i la comèdia 3 Els gèneres teatrals (II): el drama i altres gèneres 4 La poesia: recursos mètrics 5 Els gèneres poètics (I): la poesia èpica i la poesia lírica 6 Els gèneres poètics (II): la poesia satírica i la poesia experimental 7 La literatura de gènere 8 La literatura fantàstica 9 La narrativa d ’aventures 1 El mar 2 Altres civilitzacions i cultures 3 Enigmes MICROPROJECTES 227 1 Hàbits saludables 2 Tecnologia útil i neta per a tothom 3 Consum sostenible 6 Els registres informals: col·loquial no vol dir vulgar 7 El neologisme de l’any 8 Abans del català 9 Tintín universal LLENGUA, VIDA I SOCIETAT 207 5
Situacions d’aprenentatge
8
SITUACIÓ D’APRENENTATGE 9 Anècdotes, vivències i peripècies 1 Quina versió és més divertida Parlem amb expressivitat L’explicació d ’una anècdota D’ACTUALITAT Els mitjans digitals posen al nostre abast en les diferents plataformes anècdotes de tota mena explicades per les creadores i creadors de contingut. Reflexioneu i comenteu: Pensant en les persones que segueixes i que creen contingut, què creus que és més important: el que expliquen o com ho expliquen? Es destaca l’humor? S’exagera? Amb quina finalitat? Les experiències personal s són , sovint, t ema de conversa . Però tan impor tant com el que s’explica és com s’explica . Per ai xò, cal crear expectació fent pauses, cercant la par t més diver tida i , f ins i tot, exagerant-la , sent expressius.... A continuació, descobriràs què és una anècdota i quints trets la caract eritzen . Després trebal laràs la impor tància de parlar amb expressivitat. Per acabar, prepararàs diverses versions d’una mat ei xa anècdota i provaràs amb les companyes i el s companys quina és la més diver tida .
10 L’explicació d’una anècdota COMUNICACIÓ A C T I V I T A T S Els polls, germans de sang Ja sé que els polls són un tema que no qualificaríem pas de massa agradable. Però penso que és més honest no fer compl iments hipòcrites, i anomenar les coses tal com són i pel seu nom veritable. I cal que pren - gueu paciència, car no puc fer baixar una cortineta que us adverteixi el perill de ferir la vostra sensibilitat. Si us la fereixo, dispenseu-me i poseuvos-hi fulles! Hi havia un escriptor català que era més brut que una guilla. Es deia Plàcid Vidal i es guanyava la vida fent col·laboracions per als diaris, i les escrivia allí mateix, a la redacció. Això que us explicaré ara m’ ho va relatar el meu pare, testimoni presencial de l’episodi. En Plàcid Vidal tenia una cabellera abundosa i ignorant de què era un barber o una pinta. Ni mal que fos forquilla, què caram! Ni un sol rajolí d ’aigua de colònia ni encara menys cap ensabonada! En Plàcid Vidal escrivia, amb el cap inclinat damunt el paper, i li va caure un poll que va restar, amb cara de sorpresa, al costat d ’una cosa que rajava tinta. En Vidal el va descobrir, el va pinçar delicadament amb dos dits, i el va reintegrar a l’espessa selva del cuir cabellut tot dient a la bestioleta: –Què hi fots, tu aquí? Au, cap a casa, tronera! Avel·lí Artís Gener Tísner. Ciris trencats car : perquè poseu-vos-hi fulles!: aguanteu-vos, suporteu-ho! tronera : persona que surt de gresca i va a dormir molt tard 1 Fes un resum, tan breu com puguis, del que li va passar a Plàcid Vidal. Digues en quin dels quatre paràgrafs del text has trobat la informació essencial per al resum que acabes de fer. 2 Relaciona cadascun dels altres tres paràgrafs del text amb un d ’aquests continguts: Presentació general del protagonista de l’anècdota. Presentació del tema de l’anècdota. Presentació detallada del protagonista de l’anècdota. 3 Busca en el text: Una frase que interpel·li els qui llegim l’anècdota. Una frase que esmenti la font d ’ informació de la qual l’autor ha tret l’anècdota.
11 Què és una anècdota? Una anècdota és un petit fet particular, més o menys curiós, de la vida quotidiana . A vegades, al fet concret ocorregut s’hi afegei xen detal l s que n’exageren al gun asp ect e p er fer l a narració mé s diver t i da . Tamb é e s pot jugar amb l e s pauses que poden aportar un punt d’intriga al relat. Les anècdotes, com a textos narratius que són , tenen un plantejament, un nus i un desenllaç. 1. A C T I V I T A T S 5 Explica oralment l’anècdota de l’activitat anterior. Tingues en compte aquestes estratègies: Situa l’anècdota en un lloc i en un temps concrets. Avisa qui escolta que ara ho pots explicar com una anècdota, però que vas passar un moment difícil. Presenta els protagonistes de l’acció: qui eres tu en aquell moment i en aquella situació, qui eren i com eren les altres persones que hi havia, etc. Dona detalls del que va passar. Busca alguna frase feta que resumeixi la situació que es va crear o que en destaqui algun aspecte. Escolliu entre tota la classe les dues anècdotes més divertides i les dues més ben explicades. Trobeu que coincideixen? 4 Imagina’t una d ’aquestes situacions i recorda o inventa una anècdota que hi tingui a veure: Una vegada vas fer una pífia enorme. Una vegada vas tenir un oblit imperdonable. Una vegada vas cometre una equivocació que ara fa riure, però que en aquell moment no feia cap gràcia. Una vegada vas fer un comentari fora de lloc davant de la persona menys indicada. Una vegada vas confondre una persona amb una altra. Una vegada vas enxampar algú en una situació sorprenent. Una vegada vas dir una mentida que va generar un bon embolic. Cur ios i tats de la l lengua Tí sner, pseudònim i acrònim L’escriptor, periodista i ninotaire Avel·lí Artís Gener (Barcelona, 1912-2000) era conegut amb el pseudònim de Tísner. Un pseudònim és un nom fals que adopta un autor per amagar el seu nom real. Per exemple, Víctor Català és el pseudònim de l’escriptora Caterina Albert que, per raons de l’època, amagava la seva condició de dona. En el cas de Tísner, però, el pseudònim no acaba de dissimular del tot el seu nom autèntic, si tenim en compte que és un acrònim. Un acrònim és una abreviació formada amb fragments inicials o finals de les paraules que es volen abreujar. En aquest cas, Tísner està format amb els fragments finals dels dos cognoms de l’autor: Artís i Gener. Val a dir que a en Tísner li va agradar sempre jugar amb les paraules, com ho demostra, per exemple, la seva llarga dedicació als mots encreuats.
12 Parlem amb expressivitat COMUNICACIÓ ORAL A C T I V I T A T S 6 Observa aquestes dues vinyetes en què una noia està explicant una anècdota als companys i les companyes de classe. Respon aquestes preguntes: En quin dels dos casos la comunicació és més eficient? Dels trets següents, que ajuden a tenir una bona expressivitat, indica quins es veuen a les imatges i quins no: – Contacte visual amb el públic. – Entonació variada i expressiva. – Vocabulari ric i expressiu. – Gestos que reforcen i completen el que s’explica. – Posició corporal activa. – Preguntes i exclamacions per captar l’atenció dels interlocutors. – Discurs en suspens durant uns instants per augmentar l’expectació. – Expressions facials que reflecteixin alguna impressió sobre el que s’explica. Tenint en compte aquests recursos, explica a la classe una anècdota que t’ hagi passat realment i una altra d ’ inventada. Totes dues han de ser versemblants; intenta que sigui difícil de distingir quina és la real. Després, entre tots, jugueu a endevinar quines anècdotes són reals i quines no. No s’ hi val a dir mentides!
13 Explicar una anècdota de diverses maneres TASCA PROPOSTA DE TREBALL Qualsevol història, per senzilla que sigui, es pot explicar de moltes maneres i des de diversos punts de vista. Ara ho demostraràs, ja que en aquestes pàgines veuràs com una mateixa anècdota es pot explicar de diverses maneres. PER COMENÇAR 1 Recupera una de les anècdotes que has explicat en les pàgines de comunicació d ’aquesta unitat. Si no la trobes prou interessant o divertida, pensa’n una altra. Apunta’ n les dades més importants. 2 Redacta un text breu, de poques línies, on expliquis l’anècdota. CANVIA EL PUNT DE VISTA 3 Reescriu la mateixa anècdota explicant-la com si hagués passat d ’una altra manera: No t’ ha passat a tu sinó a una altra persona, i tu només n’ has estat testimoni; has vist de lluny el que passava però no hi has participat. La protagonista de l’anècdota és una cantant famosa, tu ets periodista i has de cobrir la informació i redactar un article de premsa. Hi ha algun detall diferent que canvia el final de l’anècdota. Valora quin dels quatre textos que has escrit t’ ha costat més de redactar i quin t’ ha estat més senzill. I LA GENT, QUÈ EN PENSA? 4 Llegeix les diverses versions de l’anècdota a la classe i escolta les que llegiran els companys i les companyes. Després, comenteu com ha estat l’experiència d ’escriure les diverses versions i escolliu la versió més divertida de cada anècdota. Resum de l’anècdota (paraules clau) On va passar? Quant temps va durar? Què vaig fer abans? Què va passar després? Qui més hi havia? Altres detalls interessants...
EXPRESIÓN ESCRITA 14 VALORA LA FEINA EN EQUIP 5 Completa aquesta rúbrica d ’autoavaluació per valorar la feina que has fet: Indicadors d’ avaluació Nivell d’ assoliment Puntuació 1 punt 0 punts Planificació He fet un esquema prou complet. He tingut dificultats per fer l’esquema inicial. Primera redacció He fet una bona redacció a partir de l’esquema. He fet una redacció poc clara i desordenada. Primer punt de vista He adaptat l’anècdota a un altre punt de vista fàcilment. He tingut dificultats per imaginar-me la situació des d ’un altre punt de vista. Segon punt de vista He fet els canvis que calia a l’anècdota sense gaires dificultats. Posar-me en el lloc de periodista m’ ha costat molt i potser el resultat no ha estat prou correcte. Tercer punt de vista He modificat l’anècdota i el resultat té tanta gràcia com l’anècdota original. No sabia quins detalls canviar i la nova redacció no ha quedat gaire bé. Redacció Totes les redaccions han estat ordenades i clares. S’entenen perfectament. Algunes redaccions no s’entenen gaire, són poc clares. Presentació He fet bona lletra i he deixat els marges raonables. No m’ he preocupat de la presentació i es nota en el resultat. Ortografia i gramàtica He revisat el text diverses vegades i he corregit els errors que hi havia. No he revisat el text. Segur que hi ha errors. Puntuació total
Competència lectora
U N T E X T N A R R AT I U 1 Ti nc t r e t z e a ny s i em s ent o c om u n c uc . No , c om u n a b e s t iol a enc a r a mé s pet it a . Em sento com u na for m iga . No, no, enca ra més pet it a . Com u n ba cter i m ic roscòpic i n si g n i f ic a nt del s que e st ud iem a c iènc ie s de l a nat u ra le sa . Un ba c t er i m ic roscòpic i n si g n i f ic a nt i x i mplet . Tot i que t a nt de bo fos u n ba c - t er i , perquè no ho pa s sa r i a t a n ma l a ment . Em ded ic a r i a a fer el que fos que f a n e l s ba c t er i s i pu nt . No t i nd r i a u na v id a t a n c ompl ic a d a p erquè , p er c o - menç a r, u n ba c t e r i é s u n or ga n i sme s en z i l l , bà s ic . No t é n i nuc l i . Ta n s ol s pa ret s , l íqu id i poc a cosa mé s . Però a i xò no é s el m i l lor. E l s ba c t er i s són or - ga n i sme s r e s i s t ent s . Si mple s , s í , p erò ga i r eb é i nde s t r uc t ible s , no c om jo . A m i , u n est úpid cor reu elec t ròn ic de l ’A l a i n m’ ha en fonsat a l a m i sèr ia . Av u i , l ’A l a i n ha decid it demost ra r -me que és el meu m i l lor a m ic i m’ ha confessat u n secret : est à enamorat d ’u na noia de la seva cla sse , la Soph ie , i m’ ha dema nat consel l per i ntent a r enamora r-la . L’Ala i n i jo v iv im a qu i lòmet res de d i st à ncia : el l a Fra nça , a Per pi nyà , i jo a qu í , a la meva ciut at . Ens vam conèixer u n est iu en u n càmpi ng , el l pa rla u na m ica de cat a là i jo gens de f ra ncès , i des de l lavors x ategem i ens escr iv im molt sov i nt . Però la d i st à ncia l i ha pro - vocat u n at a c d ’amnèsia i ha obl idat u n pet it det a l l : a pr i ncipi de cu rs l i va i g c on f e s s a r q ue e s t a v a p e nj a d a d ’e l l . L a c o s a no v a a n a r mé s e n l l à , p e r q uè l ’A l a i n em va d i r que jo l i a g ra dava , però que e st àvem ma ssa l lu ny i bl a-bl abl a . Va m que d a r c om a a m ic s i v a m c ont i nu a r c om s i r e s . Per ò s ’ h a de s er tot xo i nteg ra l per escr iu re’m el que m’ ha escr it : que si és t a n fel iç , que si m’ ho hav ia d ’ex pl ica r perquè pensava que me n’a leg ra r ia , que seg u r que se m’a cud i r à u na bona idea per sor prend re l a S oph ie . . . Però com pot ser t a n c u r t de ga mba l s? Per què m’ hau r ia d ’a leg ra r saber que soc u n u na i n gènua? Perquè t ambé ho soc , a i xò. I ngènua , cà nd ida , i nnocent , u na beneeeeeit a . Des de fa u ns qua nt s mesos su r to a la telev i sió present a nt Mor t s de f à st i c, la secció d ’ humor que fem els meus amics de l ’ inst itut , l ’A lber t , l ’A na ïs, el Jota , la Ca rla i jo per a l prog rama Mal ena de nit. No sé per què pensava que l ’A la i n es penja r ia de mi veient els meus dots de presentadora de telev isió. Que l ’espècie de fama que hem aconseg u it els meus amics i jo l ’en l luerna r ia i em veu r ia d i ferent . Que el convencer ia que no h i ha cap noia com jo g ràcies a ls meus encants comun icat ius. Doncs no. Gens n i mica . Zero encants. Zero a l quad rat . I a sobre de fer com si no ho sabés, el molt tros de quòn iam va i em demana que l ’ajud i a enamora r aquesta noia , la Soph ie. Diu que amb les idees tan bones que ten im, seg u r que r umia ré una manera or ig ina l de d i r a la f ranceseta (bé, el l no l ’anomena a i x í , a i xò és cosa meva) que l ’est ima , com per exemple, que ho d ig u i jo a l pròx im prog rama , a i x í la seva amig ueta cau rà rend ida a ls seus peus. Quasi em poso a plora r mentre ho l legei xo. Si no m’ han sa ltat les l làg r imes ha sig ut RAQUEL PLAY 66
67 perquè la meva ma re ha ent rat com u n cicló a la meva habit ació cr ida nt com una boja : -Me l ’ han donat! He g uanyat l ’Enr ic Monte! La meva mare ha continuat cr idant una bona estona mentre em masegava amb una abraçada que m’ ha ta l lat la respi ració du rant uns segons. -Mama ..., socors... La meva ma re , per f i , m’ ha dei x at a na r qua n ha sent it el sorol l de la por t a en obr ir-se i ha correg ut a expl icar-ho a l meu pare, que, sense saber-ho, m’ ha sa lvat de mor i r ofegada : -Jord i i i i i! Quan s’ ha ca lmat una mica , ens ha ex pl icat que l ’ Enr ic Monte és un premi que atorga la f undació que por ta aquest matei x nom (superor ig ina l) a l m i l lor professor de matemàt iques d ’ i nst it ut del pa ís . Que la f u ndació es ded ica a la pe - d a go g i a de l e s c i è nc i e s m a t em à t i q u e s i q u e é s t a n i mp o r t a nt , i t a n i t a n prest ig iosa , i que el fet que et don in el premi és el mi l lor que et pot passa r si ets professor de matemàt iques d ’ inst it ut . El meu pa re se n’ ha a leg rat molt . -Sou dues noies deu! Una a la tele i l ’a ltra de premi -ens ha elog iat , org u l lós. La meva ma re estava desconeg uda . Ha tr ucat a ls seus companys d ’ inst itut i els ho ha ex pl icat a t ot s fot ent u ns x i scles monu ment a l s per t elèfon . No només s’ han assabentat del premi els seus companys, també els nostres veïns d ’esca la , i estic convençuda que els del bloc de davant demà la fel icitaran pel car rer. Si no ha g ués si g ut pel rema leït m i ssat ge elec t ròn ic de l ’A l a i n , hau r ia est at u n d ia gen ia l . Però el missatge seg u ia incr ustat a l meu cer vel l i ho ha contaminat tot . La meva mare, en un atac d ’ inconsciència gens habitua l en el la , ens ha conv idat a d inar en un restaurant . El premi és molt prestig iós però no rebrà ni un cèntim d ’eu ro, t a n sol s u na est at uet a . E l meu pa re fa mesos que est à a l ’at u r i va fent feinetes que l i su r ten de tant en tant , i ma lg rat que a mi em pag uen per sor t i r a la telev isió, tampoc no és ga i re, i la meva ma re es posa molt ner v iosa quan toca gasta r d iners de més. Però av u i , no. -Ja ho sé , Jord i . Fa mesos que no sor t im a menja r u na pael la com Déu ma na . Però av u i , sí . A fer pu nyetes l ’econom ia ! Ho hem de celebra r. I no a qua l sevol l loc, an i rem a ls Ma r iscadors. E l meu pa re i jo ens hem m i rat a l·luci nats perquè no és u n l loc ba rat , precisament . De cop i volta he entès que el premi , tot i que no n’ hav ia sent it a pa rla r en la v ida , era impor t a nt de debò, u na espècie de prem i Nobel dels professors de matemàt iques. Si no fos a i x í , la meva ma re no hau r ia reaccionat com ha reaccionat . I per cer t i f ica r que la situació era excepciona l , l i ha tornat a sona r el telèfon. -Sí?. . . Sí , soc la L ola Pons . . . A h . . . , vaja . . . Qua n?. . . A h , doncs molt bé , sí . . . A dos qua r ts de set em va per fecte... Doncs v inga , f ins demà .
I quan ha penjat ha fet el matei x somr iure de fava que va ig fer jo quan va ig saber que la Ma lena Tor res ens hav ia contractat per a l seu prog rama . I no anava desencaminada : -Eren de la ràd io. Volen entrev ista r-me pel premi . Diuen que la gent de la Fundació En r ic Monte els ha n i nsist it que el meu projecte de cu rs d ’aprenent at ge matemàt ic pràct ic és meravel lós... M’ he sent it fata l . La meva ma re an i r ia a la ràd io per un assumpte impor tant de ver it at , no com jo, que su r to a la telev i sió fent el pa l la sso. E l la és super i ntel·l igent i la m i l lor professora de matemàt iques del pa í s , i jo només soc u na noia de t retze a nys amb u n m í n im de g ràcia a l ’ hora d ’act ua r dava nt d ’u na càme - ra i de pa rla r del que ens pa ssa a l s joves . Ja ho veus . Una best iesa sense import à n c i a . I a i x ò ho s a p f i n s i t o t l ’A l a i n , a q u i nomé s c a i c b é , i a q u i no h e i mpressionat ma i , perquè el que fa i g no és gens i mpor t a nt . E l que fa la meva ma re sí que ho és . I ho ha sig ut sempre . Du ra nt u n temps m’ he enga nyat a m i matei x a amb el rot l lo de la tele , i he aconseg u it dei x a r de ser u na noia t ím ida . A ra soc mé s l l a nç a d a , però cont i nuo sent mé s i n si g n i f ic a nt que u n ba c t er i . L’Ala i n no m’est i ma , la meva ma re és m i l vega des m i l lor que jo, i f i ns i tot el meu pa r e , que e s t à a l ’a t u r, em don a m i l vo l t e s . É s l ’a t u r a t mé s p o s i t iu de l ’u n i ver s i no dei x a de mou re’s , de fer c u r set s , d ’a na r a ent re v i s t e s , d ’a ga f a r qua l se vol fei na , per l l a rdosa que si g u i i per poc que du r i , i a sobre en s ajuda a l s meu s am ics i a m i amb Mor t s de f à st ic fent-nos de represent a nt . Com ha n pog ut , dues per sones t a n fa nt à st iques , t en i r u na f i l la t a n poquet a cosa? Qu in desastre. A nna M a nso. Quin fàst ic de fama ! A l ’atac! 68
69 OBTENIR INFORMACIÓ 1 Explica qui és qui en aquest text: De qui és la veu narrativa del text? En quina persona verbal està escrit? Quins personatges hi apareixen? Quina relació tenen entre ells? Quins altres personatges s’hi esmenten? Qui són? 2 Q uè és Morts de fàstic? Un programa de ràdio on volen entrevistar la mare de la protagonista. La secció d ’humor del programa de ràdio Malena de nit. La secció d ’humor del programa de televisió Malena de nit. REFLEXIONAR I EXPRESSAR-SE 5 Al final del text, la Raquel es pregunta «Com han pogut, dues persones tan fantàstiques, tenir una filla tan poqueta cosa?». Què li respondries? 6 A la Lola Pons li comuniquen per telèfon que la volen entrevistar a la ràdio. Escriu el diàleg que hauria tingut si en comptes de fer-li una trucada li ho haguessin comunicat en persona. INTERPRETAR EL SENTIT 3 P er què la Raquel diu que se sent «com un bacteri microscòpic insignificant»? Perquè té un amic que viu molt lluny. Perquè té un amic que no entén com se sent. Perquè té un sol amic amb qui parlar. 4 L’estat d ’ànim de la Raquel és important en el text i contrasta intensament amb el de la seva mare. Defineix cada estat d ’ànim amb dos adjectius i respon: Per què la Raquel diu que durant un temps s’ha enganyat a si mateixa? En quins fragments del text es percep el desànim de la Raquel? Creus que l’entusiasme de la mare anima la Raquel o la desanima? Per què? PARLEM-NE La Raquel té algunes preocupacions pròpies d ’una noia adolescent, però alhora viu una situació extraordinària: apareix en un programa de televisió! Comenta amb la classe els pros i contres d ’aquesta situació, a partir d ’aquestes qüestions: Si una persona que coneixes es fes famosa, canviaria la relació que hi tens? Per què? Deu ser agradable que et reconeguin pel carrer? La gent de la televisió està més exposada a les crítiques que els altres. Com els pot afectar? Creus que el fet de sortir per la televisió pot fer canviar el caràcter de les persones?
70 GRAMÀTICA 7 Localitza els verbs, determinants, adjectius i noms que hi ha a les cinc primeres oracions del text i classifica’ls en una taula: verbs determinants adjectius noms ORTOGRAFIA 8 En aquest text hi ha mots accentuats gràficament. Copia aquest altre text de la mateixa novel·la posant-hi els disset accents gràfics que hi falten: El meu germa Jota m’acusa de ser una manaire i te part de rao. M’agrada dirigir i manar, si, pero perque no suporto que les coses no surtin be. Que la gent no faci el que toca. Que cadascu vagi per la seva banda. M’agrada dirigir un equip, i si aixo es ser una manaire, doncs ho soc. Des que m’encarrego de dirigir Morts de fastic ja se el que estudiare despres de l’institut: vull ser entrenadora, dirigir equips esportius i aconseguir treure el millor d ’ells mateixos. Aixo de la tele es divertit, molt divertit, pero no em veig fent-ho de forma professional, com sempre diu el Martingales. 9 En el text es parla de Morts de fàstic. De vegades, dubtem si el mot fàstic s’ha d ’escriure amb c o g final. Completa les paraules següents amb c o g: amar xàfe càrre norue estosse alber rebre càsti encàrre iceber LÈXIC 10 E n aquest text hi ha moltes expressions i paraules del registre col·loquial que volen dir «persona amb poc seny», com ara totxo, curt de gambals o tros de quòniam. Busca cinc paraules més amb aquest mateix significat. 11 Explica el significat col·loquial del verb penjar en aquests dos exemples extrets del text: Li vaig confessar que estava penjada d ’ell. Pensava que l’Alain es penjaria de mi. Coneixes algun altre verb que en registre col·loquial tingui un significat diferent del que trobem al diccionari? 12 Què és un somriure de fava? Explica el significat d ’aquestes frases fetes en què també apareixen noms de fruites, verdures o llegums: posar-se com un tomàquet ser una bleda assolellada quedar-se de pasta de moniato donar carabasses Busca altres expressions amb aliments i explica’n el significat.
Reflexió lingüística
108 1 L’ O R A C I Ó I E L S S E U S C O N S T I T U E N T S Una oració és un enunciat que té, com a mínim, un verb en forma personal , i unes parts o constituents típics: el predicat i , en la majoria de casos, el subjecte. El predicat és el grup de mots organitzat al voltant del verb que expressa l ’acció, l’estat o el procés de l’oració. Aquest grup de mots s’anomena sintagma verbal (SV ) i el nucli és el verb i , de fet, l’únic imprescindible. El subjecte expressa la persona , l ’animal o la cosa concreta o abstracta que protagonitza el que diu el verb. Fan la funció de subjecte un grup de mots al voltant d’un nom (sintagma nominal , SN) o bé un pronom personal , que és equivalent també a un sintagma nominal . En alguns casos el subjecte no apareix (és el·líptic). Exemple d’oració amb predicat i subjecte: L’a utobús s’atura davant de la piscina municipal . verb subjecte predicat oració Exemple d’oració amb predicat i subjecte el·líptic: Vam passar per davant de casa teva . verb predicat oració C o n n e c t a a m b e l t e m a En quina d ’aquestes oracions el jardí és el subjecte? Hem d’escombrar el jardí. El jardí és molt frondós. Quina funció fa en l’altra oració? El SV sempre fa de predicat i el predicat sempre és un SV. No tots els SN fan de subjecte, però el subjecte és un SN o un pronom personal equivalent. A més dels sintagmes verbal i nominal, hi ha tres classes més de sintagmes: El sintagma adjectival, que té com a nucli un adjectiu: ben calent. El sintagma adverbial, que té com a nucli un adverbi: demà. El sintagma preposicional, que té com a nucli una preposició: de fusta . A diferència del que passa en els altres tipus de sintagma, en el sintagma preposicional la preposició és sempre la paraula inicial i no pas la que té un significat central.
109 La funció de subjecte Poden fer la funció de subjecte un sintagma nominal o un pronom personal fort. Un sintagma nominal (SN), és a dir, un grup de mots articulats al voltant d ’un nom. El calendari del curs està penjat al suro. SN Subjecte Tu vas reparar la meva bicicleta . pronom personal fort Subjecte Un pronom personal fort, que equival a un SN. Pot ser que cap paraula faci la funció de subjecte, si el subjecte és el·líptic o sobreentès. Sovint en les oracions, especialment si formen part d’un text, donem per sobreentès el subjecte. Diem , en aquests casos, que el subjecte és el·líptic. Gràcies a la persona del verb i al context, s’entén de qui parlem : [nosaltres] Sortirem de la plaça de la font a les nou del matí. subjecte el·líptic o sobreentès Pot ser que el subjecte ni tan sol s exi steixi , en el cas de les oracions impersonals. Són oracions que només tenen predicat, perquè el seu significat no admet que cap subject e protagonitzi l ’a cció, l ’estat o el procés verbal . És el cas del s verbs que expressen fenòmens meteorològics o atmosfèrics (com ara ploure o clarejar) i d ’a lgun altre, especialment haver -hi: Hi ha un seient lliure a l’última fila. predicat [oració impersonal ] Els pronoms personals forts La taula següent recull els pronoms personals forts que poden fer la funció de subjecte: També poden fer de subjecte el s tractaments de respecte vostè i vostès, que es refereixen a la segona persona o interlocutor, però concorden amb verbs conjugats en tercera persona , del singular i del plural , respectivament: Vostès volen seure? Vostè vol seure? 1. 2. primera persona segona persona tercera persona singular masculí jo tu ell femení ella plural masculí nosaltres vosaltres ells femení elles
110 A C T I V I T A T S 1 C opia aquestes oracions i indica’n el predicat i el subjecte: La cortina penja més de la banda dreta. Nosaltres hem quedat per acompanyar-lo a la cita. Això molesta aquí al mig. El porter i els defensors estan molt conjuntats. 2 E n totes aquestes oracions, el subjecte és el·líptic. Reescriu-les a la llibreta amb el pronom personal adient: Què heu demanat per postres? És molt espavilat. Tanquem a les set en punt. Et veig trist, Roger. Soparàs amb nosaltres o tot sol? Va estar molt atenta a tota l’explicació. 3 R elaciona cada oració amb el tipus de subjecte que té: pronom personal sintagma nominal subjecte el·líptic Aquesta tarda elles ens han convidat a casa seva. La bicicleta de muntanya està aparcada al garatge. Han pres la decisió sobtadament. Demà tindreu un dia de permís. Les penes ja venen soles. Abans ells ja han dit la seva opinió. 4 T ransforma el subjecte de cadascuna d ’aquestes oracions de manera que acabis tenint grups de tres oracions: una on el subjecte sigui un sintagma nominal, una altra on sigui un pronom personal i una altra on sigui el·líptic: En Pere ha obert la porta darrere el jardí. Ella m’han donat permís per anar al concert de dissabte. Ens ha posat deures de reforç. 5 C lassifica aquestes oracions en dos grups, segons que tinguin el subjecte el·líptic o bé que siguin impersonals: Han acabat la feina a les cinc de la tarda. Depenen del tren per anar a la universitat. Hi ha problemes complicats. Va ploure tot el cap de setmana. Ha portat el cotxe al taller. No hi ha pensat gens ni mica. Renta la roba dels seus pares. Demà potser nevarà... 6 T orna a escriure aquestes oracions a la llibreta canviant el tractament de tu pel de vostè, i el de vosaltres pel de vostès: Seu al sofà i explica’m tot el que ha passat. És normal que vosaltres vulgueu saber la veritat. Quan vingueu, porteu tota la documentació. Tindràs notícies nostres ben aviat. 7 E n aquest text hi ha quatre oracions: una d ’impersonal, una que té un sintagma nominal com a subjecte, una que té un pronom personal com a subjecte i una que té el subjecte el·líptic. Indica quina és quina: Avui no hem pogut sortir al pati. Ha fet molt mal temps durant tot el matí. Alguns professors i professores ens han proposat jocs: el tres en ratlla, els vaixells, pedra, paper o tisores... Al final, nosaltres hem redescobert un munt de possibilitats interessants!
111 El sintagma nominal Els sintagmes nominals poden tenir dues grans funcions en l’oració: subjecte i complement del verb. Aquesta cançó és famosa . Escolto la cançó al sofà . Subjecte Complement del verb Sintagma nominal subjecte Per saber si un sintagma nominal és el subjecte d’una oració, mirarem si expressa la persona , l ’animal o la cosa concreta o abstracta que protagonitza el que diu el verb, i si concorda en nombre i persona amb el verb. Per exemple, en l’oració Aquesta cançó és famosa, el sintagma nominal aquesta cançó és el subjecte perquè concorda en nombre (singular) i persona (tercera) amb el verb és. Si passem el sintagma nominal al plural veurem que el verb també ha de canv i ar : Aquest es cançon s són famoses. Ai xò ens indica que aquesta cançó és el subjecte. Sintagma nominal complement del verb En canvi , si el sintagma nominal no concorda amb el verb, ens trobem davant d’un complement del verb. Per exemple, en l’oració Escolto la cançó estirat al sofà, podem passar el sintagma nominal la cançó al plural sense que calgui alt erar el verb: Escolto l es cançons estirat al sofà. Ai xò ens indica que la cançó no és el subjecte d ’aquesta oració, sinó un complement del verb. 3. 8 E n cadascuna de les oracions següents hi ha dos sintagmes nominals i només un d ’ells fa la funció de subjecte. Determina quin és i argumenta-ho amb la prova de la concordança, com en l’exemple: Exemple: L’entrenador arrossega una bossa de pilotes. Argumentació: El sintagma nominal que fa la funció de subjecte és l’entrenador, perquè concorda en nombre i persona amb el verb arrossega (si canviem a els entrenadors, també hem de canviar el verb arrosseguen). En canvi, el sintagma nominal una bossa de pilotes pot canviar al plural sense que calgui canviar el verb: L’entrenador arrossega dues bosses de pilotes. Els veïns fan servir els contenidors de matèria orgànica adequadament. Aquesta setmana venen molts cantants famosos. La metgessa ausculta el pacient. Els fanals estan encesos tota la nit. 9 E scriu dues oracions amb cadascun d ’aquests sintagmes nominals. En una de les dues ha de fer la funció de subjecte i, en l’altra, la funció de complement del verb: la Berta els veïns del quart un gos de caça el mes de gener A C T I V I T A T S
112 2 L A C O N J U G A C I Ó V E R B A L C o n n e c t a a m b e l t e m a En indicatiu, hi ha un o diversos temps de passat? I de present? És el mateix dir he arribat que vaig arribar? Hem de dir l’aigua ja bull o l’aigua ja bulleix? La conjugació verbal és el conjunt de totes les formes d’un verb, ordenades segons la persona, el temps i el mode. La taula següent correspon al verb model de la primera conjugació, cantar: Formes no personals Infinitiu cantar Infinitiu perfet haver cantat Gerundi cantant Gerundi perfet havent cantat Participi cantat, cantada, cantats, cantades Formes personals Mode indicatiu Present canto, cantes, canta, cantem, canteu, canten Perfet he cantat, has cantat, ha cantat, hem cantat, heu cantat, han cantat Imperfet cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven Plusquamperfet havia cantat, havies cantat, havia cantat, havíem cantat, havíeu cantat, havien cantat Passat simple cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu, cantaren Passat perifràstic vaig cantar, vas cantar, va cantar, vam cantar, vau cantar, van cantar Passat anterior haguí cantat, hagueres cantat, hagué cantat, haguérem cantat, haguéreu cantat, hagueren cantat Passat anterior perifràstic vaig haver cantat, vas haver cantat, va haver cantat, vam haver cantat, vau haver cantat, van haver cantat Futur cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran Futur perfet hauré cantat, hauràs cantat, haurà cantat, haurem cantat, haureu cantat, hauran cantat Condicional cantaria, cantaries, cantaria, cantaríem, cantaríeu, cantarien Condicional perfet hauria cantat, hauries cantat, hauria cantat, hauríem cantat, hauríeu cantat, haurien cantat Mode subjuntiu Present canti, cantis, canti, cantem, canteu, cantin Perfet hagi cantat, hagis cantat, hagi cantat, hàgim cantat, hàgiu cantat, hagin cantat Imperfet cantés, cantessis, cantés, cantéssim, cantéssiu, cantessin Plusquamperfet hagués cantat, haguessis cantat, hagués cantat, haguéssim cantat, haguéssiu cantat, haguessin cantat Mode imperatiu canta, canti, cantem, canteu, cantin
113 Les formes personal s són l es que concorden amb un pronom personal (jo cant o, tu cant e s, el l / el l a cant a, nosa l t re s cant em, v osa l t re s cant eu, el l s / el l e s canten). En canvi , les formes no personal s no concorden amb cap pronom personal . El mode indicatiu expressa fets reals, el mode subjuntiu expressa fets hipotètics i el mode imperatiu expressa ordres. Les tres conjugacions i els verbs irregulars Els verbs es classifiquen en tres conjugacions, cadascuna de les quals té els seus models: Els verbs de la primera conjugació tenen l’ infinitiu acabat en -ar i segueixen el model de cantar. Els verbs de la segona conjugació tenen l’ infinitiu acabat en -er o -re i segueixen els models de témer i perdre. El s verbs de la tercera conjugació tenen l’ infinitiu acabat en -ir i segueixen els models de dormir (quan són purs) i ser vir (quan són incoatius, i es conjuguen amb l’ increment -eix-). Alguns verbs, que anomenem irregul ars, no seguei xen estrictament cap d ’aquests models. Per exemple, els verbs ser i estar. A l ’apèndix d’aquest llibre trobareu models de conjugació tant regulars com irregulars. 1. A C T I V I T A T S 2 Digues en quin mode estan les formes del verb cantar d ’aquestes oracions i explica per què: Jeni, canta aquella cançó que ens agrada tant, va! No m’agrada que canteu desafinadament. En Bernat canta al cor juvenil de l’Orfeó Català. 3 Classifica aquests verbs segons que siguin de la primera conjugació, la segona o la tercera. En aquest últim cas, indica si segueixen el model de servir o el de dormir: témer patir caminar sentir rebre bullir parlar recollir somniar seguir 4 E scriu el present d ’indicatiu dels verbs saltar, anar i estar, compara’ls amb el present d ’indicatiu del verb cantar i digues si són regulars o irregulars. 1 Identifica les formes verbals d ’aquestes oracions i classifica-les en personals i no personals: He tret a passejar el gos de la veïna del quart. Jugar al parxís és una de les meves activitats preferides a l’estiu. Les xarxes bullien d ’acudits sobre les declaracions del president. Acabada la reunió, van acomiadar-se i van sortir de l’edifici. Aquesta situació se soluciona donant més responsabilitat als fills. Els creuers arriben al port plens de turistes.
114 A C T I V I T A T S 5 Consulta unes quantes pàgines consecutives del diccionari, triades a l’atzar, i determina quina és la conjugació que segueixen més verbs. Contrasta la teva conclusió amb la dels companys i les companyes de classe, que molt probablement hauran triat unes altres pàgines. 6 Fes una llista de deu verbs acabats en -ar tenint en compte que han d ’expressar accions que fas al llarg del dia. Comprova si són regulars o irregulars. Compara el resultat amb la resta de la classe i extreu-ne alguna conclusió. 7 Subratlla les formes verbals d ’aquest text que expressen passat i digues a quin temps verbal concret correspon cadascuna: –Núria, aquest matí s’ha presentat un policia a casa i m’ha fet tot de preguntes com ara «Quan va ser l’última vegada que va veure l’Olga?» o «On va passar la tarda ahir?». T’asseguro que he callat, Núria, no li he dit res. L’Olga els havia demanat que li guardessin el secret. L’Arnau no volia trair-la, però aquell policia l’havia posat nerviós. I no estava segur d ’haver sabut dissimular prou que ell sabia perfectament on era l’Olga, que la noia s’amagava perquè no volia tornar a casa, perquè no podia tornar a casa! 8 Transforma aquest text canviant totes les formes verbals en futur per altres d ’equivalents en condicional. Fes les modificacions que calgui perquè el text continuï tenint sentit: 9 Classifica aquests temps verbals segons que siguin simples, compostos o perifràstics: present d ’indicatiu futur passat anterior present de subjuntiu passat simple condicional futur perfet imperfet d ’indicatiu plusquamperfet de subjuntiu condicional perfet passat perifràstic perfet d ’indicatiu imperatiu imperfet de subjuntiu plusquamperfet d ’indicatiu perfet de subjuntiu Existeix algun temps verbal que sigui alhora compost i perifràstic? Digues com es diu i conjuga el del verb engegar. Ruleta de verbs. 27 10 Hi aniré, i tant que hi aniré! Li faré saber tot el que penso. Primer, li donaré l’oportunitat de defensar-se i, quan ja vegi que se li acaben els arguments, començaré a desgranar tota la llista de mentides que m’ha dit des que em va contractar. M’agradarà veure la cara que farà quan s’adoni que l’he descobert. No deixaré que m’acomiadi, li diré que soc jo qui marxa. I deixaré la pila de tasques pendents sobre la taula del seu luxós despatx.
115 Errors freqüents en la conjugació verbal De vegades, en conjugar certs verbs, no seguim el model correcte. Els dos errors més freqüents són els següents: Conjugar alguns verbs de la segona conjugació com si fossin de la tercera. Per exemple, si fem ser v ir la forma incorrecta *interrumpei xen, en compt es d’interrompen, estem conjugant el verb interrompre com si fos *interrumpir i , per tant, segons el model de ser vir (ser vei xen) i no pas el de perdre (perden). Conjugar alguns verbs de la tercera conjugació com si fossin incoatius, és a dir, seguint el model de ser vir, quan en realitat no ho són i s’ han de conjugar seguint el model de dormir. Per exemple, *escollei xo (com ser vei xo), en comptes d’escullo (com dormo). 3. interrumpeixen interrompen escolleixo escullo 13 C onjuga oralment el present d ’indicatiu d ’aquests verbs i digues si són purs i es conjuguen com dormir o bé són incoatius i es conjuguen com servir: patir sortir obrir resumir cobrir sentir teixir morir amanir cosir reduir construir 14 Escull la forma correcta en cada cas: Em fa molt de fàstic quan escup escupeix al carrer. Bullen Bulleixen el llegum de bon matí. La Martina s’ha comprat una dessuadora que repel repel·leix l’aigua. L’Oriol pressent pressenteix que la cosa no acabarà bé. A C T I V I T A T S 11 C opia aquestes oracions i completa-les amb la forma que s’indica del verb que figura entre parèntesis Avui a les 21.00 la final de la Copa d ’ Europa de patinatge. (retransmetre, present d ’indicatiu) No es tants delictes si s’invertís més en mesures de prevenció. (cometre, condicional ) les dades dels inscrits als organitzadors. (transmetre, perfet d ’indicatiu) El mal temps a partir de demà a la tarda. (remetre, futur) Des de l’antena de radioaficionat un senyal que podia ser captat des del mar. (emetre, imperfet d ’indicatiu) A quina conjugació pertanyen aquests verbs? Quin model de conjugació segueixen? Coneixes altres verbs acabats en -metre? Escriu-los. 12 Fes el mateix amb verbs acabats en -rompre: No el qui té la paraula, després ja serà el vostre torn. (interrompre, present de subjuntiu) Els policies de cop a l’agència bancària i han reduït els atracadors. (irrompre, perfet d ’indicatiu) Aquest partit ha donat garanties que quan arribi al poder no es . (corrompre, futur)
Norma ortogràfica
1 N O R M E S D ’A C C E N T U A C I Ó G R À F I C A 136 Accentuació de paraules polisíl·labes Les paraules polisíl·labes s’accentuen gràficament seguint les normes següents: Accentuació de paraules monosíl·labes Les paraules monosíl·labes (d’una sola síl·laba) generalment no s’accentuen gràficament, només se n’accentuen algunes per distingir -les d’altres de semblants. Per exempl e, accentu em l a forma verbal és (del verb ser) per di stingir - l a del pronom feble es. 1. 2. Tipus de paraules Accentuació gràfica Exemples paraules agudes S’accentuen quan acaben en: -a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in sofà, pagès, negrós, Dublín... paraules planes S’accentuen quan no acaben en: -a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in crèdit, físic, tòxic, ànim... paraules esdrúixoles S’accentuen totes. música, història, Júlia... 1 Les paraules monosíl·labes generalment no s’accentuen, excepte les quinze que porten accent diacrític. Explica la diferència entre els dos mots de cada parella, sigui per la gramàtica, sigui pel sentit o sigui amb exemples: 2 Prepara’ t una amanida o una macedònia, però has de triar només ingredients que portin accent gràfic en singular: Escriu el nom de tots els ingredients que has triat. A C T I V I T A T S bé - be món - mon sòl - sol déu - deu pèl - pel són - son és - es què - que té - te mà - ma sé - se ús - us més - mes sí - si vós - vos
137 Accent obert i accent tancat La vocal a, si s’accentua gràficament, porta accent obert: à. Sempre que les vocals i i u s’accentuen , porten accent tancat: í, ú. Les vocals e i o poden portar tots dos tipus d ’accent. 3. Accent obert i tancat en els verbs Accent obert i tancat en altres classes de paraules Tendència general No segueixen la tendència Formes no personals accent obert (`) accent tancat (´) infinitiu aparèixer, tòrcer... ésser, néixer, créixer, péixer, prémer, témer, córrer i derivats participis admès, exclòs... Acabats en -fós, com confós, difós, refós... Formes personals accent obert (`) accent tancat (´) 1a i 2a persones del plural de l’ imperfet d ’ indicatiu dels verbs de la segona conjugació: dèiem, dèieu, quèiem, quèieu... Formes acabades en -èn: comprèn, aprèn, sorprèn... (tret de les acabades en -tén i -cén: estén, encén...) digués, érem, fóssim, cantaré, veiéssiu... Accentuació de la o Tendència general Casos que no segueixen la tendència general paraules agudes accent tancat (´) accent obert (`) visió, sifó, cremós... Mots d ’ ús molt freqüent: això, allò, però... Altres mots: arròs, espòs, de debò, repòs, ressò... paraules planes i esdrúixoles accent obert (`) accent tancat (´) mòbil, cònic, irònic... tònica, òptica, crònica... Algun mot pla, com ara estómac. Alguns mots esdrúixols: fórmula, pólvora, tómbola, tórtora... Accentuació de la e Tendència general Casos que no segueixen la tendència general paraules agudes, planes i esdrúixoles accent obert (`) accent tancat (´) cinquè, tètric, rètol, portuguès, tècnica, comèdia, independència... En paraules agudes: Compostos de bé i de més: també, gairebé, només... Alguna paraula d ’ ús molt freqüent: després. Altres mots aguts: ximpanzé, puré, consomé, congrés... En paraules planes i esdrúixoles: Alguns noms i adjectius: préssec, préstec, cérvol, església, llémena, feréstec, feréstega, llépol i llépola.
RkJQdWJsaXNoZXIy