7 6 U N I T A T 1 Com he passat les vacances? S a b e r s b à s i c s L’explicació d ’una anècdota Parlem amb expressivitat Editem bé els escrits (I) L’oració i els seus constituents Normes d ’accentuació gràfica El teatre S I T UAC I Ó D ’A P R E N E N TATG E Quina versió és més divertida? O n h e m a n a t d e v a c a n c e s Escriu en un paper tres o quatre llocs on hagis anat durant aquestes vacances. Recolliu tots els papers, barregeu-los i llegiu-los en veu alta. Hi ha llocs que es repeteixen? Quins? Per què creieu que es repeteixen? Fe r v a c a n c e s Tria les tres paraules d ’aquesta llista que expliquin millor què són per a tu les vacances. Explica-ho breument i posa-ho en comú amb la resta de la classe. pau bicicleta amics esport família temps relaxament joc riure alegria calma muntanya pilota platja lectura 41 40 COMUNICACIÓ 2 La conversa i la descripció de persones La descripció de persones Tot es pot descriure: objectes, paisatges, sensacions, espais, éssers vius... Una de les descripcions més freqüents és la de persones, que s’anomena retrat i que pot aparèixer en una narració, en un reportatge, en una entrevista ... En el retrat es presenta la imatge d’una persona real o imaginària , a la qual se solen atribuir dos tipus de característiques: Físiques: l’aspecte extern (alçada , cara , ulls...), la manera de vestir... Psicològiques: el caràcter, el comportament, les aficions... Les descripcions acostumen a tenir aquestes característiques gramaticals: Contenen verbs que signifiquen estats o situacions, com ara ser, semblar... Els temps verbals que predominen són el present i l’ imperfet d’ indicatiu . Hi abunden els noms i els adjectius qualificatius, o altres estructures que funcionen com adjectius, perquè expressen característiques dels noms. Hi ha força comparacions, introduïdes sovint per com. Formal o informal? Segons la situació en la qual es produeix una conversa, caldrà fer servir un registre lingüístic o un altre. En la tria intervenen les dues persones que parlen. Les converses es poden desenvolupar en una situació formal o informal: Situació formal Situació informal Les persones que parlen no es coneixen, una té un rol superior a l’altra en algun sentit o bé té una edat avançada: tractament de vostè. Les persones que parlen es coneixen, tenen una edat similar o una relació de confiança: tractament de tu. Es fan servir paraules estàndard o, fins i tot, cultes. Es fan servir paraules familiars, d ’ús corrent o, fins i tot, d ’argot. Les oracions solen estar ben construïdes. Hi pot haver oracions incompletes o no del tot ben construïdes. Es parla parant atenció a com es diuen les coses. El llenguatge és espontani, no es para atenció a l’expressió. S’usen fórmules de cortesia. Es prioritza l’expressivitat. A C T I V I T A T S 14 En grups de quatre, torneu a fixar-vos en els personatges que protagonitzen les dues converses per fer-ne una descripció. Seguiu les instruccions: Feu una llista dels trets que caracteritzen cada personatge. Per exemple: edat, roba, cabells... Inventeu-vos un tret del personatge que no aparegui al dibuix, com per què la Xènia està de mal humor. Repartiu-vos els personatges, un per a cada membre del grup, i escriviu-ne la descripció física i psicològica. Valoreu conjuntament les descripcions. 13 Per parelles, llegiu expressivament aquestes dues converses: A C T I V I T A T S Busca en el dibuix la situació en què es podria produir cadascuna d ’aquestes converses i justifica per què és així, tenint en compte els personatges que hi intervenen i el llenguatge que fan servir. En quin dels dos casos la conversa és més formal? Explica per què és lògic que ho sigui. Pensa un exemple de conversa encara més formal que la més formal d ’aquestes dues. –Bon dia, senyora Rosa. Què posarem, avui? –Bon dia, maca. Una de mig. –Ja es troba millor? Em va dir la seva filla que havia estat empiocada... –Sí, la panxa una mica remoguda, però ara ja estic millor... Mira, avui és el primer dia que surto de casa. Si fos per la meva filla, encara m’hi estaria, però a mi ja em queia la casa a sobre... –Vostè sempre disposada a fer un tomb pel barri, eh? –Com em coneixes! –Una de mig. Alguna cosa més? –Sí, uns quants croissantets de xocolata... –Sí que es troba millor, sí! Doncs aquí ho té. Seran quatre amb vint. –T’ho dono just. –Perfecte, senyora Rosa. Gràcies i cuidi’s! –Gràcies, maca. Adeu-siau. –Passi-ho bé! –Ei, Xènia! Què fas? –Aquí...! –’nem al parc? –Em fa pal, Rugi. –Em fa pal, em fa pal... Hi ha la penya! –I...? –Coi, que ens ho passarem guai... –Passo... –Estàs bé? –A tu què et sembla? No ho has pillat? 41 40 COMUNICACIÓ 2 La conversa i la descripció de persones La descripció de persones Tot es pot descriure: objectes, paisatges, se sacions, espais, éssers vius... Una de les descripcions més freqüents és la de persones, que s’anomena retrat i que pot aparèixer en una narració, en un reportatge, en una entrevista ... En el retrat es presenta la imatge d’una persona re l o imaginària , a la qual se solen atribuir dos tipus de característiques: Físiques: l’aspecte extern (alçada , cara , ulls...), la m nera de vestir... Psicològiques: el caràcter, el comportament, les aficions... Les descripcions acostumen a tenir aquestes característiques gramaticals: Contenen verbs que signifiquen estats o situacions, com ara ser, semblar... Els temps verbals que predominen són el present i l’ imperfet d’ indicatiu . Hi abunden els noms i els adjectius qualificatius, o altres estructures que funcionen com adjectius, perquè expressen característiques dels noms. Hi ha força comparacions, introduïdes sovint per com. Formal o informal? Segons la situació en la qual es produeix una conversa, caldrà fer servir un registre lingüístic o un altre. En la tria intervenen les dues persones que parlen. Les converses es poden desenvolupar en una situació formal o informal: Situació formal Situació informal Les persones que parlen no es coneixen, una té un rol superior a l’altra en algun sentit o bé té una edat avançada: tractament de vostè. Les persones que parlen es coneixen, tenen una edat similar o una relació de confiança: tractament de tu. Es fan servir paraules estàndard o, fins i tot, cultes. Es fan servir paraules familiars, d ’ús corrent o, fins i tot, d ’argot. Les oracions solen estar ben construïdes. Hi pot haver oracions incompletes o no del tot ben construïdes. Es parla parant atenció a com es diuen les coses. El llenguatge és espontani, no es para atenció a l’expressió. S’usen fórmules de cortesia. Es prioritza l’expressivitat. A C T I V I T A T S 14 En grups de quatre, torneu a fixar-vos en els personatges que protagonitzen les dues converses per fer-ne una descripció. Seguiu les instruccions: Feu una llista dels trets que caracteritzen cada personatge. Per exemple: edat, roba, cabells... Inventeu-vos un tret del personatge que no aparegui al dibuix, com per què la Xènia està de mal humor. Repartiu-vos els personatges, un per a cada membre del grup, i escriviu-ne la descripció física i psicològica. Valoreu conjuntament les descripcions. 13 Per parelles, llegiu expressivament aquestes dues converses: A C T I V I T A T S Busca en el dibuix la situació en què es podria produir cadascuna d ’aquestes converses i justifica per què és així, tenint en compte els personatges que hi intervenen i el llenguatge que fan servir. En quin dels dos casos la conversa és més formal? Explica per què és lògic que ho sigui. Pensa un exemple de conversa encara més formal que la més formal d ’aquestes dues. –Bon dia, senyora Rosa. Què posarem, avui? –Bon dia, maca. Una de mig. –Ja es troba millor? Em va dir la seva filla que havia estat empiocada... –Sí, la panxa una mica remoguda, però ara ja estic millor... Mira, avui és el primer dia que surto de casa. Si fos per la meva filla, encara m’hi estaria, però a mi ja em queia la casa a sobre... –Vostè sempre disposada a fer un tomb pel barri, eh? –Com em coneixes! –Una de mig. Alguna cosa més? –Sí, uns quants croissantets de xocolata... –Sí que es troba millor, sí! Doncs aquí ho té. Seran quatre amb vint. –T’ho dono just. –Perfecte, senyora Rosa. Gràcies i cuidi’s! –Gràcies, maca. Adeu-siau. –Passi-ho bé! –Ei, Xènia! Què fas? –Aquí...! –’nem al parc? –Em fa pal, Rugi. –Em fa pal, em fa pal... Hi ha la penya! –I...? –Coi, que ens ho passarem guai... –Passo... –Estàs bé? –A tu què et sembla? No ho has pillat? Aprendre llengua és un llarg camí que es recorre CONSTRUINT MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per aconseguir-ho, et proposem un itinerari amb unes quantes fites. Itinerari didàctic A partir d ’un TEMA ACTUAL , proper a la teva realitat i que t’interessa, començarem a posar en pràctica estratègies comunicatives: parlarem dels nostres hàbits, del que ens agrada fer, de la manera de viure i d ’estudiar, de les vacances... i també de com és el món, com ens agradaria que fos i què podem fer per contribuir a construir un món millor. La base de la comunicació és als textos, tant orals com escrits, tant espontanis com planificats. Per això treballarem la comprensió lectora des de diversos punts de vista, aprofundirem en els tipus de textos i les diferències entre ells, sabrem seleccionar i contrastar la informació –amb l’ajuda del quadern d ’alfabetització mediàtica– i també ens centrarem en aspectes concrets per millorar la comunicació oral i l’expressió escrita. La gramàtica i l’ortografia són eines que ens ajudaran a comunicar-nos de manera eficient. Treballarem la llengua potenciant la reflexió lingüística i l’aplicació a situacions reals de la vida quotidiana. A la secció EN LA PRÀCTICA t’adonaràs de la presència de la llengua en la vida real. INICI DE LA UNITAT 1 SABERS BÀSICS Comunicació 2 SABERS BÀSICS Llengua 3 11 10 COMPRENSIÓ LECTORA 1 I quan ha penjat ha fet el matei x somr iu re de fava que va ig fer jo quan va ig saber que la Ma lena Tor res ens hav ia cont ract at per a l seu prog rama . I no anava desencaminada : -Eren de la ràd io. Volen ent rev ist a r-me pel prem i . Diuen que la gent de la Fundació Enr ic Monte els han insistit que el meu projecte de curs d ’aprenentatge matemàtic pràctic és meravel lós... M’ he sentit fata l . La meva mare anir ia a la ràd io per un assumpte impor tant de ver itat , no com jo, que su r to a la telev isió fent el pa l lasso. El la és super int el·l i gent i l a m i l lor profe s sor a de mat emàt ique s del pa í s , i jo nomé s soc u na noia de t retze a nys amb u n m í n im de g ràcia a l ’ hora d ’act ua r dava nt d ’u na càmera i de pa rla r del que ens pa ssa a l s joves . Ja ho veus . Una best iesa sense impor t à ncia . I a i xò ho sap f i ns i tot l ’A la i n , a qu i només ca ic bé , i a qu i no he impressionat ma i , perquè el que fa ig no és gens impor t a nt . E l que fa l a me va ma re sí que ho és . I ho ha si g ut sempre . Du ra nt u n t emps m’ he enga nyat a m i matei x a amb el rot l lo de la tele , i he aconseg u it dei x a r de ser u na noia t ím ida . A ra soc més l la nça da , però cont i nuo sent més i nsig n i f ica nt que u n bacter i . L’Ala i n no m’est ima , la meva ma re és m i l vegade s m i l lor que jo , i f i n s i t ot e l meu pa re , que e s t à a l ’a t u r, em don a m i l voltes . És l ’at u rat més posit iu de l ’u n ivers i no dei x a de mou re’s , de fer cu rset s , d ’a na r a ent rev i stes , d ’a ga fa r qua l sevol fei na , per l la rdosa que sig u i i per poc que du r i , i a sobre ens ajuda a l s meu s a m ics i a m i a mb Mor t s d e f à st ic fent-nos de represent a nt . Com han pog ut , dues persones tan fantàstiques, tenir una f i l la tan poqueta cosa? Qu in desastre. A nna M a nso. Quin fàst ic de fama ! A l ’atac! PARLEM-NE La Raquel té algunes preocupacions pròpies d ’una noia adolescent, però alhora viu una situació extraordinària: apareix en un programa de televisió! Comenta amb la classe els pros i contres d ’aquesta situació, a partir d ’aquestes qüestions: Si una persona que coneixes es fes famosa, canviaria la relació que hi tens? Per què? Deu ser agradable que et reconeguin pel carrer? La gent que surt per la televisió està més exposada a les crítiques que la gent anònima. Com et sembla que els pot afectar? Creus que el fet de sortir per la televisió pot fer canviar el caràcter de les persones? OBTENIR INFORMACIÓ 1 Explica qui és qui en aquest text: De qui és la veu narrativa del text? En quina persona verbal està escrit? Quins personatges hi apareixen? Quina relació tenen entre ells? Quins altres personatges s’hi esmenten? Qui són? 2 Què és Morts de fàstic? Un programa de ràdio on volen entrevistar la mare de la protagonista. La secció d ’humor del programa de ràdio Malena de nit. La secció d ’humor del programa de televisió Malena de nit. INTERPRETAR EL SENTIT 3 Per què la Raquel diu que se sent «com un bacteri microscòpic insignificant»? Perquè té un amic que viu molt lluny. Perquè té un amic que no entén com se sent. Perquè té un sol amic amb qui parlar. 4 L’estat d ’ànim de la Raquel és molt important al llarg del text i contrasta intensament amb el de la seva mare. Defineix cada estat d ’ànim amb dos adjectius i respon: Per què la Raquel diu que durant un temps s’ha enganyat a si mateixa? En quins fragments del text es percep el desànim de la Raquel? Creus que l’entusiasme de la mare anima la Raquel o la desanima? Per què? REFLEXIONAR I EXPRESSAR-SE 5 Al final del text, la Raquel es pregunta «Com han pogut, dues persones tan fantàstiques, tenir una filla tan poqueta cosa?». Què li respondries? 6 A la Lola Pons li comuniquen per telèfon que la volen entrevistar a la ràdio. Escriu el diàleg que hauria tingut si en comptes de fer-li una trucada li ho haguessin comunicat en persona. 42 COMUNICACIÓ ORAL Fem servir un registre formal A C T I V I T A T S 15 Observa aquesta escena i digues si hi ha alguna cosa que et cridi l’atenció de la manera com s’expressa el ciutadà que s’adreça a una funcionària de l’ajuntament: En quins fragments del que diu trobes que parla amb un grau de formalitat molt baix? 16 Per parelles, refeu les paraules del ciutadà de manera que expressin el mateix però siguin adequades al context, és a dir, en un registre formal. Tingueu en compte els aspectes següents: salutació tractament de l’altra persona construcció de les oracions adequació del vocabulari fórmules de cortesia Representeu les diferents versions que heu escrit davant de la classe i valoreu conjuntament els encerts de les propostes i també, si és el cas, les mancances, tant perquè són massa informals com perquè són massa formals. Ei, hola! Mira, que volem fer el lavabo nou... i no tenim ni idea de quins papers s’han de fer. Tu podries dir-me com va tot això, i tal... 69 1 EXPRESSIÓ ESCRITA 3 Posem títol als textos A C T I V I T A T S 17 Pensa un títol per a cadascun d ’ aquests dos textos, de manera que un sigui denotatiu i l’ altre connotatiu: Quan acabem d ’ escriure un text, generalment ens plantegem la possibilitat de posar-hi un títol, és a dir, una expressió que encapçala el text i que informa molt breument del seu contingut. Tanmateix, posar títol a un text no sempre és fàcil. En general, podem dir que hi ha dues estratègies que donen lloc a dos tipus de títols: L’ estratègia denotativa busca un títol que indiqui objectivament de què tracta el text. Per exemple, un text sobre els hàbitats on viuen els amfibis es podria titular: «Els amfibis, entre la terra i l’ aigua». L’ estratègia connotativa busca un títol que, de manera subjectiva, suggereixi de què pot anar el text i que intenti desvetllar les ganes de llegir-lo per descobrir-ho. Per exemple, un text sobre una destinació turística es podria titular: «Vols conèixer el paradís?». El títol denotatiu és més adequat per a textos expositius d ’ alguna matèria científica o tècnica, mentre que el títol connotatiu és més adequat per a textos argumentatius, persuasius o poètics. De temps immemorial que camina a la terra, de temps sense record que camina pels espais infinits. I continuarà caminant sempre, sense aturador. Només de tant en tant es para a descansar, en una pedra, en un marjal, al costat d ’ una font o sota l’ ombra d ’ un arbre. No sabries dir quina edat tenia o quina té. No és vell, però ja és gran. Té un ulls brillants i unes mans nuoses. Va passant, va passant, sempre enllà, sempre nou i sempre el mateix. Porta amb ell l’ esperança i la il·lusió, i amb el seu impuls segueix la marxa incansablement. Jordi Llimona . Ofrena de capvespre El ferro, amb els seus aliatges, sobretot l’ acer i el ferro colat, és a la base del desenvolupament de la civilització en què vivim. Les dades de la seva producció i elaboració són un dels paràmetres fonamentals per a mesurar la potència industrial i econòmica d ’ un país. Els minerals de ferro, per sort, són força abundants a l’ escorça terrestre, de la qual constitueixen el 4,7%. El ferro no es troba en la natura en estat pur, sinó que s’ extreu (és la tasca de la indústria siderúrgica) a partir de nombrosos minerals, sobretot òxids i carbonats. Enciclopèdia catalana temàtica 70 1. Els modes de la conjugació verbal En la conjugació dels verbs hi ha tres modes, segons com es presenti l’acció, l’estat o el procés expressat pel verb. Fixa’t en aquests exemples: El mode indicatiu presenta l’acció de connectar -se com a real: Jo em connecto amb els amics els caps de setmana . present d ’ indicatiu El mode subjuntiu presenta l’acció de connectar -se com a hipotètica: Vols que em connecti avui després de fer els deures? present de subjuntiu El mode imperatiu presenta l’acció de connectar -se com una ordre: Connecta’ t amb nosaltres i t’ enviarem música de la que t’ agrada . imperatiu GRAMÀTICA Els modes subjuntiu i imperatiu C O N N E C TA A M B E L T E M A Si dius quan vinguis, estàs parlant d ’ un fet real o d ’ un fet hipotètic? Com demanaries ajuda a una altra persona, fent servir una sola forma verbal? Fins ara , has estudiat els temps verbals del mode indicatiu . En aquesta unitat estudiaràs els temps verbals del mode subjuntiu i l’imperatiu . 2. Els temps verbals del mode subjuntiu Segons quan situem l a hipòt esi de l ’acció, l ’estat o el procés expressat pel verb, distingim diversos temps verbals del mode subjuntiu : El present de subjuntiu expressa que l a hipòt esi de l ’acció t é l loc en el mateix moment en què es parla o en el futur : Ara Només et demano que ajustis la porta . En el futur Quan el vegis, dona-li records. En el segon cas, també podem dir Quan el veuràs, dona-li records. El perfet de subjuntiu expressa que la hipòtesi de l’acció se situa en el passat o en el futur, però en tots dos casos es presenta com una acció acabada : En el passat No em consta que hagin trucat als cosins. En el futur Quan hagis acabat els encàrrecs, podem veure’ ns. Fixa’t que, en aquest segon cas, també podem dir Quan hauràs acabat els encàrrecs, podem veure’ ns. L’ imper fet de subjuntiu expressa que la hipòt esi de l ’acció se situa en el passat , o bé en el futur, però condicionada a algun el ement més que en el cas del present de subjuntiu : En el passat Dubto que bai xessin els preus per Nadal . Acció condicionada en el futur Si sortís el sol , aniríem a la platja . Fixa’t que l’ imperfet de subjuntiu es combina amb el condicional . El plusquamperfet de subjuntiu expressa que la hipòtesi de l’acció se situa en un passat que és anterior a un moment de referència també passat: Si hagués sortit el sol , hauríem anat a la platja . Aquí , el plusquamperfet de subjuntiu es combina amb el condicional perfet. indicatiu imperatiu Estudia! estudia Espero que estigui estudiant. subjuntiu 49 48 En català diferenciem els sons de la essa sorda i la essa sonora, per això pronunciem de manera diferent les paraules pesa i peça. El so de la essa de pesa és sonor i s’assembla al brunzit que fan els mosquits. El so de la essa de peça és sord i s’assembla al soroll que fem quan demanem silenci. Grafies que representen essa sorda i essa sonora La lletra s és l’ única d’aquestes cinc grafies que pot representar tant el so de essa sorda com el de essa sonora La essa sonora Quan es pronuncia essa sonora? Paraules que contenen una z zero, dotze... Quan la lletra s es troba entre vocals casa, posar... Mots compostos de dins, fons i trans endinsar, enfonsar, transatlàntic... Com s’escriu la essa sonora? Amb z A principi de mot zebra, zona, zoològic... Entre consonant i vocal onze, catorze, esmorzar, senzill, pinzell... En alguns casos entre vocals ozó, nazi, amazona, bizantí, trapezi... Amb s Entre vocals vellesa, besar... En compostos de dins, fons i trans endinsar, enfonsar, transitar... ORTOGRAFIA 2 La essa sorda i la essa sonora S S Z SS C Ç 34 Llegeix en veu alta aquestes paraules i digues quina de cada parella es pronuncia amb essa sonora: vessar besar casar caçar coça cosa pesat passat Escriu el significat de cada mot i si es pronuncia amb essa sorda o sonora. 35 Fixant-te en la grafia, pronuncia correctament aquestes paraules: Àsia impressora decisió entusiasme posició pressió Valora si sols pronunciar bé les esses que contenen aquests paraules. 36 Classifica aquestes paraules segons el so de la essa i la grafia: mussol endinsar benzina alçada grandesa síndria topazi asseure’s traça peces conversa cigró comprensiu forçut encerar donzella mesura intensament essa sonora S Z essa sorda S SS C Ç A C T I V I T A T S 37 Escriu en lletres els nombres enters que hi ha entre el i el i digues què tenen en comú des del punt de vista fonètic i ortogràfic. Podríem dir que el trenca la sèrie? Explica-ho. 38 Copia aquestes paraules i completa-les amb s o z: inc ence a ama ic at ar mu a pol e belle a vi itar eta 39 Escriu el femení d ’aquests noms, detecta l’intrús i explica per què ho és: abat comte príncep baró duc poeta metge alcalde 40 Busca en aquesta sopa de lletres vuit noms que continguin el so corresponent a una essa sonora: Dictat. 41 La Rosa és rossa i porta una samarreta rosa. E C A S I N O L C B I M D P E C Z A O R T S E J O P S T F R O S E L L A Z G A V O U Z E M I N P Q L L E F E N O E V B M I D N A L Z I N A X S T M E I L T O H C A 4
RkJQdWJsaXNoZXIy