196 EL MAR T E X T 2 R amon Munt an e r re p l ’ en cà r re c d e p or t a r e l pr í n c e p Jaum e , un n en qu e encara mama , d e s d e Si c í l i a f i ns a Cat a lunya . E l v i at ge p er mar é s pl e d e di f i cult at s , p erò amb l ’aj ut d e D éu el croni st a ac ompl e i x aqu e st encàr re c que l ’omple de sati sfacció perquè el fa sentir col·laborador del s rei s d’Aragó i protagoni sta de la hi stòria . Amb l’infant en braços I fet tot això, jo mateix vaig portar en braços l’ infant per tota la ciutat, amb més de dues mil persones que em seguien , i el vaig posar dins de la nau . I tothom el va senyar1 i el va beneir. Aquell dia va arribar a Catània un missatger del senyor rei que portava dos parells de vestits de tela d’or, folrats amb pell amb mostra , que el senyor rei enviava al senyor infant. I doncs vam salpar de Catània el primer d’agost de l’any mil tres-cents quinze i , arribant a Tràpena , em van dir per carta que m’ havia de protegir de quatre galeres que el rei Robert havia armat contra mi per segrestar aquest infant, amb la captura del qual comptaven poder recobrar la ciutat de Clarença . Quan ho vaig saber, vaig protegir encara més la nau i hi vaig posar molt més armament, personal i altres coses. I vam salpar de Tràpena i vam t enir un t emps tal que f ins al dia de Tots Sants no vam tocar t erra a Catalunya . I us prometo que van ser noranta-un dies, durant el s qual s ni l ’infant ni jo ni cap de les dones que hi havia no vam baixar a terra . Vam estar vint-i-dos dies a l ’i l la de Sant Pere, on ens vam reunir vint-i-quatre naus, entre catalans i genovesos; i , com que tots anàvem cap a ponent, vam salpar plegats de l ’i l la de S ant Pe re . I v am tro b ar una t emp e st a t an p o t ent , qu e v a enf onsar set nau s i v a p o sar en g ran p e r i l l l a nostra i les altres. Però Déu va voler que el dia de Tots Sants desembarquéssim al por t de Salou , sense que ni a l ’infant ni a mi no ens hagués afectat el mal de mar ; i no vaig deixar de tenir -lo en braços mentre durà la t empesta , nit i dia , f ins i tot quan mamava , perquè la dida no podia estar asseguda de tant de mareig, i les altres dones igualment. Ramon Muntaner . Crònica 1 senyar: fer el senyal de la creu damunt de l’infant perquè Déu el protegeixi. El croni sta de Ramon Muntaner ha esde v ingut un personat ge conegut pel s seus l ligams amb el s rei s d’Aragó i pel relat que va fer de les gest es i les conquestes d’aquesta dinastia . Va néixer a Peralada i en aquesta vila empordanesa p od em re ssegui r l a r ut a l it eràr i a qu e ha organitzat l ’ent it at E spai s e scr it s : https : //www. e spai s e scri t s . cat /ca/que- f em/rut e s - l i t erari e s/que-u s -di re- ramonmuntaner -i-peralada Aquesta miniatura , que representa Ramon Muntaner escrivint la Crònica , es troba en un còdex del segle xiv conser vat a la Biblioteca de l’Escorial .
RkJQdWJsaXNoZXIy