109 La funció de subjecte Poden fer la funció de subjecte un sintagma nominal o un pronom personal fort. Un sintagma nominal (SN), és a dir, un grup de mots articulats al voltant d ’un nom. El calendari del curs està penjat al suro. SN Subjecte Tu vas reparar la meva bicicleta . pronom personal fort Subjecte Un pronom personal fort, que equival a un SN. Pot ser que cap paraula faci la funció de subjecte, si el subjecte és el·líptic o sobreentès. Sovint en les oracions, especialment si formen part d’un text, donem per sobreentès el subjecte. Diem , en aquests casos, que el subjecte és el·líptic. Gràcies a la persona del verb i al context, s’entén de qui parlem : [nosaltres] Sortirem de la plaça de la font a les nou del matí. subjecte el·líptic o sobreentès Pot ser que el subjecte ni tan sol s exi steixi , en el cas de les oracions impersonals. Són oracions que només tenen predicat, perquè el seu significat no admet que cap subject e protagonitzi l ’a cció, l ’estat o el procés verbal . És el cas del s verbs que expressen fenòmens meteorològics o atmosfèrics (com ara ploure o clarejar) i d ’a lgun altre, especialment haver -hi: Hi ha un seient lliure a l’última fila. predicat [oració impersonal ] Els pronoms personals forts La taula següent recull els pronoms personals forts que poden fer la funció de subjecte: També poden fer de subjecte el s tractaments de respecte vostè i vostès, que es refereixen a la segona persona o interlocutor, però concorden amb verbs conjugats en tercera persona , del singular i del plural , respectivament: Vostès volen seure? Vostè vol seure? 1. 2. primera persona segona persona tercera persona singular masculí jo tu ell femení ella plural masculí nosaltres vosaltres ells femení elles
RkJQdWJsaXNoZXIy