211 És qüestió d’edat... ... o de grup social La Carla diu que té mal de panxa. Em fa pupa! El que li passa a aquesta nena és el mateix en les dues vinyetes. En la primera, la nena fa servir un llenguatge infantil (pupa), mentre que en la segona els adults parlen de mal de panxa. M’ha entusiasmat la soprano. Ha fet una interpretació excel·lent. Quina canya, la soprano! En els registres més greus ha mostrat un timbre molt personal. I els aguts els ha fet molt vibrants. Aquestes persones que surten del Liceu han vist i escoltat la mateixa representació i totes dues parelles s’han fixat en la soprano. La parella gran, però, fa servir un català estàndard amb paraules relativament cultes: entusiasmar, interpretació, gaudir, virtuosisme... En canvi, els joves, que probablement són estudiants de música, a part de fer servir alguna expressió més col·loquial (quina canya), també dominen el llenguatge tècnic: registre, timbre, agut, greu, vibrant. Ben poques vegades hem gaudit d’un virtuosisme com aquest. PARLEM-NE Ja hem vist que les persones parlem diferent segons molts factors: l’edat, el grup social, la procedència geogràfica, etc. Comenteu les situacions que heu vist a les vinyetes i també altres: Heu detectat si el gènere de les persones pot condicionar la seva manera de parlar? Penseu en diferents generacions. Hi ha diferències entre la gent de poble i la de ciutat? Per què hi ha gent que diu que no entén els metges? Què penseu si sentiu una persona adulta que fa servir paraules i expressions que són més pròpies del jovent?
RkJQdWJsaXNoZXIy