210 2 L L E N G U A I S O C I E TAT E n c a r a q u e t o t s p a r l e m c a t a l à , n o t o t h o m f a s e r v i r u n c a t a l à i d è n t i c ni el fa ser vir sempre de la mateixa manera . És a dir, que la l lengua varia segons qui la fa ser vir i segons quin ús se’n fa en un moment concret. En aquesta unitat ens f i xarem en l es vari etats del catal à que t enen a veure amb els parlants, concretament amb les diferències històriques, socials i per - sonals que hi ha entre parlants. Com han canviat les coses... i les maneres de parlar Cada terra fa sa guerra El català ha variat molt des que es va formar, a l’edat mitjana, fins a l’actualitat. Però no cal anar tan lluny: fixeu-vos, per exemple, de quina manera es declarava un noi ara fa cent anys i com ara les parelles expressen que s’han enamorat. Jo també flipo amb tu! Estic penjada de tu! 2022 L’estimo com mai no he estimat ningú i em faria molt feliç si vostè també tingués aquest sentiment per mi. 1922 Ai! Mira com m’he quedat! Ostres! No hi ha tovallons! Ara mateix li port torcaboques! Del català que gasten les clientes i la cambrera podem deduir algunes coses: les clientes deuen ser catalanes, perquè parlen de tovallons; en canvi, la cambrera parla en la varietat geogràfica mallorquina, perquè s’hi refereix amb el nom de torcaboques, i també perquè fa servir la forma verbal port en comptes de porto. No parlem tots igual
RkJQdWJsaXNoZXIy