1 N O R M E S D ’A C C E N T U A C I Ó G R À F I C A 136 Accentuació de paraules polisíl·labes Les paraules polisíl·labes s’accentuen gràficament seguint les normes següents: Accentuació de paraules monosíl·labes Les paraules monosíl·labes (d’una sola síl·laba) generalment no s’accentuen gràficament, només se n’accentuen algunes per distingir -les d’altres de semblants. Per exempl e, accentu em l a forma verbal és (del verb ser) per di stingir - l a del pronom feble es. 1. 2. Tipus de paraules Accentuació gràfica Exemples paraules agudes S’accentuen quan acaben en: -a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in sofà, pagès, negrós, Dublín... paraules planes S’accentuen quan no acaben en: -a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in crèdit, físic, tòxic, ànim... paraules esdrúixoles S’accentuen totes. música, història, Júlia... 1 Les paraules monosíl·labes generalment no s’accentuen, excepte les quinze que porten accent diacrític. Explica la diferència entre els dos mots de cada parella, sigui per la gramàtica, sigui pel sentit o sigui amb exemples: 2 Prepara’ t una amanida o una macedònia, però has de triar només ingredients que portin accent gràfic en singular: Escriu el nom de tots els ingredients que has triat. A C T I V I T A T S bé - be món - mon sòl - sol déu - deu pèl - pel són - son és - es què - que té - te mà - ma sé - se ús - us més - mes sí - si vós - vos
RkJQdWJsaXNoZXIy