14 COMUNICACIÓ Què és una anècdota? Una anècdota és un petit fet particular, més o menys curiós, de la vida quotidiana . A vegades, al fet concret ocorregut s’ hi afegeixen detalls que n’exageren algun aspecte per fer la narració més divertida . També es pot jugar amb les pauses que poden aportar un punt d’intriga al relat. Les anècdotes, com a textos narratius que són , tenen un plantejament, un nus i un desenllaç. 16 I magina’t una d ’aquestes situacions i recorda o inventa una anècdota que hi tingui a veure: Una vegada vas fer una pífia enorme. Una vegada vas tenir un oblit imperdonable. Una vegada vas cometre una equivocació que ara fa riure, però que en aquell moment no feia cap gràcia. Una vegada vas fer un comentari fora de lloc davant de la persona menys indicada. Una vegada vas confondre una persona amb una altra. Una vegada vas enxampar algú en una situació sorprenent. Una vegada vas dir una mentida que va generar un bon embolic. 17 E xplica oralment l’anècdota de l’activitat anterior. Tingues en compte aquestes estratègies: Situa l’anècdota en un lloc i en un temps concrets. Avisa qui escolta que ara ho pots explicar com una anècdota, però que vas passar un moment difícil. Presenta els protagonistes de l’acció: qui eres tu en aquell moment i en aquella situació, qui eren i com eren les altres persones que hi havia, etc. Dona detalls del que va passar. Busca alguna frase feta que resumeixi la situació que es va crear o que en destaqui algun aspecte. Escolliu entre tota la classe les dues anècdotes més divertides i les dues més ben explicades. Trobeu que coincideixen? A C T I V I T A T S C U R I O S I T A T S D E L A L L E N G U A Tísner, pseudònim i acrònim L’ e s c r i ptor, p e r i o di st a i n i no t a i re Av e l · l í Ar t í s Gen e r (Ba rc e l ona , 1912-2000) era conegut amb el pseudònim de Tísner. Un pseudònim és un nom fal s que adopta un autor per amagar el s e u n o m r e a l . Pe r e x e m p l e , V í c t o r C a t a l à é s e l p s e u d ò n i m d e l ’escriptora Cat erina Al ber t que, per raons de l ’època , amagava l a seva condició de dona . En el cas de Tí sner, però, el pseudònim no acaba de di ssimular del tot el seu nom autèntic, si tenim en compte que és un acrònim. Un acrònim és una abreviació formada amb fragments inicials o finals de les paraules que es volen abreujar. En aquest cas, Tísner està for - mat amb el s fragment s f inal s del s do s cognoms de l ’autor : Ar tí s i Gener. Val a dir que a en Tí sner li va agradar sempre jugar amb les paraules, com ho demostra , per exemple, la seva llarga dedicació als mots encreuats.
RkJQdWJsaXNoZXIy