31 30 1 LA LLENGUA EN LA MEVA VIDA El català a les pantalles Resumeix en poques paraules la teva opinió sobre la presència del català a les pantalles de televisió, de cinema i a les plataformes. N’hi ha prou? N’hi hauria d ’haver més? Què es podria fer perquè n’hi hagués més? I tu, què en penses? Quina plataforma té més títols en català? La presència del català a les plataformes ha anat creixent sostingudament durant l’últim any. La nova temporada de sèries d’aquesta tardor arrencava al setembre amb una superproducció d’Amazon Prime Video, El senyor dels anells: els anells del poder, de moment, la més cara de la història de la televisió. Un contingut destinat a arribar a milions de llars de tot el món, també a les que vulguin veure-la en català. Entre les plataformes de pagament, on han crescut més els títols en català ha estat, justament, a Amazon Prime. La catalana Filmin és la que té més oferta global, seguida de Rakuten, una plataforma internacional amb seu a Barcelona. Movistar, Disney, Apple i Net ix van a un ritme més lent. I HBO és l’última a incorporar el català a la seva interfície, on només té cinc títols. ccma.cat, 2 d’octubre del 2022 Dades: desdelsofa.cat I tu, en quina plataforma mi res pel·l ícules i sèr ies? Com pots observar en aquest gràfic, hi ha més d ’una plataforma digital. En fas servir alguna? Què hi acostumes a mirar? En quina llengua has vist les últimes sèries o pel·lícules? Per què creus que és notícia que una plataforma incorpori pel·lícules en català al seu catàleg? I al cinema, què hi passa? L’any , les pel·lícules estrenades al cinema en català representaven un percentatge inferior al . L’any , les sales de cinema van estrenar pel·lícules en català i en versió original subtitulada en català. Busca dades més recents: quantes pel·lícules s’han estrenat en català en els últims dos anys? Són gaire diferents de les del ? Mira la cartellera dels cinemes de la teva població o que tinguis més a prop. Quantes pel·lícules hi ha en català? Net ix Amazon Prime Video Movistar+ HBO Disney+ OrangeTV Filmin / Filmin.cat 80 % 70 % 60 % 50 % 40 % 30 % 20 % 10 % 0 % 79,8 % 34 % 29,5 % 20,5 % 9,5 % 2,9 % 2,2 % Font: enquesta de la Direcció General de Política Lingüística, abril-maig del Sí, els hàbits de consum estan canviant. Però ja saps que també podem parlar de plataformes de televisió de pagament, de vídeo a la carta o a demanda? L’equivalent en català de streaming és reproducció en temps real! El català s’incorpora a Disney+ amb Frozen 2 i Espies disfressats Les pe l · l í cul es Frozen 2 i Espi es di s f ressat s són l es pr imeres que l a plataforma de reproducció en línia Disney+ ofereix en català, segons ha informat el Govern en un comunicat. La companyia incorpora l’idioma amb dos títols emblemàtics estrenats als cinemes a finals del 2019, doblades al català amb el supor t de l ’àrea de Pol í t ica Lingüíst ica de la Generalitat. En una primera etapa, la versió en català està disponible a la secció Extres de la pel·lícula, ja que es tracta de l’opció més ràpida d’implementar tecnològicament. Des del 2013, Disney ja ha estrenat 21 pel·lícules doblades al català i treballa per incorporar més títols en català quan sigui possible. EL PAÍS.cat, 30 d’octubre del 2020 Netflix ofereix els primers títols en català La plataforma ja ha sumat al seu c a t à l eg una do t z ena de p r oduc - c i o n s q u e e s p o d r a n g a u d i r e n aquesta l lengua. Primers resultats de l’acord entre la Generalitat de Catalunya i Netf l i x : l a p l a t a f orma j a o f e re i x una d o t z e n a d e t í t o l s e n c a t a l à . A l m a r ç , e l G o v e r n i e l s e r v e i d e s t r e a m i n g v a n a n u n c i a r q u e a q u e s t 2 0 2 2 N e t f l i x a f e g i r i a a l s eu c a t à l eg una s e t an t ena de t í - t o l s i n t e r n a c i on a l s qu e e s t a r i e n d i s p o n i b l e s e n c a t a l à , a i x í c o m t a m b é e n g a l l e c i e u s k e r a . L’acord va ser fruit de les converses que l a pl a t a forma va mant en i r a mb l a G e n e r a l i t a t d e C a t a - l u n y a a r r a n d e l a p o l è m i c a gene r ada a l v o l t an t de l a l l e i de l ’ a u d i o v i s u a l d e l g o v e r n e s p a - nyo l i l a ma r g i na c i ó de l e s l l en - gües cooficials de l’Estat. Ara, 28 d’agost del 2022 Canals de televisió tradicional Plataformes de televisió de pagament Sales de cinema 68,2 % 62,2 % 37,7 % Per on es miren pel·lícules o sèries? Enquesta de la direcció general de Política Lingüística Ja hi ha un 62,2 % de la població que ha mirat pel·lícules o sèries en plataformes de televisió de pagament! FilminCAT Apple TV Rakuten TV Disney+ Movistar+ Net ix Prime Vídeo HBO Max 962 Títols en català Catàleg 9.554 títols Catàleg 9.954 títols Catàleg 6.641 títols Catàleg 2.209 títols Catàleg 2.001 títols Catàleg 6.746 títols Catàleg 13.975 títols Catàleg 1.813 títols 109 Títols en català 279 Títols en català 63 Títols en català 72 Títols en català 34 Títols en català 294 Títols en català 5 Títols en català 1 A P L I C O E L Q U E H E A P R È S 33 32 La mort truca L’obra té lloc al dormitori de la casa de dos pisos de Nat Ackerman . L’ habitació és moblada curosament, i a les parets hi ha algunes pintures i un baròmetre no gai re atra ctiu . Mú i ca suau . Nat Ackerman , un fabricant de v stits d’ home, calb, panxut, de cinquanta-set anys, està ajagut al llit acabant de l l egir el di ri Dai ly News. L’ hora és prop de mitjanit. De sobte sentim un soroll i Nat es redreça i mira per l finestra . N : Què diables és això? (Enfilant-se fei xugament per la finestra hi ha una lúgubre figura amb una capa . Esbufega s o r o l l o s a m e n t i l l a v o r s e n s o p e g a a m b e l marc de la finestra i cau a l’ habitació.) M : Jesús, Maria i Josep. Gairebé m’ he tre - cat l’espinada . N : (Contemplant-lo esbalaït) Qui sou? M : La Mort. N : Qui? M : La Mort. Escolteu, puc asseure’m? Gairebé m’ he trencat l’espinada . Estic tremolant com una fulla . Teniu un got d ’a igua? N : La Mort? Què voleu dir, la Mort? M : Què us passa? Que no veieu el vestit negre i la cara emblanquinada? N : Sí . M : Que és Carnaval? N : No. M : Doncs soc la Mort. Ara , em podeu donar un got d ’a igua o una tònica? N : Si això és una broma ... M : Quina mena de broma? Teniu cinquanta-set anys? Nat Ackerman? Carrer Pací f ic 118? Tret que m’ hagi equivocat... N : Què voleu de mi? M : Què vull? Què creieu que vull? N : Deveu estar de broma . Tinc una salut per - fecta . No me’n vull anar, encara . W A (dins F V . Monòlegs i diàlegs) (adaptació) 1 Per què podem afirmar que aquest fragment teatral té una intenció humorística? 2 Indica quin dels sinònims proposats és més adequat per a les paraules subratllades: Nat es redreça: rectifica • s’adreça • es posa dret • millora una lúgubre figura: trista • fosca • misteriosa • delicada contemplant-lo esbalaït: dubtós • atònit • atabalat • admirat Tret que m’hagi equivocat: a part que • encara que • en cas que • 3 A la primera oració del text, el SN l’obra fa la funció de subjecte. Escriu una oració en què el mateix SN faci de CD. 4 Identifica el ubjecte d ’aquestes oracions i digues si és un SN, si és el·líptic o bé si es tracta d ’una oració impersonal: A les parets hi ha algunes pintures. Porta una bata. L’habi ació és moblada curosament. 5 En aquest text apareixen els monosíl·labs accentuats té, és i què. Escriu oracions amb aquests altres monosíl·labs que també porten accent diacrític: bé més sé sí són té 6 Per què els mots música i baròmetre, que apareixen en el primer paràgraf, s’escriuen amb accent? Escriu cinc paraules més que portin accent gràfic pel mateix motiu. 7 Copia aquestes paraules amb vocals accentuades. Mira de fer-ho sense consultar el text: habitaci gaireb tel aix Jes s t nica est t nica l gubre En quines d ’aquestes paraules és més fàcil saber si l’accent gràfic ha de ser obert o tancat? Per què? 8 Assenyala una acotació que aparegui en el text. Quina funció fa? 9 Escriu un breu apart de la Mort que es pogués afegir a aquest text. excepte que A V A L U A C I Ó R À P I D A Coavaluació per parelles Resol aquestes activitats i després intercanvia la resposta amb un company o una companya. Corregiu-vos mútuament i comenteu el resultat: 1 Corregeix les afirmacions que siguin incorrectes: Qualsevol oració ha de tenir almenys un predicat. Hi ha quatre tipus de sintagmes: nominal, verbal, adjectival i preposicional. L’únic element imprescindible d ’un predicat és el verb. El nucli del predicat i el nucli del subjecte concorden en gènere i nombre. Hi ha anat avui és una oració impersonal. Hi ha dos plats a taula és una oració imp rsonal. 2 En quins casos s’accentua una paraula monosíl·laba? 3 En quins casos s’accentuen les paraules planes? 4 Copia aquestes afirmacions sobre l’accentuació de les formes verbals i completa-les amb exemples: Els infinitius acostumen a portar accent obert, com ara . Hi ha alguns infinitius, com ara , que porten accent tancat. Els participis acostum n a portar acc nt obert, com i . En general, les formes personals porten accent tancat, com ara i , del verb cantar. Alguns verbs de la segona conjugació porten accent tancat a la a i a persona del plural de l’imperfet d ’indicatiu, com ara i . 5 Copia aquestes afirmacions sobre l’accentuació i completa-les amb exemples: Els mots aguts s’acostumen a escriure amb accent tancat, com . Hi ha paraules agudes d ’ús freqüent que porten accent obert a la o, com . Els mots plans i esdrúixols normalment porten accent obert a la o, com ara . La tendència general en els mots amb e accentuada és que l’accent sigui obert, com en els gentilicis (com ) i en els mots esdrúixols (com ). També hi ha paraules que tenen accent tancat a la e, com ara i . 6 Quina diferència hi ha entre un acte i una escena teatrals? 7 Relaciona cada concepte amb la seva definició: Pis més alt d ’un teatre. Successió de rèpliques de diversos personatges. Intervenció d ’un personatge que només sent el públic. Assignació dels papers als membres d ’una companyia teatral. Planta baixa d ’un teatre. Quantitat de persones que caben en un teatre. Reflexió solitària d ’un personatge. apart monòleg galliner aforament repartiment platea diàleg me Al final de cada trimestre, faràs un MICROPROJECTE en què hauràs de buscar informació sobre un tema relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i, després, desenvolupar una tasca, com ara preparar un col·loqui, fer una enquesta o dissenyar un fullet. Per tancar la part de sabers bàsics de la unitat, desenvoluparàs un petit projecte, sovint en equip, que et permetrà posar en pràctica el que has après i millorar les teves destreses comunicatives. Quina versió és més divertida?, Aquí és on estudio, Paraules i més paraules, De què va aquesta pel·lícula? són exemples de situacions d ’aprenentatge que trobaràs en aquest llibre. Les rúbriques d ’avaluació t’ajudaran a adonar-te de la teva progressió al llarg del curs. A les pàgines del bloc final de la unitat, trobaràs dues seccions en unitats alternes: LLENGUA I SOCIETAT i LA LLENGUA/LITERATURA EN LA MEVA VIDA, on descobriràs aspectes lúdics, sociològics i culturals relacionats amb la llengua i la literatura, com ara la poesia al carrer, el català en diferents contextos, els vídeos com a canal de comunicació, etc. En aquest bloc també trobaràs les pàgines d ’avaluació: APLICO EL QUE HE APRÈS i AVALUACIÓ RÀPIDA. SABERS BÀSICS Literatura 4 SITUACIÓ D’APRENENTATGE 5 TANCAMENT DE LA UNITAT 6 MICROPROJECTES TRIMESTRALS 7 A C T I V I T A T S El poema següent és una mostra de poesia lírica . Pertany al poemari de Joan Salvat-Papasseit titulat L’ irradiador del port i les gavines, publicat l’any 1921. LITERATURA 5 Els gèneres poètics (I): la poesia èpica i la lírica goges: fades grenys: penyes desiguals i cantelludes colp: cop dalladors: segadors amb dalla cisellada : treballada , esculpida El poema que llegiràs a continuació és una mostra de poesia èpica . Aquest e s e st ro f e s p er t any en a l p o ema Can i gó ( 1 8 8 6 ) , d e Ja c i n t Verd a g u er. L a fada d e Mi rmanda narra el pa s d el cabdi l l car tagin è s Hanní bal p el s P i - rineus al segl e aC. Passatge d’ Hanníbal (fragments) Les goges de Mirmanda , de Vallespir i Alberes aquell matí dansàvem en lo Bosquet dels Horts, en lo bosquet de roures, d’alzines i sureres, d’una arpa de set cordes als divinals acords! De prompte se sentiren remors en la collada , com d’un torrent quan ronca venint la torrentada ; la borinor s’acosta , rodola la tronada i en la serena riuen del Pirineu los ports. És lo torrent d’ Hanníbal; amb grans destrals i serres li van obrint passatge deu mil treballadors, lo puig son front abaixa , la vall s’omple de terres, lo pont d’una gambada passant rius bramadors. Les penyes, si fan nosa , i els grenys del camí trauen ; al colp dels llenyataires arreu los arbres cauen , los faigs i les muixeres són canyes que s’ajauen , los vellaners són herbes als peus dels dalladors. Cent elefants segueixen , com serres que caminen , formant grans siluetes al dors del Pirineu , per fer -los pas los roures de tres-cents anys s’ inclinen , los castanyers se rompen , més f lonjos que llur peu . Damunt del més altívol , en torre cisellada, Hanníbal atravessa la immensa serralada ; al veure’ l jo dels núvols baixar, a no ser fada , de genollons en terra l’ hauria pres per déu . J V 46 Digues els personatges que en aquestes estrofes de Jacint Verdaguer corresponen a: La primera persona del plural. La tercera persona del singular i del plural. La primera persona del singular. 47 Busca informació sobre el fet històric que hi ha en el rerefons d ’aquestes estrofes i fes-ne un resum breu. Quin aspecte ha convertit aquest fet històric en un relat mític? Dona’m la mà Dona’m la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses només en dir -nos que ens seguim amant. Les barques llunyes i les de la sorra prendran un aire fidel i discret, no ens miraran ; miraran noves rutes amb l’esguard lent del copsador distret. Dona’m la mà i arrecera la galta sobre el meu pit, i no temis ningú . I les palmeres ens donaran ombra . I les gavines sota el sol que lluu ens portaran la salabror que amara, a l’amor, tota cosa prop del mar ; i jo, aleshores, besaré ta galta ; i la besada ens durà el joc d’amar. Dona’m la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses només en dir -nos que ens seguim amant. J S -P llunyes: allunyades esguard: mirada salabror : qualitat del que conté o té gust de sal amara : mulla , impregna A C T I V I T A T S 48 Llegeix atentament aquest poema de Joan SalvatPapasseit i explica a qui s’adreça el poeta i què l’ invita a fer. 49 Explica per què creus que es repeteix la mateixa estrofa al principi i al final del poema. 132 133 81 80 Cada dia vens a l’ escola o a l’ institut, entres i surts de les aules, surts al pati i fas ús de molts altres espais, en els quals potser no t’ has fixat prou. Ara hi hauràs de parar més atenció perquè hauràs de FER UNA DESCRIPCIÓ DETALLADA D’ UN ESPAI DEL TEU CENTRE EDUCATIU. Pot ser l’ espai que triïs: el vestíbul, la façana, una aula, el gimnàs, el pati, el laboratori, l’ aula d ’ informàtica, l’ aula de música, la sala d ’ actes, la sala del professorat, el despatx de la direcció, la biblioteca, el menjador... el que vulguis. 3 Aquí és on estudio JA PUC COMENÇAR A ESCRIURE? 4 Abans de començar a escriure, pensa en quin ordre faràs la descripció. Algunes possibilitats són: Començar per l’ aspecte general i després passar als detalls. Descriure ordenadament de dreta a esquerra o d ’ esquerra a dreta. Explicar el que veus quan entres per la porta i a mesura que vas avançant. 5 Ara sí, ja pots començar a escriure. Fes-ho amb cura. Si tens algun dubte sobre l’ espai que descrius, hi pots anar per fixar-t’ hi millor. Segueix l’ ordre que has decidit i selecciona els elements que vols destacar. Revisa el text abans de lliurar-lo. SITUACIÓ D’ APRENENTATGE 6 Si us heu repartit els espais per fer una descripció del centre sencer, ajunteu-los ordenadament i llegiu-la. Trobeu que el resultat és prou complet? Si no us heu repartit els espais, segurament hi ha més d ’ una descripció d ’ alguns llocs. Busca algú que hagi descrit el mateix que tu per comparar i comentar les descripcions. HO POSEM EN COMÚ? 7 Aplica aquesta rúbrica per valorar la descripció que has escrit: HO HE FET TOT BÉ? QUIN ESPAI TRIES? 1 Individualment o en grup, fes un recorregut del centre educatiu com si fos la primera vegada que el visitessis. Fixa’ t en els detalls, pren notes i fes fotografies dels racons que et cridin més l’ atenció. Escull l’ espai del qual t’ agradaria escriure una descripció. Us podeu repartir els espais per fer, entre tota la classe, una descripció del centre sencer. COM ÉS, AQUEST ESPAI? 2 Et serà molt útil fer un dibuix esquemàtic de l’ espai, com un plànol, per tenir una idea global del lloc, de les distàncies i de les proporcions entre els elements. Juntament amb les fotos que has fet, et servirà com a base de la descripció. Si cal, torna a visitar l’ espai per fixar-t’ hi millor. 3 Fes una llista de les característiques generals de l’ espai: dimensions, mobiliari, funció, elements fixos i mòbils, decoració, etc. Indicadors d’ avaluació Nivell d’ assoliment Puntuació 1 punt 0 punts Preparació He pensat molt bé quin espai volia triar. He triat l’ espai sense pensar-hi gens. M’ he fixat en els detalls de l’ espai que he triat i n’ he fet fotos. No m’ he fixat en els detalls de l’ espai. He fet un esbós o plànol de l’ espai. No he fet cap esbós. He seleccionat amb cura els elements i detalls destacats. No he pensat destacar cap detall especialment. Redacció He fet un esborrany del text abans d ’ escriure el definitiu. No he fet cap esborrany. He escrit una descripció ben estructurada i seguint un ordre. No m’ he fixat en l’ estructura del text. Presentació M’ he preocupat de la presentació: full net, marges adequats, lletra de bona mida, etc. No m’ he preocupat de la presentació i es nota en el resultat. Ortografia i gramàtica He revisat el text diverses vegades i he corregit els errors que hi havia. No he revisat el text. Segur que hi ha errors. Puntuació total Varietats informals: col·loquial no vol dir vulgar LLENGUA I SOCIETAT 6 163 162 PARLEM-NE Llegeix les qüestions següents i comenta-les amb els companys i les companyes de classe: Creus que les paraules capsigrany, babau, pallús o gamarús són col·loquials? Saps què volen dir? Tens un bon domini del català col·loquial? T’ han renyat alguna vegada per fer servir alguna paraula grollera o vulgar? Recordes qui et va advertir i si et va donar alguna explicació? Saps què has de fer si et diuen que toquis pirandó perquè ve la pasma? Saps què ha passat si algú ha engaltat una gardela que s’ ha colat per l’escaire? És que... són... que d’ un pèl no em tira a terra! Ei, no piris que això de la bici m’ ho has de pagar! Pringat, que t’ has fotut al mig! Però què fots, tio? Tu ets imbècil o què? Però... que has vist com va? Com un boig! A tota pastilla! El registre que fem servir oralment en el tracte familiar i amb companys, companyes, amigues i amics és el col·loquial. És espontani, improvisat i sol tenir una intenció subjectiva. Conté sobreentesos, repeticions, frases fetes, canvis de tema sobtats... El vocabulari és molt genèric (fer, cosa...), sense afany de precisió, i la sintaxi és poc elaborada, amb construccions inacabades o, fins i tot, incorrectes o no estàndard des del punt de vista gramatical. ARGOTS PER DONAR I PER VENDRE L’argot és una mena de parlar privat que només coneixen les persones que formen part d ’ un determinat grup social, tot i que algunes paraules passen a la llengua general. Algunes de les paraules que formen un argot determinat són incomprensibles per a molta gent. A diferència d’un registre col·loquial o familiar, usat en contextos informals i de confiança, el registre vulgar, que també pot contenir construccions gramaticalment incorrectes, fa servir, a més, un gran nombre de paraules considerades socialment com a tabús en l’àmbit sociocultural o polític (negre, parir, gras, etc.) i mots grollers o paraulotes (cagar, malparit, mecagondena, etc.). Els joves diemguai, flipa, txil … Nosaltres diem madam per referir-nos a un agent de la policia secreta. Ei, però no ho digueu a ningú! A b a n s d e c o m e n ç a r a p e n s a r a m i l l o r a r l a s a l u t , h a s d e s a b e r q u e l a p a r a u l a s a l u t p o t t e n i r u n s i g n i f i c a t m o l t m é s a m p l i d e l q u e s e g u r a m e n t t ’ i m a g i n e s . E l d i c c i o n a r i d e f i n e i x s a l u t d e d u e s m a n e r e s c o m p l e m e n t à r i e s : Estat de l’organisme lliure de malalties. Plenitud de la condició humana. Quina de les dues definicions creus que és la més coneguda? I tu, quina triaries ara? Quina de les dues definicions creus que és més completa? Per què? 87 86 ENS INFORMEM Què amenaça la nostra salut? 1 Per ajudar-te a respondre aquesta pregunta, llegeix aquesta llista d ’indicadors de falta de salut i pensa si t’identifiques amb cap: Últimament no hi veig gaire bé. No sé què em passa, però no m’agrada res. No em recordo mai de rentar-me les dents. Quan m’aixeco de la cadira em fa mal l’esquena. Després de classes tinc mal de cap. Fa temps que no ric de debò. Només posar-me a córrer, a classe d ’Educació Física, em fa mal tot. Prefereixo quedar-me a casa el cap de setmana que sortir amb els amics i les amigues. No tinc gana. No bec mai, només a l’hora de dinar i sopar. No m’interessa res del que em diuen a classe, tampoc les converses del pati. 2 Observa aquest gràfic i respon les preguntes següents: MICROPROJECTE TRIMESTRAL CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA QUÈ ÉS? Alliberament a l’aigua de substàncies tòxiques. COM ENS AFECTA? Acumulació de tòxics al nostre organisme. Infeccions gàstriques i contagi de malalties. CONTAMINACIÓ LUMÍNICA QUÈ ÉS? Excés de llum artificial. COM ENS AFECTA? Dificultats per dormir. CONTAMINACIÓ OLORÍFICA QUÈ ÉS? L’alliberament a l’atmosfera de partícules i substàncies que generen olors desagradables. COM ENS AFECTA? Sensació de molèstia. Picor a les fosses nasals. CONTAMINACIÓ DE L’AIRE QUÈ ÉS? L’alliberament a l’atmosfera de partícules contaminants. COM ENS AFECTA? Irritació de les vies respiratòries. Augment d ’al·lèrgies. Dificultats per respirar. CONTAMINACIÓ ACÚSTICA QUÈ ÉS? Excés de sorolls forts i molestos. COM ENS AFECTA? Dificultat per dormir i concentrar-se. Estrès i nerviosisme. Mal de cap. Pèrdua d ’audició. CONTAMINACIÓ DEL SÒL QUÈ ÉS? Acumulació de substàncies contaminants al sòl. COM ENS AFECTA? Acumulació de tòxics al nostre organisme. Malalties lleus o greus. https://www.amb.cat/web/ecologia/actualitat/publicacions/ detall/-/publicacio/stop-soroll-/ 739009/ 11818 Quins d ’aquests cinc tipus de contaminació coneixies? N’hi ha algun que t’hagi sorprès per algun motiu? Digues de quina manera ens pot afectar cadascun en aquests espais: - A casa - Al carrer - A l’escola o l’institut - En altres llocs Rellegeix atentament el text del gràfic i pensa si podem fer res per evitar tots aquests tipus de contaminació. Hàbits saludables Tenim la sort de poder anar a l’escola o l’institut cada dia, de viure en un entorn segur i de tenir serveis públics de transport i de salut al nostre abast quan els necessitem, però… la vida que portem és prou sana? Els nostres pobles i ciutats són saludables? Potser no hi havíem pensat mai, però si ens aturem i ho fem, ens adonarem que en el nostre dia a dia de vegades ens passen coses a les quals no donem prou importància, com un mal de panxa o de cap, o bé estem irritables i no sabem per què. Tot això potser són símptomes que la nostra vida no és tan sana com ens pensàvem. Haurem d ’identificar la causa d ’aquests mals, valorar si podem canviar alguns hàbits o prendre mesures per reduir-los o eliminar-los. Sovint amb un petit gest o amb un petit canvi n’hi ha prou per millorar el nostre benestar i la nostra salut. Parlem-ne! Si ens hi esforcem, podem aconseguir-ho! Aprendràs a comprendre i valorar la literatura, coneixeràs els diferents gèneres literaris, els seus trets i els recursos que els són propis. A més, al final del llibre trobaràs una proposta d ’ITINERARIS DE LECTURA organitzats temàticament, on veuràs que obres escrites en èpoques i estils molt diferents poden estar relacionades. ITINERARI DE LECTURA Lectura autònoma: Escolliu una obra que es desenvolupi al mar o en què el mar tingui un paper important en la trama. Recomanació de lectura: El tresor de Barba-rossa, de Joan Pla Activitats de creació Fer una descripció d’ambient. Escriure un monòleg teatral. Escriure un poema. Itinerari de lectura: Jonàs Crònica R M Mar i cel À G Vistes al mar J M Una font inesgotable d’inspiració El mar, profund, immens i misteriós, ha atret l’atenció de l’ésser humà al llarg de tots els temps. També poetes, narradors i dramaturgs han trobat en el mar, i en tot el que s’ hi relaciona, motius i personatges per compondre les seves obres literàries. Ens presenten aventures protagonitzades per mariners, pirates, exploradors i criatures fantàstiques; històries d ’amor amb el mar de fons; tempestes terribles i naufragis, o tresors submergits que reposen al fons marí. Algunes d ’aquestes obres amb el mar com a protagonista o com a ambient on es produeix l’acció han esdevingut clàssics de la literatura universal. Qui no ha sentit a parlar, per exemple, del nàufrag Robinson Crusoe? O no s’ ha emocionat amb la història de la Sireneta, de Hans Christian Andersen? Les històries que ens ofereix el mar són inesgotables. En aquest itinerari entraràs en contacte amb autors que, d ’una manera o altra, ens apropen al mar en forma d ’aventura, de misteri o, simplement, en destaquen la bellesa com a paisatge. 255 El mar 5
RkJQdWJsaXNoZXIy