108 1 L’ O R A C I Ó I E L S S E U S C O N S T I T U E N T S Una oració és un enunciat que té, com a mínim, un verb en forma personal , i unes parts o constituents típics: el predicat i , en la majoria de casos, el subjecte. El predicat és el grup de mots organitzat al voltant del verb que expressa l ’acció, l’estat o el procés de l’oració. Aquest grup de mots s’anomena sintagma verbal (SV ) i el nucli és el verb i , de fet, l’únic imprescindible. El subjecte expressa la persona , l ’animal o la cosa concreta o abstracta que protagonitza el que diu el verb. Fan la funció de subjecte un grup de mots al voltant d’un nom (sintagma nominal , SN) o bé un pronom personal , que és equivalent també a un sintagma nominal . En alguns casos el subjecte no apareix (és el·líptic). Exemple d’oració amb predicat i subjecte: L’a utobús s’atura davant de la piscina municipal . verb subjecte predicat oració Exemple d’oració amb predicat i subjecte el·líptic: Vam passar per davant de casa teva . verb predicat oració C o n n e c t a a m b e l t e m a En quina d ’aquestes oracions el jardí és el subjecte? Hem d’escombrar el jardí. El jardí és molt frondós. Quina funció fa en l’altra oració? El SV sempre fa de predicat i el predicat sempre és un SV. No tots els SN fan de subjecte, però el subjecte és un SN o un pronom personal equivalent. A més dels sintagmes verbal i nominal, hi ha tres classes més de sintagmes: El sintagma adjectival, que té com a nucli un adjectiu: ben calent. El sintagma adverbial, que té com a nucli un adverbi: demà. El sintagma preposicional, que té com a nucli una preposició: de fusta . A diferència del que passa en els altres tipus de sintagma, en el sintagma preposicional la preposició és sempre la paraula inicial i no pas la que té un significat central.
RkJQdWJsaXNoZXIy