18 GRAMÀTICA 1. La funció de subjecte Poden fer la funció de subjecte un sintagma nominal o un pronom personal fort. Un sintagma nominal (SN), és a dir, un grup de mots articulats al voltant d ’un nom. El calendari del curs està penjat al suro. SN Subjecte Tu vas reparar la meva bicicleta . pronom personal fort Subjecte Un pronom personal fort, que equival a un SN. Pot ser que cap paraula faci la funció de subjecte, si el subjecte és el·líptic o sobreent ès. Sov int en les oracions, especialment si formen par t d’un t ext, donem per sobreentès el subjecte. Diem, en aquests casos, que el subjecte és el·líptic. Gràcies a la persona del verb i al context, s’entén de qui parlem : [nosaltres] Sortirem de la plaça de la font a les nou del matí. subjecte el·líptic o sobreentès Pot ser que el subjecte ni tan sols existeixi , en el cas de les oracions imper - sonals. Són oracions que només tenen predicat, perquè el seu significat no admet que cap subjecte protagonitzi l ’acció, l ’estat o el procés verbal . És el cas del s verbs que expressen fenòmens met eorològics o atmosfèrics (com ara ploure o clarejar) i d ’a lgun altre, especialment haver -hi: Hi ha un seient lliure a l’última fila. predicat [oració impersonal ] 2. Els pronoms personals forts La taula següent recull els pronoms personals forts que poden fer la funció de subjecte: primera persona segona persona tercera persona singular masculí jo tu ell femení ella plural masculí nosaltres vosaltres ells femení elles Detalls femení També poden fer de subjecte els tractaments de respecte vostè i vostès, que es refereixen a la segona persona o interlocutor, però concorden amb verbs conjugats en tercera persona , del singular i del plural , respectivament: Vostès volen seure? Vostè vol seure?
RkJQdWJsaXNoZXIy