67 perquè la meva ma re ha ent rat com u n cicló a la meva habit ació cr ida nt com una boja : -Me l ’ han donat! He g uanyat l ’Enr ic Monte! La meva mare ha continuat cr idant una bona estona mentre em masegava amb una abraçada que m’ ha ta l lat la respi ració du rant uns segons. -Mama ..., socors... La meva ma re , per f i , m’ ha dei x at a na r qua n ha sent it el sorol l de la por t a en obr ir-se i ha correg ut a expl icar-ho a l meu pare, que, sense saber-ho, m’ ha sa lvat de mor i r ofegada : -Jord i i i i i! Quan s’ ha ca lmat una mica , ens ha ex pl icat que l ’ Enr ic Monte és un premi que atorga la f undació que por ta aquest matei x nom (superor ig ina l) a l m i l lor professor de matemàt iques d ’ i nst it ut del pa ís . Que la f u ndació es ded ica a la pe - d a go g i a de l e s c i è nc i e s m a t em à t i q u e s i q u e é s t a n i mp o r t a nt , i t a n i t a n prest ig iosa , i que el fet que et don in el premi és el mi l lor que et pot passa r si ets professor de matemàt iques d ’ inst it ut . El meu pa re se n’ ha a leg rat molt . -Sou dues noies deu! Una a la tele i l ’a ltra de premi -ens ha elog iat , org u l lós. La meva ma re estava desconeg uda . Ha tr ucat a ls seus companys d ’ inst itut i els ho ha ex pl icat a t ot s fot ent u ns x i scles monu ment a l s per t elèfon . No només s’ han assabentat del premi els seus companys, també els nostres veïns d ’esca la , i estic convençuda que els del bloc de davant demà la fel icitaran pel car rer. Si no ha g ués si g ut pel rema leït m i ssat ge elec t ròn ic de l ’A l a i n , hau r ia est at u n d ia gen ia l . Però el missatge seg u ia incr ustat a l meu cer vel l i ho ha contaminat tot . La meva mare, en un atac d ’ inconsciència gens habitua l en el la , ens ha conv idat a d inar en un restaurant . El premi és molt prestig iós però no rebrà ni un cèntim d ’eu ro, t a n sol s u na est at uet a . E l meu pa re fa mesos que est à a l ’at u r i va fent feinetes que l i su r ten de tant en tant , i ma lg rat que a mi em pag uen per sor t i r a la telev isió, tampoc no és ga i re, i la meva ma re es posa molt ner v iosa quan toca gasta r d iners de més. Però av u i , no. -Ja ho sé , Jord i . Fa mesos que no sor t im a menja r u na pael la com Déu ma na . Però av u i , sí . A fer pu nyetes l ’econom ia ! Ho hem de celebra r. I no a qua l sevol l loc, an i rem a ls Ma r iscadors. E l meu pa re i jo ens hem m i rat a l·luci nats perquè no és u n l loc ba rat , precisament . De cop i volta he entès que el premi , tot i que no n’ hav ia sent it a pa rla r en la v ida , era impor t a nt de debò, u na espècie de prem i Nobel dels professors de matemàt iques. Si no fos a i x í , la meva ma re no hau r ia reaccionat com ha reaccionat . I per cer t i f ica r que la situació era excepciona l , l i ha tornat a sona r el telèfon. -Sí?. . . Sí , soc la L ola Pons . . . A h . . . , vaja . . . Qua n?. . . A h , doncs molt bé , sí . . . A dos qua r ts de set em va per fecte... Doncs v inga , f ins demà .
RkJQdWJsaXNoZXIy